Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Vídeo sobre els 40 anys del PSAN a Vilaweb PDF a/e
dilluns, 08 setembre 2008

 Vilaweb ha dedicat avui un vídeo al 40è aniversari de la creació del PSAN, que aporta diferents testimonis de l'experiència d'aquesta organització independentista i l'anàlisi del politòleg Roger Buch. Enguany es commemora el 40è aniversari del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), aniversari que aquest partit va iniciar el 23 d'agost en un acte en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE),  i que continuarà  amb l'Exposició "40 anys del PSAN" al Centre Tradicionàrius de Gràcia (CAT), Travessia de Sant Antoni 6-8, que es va inagurar el dia 4 i que es pot visitar fins al 19 de setembre.

El petit documental de Vilaweb fa un breu repàs sobre el naixement del PSAN a partir d'una "escissió pacífica" del veterà FNC el 1968. Descriu la seva trajectòria durant durant aquests 40 anys de manera suscinta, a través dels diversos testimonis lligats al partit actualment i de la mà del politòleg Roger Buch (investigador que ja ha publicat alguns estudis sobre el PSAN i l'independentisme català).

El vídeo conté imatges poc conegudes sobre la història del PSAN i enumera un seguit de personalitats que van militar-hi: l'opinador del règim Xavier Bru de Sala, la poetessa feminista Maria Mercè Marçal, el traductor d'obres marxistes Jordi Moners, el ballarí Antonio Gades o la lluitadora represaliada als anys 80 i membre destacat de Maulets Núria Cadenas, així com també els actuals dirigents d'ERC Carod Rovira i Josep Huguet, i els d'IC-V Jordi Altarriba o Joan Armet. El documental passa per alt, però, que els impulsor de Vilaweb Vicent Partal i Assumpta Maresme van militar al PSAN i van ser-ne uns dels seus principals dirigents durant els anys 80.

El carísmàtic i encara principal referent de les sigles del PSAN Josep Guia afirma en aquest documental que "gairebé tot l'independentisme és fill ideològic o orgànic del PSAN".  A diferència de Buch,  per al qual el PSAN és "un dels molts grups que surt d'aquest sectors que es defineix per la independència, socialisme i Països Catalans", que atribueix l'aparició del les múltiples organitzacions independentistes a la convulsió dels anys que es vivien, que afavorien la militància política.

 Josep Guia recorda al documental que el PSAN "va ser un ferm suporter de la lluita de Terra Lliure, tant a nivell de propaganda com a nivell de reivindicar els drets i de solidaritzar-se amb els caiguts empresonats o amb processos judicials". I contemporanitza la pervivència del PSAN dient que avui en dia és "un partit que marca un testimoniatge i una pauta idèològica de l'independentisme; no és un partit convencional, no és un partit potent, (...) però és un partit digne. És un partit.punt".

 

 

Per saber-ne més:

El PSAN celebra els seus 40 anys. Llibertat.cat 

Quaranta anys d'història del PSAN en una exposició a Barcelona Llibertat.cat

L'"Avui" enceta una secció dedicada a la història recent de l'independentisme. Llibertat.cat 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació