Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Nosaltres també cremem la foto del rei espanyol PDF a/e
dissabte, 22 setembre 2007
L'episodi repressiu originat arran de la crema a Girona d'unes fotos del rei espanyol és una mostra clara de la coordinació que existeix sovint entre els diferents aparells de l'Estat, en aquest cas el mediàtic i el judicial, una coordinació negada des de la premsa i la judicatura adduint una presumpta separació de poders. En aquest cas, cal remarcar que l'iniciador d'aquest procés inquisitorial ha estat l'aparell mediàtic, que ha complert a la perfecció la seva funció d'assenyalar i estigmatitzar els subjectes pacients de la repressió.
Tanmateix, seria un error creure que, com ha passat aquesta vegada, només els mitjans espanyols propers al PP compleixen funcions repressives, perquè, per exemple, no podem oblidar les contínues escomeses d'El País contra l'independentisme català i basc.
 
D'altra banda, aquest nou episodi repressiu ha tornat a exemplificar, per si n'hi havia cap dubte, el paper dels Mossos d'Esquadra a Catalunya com a policia de substitució d'altres cossos repressius, garant de l'ordre social i polític i dels interessos de l'Estat espanyol en aquesta part dels Països Catalans. Un altre cop s'ha tornat a demostrar que una de les tasques a què es dedica amb gran afany aquest cos policial és a controlar i espiar els actes i activitats de l'Esquerra Independentista.
 
Per acabar-ho d'adobar hem hagut de suportar les declaracions d'insignes membres de l'elit política, que, no cal dir-ho, s'han afanyat a desqualificar els i les participants de les protestes contra la monarquia. En aquest sentit, mereixen ser recordades les que va fer el representant de l'esquerra "de debò" al Parlament espanyol, Joan Herrera, que va afirmar sense immutar-se que la crema de fotos del rei era una "error" i que no era "manera d'avançar cap a la república». Sens dubte, amb republicans "de debò" com aquests no calen defensors de la monarquia. Caldria preguntar a Joan Herrera què ha fet la seva formació política en els darrers trenta anys per avançar cap a la república (catalana, per descomptat).
 
Perquè si hi ha una institució espanyola que il·lustra les renúncies de l'anomenada Transició és la monarquia. El fet que suposades forces d'esquerra acceptessin aquesta institució anacrònica i retrògrada, encapçalada a més per una persona que va ser designada per un criminal i que va col·laborar amb una dictadura feixista, diu molt de com es va construir la democràcia "a l'espanyola". Algú s'imagina que Alemanya tingués com a cap d'Estat una persona designada pels nazis i que hagués lloat Hitler?
 
Per això, la lluita contra la monarquia, a més de ser indestriable del procés de ruptura amb els Estats ocupants, és un acte d'higiene i reafirmació democràtica, raó per la qual nosaltres també cremem la foto del rei espanyol.
 
Llibertat.cat 22.09.07 
 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació