Aquest abril ens hem assabentat que, de nou, dos grans festivals de música alternativa i compromesa coincideixen en el temps (el tercer cap de setmana de juliol): l'Acampada Jove de les JERC es trasllada a Montblanc, i el Rebrot dels Maulets torna a Berga. Aquest déjà vu contrasta amb altres qüestions força més estranyes; crec que ha sigut un mes si més no atípic.
L'apunt de calendari del mes és per Sant Jordi, que a part de la rosa de rigor, hi ha qui ha pogut regalar Una llengua musicada (Documenta Balear), de la periodista Carla González. Un repàs de la nostra música des del darrer segle, fixant-se en temes com l'exclusió dels mitjans i les propostes de protesta, amb una conclusió esperançadora.

La palma de l'estranyesa se l'endú el compilatori xinès Red, que han confeccionat la gent de Proletopia Records, oficialment per l'u de maig, que compta com a grups destacats a conclusió esperançadora.

Camarada kalashnikov. La resta de recopilatori el conformen una bona colla de grups de punk roig d'Amèrica del Sud, Europa, les Canàries i, com no, Xina.
Quelcom que sí que s'esperava era el primer llarga durada dels Zikuta, els vallesans orgullosos de ser rojos separatistes d'adopció, que a Arrels es fan sentir amb el seu metal punk cru, potent i més madurat que en la seva maqueta. Apel·len les seves idees al sentit comú i als sentiments col·lectius en deu talls que, essent ben rodons, deixen amb ganes de més.

En el desè aniversari de la desaparició de l'escriptora, poeta i feminista militant, Maria-Mercè Marçal, la fundació que du el seu nom ha editat un disc que inclou 14 poemes de Marçal, musicats i interpretats per cantants de renom de diferents estils i generacions. Catorze poemes, catorze cançons es va distribuir gratuïtament la diada de Sant Jordi, i també apareixerà a la venda en una edició especial.

Parlant dels i les grans, el 26, en una entrevista, el veterà cantant i compositor ja retirat Lluís Llach es declarava, com tothom intuïa, obertament independentista. Aquesta via va dir que segons ell era "l'única sortida" al conflicte, i que la (dita) transició fou una oportunitat malbaratada.

Una atípica i potent proposta arriba de ponent, és el debut de Komando Noguera i la seva mescla de rap i rock amb accent. S'acaba amb pluja és sincer, militant, autoeditat i de lliure difusió; un treball imprescindible per veure com es conforma l'escena de la rima compromesa.

Una altra proposta poc corrent i alhora engrescadora és la que ens duen els Poca broma. Aquest conjunt de punk rock al servei de l'Esquerra Independentista és format per varis components d'altres grups afins del Barcelonès, que amb un caràcter positivista ens regalen la seva maqueta per transmetre la idea i, perquè no, encomanar nous himnes populars.

Tres apunts de les novetats en iniciatives son del més gran concurs de grups novells, de l'ska i del rap. I doncs, la nova edició del Sona 9 ha engegat com a xarxa social, o sigui que els participants tenen un perfil des d'on podran ser escoltats, votats, etc. És la seva gran aposta interactiva d'enguany.

Eix skatalític és una iniciativa de tres joves apassionats de l'ska i el reggae. Han unit Kontra-band (Blanes), Xeic! (Rasquera) i Es reboster (Mallorca), en un sol espectacle de ska rock per a oferir-lo aquest estiu vinent a les festes majors dels Països Catalans.
La descoberta dels Komando Noguera i l'imminent nova entrega d'At versaris no serà televisada, però sí que ens en podrem assabentar a través de Rappin' Català, un nou bloc molt recomanable que ens vol posar al dia de tot el que es refereix a l'emergent escena de hip hop i rap en català.

Dels qui segurament Rappin' Català no ens parlaran serà dels Gonelles morts, que tot i no rimen massa massa, alerten de que s'apropa una nova onada d'improperis i de patinades des d'ultramar. De gonelles a blavers no hi ha ni un pas, i farem un flac favor als blavers que contracten a Tio Fredo, recordant que ha estat actuant fins el moment de bracet amb els anomenats pancatalanistes, víctimes alhora de GAVs i companyia, com bé recorden des d'Antifeixistes.org.
Per acabar amb una de sonada i tronada, es pot fer referència a la cançó que acaben de gravar tres supervivents dels mítics Desperdicis clínics en el vint-i-cinquè aniversari del naixement del grup. La cançó en qüestió, Fujo de mi, és una bona mostra del que es va trobar part d'aquella generació.

--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

- Harmonies de lluita, març 2009