Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
5.jpg
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Una trentena d'advocats i advocades insten a Interior per a fer efectiva la consulta popular

PDF a/e
Política | 12/09/2009 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz
arenys
Una trentena  d'advocats i advocades insten  al Departament d'Interior  a actuar, emprenent totes les mesures oportunes per a fer efectiva la consulta popular, com a màxima expressió del dret a la llibertat d'expressió i a la participació ciutadana en la vida pública, sense distorsions ni pertorbacions premeditades com suposa l'autorització de la manifestació de signe feixista. Els juristes han elaborat un manifest de suport a la consulta popular per la independència que ha de tenir lloc demà dia 13 de setembre a Arenys de Munt i en 48 hores han recollit més de 30 adhesions de juristes d'arreu del país, entre els quals molts i moltes companyes que formen part d'associacions de juristes de diversa índole.
 
 

MANIFEST DELS I LES JURISTES CATALANS DE SUPORT A LA CONSULTA POPULAR
D’ARENYS DE MUNT  
 

Els i les juristes sotasignades, atès el contingut de la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona de 9 de setembre de 2009 que ha ratificat la suspensió de l’acord de Ple municipal d’Arenys de Munt –de suport a la iniciativa ciutadana per la consulta popular sobre la independència de Catalunya-; així com la Sentència de la Sala Contenciosa, secció 2a, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la mateixa data, que ha estimat el recurs interposat per Falange Española de las Jons, tot autoritzant la manifestació feixista a Arenys de Munt per al mateix dia de la consulta, diumenge 13 de setembre de 2009,  

MANIFESTEM:
 
1.- Que considerem la consulta popular sobre la independència convocada per una entitat ciutadana, de forma pacífica i democràtica, de perfecta empara dins la legalitat vigent, i que l’experiència relativa a d’altres consultes sobre qüestions extramunicipals (pertinença a l’OTAN, aportació del 0,7% i d’altres) ha estat de no ingerència dels tribunals de justícia en anteriors ocasions, pel que la resolució d’Arenys suposa un greu precedent com a limitació jurisdiccional de l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret a la participació ciutadana, d’empara constitucional i en el dret internacional humanitari. 
 
2.- Que considerem l’acord del Ple municipal que dóna suport a la consulta ciutadana també conforme a l’ordenament, atès que l’ens local tan sols aporta uns mitjans logístics que han d’ajudar a fer efectius els drets fonamentals de llibertat d’expressió i de participació de la ciutadania en la vida pública, sense que es posi en risc cap bé jurídic ni s’incorri en cap mena d’infracció de l’ordenament jurídic substantiu.  3.- Que no compartim el doble raser emprat a l’hora de donar empara al dret de  manifestació d’una organització ultra de signe feixista, no respectuosa amb els drets fonamentals més elementals ni amb els valors democràtics (amb acreditades mostres de xenofòbia, enaltiment de la dictadura, etc.) i que realitza la seva convocatòria el dia 13 a Arenys a posteriori de conèixer el lloc i data de la consulta cívica, amb el clar i il·lícit objectiu de pertorbar, pressionar i incidir en la llibertat de vot dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt.


Per tot això, 
 
INSTEM el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern de la Generalitat i resta d’autoritats competents en la matèria, a adoptar les mesures oportunes que garanteixin que la consulta popular d’Arenys de Munt es dugui a terme, el proper 13 de setembre, amb absoluta normalitat, respecte i seguretat que ha d’acompanyar qualsevol votació o exercici del dret fonamental a la llibertat d’expressió i participació en la vida pública.

 

Signatures

PRIMERES ADHESIONS AL MANIFEST: 

    •    Asens Llodrà, Jaume (advocat i vocal de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Capella i Farré, Ester (advocada i membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Barcelona)
    •    Cassany i Rodellas, Susanna (advocada, Montesquiu)
    •    Corbella Sanaüja, Leopold (advocat i membre de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Manresa)
    •    Cruanyes i Tor, Anna (advocada, Barcelona)
    •    Cruanyes i Tor, Josep (advocat i membre de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Barcelona)
    •    De Sàrraga Gómez, Alexandre (advocat i president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates de Lleida)
    •    Domingo, Lluïsa (advocada i presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Flores, Jordi (advocat, Montesquiu)
    •    Galobart i Boix, Jordi (advocat, La Seu d’Urgell)
    •    Gené i Casals, Ricard (advocat, Barcelona)
    •    Gil Matamala, August (advocat i ex-president de l'Associació Europea de Juristes Demòcrates)
    •    Hohn Abad, Marion (advocada i presidenta de l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, Barcelona)
    •    López Miquel, Carles (advocat i membre de la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida)
    •    Miquel Roé, Simeó (advocat i professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida)
    •    Moya i Matas, Jaume (procurador i membre de la Comissió de Política Lingüística del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona)
    •    Oliveras Badia, Jordi (advocat i membre de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Palmés i Bosch, Esther (advocada, Barcelona)
    •    Parés, Albert (advocat, Badalona)
    •    Rebaque Mas, Pilar (advocada i membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Reynés i Gracian, Ricard (advocat, Bescanó)
    •    Salellas i Vila, Benet (advocat, Girona)
    •    Sancho i Cepero, Esther (advocada i secretària de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates de Lleida)
    •    Serra, Laia (advocada i vocal de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Sierra i Vázquez, Hug (advocat i membre de la Comissió de Llengua Catalana del Col·legi de l’Advocacia de Lleida)
    •    Simó, Josep Antoni (advocat, Lleida)
    •    Sordé i Martí, Rosina (advocada, Barcelona)
    •    Tur Racero, Montserrat (advocada i mediadora familiar, Barcelona)
    •    Torres Prat, Lourdes (advocada i membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Vallet Sánchez, Isabel (tècnica superior jurídica de la Generalitat, Barcelona)
    •    Veraguas Aguilera, Natividad (advocada i presidenta de l'Associació de Dones Juristes de Catalunya)
    •    Vallverdú, Marta (advocada, Barcelona)
    •    Vinyets Pagès, Montserrat (advocada, Sant Celoni)

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació