Des de fa uns mesos, des dels estaments públics i privats favorables a l'energia nuclear es pressiona per reobrir el debat sobre l'ús d'aquesta energia. Argumenten que actualment es poden construir centrals més segures i que el seu ús contribuiria a reduir les emissions de CO2. També exposen que l'ús de l'energia nuclear permetria moderar el preu dels combustibles fòssils i per tant posar fi a la dependència respecte dels països productors de petroli. Els partidaris de les nuclears asseguren que l'ús d'aquesta energia permetria promocionar el consum elèctric a països com la Xina o l'Índia.
Tots aquests arguments han estat rebatuts en articles, informes i llibres que han anat apareixent als diaris, unes idees que han servit per combatre les planes de propaganda pronuclear pagades pel lobby atòmic. Ocasionalment, a la premsa surt alguna declaració del mateix sector que paradoxalment posa en dubte la seguretat nuclear. Aquest és el cas de les declaracions fetes per Mohammed El-Baradei, director de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) que depèn de les Nacions Unides, el 5 de novembre d'enguany. Per això, tenint en compte tot aquest context, s'ha d'agrair que surti a la llum El espejismo nuclear, un llibre excel·lent de l'editorial Los Libros del Lince que repassa bona part de la història nuclear. Els seus autors són l'enginyer olotí Marcel Coderch i la periodista i professora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Núria Almirón.
El llibre és fàcil de llegir, entenedor i ben estructurat. Té unes cites molt acurades i una bibliografia extensa i actualitzada. El treball està dividit en cinc capítols: «El dilema energètic mundial»; «Les velles promeses de l'energia nuclear»; «Els eterns problemes de l'energia nuclear»; «L'intent de ressuscitar l'energia nuclear» i «Els nous miratges nuclears». Finalment, el llibre s'acaba amb un epíleg clarificador.
La publicació repassa tota la història de l'energia nuclear amb precisió, des del seu origen, l'efecte hivernacle i la revolució energètica. Però també tracta temes actuals, com l'empremta ecològica, l'anomenat pic del petroli (zenit del petroli), o la desestabilització climàtica. Al meu entendre, el capítol més destacat és el que repassa la història nuclear mundial i espanyola. En aquest capítol s'hi pot trobar des d'una carta d'Albert Einstein al president nord-americà Roosevelt datada del 2 d'agost de 1939, passant per l'explicació de les bombes atòmiques que van esclatar al Japó i els àtoms per la pau del president Eisenhower, fins a la demostració que allò que venien com una energia barata va resultar ser car. Aquest segon capítol també fa un repàs exhaustiu dels orígens de l'energia nuclear a l'Estat espanyol i acaba explicant el model francès. El tercer capítol és una mica més tècnic, però no menys entenedor. En aquest apartat es repassen qüestions actuals com els accidents nuclears, el cost real de l'energia i els residus i la seva perillosa toxicitat. El quart capítol explica els arguments d'aquells que pretenen ressuscitar l'energia nuclear i explica els interessos polítics i econòmics que hi ha al darrere. En aquest apartat es desmunten els seus arguments, com el que pretén que l'ús de l'energia nuclear serviria per a combatre el canvi climàtic o el pic del petroli. Aquest capítol posa especial èmfasi en la nova central nuclear en construcció a Finlàndia i el model asiàtic, i explica els seus costos reals. El cinquè capítol parla dels costos econòmics totals de l'energia nuclear, la seguretat i la problemàtica dels residus. També explica la quantitat de centrals nuclears que s'haurien de construir setmanalment per produir la major part de l'energia elèctrica que es necessita i la demanda d'urani que això comportaria. Aquest capítol també parla dels reactors breeder i dels de quarta generació i de l'economia de l'hidrogen i la fusió nuclear no resolta. El llibre s'acaba amb un epíleg del qual s'extreu una conclusió definitiva: «Amb aquest model energètic anem cap al precipici, i si tenim una salvació no serà amb l'energia nuclear». Les conclusions finals d'aquest llibre són les mateixes que vaig defensar durant un debat sobre la MAT celebrat a Santa Coloma de Farners aquest any en presència del secretari d'Economia, Sr. Morillas, i del director general d'Energia, que depèn del Departament d'Economia i ex-alt càrrec de REE, promotora de la MAT, Sr. Agustí Maure.
De la lectura d'aquest llibre, se n'extreu que continuar amb aquest ritme de creixement exponencial és impossible. No pot ser que cada any s'hagi de créixer perquè el sistema econòmic funcioni. Una taxa de creixement anual del 3,5% suposa doblar el PIB cada vint anys. Els lobbies energètics proposen tenir més capacitat energètica per consumir més. Això, ho identifiquen amb el progrés i per això volen construir la MAT, encara que destrossi irreversiblement el territori.
La tendència actual, suportada pel món econòmic i els polítics, collats pels lobbies, és créixer sempre de forma continuada. Defensen que això es fa respectant el medi ambient i la justícia social. Any rere any, però, són més les persones que creuen que creixement i sostenibilitat són incompatibles i que anem directament al naufragi. Amb la MAT i les nuclears el vaixell es dirigeix més ràpi- dament cap a aquest naufragi. I això es fa amb la complicitat d'uns governs d'esquerra que prometien un estil diferent de fer política. No anem pas bé, i ara com més va pitjor. Sort que aquest tipus de llibres clarifiquen les mentides intoxicadores de la desinformació actual. Felicitats!
