 Pla de l'Estany: poden votar 24.366 persones majors de 16 anys*
La consulta per la independència a la comarca del Pla de l'Estany la impulsa la Plataforma del Pla de
l'Estany per l'Autodeterminació [ pàgina web i g rup de Facebook], que preveu celebrar la votació popular
el proper dia 13 de desembre als 11 municipis de la comarca. A
diferència d'altres comarques, aquí una sola plataforma s'encarrega de
coordinar l'organització de les consultes als onze municipis.
La Plataforma del Pla de l'Estany per l'autodeterminació es va constituir el mes de setembre i està integrada
per més d'una trentena d'entitats socials, polítiques i culturals de la comarca del
Pla de l'Estany, i tot un seguit de persones a títol individual.
La Plataforma ha presentat una mateixa moció als ajuntaments dels onze municipis de
la comarca amb l'objectiu de poder celebrar el referèndum de forma
conjunta el pròxim dia 13 de desembre.
Locals per fer la consulta
En aquests moments els integrants de la plataforma treballen per aconseguir locals de titularitat privada per celebrar la consulta i voluntaris que ajudin en l'organització de l'esdeveniment. Segons el portaveu de la Plataforma, Josep Callís, les entitats socials dels diferents municipis s'han ofert a cedir les seves seus per a fer-hi les consultes. El més important, segons Callís, és que sigui una votació "seriosa, neta, i que estimuli al màxim la participació ciutadana".
A més, la plataforma també està buscant voluntaris per estar a les meses electorals el dia de la votació. La intenció és poder ser un centenar de persones per tal de fer torns de 4 hores i evitar jornades senceres. Tothom qui hi estigui interessat pot apuntar-se al correu electrònic a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
abans del 15 de novembre.
Esperit de la moció
La moció que la Plataforma ha presentat als plens dels ajuntaments insta els ajuntaments a posicionar-se públicament a favor que els ciutadans puguin manifestar i exercir lliurement el seu dret a expressar el que pensen sobre el fet que Catalunya esdevingui un estat de dret.
1. L’Ajuntament de .......................es posiciona públicament a favor de que els ciutadans puguin manifestar i exercir lliurament els seu dret a expressar el que pensen sobre que Catalunya i la Nació Catalana, esdevingui un Estat Independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.
2.- L’Ajuntament de .............................. considera un exercici de civisme i democràcia, la iniciativa de les entitats cíviques del municipi i de la Comarca del Pla de l’Estany, onstituïdes i organitzades a través de la Plataforma del Pla de l’Estany per l’Autodeterminació, de realitzar una consulta ciutadana sobre el Dret a Decidir que han de tenir els ciutadans de Catalunya.
A dia d'avui han aprovat la moció vuit dels onze ajuntaments de la comarca. Els impulsors de les consultes esperen que a mitjans d'aquest mes la comarca al complet hagi aprovat les mocions, ja que hi ha "garanties" que tots els grups municipals estna d'acord amb l'aprovació de la moció", segons el portaveu de la Plataforma, Josep Callís, el qual destaca la unitat comarcal que ha adquirit la iniciativa. Cal recordar que el Pla de l'Estany és de les poques comarques en què tots i cada un dels municipis faran consulta.
Municipis per ordre d'aprovació de la moció:
- Cornellà de Terri: 1.851 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 14 d'octubre.
- Camós: 602 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 27 d'octubre.
- Sant Miquel de Campmajor: 208 persones que poden votar. Va aprovar la moció per majoria simple el 28 d'octubre.
- Fontcoberta: 996 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 29 d'octubre.
- Banyoles: poden votar 14.603 persones. El ple va aprovar el dia 2 de novembre de forma unànime el suport a la consulta independentista al municipi de Banyoles, capital del Pla de l'Estany. Hi van votar a favor els set regidors de CiU, els cinc d'ERC, els 2 del PSC i el d'ICV.
Els grups municipals van presentar de forma conjunta la moció sobre la independència elaborada per la Plataforma del Pla de l'Estany. El consistori considera un exercici de "civisme i democràcia" aquesta iniciativa promoguda per les entitats cíviques del municipi i de la comarca constituïdes en una plataforma.
La portaveu d'Esquerra Republicana, Eulàlia Turró, va remarcar la importància d'aquesta consulta a nivell popular, que va qualificar de "fet històric". En aquest sentit, Turró confia que serà un clar exemple de democràcia, i un pas més cap a la independència de Catalunya.
"Volem èmfasi en l'esdeveniment històric que entenem que suposa aquest procés de consulta popular no només a nivell de la ciutat de Banyoles, si no de la comarca i de Catalunya, com s'ha pogut constatar en el cas de la celebració de la consulta d'Arenys", va dir Torró, la qual va afegir que confien "d'una manera ferma que l'esdeveniment serà un clar exemple de democràcia que a tots plegats ens acompanyarà en el procés cap a la independència del nostre país".
