Dialèctica estèril per distreure i confondre
Avui la majoria de la premsa escrita recollia algunes de les explicacions del Conseller i algunes de les frases més sucoses de la picabaralla dialèctica amb CiU, PP i fins i tot alguna « gosadia » inquisidora per part d’ERC. Però al marge de l’espectacle de retrets, fent l’esforç de no deixar-se endur per la tensió artificial creada entre polítics, més pròpia del programa televisiu de molt baix nivell que lidera els matins, el que quedava clar és que cap grup parlamentari té una opinió clara respecte l’actuació dels Mossos. I per extensió, en no dir res sobre el relleu produït a Interior, demostren també una absència evident de criteri propi per a la gestió d’Interior.
Tots demanaven el cap del Conseller, com ho fan en qualsevol altra àrea del Govern quan toca tempesta i l’objectiu només és erosionar. No serem nosaltres els qui sortirem a defensar-lo, és clar que no. Però sorprèn quin poc nivell van demostrar ahir tots plegats.
Joan Saura, Conseller d’Interior va comparèixer al costat de Joan Boada, Secretari General d’Interior i Joan Delort. Tots dos es situarien en plans d’igual rang dins la Conselleria però evidentment amb pesos específics molt diferents : al primer, la confiança política del partit ; al segon, la gestió de la Policia de Catalunya, locals i Mossos. Als pocs minuts de començar la intervenció, Joan Saura afirmava que amb l’assumpció de les tasques del cessat Olmos per part de Delort podrien « avançar en l’aplicació d’un nou model policial ». Quin model ? La pregunta era òbvia : quin model representava Rafael Olmos quan aquest treballava sota les ordres directes de Delort, que va ser qui el va proposar per al càrrec ? On està la diferència de models, ara ?
Saura va parlar de revisar protocols però alhora tornava a denunciar l’existència d’aquell fantasmagòric grup de violents que apareixen en tota manifestació pública, del no res, amb barres de ferro i punys americans que ningú ha vist (tret dels Mossos i la responsable d’ERC, Patrícia Gomà). Malament anem quan es deixa en mans de la Secció d’Informació la valoració de la perillositat d’una manifestació. Ho sabem per experiència. Ho posava en evidència (i en ridícul) el portaveu del sindicat d’UGT dels Mossos quan assegurava que les informacions rebudes parlaven de les intencions dels manifestants « d’ocupar el Palau de la Generalitat ». Potser algú, ahir al Parlament, hauria d’haver felicitat els d’Informació, no ? Almenys també pel feble informe on neguen, entre altres, l’agressió al nen de 10 anys i al fotògraf d’ADN.
Saura anunciava també l’ampliació de mitjans humans per a la Brigada Mòbil. Potser és que van quedar manifestants sense rebre ? Ningú li va preguntar per això.
Saura anunciava la creació d’una unitat de mediació per evitar xocs en manifestacions. I llavors, de què serveixen els tios d’Iniciativa que apareixen en mig de les manifestacions per, segons diuen ells, dialogar ? De què serveix el telèfon dels « bons minyons » d’Interior que han estat donant els darrers mesos ? Aquestes « unitats de mediació » ja existeixen i no serveixen per a res.
Saura va recordar la creació d’un comitè d’ètica dins la policia i la seva tasca dins l’escola de Mollet. Amb en Jiménez Villarejo al capdavant i algun altre « notable » de les bones intencions, els Mossos rebran nocions d’ètica… Com quan es denuncien les pallisses rebudes a Les Corts i els Mossos ens asseguren que és el procedir habitual, après i interioritzat a Mollet.
Saura tampoc va oblidar penjar-se la medalla de les càmeres. Per evitar denúncies falses, és clar… Un cop més, la tebiesa de l’oposició, o la seva ignorància, o el seu passotisme davant d’un tema tan delicat : ningú va recordar al Conseller que el mèrit no és seu ni d’Iniciativa, ni de la senyora Tura, primera Consellera a instal·lar-ne, sinó d’unes poques entitats de denúncia de la tortura que, fent feina de formigueta, aprofitant la sentència d’Estrasburg contra l’Estat espanyol per les tortures contra independentistes en l’Operació Garzón, van aconseguir que el Parlament aprovés les mesures contra els maltractaments recomanades pel Comitè Contra la Tortura de les Nacions Unides. Aquella resolució del Parlament és de l’any 2004... I encara estem així.
En Saura va oblidar però que ja fa 5 mesos que som en temps de descompte per a incloure els números d’identificació policial als uniformes dels agents de la Brigada Mòbil. No podran evitar posar-los, ni que sigui quan s’exhaureixin els 6 mesos de temps que els donà el propi reglament. Apurant al màxim, per seguir sempre al costat de la impunitat.
Les preguntes llançades ahir al Parlament no anaven encaminades a esclarir tots aquests dubtes. No pretenien contrastar criteris de gestió de la Conselleria d’Interior. Cercaven el desgast més baix, el mediàtic, d’un Conseller que, malauradament, tampoc, com la resta, no en té ni idea, ni ara, ni quan va arribar a Interior.
El pitjor d’una política de dretes, és quan l’aplica un d’esquerres
No és cert que els cops de porra siguin només el reflex de tics d’un passat més o menys llunyà, no gaire superat en determinades estructures. No hi ha hagut una desatenció voluntària d’aquests aspectes, segons com es diu sovint, per evitar conflictes difícils de resoldre entre el corporativisme policial i el polític-gestor de la democràcia pobra actual. En tots aquests anys, i en especial des del Conseller Pomés, hi ha hagut un disseny policial, un únic model. Al qual s’hi han produït reformes d’organigrama, de repartició de càrrecs, forçats per la dinàmica del canvi de color polític, per la necessitat de donar cadira a afiliats del PSC o d’ICV. La política a Interior segueix aquella màxima imposada des de fa anys a la gestió econòmica on, sota la pretesa victòria del liberalisme, no hi ha més remei per als partits socialdemòcrates que aplicar les receptes de la dreta. Aquesta visió és la que s’ha imposat a Interior i l’acció activa ha treballat fortament en aquesta direcció. Joan Delort, representa ara la personificació d’aquesta política. Presentat sota tots els governs, inclòs el darrer de 
CiU, com un tècnic, aporta la idea de que en matèria d’Interior el que s’ha de fer és deixar-ho tot a mans dels especialistes… com la gestió econòmica global als banquers i als agents de borsa…fins que veiem que el monstre creat és incapaç d’admetre errors, es revolta contra qui el critica i, finalment colpeja contra el periodista que gossa fer-li la fotografia que el descobreixi.
Saura demanava que no és fes política de desgast amb els Mossos. Malauradament, el problema, és que ningú fa política de veritat amb els Mossos.
