Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.
El no a Bolonya a la UB supera el 93% dels vots amb una participació superior al 20%
divendres, 27 febrer 2009
Un 93,1% dels estudiants de la Universitat de Barcelona van votar ahir afirmativament a la paralització de ’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública. El 20,35% dels 57.173 estudiants matriculats a la UB han participat en
la consulta. Un 5,8% s'ha mostrat a favor de l'aplicació de l'Espai
Europeu d'Educació Superior (EEES)i un 0,9% ha votat en blanc. El 0,2%
dels vots han estat nuls. Aquest percentatge de participació faculta els estudiants a portar al
claustre el debat sobre la paralització del procés, ja que és superior
al 10%. Si la participació a la consulta s'hagués situat per sota
d'aquest percentatge, el resultat del referèndum hauria estat merament
orientatiu.
Els percentatges de participació més importants es van registrar a
la Facultat de Medicina del campus de Bellvitge (39,88%), a la Facultat
de Filosofia (30,22%) i a la Facultat de Farmàcia (27,38%).
Dimarts passat, un referèndum similar es va fer a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on el 88,7% dels vots emesos es van manifestar també a favor de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública. El No va obtenir el 9,8% i els vots en blanc un 1,4% i els nuls un 0'1%. Cal remarcar que a pesar dels impediments posats pel rectorat, materialitzats, per exemple, amb l’ordre donada de retirar els cartells i els altres suports utilitzats per anunciar el referèndum, la participació a la consulta sobre l’EEES fou del 9,75%.
EL SEPC va valorar molt positivament el resultats assolits en el referèndum de la UPF per paralitzar l'aplicació del
Procés de Bolonya, ja que els estudiants s'haven posicionat
clarament a favor d’una
paralització d’aquest nou model i reclamar que s’iniciï un procés de
debat per l'elaboració d'un nou model educatiu on els estudiants
tinguin un paper rellevant en la seva construcció.
És per això, que el SEPC i la resta d’agents estudiantils que van potenciar aquest
referèndum van exigir al rectorat que faci cas de l’opinió expressada pels
estudiants de la UPF.
El proper 5 de març, el referèndum es farà a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPF)
Aquestes iniciatives donen continuitat a la campanya
endegada pel SEPC, organització majoritària a les aules i claustres
dels Països Catalans, en el pols que el moviment estudiantil i altra
part de la comunitat universitària mantenen amb les administracions
públiques i els diferents rectorats. Referèndums similars es
realitzaren a la Universitat de Lleida (UdL), Girona (UdG) o diferents
facultats a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), tots ells amb
amplis resultats a favor de la paralització d'aquesta reforma
universitària i amb xifres de participació superiors a les que
presenten els processos electorals per a l'elecció del rector o la
composició dels òrgans de govern de les universitats
Recentment, representants de diferents
organitzacions estudiantils de les universitats principatines
rebutjaren en primera instància la proposta de taula negociadora feta
des del Comissionat d'Universitats, per considerar que no era un
"mecanisme adequat" a la situació que afronta l'ensenyament públic, a
la vegada que es segueix reivindicant la marxa enrere en l'expulsió de
6 estudiants de la UAB per a oposar-se al Procés de Bolonya.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue. 
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.
