Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
La CUP emplaça la ciutadania a impulsar una consulta després de saber-se el rebuig de la Paeria PDF a/e
divendres, 25 setembre 2009
vota_indepeLa CUP de Lleida fa una crida a la ciutadania de Lleida a impulsar una consulta popular i anuncia que, com fa en altres municipis propers com Balaguer, participarà i reforçarà aquelles iniciatives sorgides de la societat civil encaminades a la realització d’una consulta popular sobre la independència, posant especial accent en la defensa dels Països Catalans com a marc de decisió. En aquest camí el dia 7 d’octubre el regidor de la CUP d’Arenys de Munt i impulsor de la Consulta en aquell municipi, Josep Maria Ximenis, durà a terme una xerrada a l’Ateneu Popular de Ponent per exposar el procés dut a terme en aquella vila.  Després de que el ple de la Paeria, amb un acord a “la basca” del PP i PSC-PSOE, ha rebutjat avui la moció presentada per ERC que recollia l’esperit de la proposta de moció presentada per la CUP a la Paeria el 2 de setembre.
 

Per a la CUP,  el PP i el PSOE mantenen una confluència ideològica sense escletxes en la defensa de la unitat d’Espanya. També remarca que ambdós partits neguen a la ciutadania la participació en la vida política de la ciutat, mes enllà de les eleccions municipals cada 4 anys. Des de la CUP entenen que el que haurien d’haver fet aquests partits, si realment defensessin una democràcia participativa, es demanar el no enlloc de negar la celebració d’aquesta consulta.

 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació