Enquesta

Aconseguirem la independència nacional sense el suport dels sindicats?
 

Documentació

Per Marc Garcia. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent num. 170

laccent170Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l'organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.

 

Llegeix més...

Editorial de La Véu núm. 90

veu90La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.

Llegeix més...

Per Pau Ginés i Sánchez, membre de l'Agrupació d'Arquitectes Sostre. Publicat a Levante-EMV el 28 de gener de 2010.

Durant l'últim trimestre del 2009 l'Agrupació d'Arquitectes Sostre Arquitectes per l'Habitabilitat Bàsica, la Cooperació i el Desenvolupament Sostenible, pertanyent al Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, va col·laborar en la Campanya "Recuperem el Princesa, reviscolem el barri" impulsada per diversos col·lectius relacionats amb el barri de Velluters com Endavant (OSAN), Ca Revolta i l'associació de veïns El Palleter.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Diada de Mallorca 2010 
DSCF1533.JPG
Casal Voltor Negre
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Diada de Mallorca 2010'.

Llistat de titulars





 
L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics" PDF a/e
diumenge, 19 octubre 2008
 Qui falseja la història són els mateixos que no han reconegut mai el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya, "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", ni se'n recorden que van passar de la ruptura al reformisme (de la nit al dia) i d'aquí als estatutets. Això és el que deia Lluís Maria Xirinacs.
Durant tota la setmana el PSC amb el seu òrgan de difusió "El Periódico" ha menyspreat  la personalitat de Lluís Maria Xirinacs a partir d l'homenatge multitudinari que va rebre dilluns passat al Palau. A més totes les cârregues s'han centrat amb una recreació fotogràfia de la manifestació de l'1 de febrer de 1976, tot dient que es va falsejat la història.

Per defensar aquesta tesi, pel diari han desfilat periodistes i intel·lectuals orgànics.  Tot i totes han dit per activa i passaiva aquella manifestació era una manifestació antifranquista. Per això, el diari ha centrat tota la carrega contra el Joel Joan i la seva productora, com a organitzadors de l'acte i contra la personalitat de Xirinacs. Sembla ser que els periodistes del Periódico van recollir la informació d'agència i no van anar a l'acte.

Si haguessin anat, haurien vist que en cap com moment no és va dir que la manifestació de l'1 de febrer havia estat una manifestació independentista, sinó una manifestació per l'Amnistia, la Llibertat i l'estatut d'autonomia, tot i que alguna estelada hi havia, la dels militants del FNC, PSAN i del PSAN-p.

Contrapunt
Ara bé, aquella icona ha esdevingut un símbol de lluita antifranquista i també de la lluita per les llibertats nacionals amb tota l'ambigüitat que es pugui llegir aquest terme. Reduir les mobilitzacions d'aquell febrer només a la lluita antifranquista és realment falsejar la història i menysprear al conjunt de la població catalana, ja que el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya era molt clar: "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", però això no surt mai a relluir, no interesa. Ni tampoc interessa parlar de la ruptura.

Però el que realment els ha molestat és que Lluís Maria Xirinacs era independentista, mai no s'havia amagat, i a més a més, sortia en aquella fotografia que va recórrer el món. El mateix any, Xirinacs convocava amb altres companys, la "Marxa per la Llibertat". Una mobilització que només va tenir el suport efectiu de forces polítiques com el FNC, PSAN i el PSAN-p. Les altres ho fan ver en alguns nuclis locals molt concrets

El que no han entès aquests periodistes i intel·lectuals orgànics és que per un català, la lluita antifranquista esdevenia la lluita per la Independència.

Per molt que diguin els actuals llibres d'història, la transició encara no s'ha acabat. Penseu que el cap de l'Estat on estem sotmesos  fou imposat pel dictador.

 

Campanya d'"El Periódico" contra Xirinacs a la recerca d'un bon periodisme

De la memòria a la reflexió (2) El Periódico

Alguns protagonistes de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer del 1976 opinen sobre la recreació feta durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. El Periódico 

Article de Toni Bolaño: 'No ens expliquin sopars de duro. Toni Bolaño 

 

Per saber-ne més:
"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs 

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat 

Emotiu homenatge a Xirinacs al Palau de la Música. Llibertat.cat 

 

 

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"El Cas Pretòria (...) ha fet que molta gent s'animés a entrar dintre del moviment"
peponio7Antoni Jaumandreu i de Balanzó "Peponio",  Portaveu de Gent de Gramenet i militant del moviment social de la ciutat.
Llegeix més...
 

Memòria històrica

Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent

mag_coletPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.

En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.

 

Sindicació