Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

Per Xavi Oca. Publicat a La Veu núm. 92

Tot just fa poc més d'un any que a les seus d'ERC i ICV es celebrava -literalment- amb cava la decisió de la CUP de no concórrer a les eleccions autonòmiques del Principat. Un any en què el moviment per la independència ha fet grans passes endavant pel que fa a la conscienciació i la mobilització, especialment reflectides en les consultes sobiranistes. I un any, també, en què hem vist diferents iniciatives més o menys frustrades de canalitzar electoralment tant l'efervescència independentista, com l'espai polític de la Unitat Popular, és a dir, del poble en lluita pels drets socials i nacionals. Amb aquest article, mirarem d'analitzar una mica tot plegat. 

Per Matthew Tree. Publicat a Avui+ElPunt el 14 d'agost de 2010.

Aquestes últimes setmanes s'ha parlat molt de la independència política de Catalunya no només com a possibilitat real sinó com a única solució. Diversos experts ens n'han explicat els avantatges a grans trets: una economia millorada i una cultura lliure de traves.

Per Dolors Sabater, membre de la Plataforma Badalona som Totes i Tots. Publicat al seu bloc el 10 d'agost de 2010.

"La psicologia política i l'experiència històrica coincideixen a assenyalar que quan una majoria social pensa alguna cosa contrari al proclamat en els frontispicis institucionals i quan aquest pensar es fa pràctica, són les institucions les que canvien" Manuel Castells a "Independència?, Publicat a La Vanguardia el 24 de juliol. Us en recomano la lectura.

Per Pascual Serrano. Publicat al seu portal el 9 d'agost de 2010.

L'explicava la periodista Olga Rodríguez al seu bloc el 5 de juliol. Dues setmanes abans, el blocaire egipci de 28 anys Khaled Said moria presumptament a causa de la brutalitat policial. Said pretenia difondre per internet un vídeo on mostrava com alguns oficials de policia es reparteixen una partida de droga confiscada.

Per Joana Gorina. Publicat a La Veu núm. 92. 

El terme municipalisme és un dels més equívocs que usa actualment l’Esquerra Independentista. Al darrere dels diferents significats hi ha projectes polítics i models organitzatius, en alguns casos antagònics, i són la cara visible d’una lluita [1] que s’ha desenvolupat especialment en els dos darrers anys i que encara no ha acabat.

Per Joan Sebastià Colomer i Tejada. Publicat a L'Accent núm. 183.

Un quadre maníac-depressiu agut. Inundats d'espanyolisme i polítics entreguistes, la nostra llengua tenia el futur del linx ibèric, mai no arribaríem enlloc perquè som pactistes de mena, etc. I ara resulta que qualsevol dia serem independents i no arribaré a temps per veure-ho a la tele.

Per Francesc Ribera "Titot", membre de la CUP de Berga. Publicat al seu bloc el 5 d'agost de 2010.

És precisament quan s'avança que es fan més evidents les mancances.

I l'independentisme té -com a mínim- una mancança important. Tot i tenir tants àlfils com peons tenim un buit teòric important.

Tothom discuteix sobre el vehicle que cal utilitzar en el viatge però ningú pensa en la ruta i encara menys en el destí.
Com a molt es parla d'una direcció, d'un nord: la independència.

Per José Miguel Cuesta, membre de Veu Pròpia i de la CUP de Badalona. Publicat al seu bloc el 4 d'agost de 2010.

La recent sentència del dit Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya hauria de treure la vena dels ulls a moltes persones que s'havien emmirallat amb la il·lusió d'aconseguir més quotes d'autogovern dins el marc de l'Estat espanyol. Si una cosa ha deixat clara la sentència és que la plenitud nacional no es pot aconseguir en aquest marc i que la sobirania del poble català està segrestada, menyspreada i no reconeguda per la Constitució Espanyola, que no reconeix cap altra nació que l'espanyola. Caldrà cercar altres vies per aconseguir una plena sobirania que no s'aconseguirà fins l'assoliment d'un estat propi.