Dit això, també volem deixar clar que sense el suport, encara que fos indirecte, de la CUP es fa difícil que el vaixell arribi a bon port i, per tant, no considerem prudent afrontar aquest repte electoral amb aquestes condicions subjectives.
Deixem, però, les eleccions de la tardor i centrem-nos en l'endemà de les municipals del 2011. En Martí avisa que "ara per ara, no hi ha cap senyal que passades les municipals del 2011 no ens trobem un cop més en la inacció del 2007." Per evitar-ho reclama tot seguit que Endavant i l'MDT assoleixen un acord de mínims i fixin una mena de full de ruta per als propers anys. Com que en aquestes afirmacions hi ha un seguit de temes entrellaçats, convé destriar-los.
Pel que fa a les eleccions del 2014, estem d'acord que aquesta qüestió no es pot plantejar el 2013 i trobar-nos amb una repetició de la "inacció del 2007". Cal dir, però, que aleshores aquesta "inacció" va ser inevitable perquè la CUP havia de dur a terme dos debats fonamentals: el seu model organitzatiu i la seva estratègia. Creiem que aquesta vegada tot hauria de ser més fàcil, en la mesura que alguns dels sectors que es van oposar a concórrer a les eleccions d'enguany van dir que havien d'esperar a les properes per presentar-nos-hi.
A nosaltres ens preocupa, però, una altra qüestió més estructural, a la qual apunta també l'articulista, que és el model de moviment. En certa manera, el debat tens que hi va haver sobre la participació de la CUP a les eleccions d'enguany és un efecte, no pas la causa com creuen algunes i alguns, de no voler resoldre aquesta qüestió.
L'MDT té un model de moviment definit des de fa uns anys, que es pot consultar a l'opuscle Lluita Independentista avui (concretament a les pàgines 43-49). No és una proposta gaire original, ni pretén ser-ho: per a això ja hi ha altres propostes estrambòtiques, amanides si cal de teories conspiratives, com les de Raimundo Viejo (ja sabem que la universitat catalana està molt malament). Es tracta d'un model que amb lleugeres variacions hem vist que funciona a altres lloc del món i que respon a les necessitats d'un Moviment d'Alliberament Nacional.
En aquesta proposta, la CUP hi ocupa un lloc central, ja que és el que anomenem el referent de masses de l'Esquerra Independentista i de la mateixa Unitat Popular. Sense un referent de masses qualsevol moviment d'alliberament esdevé un magma inidentificable per a la pràctica totalitat de les classes populars i per això qualsevol moviment compta amb una organització d'aquestes característiques. I per la mateixa raó en cap no hi trobarem una organització municipalista, un concepte estrambòtic amb què alguns han pretès definir sovint la CUP.
Volem remarcar que un referent de masses no és equivalent a un referent institucional, sinó que és una organització amb tres vessants: mobilitzador, organitzatiu i institucional. Sovint s'obliden els dos primers en detriment del darrer, la qual cosa és un error molt greu: converteix aquest referent en una organització convencional i, en el fons, reformista, centrada només en la lluita institucional.
Per tant, per a l'MDT, la CUP no és ni una marca ni una plataforma electoral, sinó una estructura que, a més de presentar-se a les eleccions, ha de ser la principal organització d'enquadrament militant del moviment (de fet ja ho és), qui encapçali i convoqui les manifestacions no sectorials i qui actuï en diferents plataformes àmplies. O dit altrament, la CUP és l'eina principal de què disposem per organitzar les classes populars i pes mobilitzar-la. Aquesta obvietat, que ningú no posaria en dubte en altres moviments, és curiosament qüestionada al nostre país i caldria preguntar-se per què.
En Martí aborda també un aspecte intern del funcionament de la CUP quan afirma que comparteix amb altres sectors de l'Esquerra Independentista les prevencions sobre un seguit de riscos que no voldria per a la CUP i que poden dur aquesta organització "(o l'eina creada per a concórrer al Parlament) a generar una inversió de l'ordre de presa de decisions que no s'adequa amb l'assemblearisme del nostre moviment".
