Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 12 de maig de 2010.

La simbologia nacional espanyola als Països catalans és ofensiva, no perquè tot el que vingui de ponent sigui dolent i odíós per definició, en absolut, sinó perquè consolida i reforça una situació injusta i antidemocràtica: la nostra pertinència a un projecte nacional, l’Espanyol, per la qual mai ningú ens n’ha demanat la opinió. Una proposta que seria respectable si s’hagués tirat endavant democràticament, acceptant-ne la lliura adhesió, o no,  dels pobles als que es proposava, però que s’ha basat, des de fa tres-cents anys, en l’ús de la força i en la negació d’altres opcions nacionals en el territori que pretèn abastar.

Per Toni Cucarella. Publicat al seu bloc el 12 de maig de 2010.

L’amenaça feia temps que revolava per damunt nostre com un ocell de mal averany. Per tant, les mesures que ha anunciat Zapatero són les que sospitàvem: no em fotràs, tort, que per un ull t’hi veus! Si algú s’havia imaginat, ni que ho haguera pensat bufat com un cep de nuvolets i barreja, que la crisi havien de pagar-la els qui l’han provocada, ja té la prova que la disbauixa dels rics la paguen sempre els mateixos desgraciats. O siga nosaltres. No debades tots aquests dies ens han estat donant casquera -per no dir pel sac- amb l’estat d’ànim de les borses i dels “pobrets” inversors: que si l’índex cap avall, que si l’índex repunta, que si obri a la baixa, que si tanca en un clot… Tot aquest “parte” diari de l’estat ací caic allà m’alce de la borsa m’ha fet recordar l’agonia de Franco: «Último parte médico: el Caudillo descansa». Cada dia, torna-li, Catalí…

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 7 de maig de 2010.

Els durs plans d'ajustament econòmic a Grècia, davant la necessitat de reduir el dèficit, han provocat importants disturbis socials, amb el resultat-fins ara-de tres morts. És obvi que el primer que a un se li passa és lamentar el que ha passat. No obstant això ...

No obstant això, aquests tristos fets no haurien amagar la realitat, perquè la hipocresia amb què els governs i els mitjans de comunicació europeus estan tractant aquest problema posa els pèls de punta.

Entrevista publicada a L'Avui.cat el 12 de maig de 2010. Per Cristina Palomar.

L'arquitecta Ada Llorens creu que no cal reformar la Diagonal i que l'interès de l'Ajuntament de fer-hi passar el tramvia implicarà la privatització del transport públic perquè es transvasarà l'usuari del bus al tramvia, gestionat per una empresa privada.

Entrevista a Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF. Publicat a directe!cat el 12 de maig de 2010.

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i membre dela Junta Electoral Central de 2004 a 2008, Ferran Requejo, considera que l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat la consulta sobre la Diagonal de forma 'barroera' i 'com si fossin aficionats'. Tot i admetre que en virtut de la Carta Municipal el consistori pot defensar l'opció de fer un marc legal a mida per a la consulta creu que la normativa té 'bastants forats que desprestigien la consulta'. 'No veig garanties jurídiques de control', afirma criticant que la Mesa de Seguiment no tingui 'ni força jurídica ni capacitat tècnica' per actuar com a Junta Electoral. En l'entrevista a directe!cat, Requejo posa de manifest que a les consultes sobre la independència de Catalunya, organitzades per la societat civil, hi ha 'més garanties de vot' que a la consulta de la Diagonal.

Per Jordi Muñoz. Publicat a la secció "El Rasclet" de L'Avui.cat el 12 de maig de 2010

Fa mesos que ens bombardegen per terra, mar i aire amb la idea que per solucionar la situació econòmica l'única possibilitat és reformar el mercat de treball. Ho repeteixen empresaris, polítics, organismes internacionals amb tan bons precedents com l'FMI, i la premsa econòmica d'ací i de fora. Fins i tot el governador del Banc d'Espanya que, segons sembla, no té prou feina supervisant un sistema financer que era el millor del món i que, tanmateix, ha contribuït decisivament a inflar la bombolla i ara nega el pa i la sal a famílies i al sistema productiu.

Entrevista a Gonçal Bravo, coordinador general de la COS. Publicat a L'Accent núm. 177.

Ja ha passat el 1r de Maig i ens ha deixat un regust agredolç. Amb una valoració positiva de les mobilitzacions, hi ha la sensació generalitzada que la resposta popular no és proporcional a la gravetat de la crisi. En parlem amb Gonçal Bravo, coordinador general de la Coordinadora Obrera Sindical.

Per Jordi Navarro, membre de la CUP de Girona. Publicat al seu bloc el 5 de maig de 2010.

Que a la ciutat de Girona, amb un cens aproximat de 90.000 habitants, el nombre d'aturats se situi en prop de 7000 persones aquest passat mes de març, ens hauria de fer reflexionar. L'impacte en termes socials d'aquest elevat nombre d'aturats és prou evident: un significatiu nombre de famílies de la ciutat tenen dificultats serioses per a satisfer les necessitats més bàsiques: pagar els rebuts de llum, aigua, telèfon, gas, cobrir els impostos indirectes: IBI, Impost de circulació...abonar les mensualitts de la comunitat de propietàris, pagar la hipoteca o el lloguer...i en els casos de famílies amb fills afrontar totes les despeses derivades de l'educació i manutenció de infants i joves, que no són poques.

Per Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró. Publicat al seu bloc el 3 de maig de 2010.

En el mercat laboral la formació és clau. Per això, cal lamentar el fet que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya hagi decidit eliminar els programes d’Escoles Taller (adreçades a adolescents amb risc d’exclusió social) i de Tallers d’Ocupació (destinats a més grans de 45 anys). Sens dubte, és una decisió errònia que torna a carregar el pes de la crisi econòmica en els sectors més desafavorits de la societat.

Per Ramón Piqué*. Publicat a la secció "Col·laboracions" d'Opinió de L'Accent núm. 177.

Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista -no pas en les altres acusacions en causes com el Gürtel i el Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer diverses consideracions.

Per Josep-Maria Terricabras. Publicat al seu portal el 3 de maig de 2010.

Ser català és molt cansat, no solament perquè hem de donar exlicacions de les coses més naturals (llengua, pàtria, història, tradicions, costums, etc.), aquelles que els altres pobles de la terra assumeixen sense haver de justificar, sinó també perquè hem d’estar constantment a l’aguait, tant per ajudar a desvetllar els companys que s’endormisquen i ho accepten tot, com per reaccionar davant les agressions externes –sovint vénen de dins–, prevenint-les o defensant-nos-en. Ara només un parell d’exemples ben recents, i sé segur que cadascú en té molts i molts més.

Per Vicent Partal. Publicat a Vilaweb el 30 de maig de 2010.

Aquest cap de setmana grupets de feixistes han atacat la venerable Societat Coral el Micalet, al centre de València, i la seu del Partit Comunista del País Valencià. Vuit dies abans havien fet mal a dues famílies que venien de la manifestació del 25 d'abril. Són innombrables les seus del Bloc Nacionalista que han atacat. I les de la Intersindical Valenciana i de grups, partits i casals de tota mena. Mai no els passa res, als agressors, de manera que, cada dia més, la democràcia valenciana es troba sota sospita.