L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, com a portaveu accidental de Convergència i Unió, també va manifestar el seu suport a la iniciativa promoguda per la Plataforma del Pla de l'Estany per l'Autodeterminació: "El nostre grup evidentment està a favor de la presentació d'aquesta moció i en el seu contingut i per tant celebrem que a més hagi estat de forma unànime i esperem que pugui ser un èxit d'exercici democràtic". (Font: Ràdio Banyoles 3/11/09)
Emplaçaments per fer la consulta:
Els locals del Foment de la Sardana, una de les entitats més
populars de la ciutat i la comarca, s'utilitzaran per a la consulta
popular a Banyoles, segons han informat els promotors de les votacions,
la plataforma Pla de l'Estany per la Independència. Probablement no
serà l'únic lloc de Banyoles on es podrà dipositar la papereta, ja que
la plataforma està buscant altres espais de la ciutat pertanyents a
entitats privades, per així donar més facilitats als que hi vulguin
participar. «Estem pràcticament segurs que en tindrem més», han
manifestat fonts dels organitzadors. La seu del Foment, situada al
cèntric carrer Abeurador, disposa de diferents sales i habitualment
s'usa per a les diverses activitats que promou aquesta associació, però
també la fan servir altres entitats .
D'altra banda, la
plataforma comença avui una campanya per donar-se a conèixer al carrer,
amb una parada situada a la Fira de Sant Martirià de Banyoles, un
esdeveniment al qual sol acudir molta gent de la comarca. Al marge de
difondre la iniciativa, la plataforma aprofitarà per distribuir
banderoles i adhesius de promoció de la consulta i, alhora, recollir
diners per finançar-la. «De moment, totes les despeses les estem
finançant nosaltres mateixos», ha explicat aquesta setmana un dels
responsables de la plataforma. (Font: El Punt 15/11/09)
- Vilademuls: 677 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 3 de novembre.
- Crespià: 222 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 4 de novembre.
- Palol de Revardit: 385 persones que poden votar. Va aprovar la moció per unanimitat el 5 de novembre.
La Plataforma Pla
de l'Estany per l'Autodeterminació compta que la consulta es farà a
tots els onze municipis de la comarca. No obstant això, al marge de
Banyoles , només s'ha concretat el lloc on se situaran les urnes a
Palol de Revardit: serà a la plaça Major, a l'aire lliure. A la resta
de pobles, les entitats locals integrades en la plataforma estan
gestionant els llocs. Es té plena confiança, però, que no hi haurà cap
mena de problema per disposar d'espais el dia de la consulta. (Font: El Punt: 15/11/09)
- Porqueres: 3.533 persones que poden votar. Encara no té data fixada.
- Serinyà: 914 persoens que poden votar. Encara no té data fixada.
- Esponellà: 375 persones que poden votar. Encara no té data fixada.
Moció presentada als ajuntaments del Pla de l'Estany:
Moció en reconeixement de les consultes sobre el Dret a Decidir del poble català, impulsades per la Plataforma del Pla de l’Estany per l’Autodeterminació.
Atès el que assenyalen el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l'Assemblea General de l'ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966.
Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
Article 1.3 "Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."
Atesa la greu crisi econòmica i social que viuen les empreses, els ciutadans i les seves famílies i en general tot el país; la greu depauperació dels pactes polítics, legals i financers amb l’estat espanyol i la profunda crisis de valors socials i d’horitzons nacionals.
CONSIDERANT:
Que la ciutadania ha de tenir el dret de poder expressar lliurement el que pensa de forma cívica i pacífica ja que el dret a decidir juntament amb la llibertat de pensament són l’expressió màxima de la democràcia.
Que la llibertat democràtica dels pobles és real quan aquest es pot manifestar, exercir i expressar lliurament i pacíficament sobre qualsevol qüestió que pugui afectar la seva manera d’organitzar-se com a societat, i de relacionar-se amb els altres pobles i nacions, és a dir, determinar i decidir sobre el seu present i el seu futur.
Que el Parlament de Catalunya ha proclamat en més d’una ocasió (resolucions 98/III, de 12 de desembre de 1989, i 679/V, d’1 d’octubre de 1998) el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur.
Que el dret dels pobles al determinar el seu destí és un Dret que la pròpia Organització de Nacions Unides reconeix i defensa. Resolucions diverses aprovades al llarg del temps i per tant d’obligat compliment pels Estats, proclamen el dret a decidir dels pobles, sobre el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, de manera que tots els Estats tenen el deure de respectar les decisions preses per cada poble en base a aquest dret inviolable. Entre elles:
• Resolució 545 (VI), 5 de febrer de 1952: "Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos."
• Resolució 637 A(VII), 16 de desembre de 1952: "Els Estats membres de l'Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes." "El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home."
Per això, els grups municipals (indicar partits) de ................... , fent-nos nostra la demanda social impulsada a la nostra comarca, per la Plataforma del Pla de l’Estany per l’Autodeterminació, demanem que el Ple Municipal prengui els acords següents:
1. L’Ajuntament de .......................es posiciona públicament a favor de que els ciutadans puguin manifestar i exercir lliurament els seu dret a expressar el que pensen sobre que Catalunya i la Nació Catalana, esdevingui un Estat Independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.
2.- L’Ajuntament de .............................. considera un exercici de civisme i democràcia, la iniciativa de les entitats cíviques del municipi i de la Comarca del Pla de l’Estany, constituïdes i organitzades a través de la Plataforma del Pla de l’Estany per l’Autodeterminació, de realitzar una consulta ciutadana sobre el Dret a Decidir que han de tenir els ciutadans de Catalunya.
3. Trametre aquest acord, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament Europeu i a les Entitats promotores de la iniciativa.
* Totes les dades del cens es refereixen a les persones majors de 16 anys de cada municipi, que són les que podran votar a les consultes.
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
