Enquesta

S'han fet avenços en la lluita per l'alliberament de gènere?
 

Documentació

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.

laccent172Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.

Llegeix més...

El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes 

Per Stavros Mavroudeas, Professor de Política Econòmica al Departament d'Econòmiques de la universitat de Macedònia. Traduit i publicat per La Fàbrica el 25 de febrer de 2010.

greciavagageneralL'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).  

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 25 d'abril a València, guanyem els carrers! PDF a/e
diumenge, 19 abril 2009

josep_vilarroyaPer Josep Villarroya, militant d'Endavant-OSAN

Aquest 25 d'abril hi haurà manifestació el 25 d'abril! Potser sembla una bajanada constatar aquest fet, però no està tan clar si tenim en compte que el 25 d'abril és un dia laborable al País Valencià, i evidentment a la resta de Catalunya. Per a l'Esquerra Independentista sempre ha estat complicat commemorar aquesta diada i organitzar-hi una mobilització, sobretot quan es vol fer d'àmbit nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

 El que va començar com una manifestació a Xàtiva convocada per part de les organitzacions que aleshores conformaven el Moviment Català d'Alliberament Nacional, amb centenars de persones, més tard esdevingué en una gran mobilització a la ciutat de València, convocada ara per Acció Cultural, amb desenes de milers de persones.

El format de la mobilització ja no era el mateix, d'una manifestació molt política amb assistència en la seua major part de la militància, es va passar a una altra de caire més festiva. El salt quantitatiu, però, era evident. Durant els darrers anys, les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista han assistit a aquestes mobilitzacions, i realment la nostra veu s'hi ha sentit clara i ferma. Han estat manifestacions plenes de gent jove, amb estelades i amb crits per la independència i el socialisme.

 Aquest 25 d'abril, l'Esquerra Independentista, ha volgut fer un pas endavant i ha realitzat una convocatòria dintre de la Campanya dels 300 anys. No podem obviar que aquesta campanya, a més del significat polític i del missatge que vol transmetre, ha servit per a posar en escena, en la pràctica, el treball conjunt que darrere de les cortines estaven duent a terme les diferents organitzacions de l'EI. Aquesta campanya ha commemorat, i continuarà fent-ho, els 300 anys de l'inici de la pèrdua de les llibertats del nostre país. Una campanya en clau nacional, que abasta tot el territori, i que hauria de servir-nos de lliçó, perquè els atacs més ferotges de l'espanyolisme es produeixen en la part més feble del territori, el País Valencià, però com a experiment per a repetir-los més tard en la resta de la nació. Hi hagué un 11 de setembre a Barcelona perquè abans hi hagué un 25 d'abril a Almansa. L'espanyolisme té clar que quan ataca València o Alacant està atacant tot Catalunya. I d'això tan evident, els regionalismes -ni el valencià ni el principatí- no volen adonar-se'n, potser perquè es conformen amb les engrunes del pastís que els deixen, perquè ja els va bé reclamant més autonomia per a quatre províncies o oferint noves glòries a espanya...

 Enguany, a més, aquest 25 d'abril està dedicat a les víctimes del feixisme, a eixes persones que ho van perdre tot durant els 70 anys de franquisme, a les persones exiliades, empresonades, silenciades, torturades, afusellades per un règim assassí. Enguany, el 25 d'abril vol retre'ls homenatge, perquè després de més de 30 anys de la mort del dictador encara no han conegut la justícia. Eixes persones lluitadores no esperen res d'aquesta democràcia espanyola, perquè els que van parir-la són els hereus del dictador, els que ho van deixar tot “atado y bién atado”, els que van canviar algunes coses per a que, en el fons, res no canviara. Eixes persones lluitadores també es van veure traïdes pels qui, tot i no ser fills directes del franquisme, varen pactar eixa vergonya de transició, pels qui varen contribuir a l'amnèsia col•lectiva amb el seu silenci, pels qui varen trair els somnis d'un trencament real amb la dictadura espanyola, pels qui varen renunciar als anhels de llibertat dels seus pobles, pels qui varen imposar el capitalisme, un sistema econòmic explotador que condemna tres quartes parts del planeta a la misèria i suposa la destrucció del nostre planeta.

  L'Esquerra Independentista ha considerat que aquest any es donaven les condicions per a apostar per una convocatòria pròpia, sense excloure ningú, però marcant una línia i un discurs sense renúncies. De fet, al manifest i a la convocatòria d'actes s'han adherit organitzacions i col•lectius de tot Catalunya.
 
 Des de la meua experiència, després de 20 anys de militància, a hores d'ara com a militant d'Endavant i anteriorment en altres organitzacions de l'EI, constate el creixement i la reorganització al si de l'Esquerra Independentista. Anem fent passes, xicotetes de vegades, però fermes. Anem per una bona drecera, i hem d'aconseguir que la nostra veu arribe a la majoria de la societat catalana, que cada vegada siguem més boques, braços i cames . Sense aturar-nos en el camí, hem d'enfortir les organitzacions de l'EI.

 Aquest 25 d'abril, els carrers de València han d'omplir-se de gom a gom. Hem de demostrar que no anem a remolc de ningú, que som capaços d'oferir una alternativa a la classe treballadora, que tenim capacitat organitzativa i de convocatòria, comptat i debatut, que l'Esquerra Independentista ha esdevingut un agent polític referent als Països Catalans Els carrers del cap-i-casal han de ser un crit de llibertat, un homenatge a totes les persones lluitadores, a les que hi són, i a les que no hi són, a les que ja ens han deixat i a les que estan a la presó.

 Companya, company, com deia el poeta de Burjassot: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu."

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent

mag_coletPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.

En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.

 

Sindicació