Com que aquest va
ser un dels arguments brandats per les persones que s'oposaven a
concórrer a les eleccions, l'analitzarem amb cert detall, perquè la suposada contradicció que plantegen es deu a una determinada concepció de l'assemblearisme,
que en el fons considera que totes les decisions s'han de prendre
assembleàriament, cosa impossible fins i tot a nivell local quan es
depassa un cert llindar demogràfic, i que, per tant, exclou el concepte
de representació i/o delegació.
Diguem-ho sense embuts: si algun dia tenim diputats o diputades es
produirà aquesta modificació en la forma habitual de prendre les
decisions, perquè és inevitable i perquè passa arreu del món. Com ens
demostren altres moviments d'alliberament, no hi ha
incompatibilitat entre l'assemblearisme possible i l'existència
d'estructures nacionals representatives escollides democràticament, les
quals, però, poden ser revocades i controlades (en el cas de la CUP a
través d'organismes com el Consell Polític i l'Assemblea Nacional, als
quals podríem afegir l'ús de referèndums interns). I sense
anar gaire lluny, totes les nostres organitzacions, que teòricament són
assembleàries, disposen d'organismes de caire representatiu, és a dir,
no directament assemblearis que prenen decisions; més encara,
determinades candidatures que es van oposar que la CUP es presentés a
les eleccions autonòmiques funcionen amb permanents o estructures
semblants que decideixen el dia a dia entre la darrera assemblea i la
propera.
D'altra banda, si acceptem que aquest argument té alguna consistència no ens podem ni presentar ni enguany ni el 3026. En Martí posa el dit a la nafra quan afirma que les i els qui addueixen aquest argument no han sabut fins ara "respondre a aquests riscos i definir el model alternatiu d'estructura política". Ja podem dir que no hi respondran ni definiran cap model alternatiu, perquè no existeix. Bé, sí què existeix: seria una proposta de caire anarquista que exclogués evidentment estructures nacionals, comarcals i fins i tot locals, quan el municipi depassa un cert nombre d'habitants. Suposem, però, que un moviment que, majoritàriament, aspira a construir un Estat independent i socialista no perdrà el temps en aquesta mena de joc dels disbarats (per això ja hi ha els Raimundos Viejo de torn). De vegades, al si de l'Esquerra Independentista ens quedem ancorats per culpa de falsos debats, superats fa força anys per altres moviments.
Pel que fa a l'emplaçament concret que a l'article es fa a Endavant i a l'MDT perquè fixin un full de ruta per als propers anys, que per a nosaltres hauria d'anar més enllà del calendari electoral, volem deixar clar que no tenim cap problema a reunir-nos amb qui sigui, on sigui i quan sigui per arribar a aquests acords. Ja ho hem dit un munt de cops i volem recordar que hem proposat a Endavant i el PSAN iniciar el camí cap a un acord estratègic estable, que podria comportar fins i tot una fusió orgànica. Ara bé, tal com vam dir fa set anys a l'Assemblea de Reus del Procés de Vinaròs, en què es va allargar sine die la celebració d'una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista, no hi pot haver un matrimoni si una part no vol.
Per tant, si hi ha un bloqueig a nivell bilateral com fins ara, potser caldria provar també altres vies més multilaterals on hi haguessin tots els agents del moviment. Per exemple, caldria constituir d'una vegada la Taula de Coordinació de l'Esquerra Independentista, proposta aprovada per la CUP el gener de 2009, o fins i tot la celebrar d'una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista l'any vinent, després de les municipals, és clar.
Les dues opcions no s'exclouen, una tindria caràcter més permanent i l'altra seria conjuntural, i podrien ser uns instruments que podrien canalitzar el debat polític collectiu de tot el moviment, absent en els darrers anys. Perquè no es pot construir un moviment sense debat polític, com s'ha pretès i es pretén massa sovint.
Per això, sense defugir la responsabilitat que ens pertoca, emplaçaríem també els altres agents individuals, collectius públics i collectius encoberts del moviment a ajudar a crear les eines de debat polític que l'Esquerra Independentista necessita.
