Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El judici a Núria Pòrtulas queda vist per sentència PDF a/e
dilluns, 13 juliol 2009

portulasNúria Pòrtulas ha estat jutjada aquest matí a l'Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte de col·laboració amb banda armada. El judici ha quedat vist per sentència tot i que el fiscal veu proves suficients que vinculen Pòrtulas a «grups anarquistes violents».  Pòrtulas ha assegurat que va recopilar dades sobre edificis oficials de Girona per «fer pintades, concentracions i manifestacions amb pancartes» en protesta per la detenció i lliurament a Itàlia del seu company Juan Antonio Sorroche. Mentre es desenvolupava el judici, s'han concentrat a les portes de l'Audiència Nacional mig centenar de persones, sis de les quals han estat detingudes als voltants de l'Audiència Nacional per agredir a policies i protagonitzar desordres públics. Els detinguts han estat traslladats a dependències de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, a Moratalaz. Es preveu que no sortiran en llibertat fins demà. Els advocats i algunes persones s'han quedat a fer el suport.

 

Al judici, que ha quedat vist per a sentència, el fiscal Juan Moral ha elevat a definitiva la seva petició de cinc anys de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista, en considerar que existeixen «suficients elements de prova» que acrediten la relació de Pòrtulas amb «grups anarquistes de caràcter violent» i que comptava amb manuals per fabricar explosius i dades sobre edificis institucionals.

L'acusada ha al·legat davant el tribunal que va realitzar anotacions sobre les seus a Girona del Ministeri de Treball i Afers Socials, el Departament de Treball de la Generalitat i el Servei Territorial de Justícia perquè volien «col·locar pancartes i fer pintades» en el marc de la «campanya de denúncia» que volien portar a terme per la detenció del seu company. Va escollir aquests tres edificis, segons ha explicat, perquè «casualment passava per allà» i «eren tres institucions públiques on es podien realitzar» els actes reivindicatius que havien preparat. Així, va anotar si tenien «segurata» (vigilant de seguretat) o «xip» (càmera de vigilància) per evitar ser filmats. «No tenen perquè gravar la teva cara", va argumentar».

De la mateixa manera, ha explicat que va anotar en una llibreta l'expressió «danys i finalitats terroristes» perquè era el càrrec del qual estava acusat Sorroche i no perquè pretengués portar a terme aquest tipus d'accions. També ha dit que guardava el nom del director de la presó de Girona, en la que aquest havia estat empresonat, per a «facilitar-li a la seva mare i que sabés on havia d'acudir».

En relació als fulletons que se li van confiscar -que animaven a «La lluita contra l'Estat i les seves institucions», segons l'escrit d'acusació, amb títols com «Com pots viure en aquesta merda sense tractar de rebentar-la?»-, ha explicat que no eren seus sinó del «centre social», en referència a la casa okupa en la que vivia. A més, ha assenyalat que aquest tipus de frases són «metafòriques». L'acusada també va ser detinguda en possessió d'un disquet en portuguès que explicava els passos a seguir per confeccionar còctels molotov i nitrat amònic, un dels explosius utilitzats per organitzacions terroristes com l'amonal. No obstant això, ha dit no recordar qui li va donar i ha assegurat que «mai» l'havia obert.


Durant la vista també han comparegut diversos integrants dels Mossos d'Esquadra, que han explicat al tribunal, presidit per la magistrada Teresa Palacios, que el material confiscat a Pòrtulas servia per fabricar artefactes incendiaris.

Segons consta en l'escrit provisional d'acusació, les tasques desenvolupades per l'acusada li van permetre disposar d'"informació i capacitació tècnica suficient per cometre accions amb finalitats terroristes. Segons fonts jurídiques, també tenia una carta que Sorroche li va escriure el 2002 en la que li comentava que l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi viatjaria a Espanya i l'instava a fer «alguna cosa».

Després de participar en la campanya a favor de l'alliberament de Sorroche, que compleix presó a Itàlia per accions de sabotatge a diversos vehicles de la companyia ferroviària d'aquest país, Pòrtulas va ser detinguda el 7 de febrer de 2007 a Girona i va ingressar a la presó de Soto del Real (Madrid), d'on va sortir als quatre mesos després d'abonar una fiança de 15.000 euros.

Per altra banda, un total de sis persones han estat detingudes als voltants de l'Audiència Nacional per agredir a policies i protagonitzar desordres públics.


Cinc dels detinguts ho han estat per atemptats a l'autoritat, lesions i desordres públics, mentre que una sisena persona ha estat acusada de resistència a l'autoritat i desobediència. Els detinguts han estat traslladats a dependències de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, a Moratalaz.

Per l'organització antirepressiva Alerta Solidària, l'Audiència Nacional "dóna un pes prioritari a les opcions ideològiques de les persones encausades". L'organització recorda que els Mossos han vist com la seva operació ha estat fortament criticada per mitjans de comunicació espanyols que han donat veu a la Guàrdia Civil, cos paramilitar que afirmava a El Mundo la innocència de Núria Pòrtulas. Els Mossos, però, diu Alerta Solidària, "no han rectificat, no han demanat perdó i al seu torn, els responsables polítics d'Iniciativa han insistit en fer arribar el cas al Tribunal més parcial de l'Estat". I sentencia: "Al marge del que passi avui, en la memòria queden les difamacions del senyor Boada, l'aplicació de la Llei Antiterrorista per part dels Mossos i les nombroses mobilitzacions i la sonada solidaritat despertada durant més de dos anys".

Llegeix també:

Cobertura del judici minut a minut Elsud.org

Unes 200 persones es manifesten a Girona per demanar l'absolució de Núria Pòrtulas. -Llibertat.cat 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació