Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebateel 9 de març de 2010.
Bé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:
Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Aquest mes ens hem assabentat de tres noves iniciatives que volen potenciar la música popular. La Xarxa de Cases de la Música Popular
s'ha engegat a Catalunya com un conjunt d'activitats,
programes i accions a favor d'nou model d'equipament cultural dedicat a
la formació, creació, exhibició, difusió de la música popular que
complementi els ja existents en les ciutats mitjanes. Aquest model
d'equipament hauria de donar resposta a les noves expressions musicals,
donar eines als
creadors, obrir possibilitats al públic, i contribueir a la
normalització i potenciació de la música que es fa a Catalunya.
La
segona, al País Valencià, els Joves d'ACPV organitzen l'Amplifica't, un concurs per
promoure els grups novells.
El concurs funcionarà a través del MySpace dels grups i els premis son actuar al festival Jovestiu i al gran concert del 25 d'Abril. La darrera és l'oportunitat que brinda la revista Sons de la Mediterrània, que ha engegat el seu primer concurs de maquetes pensat per a grups d'arrel tradicional.
El panorama dels drets d'autor sabem de fa temps que està prou remogut, i ara que la SGAE ha demandat la CNT després d'entrar en conflicte amb vàris mitjans digitals, arriben a Barcelona els premis Oxcars de la mà de la gent d'Exgae, per a impulsar la cultura popular amb una setmana d'actes.
Ja fa dies que el tercer treball de Verdcel es fa sentir, i és que Sàmara,
que segueix combinant la cançó d'autor amb el pop rock i els sons
mediterranis, ressegueix la història del nostre poble entre el món
rural i l'industrial des d'una visió a voltes intimista a voltes
envalentonada.
Contes per versos és el primer disc dels Rapsodes, que ja feia temps que sonaven pel seu Camp del Túria i rodalies. El debut d'aquesta escissió natural de Bakanal
és un nexe on el hip hop electrònic s'apropa al jazz o al folk, i on
les lletres divertides, humanes i íntimes, es mesclen amb textos de to
reivindicatiu.
El tercer volum d'El disc de la música en valencià, que cada any segueix al gran festival itinerant de La Gira, que s'ha encartat amb l'Enderrock i L'avanç, enguany ha estat molt més vinculat als organitzadors, Escola Valenciana. És una bona mostra del que es fa i desfà a les comarques del sud, que sense comptar amb cap novetat d'Obrint pas ni Feliu Ventura, demostra que hi ha prou bones propostes per donar qualitat i varietat als vint-i-dos talls.
Aquest mes ens hem assabentat d'una altra compliació, però aquesta se l'ha tret de la màniga Discmedi, amb una recopilació de dotze teme dels històrics Brams, amb el nom de la mateixa col·lecció i que a la vegada el defineix, Bàsic.
Acabem lamentant-nos de la dissolució de Sé7ge,
el grup de punk originari de Gràcia que després de dues maquetes ha
donat per acabada la vida del grup a Artés, vila on ara estaven
emplaçats. També acabem fixant-nos en la via que ha obert en Titot en matèria de col·laboracions, convidant a participar als Maulets Osona en el proper disc d'Aramateix que ja està gravant, enlloc del típic grup amic.
--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
