Enquesta

S'han fet avenços en la lluita per l'alliberament de gènere?
 

Documentació

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.

laccent172Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.

Llegeix més...

El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes 

Per Stavros Mavroudeas, Professor de Política Econòmica al Departament d'Econòmiques de la universitat de Macedònia. Traduit i publicat per La Fàbrica el 25 de febrer de 2010.

greciavagageneralL'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).  

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Mobilitzacions arreu de la nació en solidaritat amb el poble palestí PDF a/e
divendres, 02 gener 2009

cartell En cas d'una invasió terreste, hi ha una convocatòria el mateix dia a les 19h als Jardinets de Gràcia de Barcelona. A més a més, es prepara una manifestació pel proper dia 10 a Barcelona.
Avui s'han convocat concentracions a Barcelona, Manresa, Torroella de Montgrí, Sant Celoni, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Palma i Sallent. Demà a Canals, Terrassa, Granollers, el Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Reus i Alacant. Ahir es van fer a Mataró, Sabadell i Valls.  Dimecres passat a Vic i La Garriga i dimarts a  Girona, Rubí, Barcelona i València. Manifest
Dossier de premsa

Octaveta per imprimir

 

Dilluns, 29 de desembre

Lleida: a la plaça de la Paeria a les 20h

 

Dimarts, 30 de desembre 

Barcelona 

Girona, a la plaça del Vi a les 20h

Rubí, a la plaça de l'Ajuntament a les 19:30h 

València 

 

Dimecres, 31 de desembre 

La Garriga: a la Plç de l'església a les 12h 

Vic 

 

Dijous, 1 de gener 

Mataró 

Sabadell, a la Plaça Doctor Robert (darrera de l'Ajuntament de Sabadell) a les 20.45h

Valls: Plaça del Patí a les 20h 

 

Divendres, 2 de gener

Barcelona: concentració a Pl St. Jaume, a les 19h

Sant Celoni: plaça Església  a les 20h 

Santa Coloma de Gramenet: Plaça de la Vila de Gramenet a les 19h

Sallent

Palma, a la Plaça Espanya a les 19h 

Torroella de Montgríu 

Manresa: a la pl/ sant.domènech a les 19h

Vilafranca del Penedès, a la plaça de la Vila a les 20h. 

 

Dissabte, 3 de gener 

Alacant: a la plaça de la Muntanyeta a les 12h 

Canals, a la Plaça del Pont del Riu a les 19h

El Prat de Llobregat: Plaça de la Vila, a les 12h

Terrassa: Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament) a les 19h

 Granollers: a la Porxada a les 19h

Reus: a la plaça de l'Ajuntament a les 18:30h 

Vilanova i la Geltrú: a la plaça de la vila ( tot el dia parada informativa)  a les 19h

 

Per saber-ne més:  

Concentracions a tot Europa contra la masacre de Gaza. Llibertat.cat 

La franja de Gaza: el Maresme palestí. El Punt 

Què està passat a Gaza? Què està passant a Palestina? La Fàfrica 

 

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent

mag_coletPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.

En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.

 

Sindicació