Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
dimecres, 18 novembre 2009
A la comarca del Solsonès, només a dues poblacions es farà la consulta popular per la Independència: Solsona, capital de comarca, i Clariana de Cardener. A Solsona, unes 7.570 persones podran exercir el vot, mentre que a la petita localitat de Clariana seran 124.
Solsona
A mitjans d'octubre va constituir a Solsona l’associació “Volem Decidir”
que neix amb l’objectiu d’organitzar una consulta sobre la sobirania de
Catalunya a la capital del Solsones. La nova entitat, que ja compta amb
més d’un centenar de socis i col.laboradors preveu organitzar el
referèndum el proper 13 de desembre i per això ha demanat la
col.laboració de totes aquelles persones que vulguin participar en la
celebració de la consulta.En un acte celebrat divendres passat al Casal
de Cultura de Solsona, els membres de la nova associació van presentar
públicament l’entitat i els membres que la conformen.
Solsona
A mitjans d'octubre va constituir a Solsona l’associació “Volem Decidir” que neix amb l’objectiu d’organitzar una consulta sobre la sobirania de Catalunya a la capital del Solsones. La nova entitat, que ja compta amb més d’un centenar de socis i col.laboradors preveu organitzar el referèndum el proper 13 de desembre i per això ha demanat la col.laboració de totes aquelles persones que vulguin participar en la celebració de la consulta.En un acte celebrat divendres passat al Casal de Cultura de Solsona, els membres de la nova associació van presentar públicament l’entitat i els membres que la conformen.
L’associació “Volem Decidir” està presidida per Xavier Gangolells i compta amb Joan Viladrich i Marcel.lí Corominas com a secretari i tresorer, respectivament de l’associació. Durant l’acte es van fer públics també els noms de la resta de persones que constituiran les diferents comissions encarregades de coordinar la consulta: Francesc Ester, Pilar Ciuró, Marta Gangolells, Eugeni Barniol, Adelina Tripiana, Josep M. Montaner, , Lluís-Xavier González, Albert Vendrells, Pere Camps, Neus Mujal i Eduard Palomas. Durant la trobada, a la qual hi van assistir una cinquantena de persones, es va animar a la gent a formar part de l’entitat i de les comissions que hauran d’organitzar la jornada electoral.El president de l’entitat va voler recalcar que la nova associació “no ha de ser un grup tancat sinó una plataforma transversal i diversa” i, en aquest sentit, va insistir en la voluntat de sumar col.laboracions atès que entre els membres de l’entitat “hi caben totes les maneres de pensar, totes les ideologies i totes les sensibilitats”.
Gangolells va defensar el dret dels ciutadans a opinar i decidir a les urnes sobre quin ha de ser l’estatus polític de Catalunya al món.A l’acte hi va assistir, també, Uriel Bertran, membre de la comissió avaluadora de la consulta sobiranista d’Arenys de Munt. Bertran va celebrar el gran nombre d’inciatives que s’estan gestant arreu del país per tal d’impulsar unes consultes que, segons va dir, “han de servir per demostrar que Catalunya està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació”.
En aquest sentit, va animar a la gent de Solsona a participar en la consulta, a organitzar xerrades, debats i actes “per tal que es pugui mobilitzar el màxim de gent possible, siguin partidaris o no de la plena sobirania de Catalunya”. Per a més informació sobre aquesta iniciativa es pot consultar la pàgina web de l’assocació “Volem Decidir”: http://solsonavolemdecidir.wordpress.com. L’entitat disposa del següent número de compte corrent per rebre aportacions econòmiques: 2100-3605-63-2100551117.
A mitjans de setembre, el ple municipal va aprovar la moció de sonar suport a la consulta per unanimitat amb els vots d'ERC i PSC al Govern i els de CiU a l'oposició. Solsona fou una de les primeres capital de comarca que van aprovar la moció.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue. 
A mitjans d'octubre va constituir a Solsona l’associació “
