Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Avui ha mort l'advocat i lluitador Sebastià Salellas
dimecres, 28 maig 2008
Sebastià Salellas, conegut advocat d'independentistes catalans i altres represaliats per motius polítics, ha mort avui dimecres, als cinquanta-nou anys. L'advocat gironí va destacar durant els darrers anys en la defensa dels empresonats i processats catalans per motius polítics, especialment els vinculats al moviment independentista, com els detinguts el 1992 i per la crema de fotos del rei. L'advocat gironí ha mort avui al matí a un hospital de Barcelona, on l'havien ingressat per l'agreujament d'una hepatitis i la infecció d'un paràsit li ha produït la mort.
Sebastià Salellas va néixer a Viladamat l'any 1949. Durant els darrers anys ha fet de defensor dels drets dels immigrants, de militants independentistes i de persones processades per la seva activitat als moviments socials alternatius. Unes de les defenses de més renom d'aquest advocat incansable na estat la dels imputats en l'operació Estany, el dels detinguts del Raval (entrevista a VilaWeb TV) i el dels imputats per la crema de fotos del rei a Girona, així com la defensa de la Núria Portulas.
Sebastià Salellas, junt amb el seu fill Benet, van defensar els 17 independentistes que van portar l'Estat espanyol al banc dels acusats al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va concloure amb una condemna de l'Estat per no haver investigat les tortures durant les detencions de l'Operació Garzón el 1992. Anteriorment Salellas havia estat l'advocat de diversos independentistes acusats de pertànyer a Terra Lliure durant els anys noranta.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, actualment combinava l'advocacia amb la docència a la Universitat de Girona, on era professor de dret penal.
La seva persona sempre estava present a actes de denúncia o de reivindicació a favor dels drets i les llibertats, realitzant actes, presentacions i debats pel moviment independentista. La seva presència sempre estava acompanyada d'una xapa amb la fotografia del Che Guevara col·locada a la jaqueta, de la qual no es desprenia mai.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.