Llibertat.cat - D'Arenys de Munt al món, internacionalitzar el procés cap a la Independència

Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la . Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.

Menú principal

Inici

Qui som?

Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?

	Sí, la lògica de màxim benefici amb mínima inversió porta al col·lapse
	No, vist el temporal era inevitable
	NS/NC

Documentació

Periodisme és propaganda

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172 Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

La immigració, a Salt i arreu

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabras Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Xenofòbia i Salt-irons entre preguntes

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Consultes sobre la independència 28F

: Molins Decideix

Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Consultes sobre la independència 28F'.

Totes les galeries

Llistat de titulars

Selecciona la secció:

Estret (200x185)
Quadrat (200x200)
Allargat (600x40)
Personalitzat:
Amplada: Alçada:

Còpia i enganxa el següent codi:

D'Arenys de Munt al món, internacionalitzar el procés cap a la Independència

divendres, 02 octubre 2009

Un centenar de persones constitueixen una comissió per organitzar la consulta a Vilanova i la Geltrú

La xarxa de comunitats catalanes d'Europa, impulsada per la Generalitat de Catalunya, es reunirà del 9 a l'11 d'octubre a Viena. Aprofitant aquest esdeveniment, però al marge dels actes oficials hi haurà una trobada, el dia 10 d'octubre, on assistiran membres de la societat civil catalana resident a gran part d'Europa: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Gran Bretanya, Països Baixos, Portugal, Suïssa... Entre els assistents, destaquem la presència de dos dels impulsors de la Consulta popular d'Arenys de Munt i membres de la CUP, en Josep Manel Ximenis i en Jordi Bilbeny.

A més a més, cal destacar que d'una vuitantena de municipis on els seus respectius plens municipals han debatut les mocions per la Independència, els 75% s'han manifestat a donar suport a la consulta. La majoria de municipis on no s'ha aprovat la moció, ha estat pels vots dels regidors del PP i del PSOE, i en alguns casos s'han sumat també les abstencions d'Iniciativa. A Sant Sadurni d'Anoia és dóna el cas que els socialistes han votat a favor i CiU en contra. D'altra banda, el Consell Comarcal de l'Alt Camp també ha donat suport a la consulta.

Aprofitant la presència a Viena de representants de les comunitats catalanes d'Europa amb motiu de la Reunió de Xarxa impulsada per l'Àrea d'afers exteriors i cooperació de la Generalitat de Catalunya i organitzada en conjunt amb el Casal català de Viena, es realitzarà, al marge del programa oficial, un col·loqui sobre el paper de la comunitat catalana a l'exterior en el procés d'autodeterminació del poble català. Tal reunió té, entre els seus objectius, coordinar els esforços dels catalans que resideixen a fora dins el creixent moviment d'autodeterminació i enriquir el debat sobre la forma d'articular la internacionalització.

Els catalans que viuen fora de país consideren que la consulta popular d'Arenys de Munt, la iniciativa cívica ha donat un pas de gegant per davant de la passivitat política. La independència ha entrat en un debat normalitzat i s'ha obert una via. Destaquen el ressò internacional, tant en l'àmbit polític com en el de la premsa, ha sigut considerable i gens hostil. Òbviament, cap Institució o mitjà de premsa ha criticat una consulta democràtica i legítima, sinó els esforços per aturar-la.

En aquest context, els catalans que viuen a Europa i que estan a favor de la independència creuen que podem actuar d'una manera més eficaç si e"ns coordinem utilitzant discursos i recursos semblants" . Els ciutadans que viuen i "treballem als nostres respectius països d'acollida, constituïm el lobby real, el de la ciutadania que no depèn dels lligams de partit. Som els únics que podem preparar el terreny de l'opinió pública de manera independent i explicar el cas català des d'una perspectiva catalana, realista, franca i oberta. Parlar de pluralitat, d'integració, defugir de les comparacions absurdes i demagògiques que se'ns apliquen per interès o per desconeixement"

És per això que, convoquem un sopar-conversa aprofitant la presència de representants de moltes de les comunitats catalanes europees, que seran a Viena per la "Reunió de xarxa de les comunitats catalanes d'Europa". S'ha de destacar que l'organització del sopar queda completament al marge de la reunió oficial.

Esperen que, a més de generar un debat necessari que no té cabuda dins la reunió oficial, serveixi per a crear i enfortir lligams i obrir noves vies d'actuació conjunta.

Puntualitzen que "Evidentment, tots els interessats hi esteu convidats. El sopar-conversa tindrà lloc el dissabte 10 d'octubre a les 8 del vespre en un local del centre de Viena (encara per determinar en funció dels participants). Per a poder fer la reserva de la sala, preguem que se'ns comuniqui la participació. El preu del menú serà d'aproximadament uns 20 euros."

Tal dia com avui

2003 Mobilitzacions arreu del món i cadena humana a Barcelona contra la guerra

1999 La Guàrdia Civil escorcolla la seu d'Herri Batasuna a Sant Sebastià

1992 Acció de Terra Lliure contra l'edifici dels jutjats de Sabadell

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?

Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.

Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.