|
 La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat
Pública (PMDUP) convoca una nova jornada de mobilitzacions contra el Procés de Bolonya per al proper 6 de març a les diferents universitats barcelonines. Al llarg d'aquests dies, es realitzen assembles informatives i xerrades en diferents campus, animant a acudir a la manifestació convocada a Plaça Universitat a partir de les 12 hores. En el cas de la UAB, o del campus de Mundet de la Universitat de Barcelona, s'ultimen els preparatius de la vaga.
La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) és, des de mitjans dels anys 90, un marc estudiantil de treball unitari que agrupa les assemblees de facultat de les universitats públiques UAB, UB, UPC i UPF i organitzacions com ara el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
(SEPC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP). En alguns moments al llarg de la seva trajectòria, especialment
als inicis, també s’han integrat a la Plataforma les organitzacions
sindicals del professorat i del personal d’administració i serveis, tot
i que el pes de l’organització l’ha portat sempre el moviment
estudiantil.
La PMDUP va ser el principal agent mobilitzador contra
la LOU i des d’aleshores ha articulat totes les protestes contra la
progressiva mercantilització i privatització de l’ensenyament, a través
de la implantació d’aquesta, de la LUC i dels seus Reials Decrets.
Des d'aquesta plataforma s'informa que "la lluita contra la
LOU no ha acabat" i que aquesta nova convocatòria respon a la necessitat de mobilitzar l’alumnat, el PAS, el professorat i la societat en general per aturar
el Reial Decret de 29 d’octubre de 2007 sobre l’ordenació dels
ensenyaments universitaris que elimina les actuals llicenciatures i
diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”.
En el manifest de la mobilització, la PMDUP repassa la situació en la que es troba l'ensenyament públic, critica el model neoliberal que s'amaga rere l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i demana la paralització del Procés de Bolonya així com la derogació de les lleis d'educació dels darrers anys. En aquest sentit, planteja també un seguit de demandes per a abordar en un debat entre la totalitat de la comunitat educativa.
SURT AL CARRER I ATURAREM BOLONYA!
DEROGACIÓ DE LA LOU I DEL REIAL DECRET, JA!
 Han passat 6 anys des de l’aprovació de la LOU, desenvolupada i
retocada al 2007. Com ja es va denunciar unitàriament pels estudiants,
professors, rectors i treballadors des de el 2001, molts dels efectes
de la seva aplicació es van fent realitat. L’últim pas del Ministeri
representa un salt qualitatiu: l’aprovació del Reial Decret sobre l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris que elimina les actuals llicenciatures i diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”.
Aquest RD estableix el Grau com a formació general bàsica amb
continguts devaluats, sense gairebé atribucions i especialitzacions,
que queden reservats pels Postgraus.
Any rere any, la comunitat estudiantil ha persistit en denunciar
l’atac sense precedents a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació
de les lleis educatives (LOU i LOE), com a eines de la mercantilització de l’ensenyament,
es a dir, tractant l’educació com una mercaderia més i no com un dret
social. I com una mercaderia qualsevol ha estat negociada en el si de
la Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant l’Acord General de
Comerç i Serveis, i la patronal europea.
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU
(Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei
d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret, que pretenen implantar
l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de
Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza,
mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
- El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
- Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
- L’ensenyament crític-científic és reemplaçat per programes d’estudi
i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals,
concebuts per a ensinistrar treballadors.
- Es creen organismes externs a la comunitat universitària que
avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings
que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc
“rendibles”.
- L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es
discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels
criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
- El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos
continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es
substitueixen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera),
mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i
matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
- Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el
volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i
exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS
condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris
de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
- La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
- La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
- La precarietat laboral i els contractes irregulars
s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la
congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les
necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que
substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega
laboral real; el no reconeixement de categories…
- Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia,
restauració, servei d’informàtica…) s’externalitzen a un preu més car,
amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en
benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup
Soteras…)
L’aplicació de la LOU i la LUC també requereix el protagonisme i responsabilitat de les universitats
per fer realitat aquest desmantellament de la universitat publica, la
degradació dels continguts, de la qualitat docent i d’estudi i l’erosió
progressiva de les condicions de treball pel conjunt dels seus
treballadors. Per tal de situar-se al primer lloc d’una carrera
competitiva sense un horitzó clar, les universitats estan desenvolupant
a corre-cuita les directrius del Ministeri i de la Generalitat sense
cap mena de consideració envers els estudiants i treballadors, sense
l’esperit crític que les hauria de caracteritzar.
Entenem que l’abast de la LOU i de la construcció de l’EEES en els
termes descrits, no és una reforma que vulgui donar a la universitat un
paper responsable envers la societat, ni que vulgui oferir la
possibilitat d’aprendre i qualificar-se independentment de l’origen
social dels estudiants, ni que vulgui convertir la universitat en un
lloc de treball digne. Tot al contrari: és una reforma al servei de la patronal catalana, espanyola i europea;
és una reforma que vol fer negoci sobre les esquenes dels treballadors
i restringir l’accés dels estudiants de classe treballadora a
l’educació superior.
Insistim que el procés de Bolonya no està implantat encara
i que per a fer-ho és necessari que cada Estat aprovi lleis per a la
seva aplicació, ja que la UE no té competències en matèria educativa
(Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art.149.4). Per això lluitem per la derogació de la LOU, la LUC i els Reials Decrets per aturar l’EEES.
Com ja hem dit, el procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació,
que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra
barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La
Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC)
augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de
la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats,
permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui
escollir la ruta que prefereixi. En la pràctica això equival a la segregació dels estudiants,
ja que els centres privats es dedicaran principalment als itineraris
que van a la universitat, mentre que els públics tendiran a
convertir-se en centres de menor nivell, amb un ensenyament de baixa
qualitat dirigit a un mercat laboral precari.
L’ensenyament públic ha degenerat enormement els últims anys i tothom està d’acord que és necessari un canvi. No obstant això, les actuals reformes són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això exigim la paralització del procés de Bolonya, la derogació de les lleis d’educació i que s’obri un procés democràtic i obert de debat
on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors
i treballadors d’administració i serveis, i que contempli:
- Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
- Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…).
- Una universitat realment pública i al servei de la transformació
social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de
cooperació, no sexistes, no classistes…- i no com a corretja de
transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de
l’empresa privada.
- Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de
la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense
haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
- Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Davant les eleccions espanyoles del proper 9 de març no podem
oblidar que els principals responsables d’aprofundir la privatització
encoberta de l’ensenyament públic han estat els dos últims governs: el
del PP, per aprovar la LOU i el del PSOE per no complir la seva promesa
electoral de derogar-la i per continuar aquest camí amb el Reial
Decret, correspost pel govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA).
Tres dies abans de les eleccions estatals, volem denunciar a tots els partits polítics institucionals sense excepció
(PSOE, PP, ERC, IU, ICV, CiU, PNB…) per haver votat al parlament
espanyol a favor de l’actual procés de privatització, mercantilització
i elitització de la universitat pública.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la
Universitat Pública (PMDUP) –formada per les Assemblees de Facultats i
els sindicats d’estudiants AEP i SEPC-, convoquem unes jornades de
lluita estudiantil amb manifestació central a Barcelona pel dia 6 de
Març. També fem una crida a professors, becaris, investigadors,
personal d’administració i serveis, a la totalitat de la comunitat
estudiantil i, en general, a tota la societat a participar i donar
suport a aquesta lluita que ens afecta a tots.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE, LA LOU, LA LUC I ELS SEUS REIALS DECRETS!
FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
NO A LA SEGREGACIÓ A LES ESCOLES!
PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
