Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics" PDF a/e
diumenge, 19 octubre 2008
 Qui falseja la història són els mateixos que no han reconegut mai el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya, "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", ni se'n recorden que van passar de la ruptura al reformisme (de la nit al dia) i d'aquí als estatutets. Això és el que deia Lluís Maria Xirinacs.
Durant tota la setmana el PSC amb el seu òrgan de difusió "El Periódico" ha menyspreat  la personalitat de Lluís Maria Xirinacs a partir d l'homenatge multitudinari que va rebre dilluns passat al Palau. A més totes les cârregues s'han centrat amb una recreació fotogràfia de la manifestació de l'1 de febrer de 1976, tot dient que es va falsejat la història.

Per defensar aquesta tesi, pel diari han desfilat periodistes i intel·lectuals orgànics.  Tot i totes han dit per activa i passaiva aquella manifestació era una manifestació antifranquista. Per això, el diari ha centrat tota la carrega contra el Joel Joan i la seva productora, com a organitzadors de l'acte i contra la personalitat de Xirinacs. Sembla ser que els periodistes del Periódico van recollir la informació d'agència i no van anar a l'acte.

Si haguessin anat, haurien vist que en cap com moment no és va dir que la manifestació de l'1 de febrer havia estat una manifestació independentista, sinó una manifestació per l'Amnistia, la Llibertat i l'estatut d'autonomia, tot i que alguna estelada hi havia, la dels militants del FNC, PSAN i del PSAN-p.

Contrapunt
Ara bé, aquella icona ha esdevingut un símbol de lluita antifranquista i també de la lluita per les llibertats nacionals amb tota l'ambigüitat que es pugui llegir aquest terme. Reduir les mobilitzacions d'aquell febrer només a la lluita antifranquista és realment falsejar la història i menysprear al conjunt de la població catalana, ja que el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya era molt clar: "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", però això no surt mai a relluir, no interesa. Ni tampoc interessa parlar de la ruptura.

Però el que realment els ha molestat és que Lluís Maria Xirinacs era independentista, mai no s'havia amagat, i a més a més, sortia en aquella fotografia que va recórrer el món. El mateix any, Xirinacs convocava amb altres companys, la "Marxa per la Llibertat". Una mobilització que només va tenir el suport efectiu de forces polítiques com el FNC, PSAN i el PSAN-p. Les altres ho fan ver en alguns nuclis locals molt concrets

El que no han entès aquests periodistes i intel·lectuals orgànics és que per un català, la lluita antifranquista esdevenia la lluita per la Independència.

Per molt que diguin els actuals llibres d'història, la transició encara no s'ha acabat. Penseu que el cap de l'Estat on estem sotmesos  fou imposat pel dictador.

 

Campanya d'"El Periódico" contra Xirinacs a la recerca d'un bon periodisme

De la memòria a la reflexió (2) El Periódico

Alguns protagonistes de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer del 1976 opinen sobre la recreació feta durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. El Periódico 

Article de Toni Bolaño: 'No ens expliquin sopars de duro. Toni Bolaño 

 

Per saber-ne més:
"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs 

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat 

Emotiu homenatge a Xirinacs al Palau de la Música. Llibertat.cat 

 

 

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació