El judici a Núria Pòrtulas queda vist per sentència

Núria Pòrtulas ha estat jutjada aquest matí a l'Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte de col·laboració amb banda armada. El judici ha quedat vist per sentència tot i que el fiscal veu proves suficients que vinculen Pòrtulas a «grups anarquistes violents».  Pòrtulas ha assegurat que va recopilar dades sobre edificis oficials de Girona per «fer pintades, concentracions i manifestacions amb pancartes» en protesta per la detenció i lliurament a Itàlia del seu company Juan Antonio Sorroche. Mentre es desenvolupava el judici, s'han concentrat a les portes de l'Audiència Nacional mig centenar de persones, sis de les quals han estat detingudes als voltants de l'Audiència Nacional per agredir a policies i protagonitzar desordres públics. Els detinguts han estat traslladats a dependències de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, a Moratalaz. Es preveu que no sortiran en llibertat fins demà. Els advocats i algunes persones s'han quedat a fer el suport.

Al judici, que ha quedat vist per a sentència, el fiscal Juan Moral ha elevat a definitiva la seva petició de cinc anys de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista, en considerar que existeixen «suficients elements de prova» que acrediten la relació de Pòrtulas amb «grups anarquistes de caràcter violent» i que comptava amb manuals per fabricar explosius i dades sobre edificis institucionals.

L'acusada ha al·legat davant el tribunal que va realitzar anotacions sobre les seus a Girona del Ministeri de Treball i Afers Socials, el Departament de Treball de la Generalitat i el Servei Territorial de Justícia perquè volien «col·locar pancartes i fer pintades» en el marc de la «campanya de denúncia» que volien portar a terme per la detenció del seu company. Va escollir aquests tres edificis, segons ha explicat, perquè «casualment passava per allà» i «eren tres institucions públiques on es podien realitzar» els actes reivindicatius que havien preparat. Així, va anotar si tenien «segurata» (vigilant de seguretat) o «xip» (càmera de vigilància) per evitar ser filmats. «No tenen perquè gravar la teva cara", va argumentar».

De la mateixa manera, ha explicat que va anotar en una llibreta l'expressió «danys i finalitats terroristes» perquè era el càrrec del qual estava acusat Sorroche i no perquè pretengués portar a terme aquest tipus d'accions. També ha dit que guardava el nom del director de la presó de Girona, en la que aquest havia estat empresonat, per a «facilitar-li a la seva mare i que sabés on havia d'acudir».

En relació als fulletons que se li van confiscar -que animaven a «La lluita contra l'Estat i les seves institucions», segons l'escrit d'acusació, amb títols com «Com pots viure en aquesta merda sense tractar de rebentar-la?»-, ha explicat que no eren seus sinó del «centre social», en referència a la casa okupa en la que vivia. A més, ha assenyalat que aquest tipus de frases són «metafòriques». L'acusada també va ser detinguda en possessió d'un disquet en portuguès que explicava els passos a seguir per confeccionar còctels molotov i nitrat amònic, un dels explosius utilitzats per organitzacions terroristes com l'amonal. No obstant això, ha dit no recordar qui li va donar i ha assegurat que «mai» l'havia obert.

Durant la vista també han comparegut diversos integrants dels Mossos d'Esquadra, que han explicat al tribunal, presidit per la magistrada Teresa Palacios, que el material confiscat a Pòrtulas servia per fabricar artefactes incendiaris.

Segons consta en l'escrit provisional d'acusació, les tasques desenvolupades per l'acusada li van permetre disposar d'"informació i capacitació tècnica suficient per cometre accions amb finalitats terroristes. Segons fonts jurídiques, també tenia una carta que Sorroche li va escriure el 2002 en la que li comentava que l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi viatjaria a Espanya i l'instava a fer «alguna cosa».

Després de participar en la campanya a favor de l'alliberament de Sorroche, que compleix presó a Itàlia per accions de sabotatge a diversos vehicles de la companyia ferroviària d'aquest país, Pòrtulas va ser detinguda el 7 de febrer de 2007 a Girona i va ingressar a la presó de Soto del Real (Madrid), d'on va sortir als quatre mesos després d'abonar una fiança de 15.000 euros.

Per altra banda, un total de sis persones han estat detingudes als voltants de l'Audiència Nacional per agredir a policies i protagonitzar desordres públics.

Cinc dels detinguts ho han estat per atemptats a l'autoritat, lesions i desordres públics, mentre que una sisena persona ha estat acusada de resistència a l'autoritat i desobediència. Els detinguts han estat traslladats a dependències de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, a Moratalaz.

Per l'organització antirepressiva Alerta Solidària, l'Audiència Nacional "dóna un pes prioritari a les opcions ideològiques de les persones encausades". L'organització recorda que els Mossos han vist com la seva operació ha estat fortament criticada per mitjans de comunicació espanyols que han donat veu a la Guàrdia Civil, cos paramilitar que afirmava a El Mundo la innocència de Núria Pòrtulas. Els Mossos, però, diu Alerta Solidària, "no han rectificat, no han demanat perdó i al seu torn, els responsables polítics d'Iniciativa han insistit en fer arribar el cas al Tribunal més parcial de l'Estat". I sentencia: "Al marge del que passi avui, en la memòria queden les difamacions del senyor Boada, l'aplicació de la Llei Antiterrorista per part dels Mossos i les nombroses mobilitzacions i la sonada solidaritat despertada durant més de dos anys".

Llegeix també:

Cobertura del judici minut a minut Elsud.org

Unes 200 persones es manifesten a Girona per demanar l'absolució de Núria Pòrtulas. -Llibertat.cat