Enquesta

S'han fet avenços en la lluita per l'alliberament de gènere?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Una trentena d'advocats i advocades insten a Interior per a fer efectiva la consulta popular PDF a/e
dissabte, 12 setembre 2009
arenys
Una trentena  d'advocats i advocades insten  al Departament d'Interior  a actuar, emprenent totes les mesures oportunes per a fer efectiva la consulta popular, com a màxima expressió del dret a la llibertat d'expressió i a la participació ciutadana en la vida pública, sense distorsions ni pertorbacions premeditades com suposa l'autorització de la manifestació de signe feixista. Els juristes han elaborat un manifest de suport a la consulta popular per la independència que ha de tenir lloc demà dia 13 de setembre a Arenys de Munt i en 48 hores han recollit més de 30 adhesions de juristes d'arreu del país, entre els quals molts i moltes companyes que formen part d'associacions de juristes de diversa índole.
 
 

MANIFEST DELS I LES JURISTES CATALANS DE SUPORT A LA CONSULTA POPULAR
D’ARENYS DE MUNT  
 

Els i les juristes sotasignades, atès el contingut de la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 14 de Barcelona de 9 de setembre de 2009 que ha ratificat la suspensió de l’acord de Ple municipal d’Arenys de Munt –de suport a la iniciativa ciutadana per la consulta popular sobre la independència de Catalunya-; així com la Sentència de la Sala Contenciosa, secció 2a, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la mateixa data, que ha estimat el recurs interposat per Falange Española de las Jons, tot autoritzant la manifestació feixista a Arenys de Munt per al mateix dia de la consulta, diumenge 13 de setembre de 2009,  

MANIFESTEM:
 
1.- Que considerem la consulta popular sobre la independència convocada per una entitat ciutadana, de forma pacífica i democràtica, de perfecta empara dins la legalitat vigent, i que l’experiència relativa a d’altres consultes sobre qüestions extramunicipals (pertinença a l’OTAN, aportació del 0,7% i d’altres) ha estat de no ingerència dels tribunals de justícia en anteriors ocasions, pel que la resolució d’Arenys suposa un greu precedent com a limitació jurisdiccional de l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret a la participació ciutadana, d’empara constitucional i en el dret internacional humanitari. 
 
2.- Que considerem l’acord del Ple municipal que dóna suport a la consulta ciutadana també conforme a l’ordenament, atès que l’ens local tan sols aporta uns mitjans logístics que han d’ajudar a fer efectius els drets fonamentals de llibertat d’expressió i de participació de la ciutadania en la vida pública, sense que es posi en risc cap bé jurídic ni s’incorri en cap mena d’infracció de l’ordenament jurídic substantiu.  3.- Que no compartim el doble raser emprat a l’hora de donar empara al dret de  manifestació d’una organització ultra de signe feixista, no respectuosa amb els drets fonamentals més elementals ni amb els valors democràtics (amb acreditades mostres de xenofòbia, enaltiment de la dictadura, etc.) i que realitza la seva convocatòria el dia 13 a Arenys a posteriori de conèixer el lloc i data de la consulta cívica, amb el clar i il·lícit objectiu de pertorbar, pressionar i incidir en la llibertat de vot dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt.


Per tot això, 
 
INSTEM el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern de la Generalitat i resta d’autoritats competents en la matèria, a adoptar les mesures oportunes que garanteixin que la consulta popular d’Arenys de Munt es dugui a terme, el proper 13 de setembre, amb absoluta normalitat, respecte i seguretat que ha d’acompanyar qualsevol votació o exercici del dret fonamental a la llibertat d’expressió i participació en la vida pública.

 

Signatures

PRIMERES ADHESIONS AL MANIFEST: 

    •    Asens Llodrà, Jaume (advocat i vocal de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Capella i Farré, Ester (advocada i membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Barcelona)
    •    Cassany i Rodellas, Susanna (advocada, Montesquiu)
    •    Corbella Sanaüja, Leopold (advocat i membre de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Manresa)
    •    Cruanyes i Tor, Anna (advocada, Barcelona)
    •    Cruanyes i Tor, Josep (advocat i membre de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Barcelona)
    •    De Sàrraga Gómez, Alexandre (advocat i president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates de Lleida)
    •    Domingo, Lluïsa (advocada i presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Flores, Jordi (advocat, Montesquiu)
    •    Galobart i Boix, Jordi (advocat, La Seu d’Urgell)
    •    Gené i Casals, Ricard (advocat, Barcelona)
    •    Gil Matamala, August (advocat i ex-president de l'Associació Europea de Juristes Demòcrates)
    •    Hohn Abad, Marion (advocada i presidenta de l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, Barcelona)
    •    López Miquel, Carles (advocat i membre de la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida)
    •    Miquel Roé, Simeó (advocat i professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida)
    •    Moya i Matas, Jaume (procurador i membre de la Comissió de Política Lingüística del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona)
    •    Oliveras Badia, Jordi (advocat i membre de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Palmés i Bosch, Esther (advocada, Barcelona)
    •    Parés, Albert (advocat, Badalona)
    •    Rebaque Mas, Pilar (advocada i membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Reynés i Gracian, Ricard (advocat, Bescanó)
    •    Salellas i Vila, Benet (advocat, Girona)
    •    Sancho i Cepero, Esther (advocada i secretària de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates de Lleida)
    •    Serra, Laia (advocada i vocal de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Sierra i Vázquez, Hug (advocat i membre de la Comissió de Llengua Catalana del Col·legi de l’Advocacia de Lleida)
    •    Simó, Josep Antoni (advocat, Lleida)
    •    Sordé i Martí, Rosina (advocada, Barcelona)
    •    Tur Racero, Montserrat (advocada i mediadora familiar, Barcelona)
    •    Torres Prat, Lourdes (advocada i membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona)
    •    Vallet Sánchez, Isabel (tècnica superior jurídica de la Generalitat, Barcelona)
    •    Veraguas Aguilera, Natividad (advocada i presidenta de l'Associació de Dones Juristes de Catalunya)
    •    Vallverdú, Marta (advocada, Barcelona)
    •    Vinyets Pagès, Montserrat (advocada, Sant Celoni)

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació