Que la pagesia sigui substituïda totalment per les agroempreses i per la importació ens hauria d'importar a totes i a tots, no només perquè els pagesos siguin els "jardiners del país" i no només perquè "Catalunya sempre ha estat país de pagesos", que també, sinó sobretot perquè amb la seva desaparició la nostra vida passa a ser encara més colonitzada pels mateixos que manen damunt la nostra salut (a través de les medecines i vacunes que controlen) o, per exemple, que converteixen l’aigua en negoci (a través de la seva privatització i contaminació). Les multinacionals alimentàries expulsen els pagesos i les pageses del camp, amb la complicitat dels polítics que, per exemple, es neguen fins i tot a discutir si els transgènics han de formar part de la nostra dieta o si cal que vagin assenyalats com a tals, i els donen alternatives de feina amb sou mensual assegurat.
Una d'elles, i no gens menyspreable, és esdevenir mercenaris de la porra, aprendre a obeir ordres del tipus "pegueu-los a les cames!" o "pegueu-los a tot arreu". És evident que no domino el modern llenguatge policial segons el qual una porra per agredir qui et manin s'anomena "defensa", ni ganes, però els policies que em llegiu podeu fer una interessant aportació dient quina frase absurda diu el cap que us mana per passar a pegar algú.
Que algú pegui algú altre ho trobo fastigós, tant si es fa de forma amateur com si qui ho fa és un professional. I que l'agressió es faci per fer callar qui veu com els seus ingressos a partir de la seva feina productiva (treballar se'n deia abans d'això) només coneixen el camí del descens, encara em repugna més. Dissabte 24 d'octubre, a Reus, una protesta pacífica i simbòlica de pagesos ha rebut els cops de porra dels hereus de Veciana. Un cop més, els uniformats arrenglerats amb els rics, alguns segurament repartint cops als seus exveïns un cop han aconseguit fugir del camp.
Realment, aquesta és una notícia molt trista, tan trista que cal saber llegir-la adequadament per no perdre el nord. Esperem que algú demani disculpes (som així de bones persones) i assumeixi culpes (que n’hi ha i no són poques). I entre treball i porra, tingueu clar que l’únic imprescindible és el treball, ara i sempre. I pegar algú altre amb una porra no és cap treball, és una agressió amb violència. I si qui rep té raó, aleshores això ja no té nom.
