Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Regidores i regidors de la CUP donen suport als actes del proper dissabte a València PDF a/e
dimecres, 22 abril 2009

 Diferents regidores i regidors de la CUP han fet públic un manifest on donen suport a la manifestació del 25 d'Abril i engresquen a la gent a participar-hi.

D'altra banda, un ampli ventall d'organitzacions, entitats, col·lectius locals i comarcals,  casals i ateneus i associacions culturals han fet públic el seu suport i adhesió a la manifestació del proper dissabte 25 d'abril convocada per la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència".

Membres de les corporacions locals en diferents indrets del Principat han fet públic un comunicat  (que podeu llegir íntegrament  ampliant la notícia) en el que fan una crida explícita a les classes populars dels Països Catalans a sumar-se amb entusiasme i combativitat als actes del 25 d'abril.  

COMUNICAT DE SUPORT:

Les persones sotassignants, que exercim de regidores en diferents ajuntaments dels Països Catalans, volem fer arribar les següents reflexions al poble català:

El 25 d'abril és una diada nacional dels Països Catalans. Aquest any es commemoren els 302 anys de la batalla d'Almansa. És sabut que aquest esdeveniment suposà el començament de l'ocupació borbònica que culminà el 1714 amb la conquesta de Barcelona i el 1715 amb les caigudes de Mallorca i Eivissa. És per tant la memòria d'una derrota, el record de la pèrdua dels furs i les institucions diferenciades i la incorporació total i forçada de la major part dels nostres territoris al projecte borbònic espanyol. Però també és el record de l'inici de la resistència, una resistència que començà sobre les mateixes cendres de la Xàtiva socarrada.

I igual com recordem la derrota i honorem els resistents d'aquell 1707, aquest 25 d'abril, les organitzacions i entitats que impulsen la campanya dels “300 anys” també volen que recordem una altra derrota i uns altres resistents de la nostra memòria col•lectiva: aquest any ja en fa 70 de la caiguda de la major part de les nostres comarques i ciutats en mans de les tropes de Franco i dels seus aliats feixistes i nazis. I de la mateixa manera que aquella derrota i els quaranta anys de la llarga nit franquista que la seguiren expliquen la presó de pobles que és Espanya, també volem honorar a tots aquells homes i dones que abans i després de 1939, i abans i després de 1978, s'alçaren contra el feixisme i per la llibertat fins i tot arriscant la seua vida i a vegades perdent-la. Creiem que fer memòria i homenatjar als i les nostres combatents és essencial perquè la seva història ens ensenya, amb el seu exemple de lluita i de sacrifici, quin és el camí de la dignitat i de la victòria.

Però a més aquest 25 d'abril és important sortir al carrer per alçar la veu contra la greu situació socioeconòmica a la qual ens ha conduït la irracionalitat del model econòmic i social que patim. A les nostres viles i ciutats, cada dia que passa veiem augmentar les cues de l'atur, veiem com moltes persones es veuen abocades a la marginalitat i l'exclusió social, veiem com les nostres butxaques tenen més i més dificultats per cobrir les nostres necessitats bàsiques, veiem com es produeixen desnonaments, privatizacions encobertes d'europeismes, destrucció del territori o violència de gènere. Per tot això és important resistir i començar a plantejar un horitzó alternatiu per als Països Catalans. Dissenyar un model de país on l'economia estiga al servei de les que treballem i produïm amb el nostre suor els beneficis, on no es discrimine ningú per raó de sexe o gènere, on la política siga veritablement democràtica i participativa, i on el respecte al medi ambient siga una prioritat.

Per tot això és important que el 25 d'Abril els Països Catalans donem un pas endavant i afirmem amb contundència que volem ser els protagonistes de la història, que no volem oblidar el nostre passat i que exigim ser amos del nostre futur. Així doncs els regidors sotassignants, compromesos amb l’alliberament del nostre poble, volem donar el nostre suport a la manifestació convocada per la campanya “300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistència” que tindrà lloc el proper dissabte 25 d'Abril a les 18h a la Plaça de Sant Agustí de València i volem fer una crida explícita a les classes populars dels Països Catalans a que s'hi sumen amb entusiasme i combativitat.

Per la memòria, per la dignitat, l'emancipació i la justícia social!
El proper dissabte 25 d'Abril tots i totes a València!


Signem el manifest:


Josep Antoni Vilalta, regidor de la CUP de Torà.

Xavi Navarro Domènec, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès.

Otger Amatller Gutiérrez, regidor de la CUP de Vilafranca de Vilafranca del Penedès.

Àlex Maymó López, regidor de la CUP de Molins de Rei.

Anna Gabriel, regidora de la CUP de Sallent.

Montserrat Vinyets, regidora de la CUP de Sant Celoni.

Albert Ventura Rovira, regidor de la CUP de Sant Celoni.

Quim Arrufat, regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú.

Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt.

Núria Idàñez Cortés, regidora de Vila de Capellades – CUP.

Adam Majó Garriga, regidor de la CUP de Manresa.

Ramon Muñoz i Salló – regidor d’Independents per Salt.

Robert Sabater – regidor de la CUP de Viladamat.

Natxo Romero – regidor de la CUP de Berga.

Anna Maria Guijarro – regidora de la CUP de Berga.

Gerard Nogués Balsells – regidor de la CUP de Valls.

Golly Rectoret – regidora a Arenys de Munt per Arenys de Munt 2000

Carles Roca Franquesa – regidor de la CUP de Cardedeu

Dani Cornellà – regidor de la CUP de Celrà 

Carles Móra Tuxans – Alcalde d'Arenys de Munt per Arenys de Munt 2000 - EPM

 

 

Per adherir-vos al manifest envieu un correu a Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació