Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Xirinacs, el PSM i la restauració borbònica

Per Miquel López Crespí,  escriptor

Era la nit del 17 de novembre de 1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en favor d'una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l'autodeterminació. També volíem que, després d'una hipotètica victòria electoral de l'esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que la societat de classes basada en l'explotació del treballador. La Constitució pactada d'esquena del poble entre forces pretesament d'esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

07/02/2011 17:30 Opinió

A l'endemà del mítings a l'Escola "Gabriel Alzamora", els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics), Xirinacs s'havia atrevit a esmentar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebel×lió per a criminalitzar-nos d'una manera vergonyosa!

Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l'esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L'any 1968, Lluís Maria Xirinacs havia guanyat el premi "Carles Cardó" amb l'obra Secularització i cristianisme. Activista cultural de primer ordre, em deia en una carta escrita el l'u de novembre del 1993: "No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla". ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder, els que ens acusaven  de fer "apologia del terrorisme", de voler bastir un "partit d'il×luminats", el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres l'hivern de 1978? La mala fe, l'enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa dels servils. Xirinacs era -i és!- uns dels nostres grans intel×lectuals. Entre les obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L'espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Més endavant publicà Futur d'Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s'edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d'una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (n'hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de Parrís-, l'italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L'any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d'esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicana. L'any 1993 "Llibres del Segle" edità la primera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llurs traïdes.

 

 

 

 

Per saber-ne més:

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs 


3r aniversari de la mort de Lluís Maria Xirinacs  

Fa dos anys que ens deixà Lluís M. Xirinacs

Apologia de Xirinacs

El monòlit en record a Xirinacs a Ogassa vol esdevenir "en un kilòmetre zero cap a la Independència". Llibertat.cat

1er. Aplec Popular "Lluís Maria Xirinacs". Llibertat.cat

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat 

Milers de persones amb Xirinacs al Fossar de les Moreres Llibertat.cat

 Acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres Llibertat.cat

Un vídeo recupera Xirinacs al concert de les Marxes per la Independènca de l'AUPLlibertat.cat

El monòlit en record a Xirinacs a Ogassa vol esdevenir "en un kilòmetre zero cap a la Independència"

El ple de municipal de Valls rebutja una moció de la CUP en suport a Xirinacs


 

 

 La CUP de Palau-solità i Plegamans es va iniciar amb una moció de reconeixement a Xirinacs

L'homenatge a Xirinacs de la CUP de Vilanova i la Geltrú aplega nombroses persones

El documental "Xirinacs al Palau" a la xarxa d'internet Llibertat.cat

L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics" Llibertat.cat

 Emotiu homenatge a Xirinacs al Palau de la Música Llibertat.cat

Nova agenda d'activitats de la Fundació Xirinacs Llibertat.cat

Tomàs, Xirinacs Llibertat.cat

El Ple de Badalona aprova que Badalona tingui un carrer amb el nom de Lluís Maria Xirinacs. Llibertat.cat

Iniciativa popular per un carrer amb el nom de Xirinacs a Manresa. Llibertat.cat

"Per un carrer Lluís Maria Xirinacs a Barcelona (i a més llocs)". Llibertat.cat

 

 

 Sant Esteve de Palautordera i el Figaró dedicaran carrers a Xirinacs Llibertat.cat

Els homenatges a Xirinacs i el camí cap la Indepedència centran els actes de la Diada Llibertat.cat

Totes les entrades exhaurides de l´Homenatge a Xirinacs al Palau de la Música

 

 

 

nzgwxzawof8xmjcwnjg3xziwmdrfmtjfmdu_60385_6536_1

 "Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs 

El monòlit en record a Xirinacs a Ogassa vol esdevenir "en un kilòmetre zero cap a la Independència". Llibertat.cat

1er. Aplec Popular "Lluís Maria Xirinacs". Llibertat.cat

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat 

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid