Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Presentació del la biografia de Daniel Cardona a Sant Just Desvern

Demà dijous dia 3 es presentarà públicament la primera biografia de Daniel Cardona i Civit (1890-1943) a Sant Just Desvern, obra de l'historiador Fermí Rubiralta, autor d'obres i estudis sobre l'independentisme català com Una història de l'independentisme polític català (2004). Es tracta del primer estudi biogràfic d'un dels pares del separatisme insurreccional, editat per Afers. El llibre Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política aportarà llums a una part de la nostra història sovint volgudament silenciada pel contingut resistent de la figura de Cardona.

02/07/2008 00:32 Cultura

Daniel Cardona fou un dels dirigents més actius de l'independentisme català (anomenat separatisme) i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari del socialista Martí i Julià. Col·laborà a la fundació d'Estat Català (1921). Publicà La Batalla (1923), sota el pseudònim de Vibrant, amb pròleg de J. Salvat-Papasseit. Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat. S'exilià a França, on seguí cursos de formació militar. Viatjà per diversos països, col·laborà amb Francesc Macià, i participà en la creació del grup armat La Bandera Negra, propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de Molló. Fou acusat de complicitat en el complot de Garraf. Sota el  pseudònim esmentat explicà aquesta activitat conspirativa a Res de nou al Pirineu... (1933). Pel febrer de 1931, després de l'amnistia, tornà al Principat. Disconforme amb la política de Macià, creà i dirigí l'organització Nosaltres Sols! (copiat del nom irlandès de Sinn Fein). Proclamada la República, fou alcalde de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal. Participà en els fets del Sis d'octubre. Empresonat, aconseguí de fugir a França. Després del triomf del Front Popular (febrer del 1936), tornà al Principat. Continuà dirigint Nosaltres Sols i es reintegrà a l'alcaldia, que ocupà fins uns quants dies després del 19 de juliol de 1936. Exiliat a França, participà molt activament en la Resistència. Malalt, el 1942 tornà clandestinament a casa seva, on morí. Col·laborà en nombrosos periòdics, com "Renaixement", "L'Intransigent", "Som!", "L'Estat Català", "La Tralla", "Nosaltres Sols" i "Ferms!".

 

L'acte de presentació es realitzarà a Sant Just Desvern (El Baix Llobregat), aquest dijous dia 3 a les 19 h. a Can Ginestar (c/Carles Mercader, 17).

Hi intervindran:

-Fermí Rubiralta i Casas, autor del llibre

-Daniel Cardona i Pera (nét de Daniel Cardona)

-Jordi Amigó i Barbeta (autor del pròleg i responsable de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern)

-Agustí Colomines i Companys (professor d'Història de la UB) 

Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  7. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  8. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  9. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  10. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid