Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebate el 9 de març de 2010.

cuba_libreBé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:

Llegeix més...

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El Tomàs ja porta 15 dies en vaga de fam PDF a/e
dimarts, 10 març 2009

 Tomàs Sayes, militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), avui compleix 15 dies en vaga de fam. Des fa més de dues setmanes va  deixar d’ingerir, per voluntat pròpia, aliments mentre roman de forma permanent a l’edifici d’estudiants de la UAB. El Tomàs Sayes va prendre aquestea decisió a casua de l'actitud intransigent i prepotent de les autoritats universitàries, que es neguen a escoltarles reivindicacions estudiantils. Avui el Tomàs ha explicat al seu bloc de vaga de fam que ha rebut entre d'altres la visita de membres de la Fundació Xirinacs, que li han trasmès ànims i empenta. Al seu bloc, coincidint amb els 15 dies de las seva protesta, també ha exposat unes reflexions sobre la situació d'aquesta lluita contra les oïdes sordes de les autoritats universitàries i polítiques. Però referma les seves conviccions públicament amb la frase que clou l'entrada del bloc: "No pensem quedar-nos de braços plegats mentre desmantellen tot allò pel que altres generacions van lluitar".

 

Quinzè dia de vaga de fam (9 de març)  [Entrada al seu bloc]

Avui ha sigut un d’aquells dies especials. He tingut visites i trucades que m’han agradat molt. Primer han vingut de la Fundació Lluís Maria Xirinacs, que han vingut ha filmar una mica i a portar-me un llibre d’en Xiri. M’ha fet moltíssima gràcia, a més, han tingut el detall de dedicar-me’l i han mostrat, en tot moment, el seu suport per la lluita que vam emprendre des del 23 de febrer. Llavors, hem estat parlant una estona, del paper dels mitjans de comunicació, de la mobilització estudiantil en general, de com estava anant tot… Finalment han marxat, no sense, abans, transmetre ànims i empenta.

Després ha vingut un company que passava aprop d’aquí i s’ha animat a venir a donar-me ànims i suport, sense conèixer-me de res. Aprecio molt la gent que s’anima a venir fins aquí per mostrar el seu suport o el desacord. En el segon cas, dóna peu, si més no, a generar un debat sobre tot plegat.

 Cap al vespre m’ha trucat una amiga molt especial que darrerament ha anat molt enfeinada. Ja comptava amb el seu suport, però sempre és més agradable que et truquin i et transmetin els ànims. A banda, també feia molt temps que no hi parlava i també m’ha fet gràcia sentir-la.

A mig matí ha vingut el metge, típica consulta rutinària. Tot en ordre, tenint en compte les circumstàncies, lògicament. Avui estic cansat i ara al vespre tinc una mica de mal de cap, però bé.

Avui fa 15 dies de l’inici de la vaga de fam. Amb 15 dies han donat per molt, per pensar sobre com està anant tot plegat, per reflexionar sobre la meva situació i sobre la lluita estudiantil en general. Des del SEPC em demanen cada dia a veure com estic, si estic animat, si em veig en cor de continuar la vaga de fam. Malgrat tot, continuo ferm amb la meva decisió de continuar la vaga de fam 15 dies més o els que calgui.

De moment el Rectorat no està donant senyals de vida més enllà d’enviar els metges de dilluns a divendres. Han optat per la postura del silenci i la censura (malgrat la neguin). De fet, aquesta postura ja demostra que tenen coses a amagar i que qualsevol debat o participació que no vagi en la seva línia, els espanta. Fa uns dies, des de l’Estat espanyol s’ha iniciat una campanya de propaganda de l’EEES. Aquesta és la seva resposta davant de les mobilitzacions estudiantils, vendre les seves mentides.

No entenen que, justament, una de les coses que critiquem és justament aquesta, que facin la política de fets consumats. No entenen que tota aquesta campanya que engeguen el darrer any, l’haurien d’haver fet abans d’aprovar res, abans d’iniciar un debat participatiu sobre la universitat que volem tota la comunitat universitària. Ara el fan, simplement, per intentar salvar els mobles davant de la creixent oposició a aquest model per l’ensenyament superior. Una estratègia que només s’adopta quan es veu perillar el que abans es tenia tan assegurat.

 Si estiguessin tan convençuts de poder aplicar, l’any vinent, l’EEES no haurien d’invertir, el darrer any, després d’anys de treballar a esquenes de la comunitat universitària, temps i diners en enganyar a la societat per tal de captar complicitat allà on la realitat universitària queda lluny com per poder contrastar la informació. Aquesta campanya, però, té quelcom de bo i és que intenta rebatre els arguments del moviment estudiantil el que desmenteix, alhora, el fet de que siguem una minoria. Si així fos, no es prendrien tantes molèsties en intentar rebatre les nostres crítiques.

Tot plegat, l’únic que fa és nodrir d’arguments i de raó a tots i totes les que des de fa temps denunciem l’aplicació de l’EEES i lluitem contra la mercantilització i la privatització i per un ensenyament públic, popular i de qualitat. Agraïm a les institucions aquestes mostres que confirmen que la nostra lluita està donant els seus fruits i que cada cop estem més aprop d’assolir els nostres objectius.

No pensem quedar-nos de braços plegats mentre desmantellen tot allò pel que altres generacions van lluitar.

 

Per saber-ne més:

Entrevista a en Tomàs Sayes, estudiant membre en funcions del Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en vaga de fam per la universitat pública des del 23 de febrer.

El SEPC denunciarà el Rector de la UB per haver obert les portes al capital privat. Llibertat.cat

El no a Bolonya a la UB supera el 93% dels vots amb una participació superior al 20%. Llibertat.cat

La Universitat de Lleida es posiciona contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior- Llibertat.cat

La Universitat de Girona es posiciona per congelar el Procés de Bolonya- Llibertat.cat

El SEPC inicia una campanya en defensa de la Universitat Pública- Llibertat.cat

Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! - SEPC

“Si tenen clar que som una minoria, per què es neguen a fer un referèndum?”  - Entrevista a l'Accent a Arnau Mallol (SEPC)
 

Els estudiants han impedit la inaguració al Campus de la UPF del 22@- Llibertat.cat

El SEPC demana la dimissió del rector després de desallotjar campus Comunicació-Poblenou de la UPF. Llibertat.cat 

Detinguts dos dels estudiants que realitzaven una acció anti-Bolonya - Alerta Solidària

Els estudiants reprenen les mobilitzacions contra Bolonya pel desacord amb el departament - Vilaweb

El SEPC presenta alternatives a la idea d'una Taula Nacional per la Universitat Pública - Llibertat.cat

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació