L'AJL denuncia l'augment de l'atur i la precarietat laboral dels joves a l'interior de les OTG

Ahir al migdia a l'interior de dues Oficines de Treball a Lleida, l'Assemblea de Joves (AJL) va deplegar una pancarta i va repartit fulls volants per denunciar l'augment de l'atur al sud de l'Abera, gairabé afecta a un milió segons les dades que es van saber ahir, una situació que efecta molt especialment als joves. A les octavetes repartides entre els treballadors, l’AJL apunta que “la crisi econòmica actual és el resultat d’anys d’especulació entre governs, bancs i empresariat” i denúncia que els joves són un dels sectors més perjudicats:

"Als Països Catalans l’atur ha augmentat un 71% entre els joves durant l’any passat. Això significa un 10% més de la mitjana de totes les edats i de la mitjana juvenil a l’Estat espanyol. Ara més que mai, ser jove surt car, i ser jove i català, més”. L’AJL també ha recordat que aquesta situació s’agreuja per les elevades taxes de temporalitat dels joves (que impedeixen a molts joves accedir a la prestació d’atur en trobar-se desocupats), per la discriminació salarial per motius d’edat o per l’alt desconeixement del marc regulador de les seves relacions laborals.

A través d’aquesta dues accions, l’Assemblea de Joves també ha volgut denunciar la ineficàcia de les polítiques estatals i autonòmiques per fer front a la situació en que es troben els joves, especialment “amb les seves Oficines de Treball, a través de les que són incapaços de donar més de dos llocs de treball a cada 100 joves que en demanden”. En aquest sentit, també han afegit que “els serveis de les Oficines cada cop gestionen menys llocs de treball i estan antiquats. Els cursos que gestionen, a més, són limitats i es revisen d’any en any. Mantenint aquesta situació ens obliguen als joves a buscar feina a través d’empreses que se’n lucraran, les ETT’s, autèntics carronyers del nostre dret a tenir treball.” 

Aquest és el contingut de les octavetes repartides als treballadors aturats:
 

ELS SEUS BENEFICIS: EL NOSTRE ATUR I FUTUR DE MISÈRIA.          

Els joves volem treball i no pagar la seva crisi

Els temps que corren es tornen crus. La greu situació econòmica, social i nacional que patim el jovent no ens hauria de deixar indiferents. Però no ens equivoquem: els problemes que el sistema evidencia avui no són cap casualitat, sinó que són resultat d’anys i més anys d’especulació entre governs, institucions, bancs i empresariat. La “crisi econòmica” actual no és més que un punt àlgid en el recorregut que el sistema capitalista ve fent des de fa anys.  

Com a joves la cosa es complica més davant la situació que se’ns presenta. L’Estat espanyol té l’atur juvenil més alt de la Unió Europea i afecta un 30% dels i les joves. Als Països Catalans l’atur ha augmentat un 71% entre els joves durant l’any passat. Això significa un 10% més de la mitjana de totes les edats i de la mitjana juvenil a l’Estat espanyol. Ara més que mai, ser jove surt car, i ser jove i català, més.

I plou sobre mullat, ja que, quan aconseguim trobar feina, la temporalitat afecta entre un 60% i un 80% dels joves, de la mateixa manera que el salari que percebem és de mitjana entre el 60% i el 70% del salari mig.

La situació s’agreuja davant l’alt desconeixement que tenim del marc regulador de les nostres relacions laborals i com a conseqüència d’aquesta situació, no tenim ni coneixement (ni consciència) de la situació injusta en la què vivim. Per tant estem davant d’una pèrdua de control per a poder determinar les nostres condicions de treball, el nostre futur i relacions personals. 

I què ens ofereixen els nostres polítics? Amb les seves “Oficines de Treball” són incapaços de donar més de dos llocs de treball a cada 100 joves que en demanden. Els seus serveis cada cop gestionen menys llocs de treball i estan antiquats. Els cursos que gestionen, a més, són limitats i es revisen d’any en any. D’aquí n’hem de treure el nostre lloc de treball? Mantenint aquesta situació ens obliguen als joves a buscar feina a través d’empreses que se’n lucraran, les ETT’s, autèntics carronyers del nostre dret a tenir treball.

Són els mateixos polítics (els de Madrid i els d’aquí) que fan polítiques de foment de l’ocupació basades en la desregulació o que afronten la crisi regalant centenars de milers d’euros a la banca. 

Ells ens plantegen un panorama desolador i desesperançador. Nosaltres els responem que no acceptarem silenciosament pagar la seva crisi.

Jove, trenca el silenci! No volem pagar la seva crisi! Combatem el capitalisme!
 

Lleida, 3 de març de 2009