Enquesta

Creieu que les manifestacions d'aquest Onze haurien de ser totalment unitàries amb un lema independentista?
 

Documentació

Publicat a Media.cat el 26 d'agost de 2010.

laura-rieraL’alliberament de Laura Riera i l’intent de donar-li una benvinguda per part dels seus amics i familiars s’ha convertit en una veritable “serp” de finals d’agost. Després d’una intensa campanya començada per la premsa de dretes de Madrid -l’ABC ja li dedicava un editorial el 14 d’agost- amb acusacions incloses a l’Ajuntament de Barcelona per “cedir una plaça als radicals”, així, més de quinze anys de festes alternatives organitzades per bona part del teixit associatiu gracienc quedaven sota sospita “terrorista”.

 

Llegeix més...

Per Guillem Ramos-Salvat. Publicat a Nació Digital.cat el 26 d'agost de 2010. 

guillem_ramos-salvatNo m'atreveixo a comparar la situació de l'entorn independentista dels darrers dies amb la que es va viure a finals del noranta amb la persecució per part dels funcionaris de Valdecasas i el silenci del Govern Pujol. No m'hi atreveixo perquè no ho vaig viure. Problemes de ser massa jove si ho volen. Ara bé, alguna cosa em diu que al conseller Saura se li ha escapat de les mans, altre cop, la conselleria d'Interior. Les ànsies de voler fer quedar bé la policia colonial davant dels tribunals espanyols o, potser, fent bona la dita castellana 'por lo que me queda en el convento, me cago dentro' en Saura ha permès l'inici d'un espiral de manifestacions, detencions, càrregues i detencions que, en el millor dels casos, només acabarà com el rosari de l'aurora.

Llegeix més...

Per Dolors Sabater, membre de la Plataforma Badalona som Totes i Tots. Publicat al seu bloc el 24 d'agost de 2010.

mapes_esp_vs._ppcc"Encara es pensen que poden arreglar Espanya, aquesta mania de voler ser a Madrid per treballar per Catalunya, de fer-hi pedagogia... és que no han après res?, és que no saben ni llegeixen història?" Aquesta frase l'hi he sentit dir molts cops al meu pare, exasperat per la mala gestió política després de tants anys de resistència. I jo que crec en la pedagogia, la hi discutia. Ara ja li dóno tota la raó...

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
22.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 
Inici arrow Notícies arrow Laboral arrow A prop del milió d'aturats a tota la nació

A prop del milió d'aturats a tota la nació

PDF a/e
Laboral | 05/03/2009 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz
 Si fa uns dies, informàven que a Catalunya Nord el nombre d'aturats havia superat el llistó de les vint mil persones. Si aquesta xifra li sumem les 968.945 persones  que no tenen feina al conjunt dels territoris de Catalunya, Pais Valencia i les Illes, més les mil cinc-centes aproximadament de la Franja de Ponent i les d’Andorra (xifra a la qual no hi hem tingut accés) podriem està parlant d'un milió d'aturats a tota la nació. En el següent requadre elaborat per a Intersindical-CSC es pot veure exactament l’augment mensual i anual de l’atur, pels territoris de Catalunya, País Valencià i les Illes, gènere i en el jovent:
aturfeb09 Així, es pot comprovar com és al País Valencià on l’atur ha augmentat més en aquest any, en termes relatius (amb un increment del 71,42%) i aquest mes de febrer (l’increment ha estat del 6,75%). Igualment, és destacable que a les Illes Balears i Pitiüses s’ha creat ocupació durant el passat mes, concretament 80 llocs de treball, tot i que en el darrer any la xifra d’aturats/des s’hi ha incrementat en un 53,86%. A nivell de províncies, és la de Castelló on més s’ha destruït ocupació en el darrer any, tant a nivell estatal com nacional, amb un augment de l’atur del 122,98%, malgrat que també és destacable l’increment del 87,90% en la província de Lleida.

Quant a col•lectius, l’augment de l’atur en els homes és molt major que en les dones (increment de l’atur masculí del 98,67%, enfront del 41,07% de l’atur femení), tot i que en els darrers mesos la diferència s’eixampla més lentament (tan sols un punt percentual més en el cas dels homes, durant el febrer). Igualment, el jovent pateix un augment de la desocupació onze punts major que la mitjana catalana, malgrat que és el col•lectiu immigrat el que més pateix la crisi, amb un increment de l’atur del 93,87%, una xifra que s’eleva fins al 105,41% si es té en compte tan sols la comunitat autònoma de Catalunya.

Si s’analitzen les xifres per sectors, als Països Catalans, la construcció ha aportat durant els últims 12 mesos 94.124 nous/ves desocupats/des, el que suposa un increment del 133,59% de l’atur en el sector. Pel que fa a la indústria, han estat 68.156 els/les nous/ves desocupats/des que ha creat, amb un augment de l’atur en el sector del 62,10%. Tanmateix, tot i que l’increment relatiu sigui inferior als anteriors, del 55,96%, és el sector serveis aquell que més desocupats/des aporta, en concret 201.831. La resta provenen de l’agricultura o no disposaven de contracte anteriorment.
 
Davant d'aquestes dades, la Intersindical-CSC exigeix que es prenguin mesures urgents per tal d’aturar la sagnia de nous/ves aturats/des que està tenint lloc, més enllà d’esperar que per art de màgia aquestes xifres s’estanquin, un fet que amb passivitat difícilment ocorrerà i que, de fet, tampoc suposaria cap èxit, tenint un milió de persones sense feina. Cal, doncs, que les ajudes arribin a les famílies i a les petites i mitjanes empreses que les necessitin, garantint el manteniment o l’increment dels llocs de treball, així com ser més curosos/es a l’hora d’aprovar ERO. Igualment, cal blindar els serveis socials i les prestacions i subsidis, per garantir la capacitat adquisitiva de les classes treballadores que es quedin sense feina, així com avançar cap a un model de finançament just i unes competències adequades que permetin impulsar aquestes mesures des de la proximitat i un nou sistema de recerca de treball més eficient que l’actual i que faci un seguiment complet dels casos que rep i gestiona.
 
 
Per saber-ne més: