Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.

Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.

Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.

El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes 

Per Stavros Mavroudeas, Professor de Política Econòmica al Departament d'Econòmiques de la universitat de Macedònia. Traduit i publicat per La Fàbrica el 25 de febrer de 2010.

L'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).  

Per Juan E. Tur. Publicat a L'Informatiu.com el 5 de març de 2010.

Què hem proposat una barbaritat? No passa res, diem que la culpa és del missatger ja una altra cosa. Una cosa així devien pensar dimecres passat a la CEOE, quan els mitjans de comunicació menys dretans van reaccionar a l'uníson escandalitzats-es podria dir que, afortunadament, més que sindicats i que el propi govern-de la proposta de la patronal de crear un contracte per joves mal pagat i sense drets ni garanties. L'endemà va sortir un altre dels seus portaveus i va dir que la seva proposta a govern i sindicats mai havia existit. Que era un malentès.

Per Francesc Ribera "Titot", membre de la CUP de Berga. Publicat al seu bloc l'ú de març de 2010.

Paradoxalment, tots aquells mitjans de comunicació que, seguint les consignes del règim, han silenciat el 28-F es desperten ara fent unes barroeres cròniques sobre les consultes i proclamant un "gran fracàs" als quatre vents de l'imperi espanyol.

Han confós temps i espai comparant la consulta de Folgueroles amb la d'El Vendrell per dir que l'independentisme va ala baixa.

Un grapat de cases il·lustres planten cara la brutícia que no neteja l’ajuntament i a la droga que permet la policia. Violència 

Per Sergi Tarín. Publicat a L'Informatiu.com el 25 de febrer de 2010.

“Salvem El Cabanyal és un niu de violents”. No hi ha dia que l’alcaldessa no pronuncie esta frase. “¡Uns terroristes!”, arribà a suggerir en una roda de premsa. I sempre que pot els responsabilitza, amb la subtilesa del qui vol esquivar querelles, dels anònims amb insults que, segons Las Provincias, reben des de fa dies un grup de veïns a favor de la prolongació. Per això visità esta setmana per sorpresa El Cabanyal i en companyia de Lola Soriano, la seua cap de premsa. “La gent pateix violència al barri”, afirmà Barberá. No li falta raó.