Subscriu-te al nostre butlletí

Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la . Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.

Menú principal

Inici

Qui som?

Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?

	Sí, ja que l'enemic és comú i no fa diferències
	No, els és igual la repressió mentre puguin seguir apropiant-se de la feina de l'EI
	NS/NC

Documentació

Independència i matemàtiques

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum

Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.

Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.

Llegeix més...

Turisme caríssim

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

"El Moment Zen: La independència des de la xarxa (2009)"

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané, Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!

: Bloc de l'EI i la CUP

Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Totes les galeries

Llistat de titulars

Selecciona la secció:

Estret (200x185)
Quadrat (200x200)
Allargat (600x40)
Personalitzat:
Amplada: Alçada:

Còpia i enganxa el següent codi:

Significació nacional, política i social del 25 d’abril

Opinió | 21/04/2009 | Comparteix:

Per Josep Guia, doctor en matemàtiques i filologia. Dirigent del PSAN

Som en vespres d’un nou aniversari de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707). Aquella derrota militar significà el començament de l’ocupació militar borbònica del País Valencià i de la totalitat de la nació catalana i va anar seguida del primer dels decrets de Nova Planta (29 de juny de 1707), amb el qual s’iniciava la destrucció de l’estructura política pròpia dels estats de la Corona d’Aragó i la seva substitució per lleis, institucions i autoritats castellanes. Convé, doncs, que marquem les tres línies fonamentals de la commemoració.

En primer lloc, cal tenir en compte que la guerra va ser d’abast nacional, és a dir, que les caigudes de Xàtiva (6 de juny de 1707), Alcoi (8 de gener de 1708), Dénia (17 de novembre de 1708) o Alacant (19 d’abril de 1709), després d’heroiques resistències, cal anotar-les al costat de la caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714). De fet, molts valencians, davant l’avenç de les tropes borbòniques, es retiraren cap al nord per tal de continuar la lluita al Principat de Catalunya, en aquella guerra comuna contra l’invasor.

En segon lloc, es tractava d’una guerra en defensa de l’estructura política que aleshores tenia la nació catalana, concretada en unes Corts no sotmeses a cap altre Parlament, una administració de justícia autòctona, unes institucions de govern sobiranes, una hisenda, moneda, dret civil... propis, i una llengua catalana hegemònica i oficial en tots els àmbits de la vida pública.

En tercer lloc, cal subratllar que la causa del poble que donava suport a l’Arxiduc Carles no se centrava només en la qüestió dinàstica sinó sobretot en la defensa dels interessos populars contra els privilegis de la noblesa. Un cronista borbònic de l’època, volent desprestigiar l’opció austracista, subratllava la estrecha vinculación que existió por doquier entre la bandera del Archiduque y la sempiterna propensión de la plebe al desorden y el bullicio.

Així doncs, per fidelitat històrica i per visió de futur, la commemoració i la manifestació del 25 d’abril hauria de ser, sempre, un esperó per a la lluita per la reunificació, la independència i el socialisme de la Catalunya completa.

Tal dia com avui

1997 Tancament a Xixona de l'empresa de turrons Sirvent Pla

1982 Terra Lliure reivindica l'atac amb explosius de la delegació d'ICONA a Barcelona per denunciar el paper actiu d'aquest organisme en la deforestació i els incendis al país

1945 El govern japonès signa la capitulació davant els EEUU i marca la finalització de la II Guerra Mundial

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudald Malgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"

Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"

Llegeix més...

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!