Accepto
Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre
avís legal.
Edicions del 1979 publica "Ni permís ni perdó", de Jenny Brown, sobre la lluita actual pel dret a l'avortament
Avortament
09/06/2026
L'obra arriba coincidint amb la visita del papa a l'Estat espanyol i reobre el debat sobre els drets sexuals i reproductius en un context marcat per l'ofensiva conservadora contra el dret a l'avortament.
Portada de Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme, de Damià del Clot i Albert Calls (Pòrtic, 2026).
Per Humbert Roma. Publicat a
Mèdia.cat el 3 de juny de 2026
07/06/2026
El 20 de novembre del 1980, Salvador Durán –vint-i-cinc anys–, cap comarcal de l'organització feixista Fuerza Joven al Maresme, acompanyat per Cristóbal García, menor d'edat, va matar Juana Caso –vint-i-cinc anys– i José Muñoz –setze anys– a un bosc de Cabrera de Mar, i va malferir Antonio Camacho –quinze anys–, que va poder escapar-se i deixar...
Les impressionants mobilitzacions del professorat dels darrers mesos no s'expliquen tan sols per la pèrdua del 25% del poder adquisitiu en els darrers anys; ni per l'insult a la intel·ligència perpetrat pel Departament d'Educació amb la complicitat dels sindicats del règim en el pacte de la...
Catalunya SUD
05/06/2026
La mobilització docent ha tornat a omplir aquest divendres els carrers de Barcelona per reclamar millores estructurals al sistema educatiu i rebutjar el preacord signat entre el Departament d'Educació i una part dels sindicats. Els convocants han anunciat una nova jornada de vaga per al 9 de juny...
Per Jordi Martí Font, Anarcoindependentista i professor de Llengua Catalana, Literatura i Arts Escèniques. Alumne de tot i més. Manté el blog
Prendre la paraula. Al twitter
@jordimartifont_. Publicat a
Racó Català, el 2 de juny de 2026
03/06/2026
Les darreres mobilitzacions educatives a Catalunya, fins ara, han depassat totes les mobilitzacions que aquest sector havia fet des de finals dels anys 80 del segle passat. Les tancades, talls de carrers, carreteres i autopistes, manifestacions petites arreu i multitudinàries en dies concrets...
Per Xavier Pellicer, Diputat de la CUP al Parlament. Publicat a
Nació Digital l'1 de juny de 2026
02/06/2026
El mes de novembre del 2023 es va registrar al Congrés espanyol la llei d'amnistia per part del PSOE, que va ser aprovada definitivament el 28 de maig de 2024. Dos anys després toca fer balanç de la seva aplicació i sobretot de les conseqüències d'aquest acord d'ERC i Junts amb el Govern de...
La vaga indefinida de l'ensenyament públic al País Valencià constitueix ja una de les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys. No sols per la seua durada, pel seu seguiment o per les multitudinàries manifestacions que ha generat, sinó perquè ha aconseguit una cosa molt més profunda:...
En els últims mesos hem viscut mobilitzacions massives en àmbits diversos. Des de les mobilitzacions del personal sanitari al Principat, fins a les vagues recents sense precedents del professorat al País Valencià i al Principat. Des de les manifestacions per la llengua arreu dels Països Catalans, amb el Correllengua Agermanat i el Sant Jordi per la Llengua com a màxims exponents, fins a la manifestació independentista contra el caos de Rodalies i en denúncia de l'infrafinançament crònic de les...
Per Josep Maria Casasús. Tria del catedràtic honorari de la UPF i membre de l'IEC. Publicat a l'
Ara el 26 de maig de 2026
28/05/2026
Editorial de l'Avui (23-V-1976), diari que aleshores i des de la fundació dirigia Josep Faulí i Olivella (Barcelona, 1932-2006). Va ser el primer article -amb tocs d'ironia- aparegut a la premsa catalana contra la resolució del Govern que prohibia la Marxa de la Llibertat d'ara fa mig segle. L'entitat promotora d'aquella iniciativa pacifista i reivindicativa era el Secretariat de Pax Christi, a Barcelona. S'emmarcava dins les coratjoses mobilitzacions a favor de l'amnistia congriades des de...
Per Xavier Ferré
25/05/2026
El politòleg Nil Jaile presenta una obra sistemàtica entorn de la casuística del dret a la lliure determinació dels pobles. Casuística que conté contextos polítics configurats al voltant de fluxos revolucionaris i de conjuntures de qüestiomanent de l'Europa sorgida del model absolutista arran de la pau de Westfàlia (1648). L'enfocament de l'autor, situat en el marc de la dialèctica política, concep l'emergència autodeterminsta com a resultat de la centralitat de la llibertat de les comunitats...