En el seu posicionament, l'entitat assenyala que el rentisme, l'estancament salarial i l'acumulació de beneficis empresarials agreugen les desigualtats socials, mentre els efectes del canvi climàtic i de la crisi ecosistèmica es fan cada vegada més evidents.

Davant d'aquesta situació, defensa que la vaga no s'hauria de limitar a una jornada d'aturada laboral, sinó que hauria de contribuir a articular un moviment de llarg recorregut capaç de plantejar transformacions profundes en el model econòmic i social.

Reduir la jornada laboral i repartir la riquesa

Una de les dues mesures estructurals que planteja Ecologistes en Acció és la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, amb l'objectiu d'afavorir un repartiment més equitatiu del treball i de la riquesa.

L'organització defensa que aquesta mesura també permetria disposar de més temps per a la vida personal i col·lectiva i qüestionar un model econòmic basat en el creixement continu de la producció i el consum.

Recuperar habitatges i frenar un nou cicle especulatiu

La segona gran reivindicació se centra en la crisi de l'habitatge. Ecologistes en Acció rebutja el plantejament que atribueix aquesta crisi exclusivament a la manca d'oferta i presenta la construcció massiva de nous habitatges com l'única solució.

L'entitat adverteix del risc de repetir un cicle d'expansió urbanística i especulació immobiliària semblant al que va precedir la crisi econòmica del 2008.

Com a alternativa, proposa recuperar i redistribuir el parc d'habitatges existent, garantir-ne l'ús residencial i prohibir-ne els usos especulatius. També defensa l'expropiació d'habitatges als grans propietaris per constituir un parc públic i social accessible, així com impulsar un pla de rehabilitació i adaptació dels edificis existents.

Pel que fa a les noves construccions que siguin necessàries, reclama que responguin a criteris socioecològics i a una planificació territorial ordenada i democràtica.

Contra la privatització dels serveis públics i l'escalada militar

El posicionament d'Ecologistes en Acció també incorpora altres conflictes que considera inseparables de les condicions de vida de les classes populars, com el deteriorament dels serveis públics, la privatització i la precarització de les seves treballadores.

L'organització denuncia igualment l'increment de la despesa militar i l'escalada de confrontació entre estats, que considera que es produeix en detriment de les necessitats socials.

En aquest context, alerta de l'auge internacional dels moviments reaccionaris i de les polítiques imperialistes, i defensa la necessitat de relacionar la lluita per unes condicions de vida dignes amb la defensa de la pau i la justícia ambiental.

Una vaga que vagi més enllà dels centres de treball

Ecologistes en Acció fa una crida a la confluència amb el sindicalisme combatiu, els sindicats de llogateres i d'habitatge, la joventut mobilitzada i els moviments socials que comparteixen la necessitat d'impulsar transformacions estructurals.

L'entitat considera que la vaga ha de superar l'àmbit estrictament laboral i esdevenir una mobilització social generalitzada que qüestioni les bases del model econòmic actual.

Amb les consignes «Aturem el món», «Abaixem els lloguers», «Apugem els salaris» i «Un planeta per viure, una casa per habitar», Ecologistes en Acció sintetitza una convocatòria que vol connectar les reivindicacions immediates amb una perspectiva de transformació ecosocial.

L’alcaldessa del poble veí de Sant Jordi Desvalls Marina Brusi, ha explicat com es va conformar la candidatura ara fa quatre anys, amb persones del món de l'associacionisme, AFA o veïns que volien treballar per millorar el poble. Ha destacat el suport rebut pel diputat Dani Cornellà, fent incís en la lluita per la reforma del PLATER i el manifest i associació de municipis que ha sorgit. També la col·laboració entre candidatures Som Poble i les formacions que han assistit. “Creiem en una política arrelada als pobles, construïda des de baix i al servei de les persones” ha explicat.

Finalment, el diputat Dani Cornellà ha assenyalat els principals punts de programa i lluites compartides “com l’ecologisme, habitatge, defensa dels serveis públics, crítica al model productiu i turístic, treballar per més transparència i participació ciutadana i defensa de la nostra cultura i nació, siguin a govern o l’oposició”. Cornellà es mostra convençut que aquest model de candidatures va en augment, i que la confiança i cooperació ha de ser mútua “defensem el mateix als municipis, als consells comarcals, a la diputació i al parlament, sempre escoltant als alcaldes i regidors”. “Cal enfortir el municipalisme, proper i pensat per la gent del poble i pel poble, mitjançant candidatures independents de Som Poble”.

Fruit de la iniciativa, l’assemblea local cupaire ─que el 2023 va recuperar la representació municipal amb un regidor al plenari─ ha retornat més de 19.000 euros a la ciutadania des del mandat 2015-2019. Enguany i com a resultat de la votació popular, el repartiment ha beneficiat l’Associació Família i Salut Mental (amb 900 euros), l’Associació Contra el Càncer i la Taula Local d’Emergència Climàtica i Energètica (amb 675 euros cadascuna), i l’Associació Projecte Marxa i Projecte La Bandada, amb 450 euros cada una. El col·lectiu destaca l’èxit del projecte, que aquest es basi en la participació i que ajudi tant a assenyalar “l’enorme tasca del teixit social local” com “les retribucions excessives dels càrrecs polítics municipals”.

El matí del 20 d’octubre, a la plaça de l’Ajuntament de València, un nombrós grup de sindicalistes i activistes s’ha reunit per presentar públicament la vaga general de l’11N. En la convocatòria conflueixen la totalitat del moviment sindical de classe del País Valencià, les entitats del moviment per l’habitatge i nombroses organitzacions socials i ciutadanes que treballen per fer possible aquesta jornada.

La imatge d’unitat que s’hi ha projectat és extraordinàriament potent. Representa una part important de la classe treballadora valenciana i del moviment popular, i constitueix un senyal d’esperança davant una conjuntura marcada per l’avanç de les polítiques antisocials de la dreta i l’extrema dreta. Aquesta confluència és un fet rellevant per al present i el futur del País Valencià.

La vaga s’emmarca en les mobilitzacions sostingudes per un habitatge digne i assequible, contra els desnonaments i a favor d’un parc públic d’habitatge, entre altres reivindicacions que les entitats convocants defensen des de fa anys. El desnonament de Maricarmen ha donat un nou impuls a aquesta lluita, que afecta especialment la gent jove, les famílies vulnerables i la classe treballadora.

Davant d’aquesta realitat, alguns sectors de la dreta, la fachosfera i la patronal intenten presentar l’11N com una convocatòria excepcional, condicionada pel calendari electoral i desvinculada de les lluites anteriors, o fins i tot com la primera vaga general en molts anys. No és cert. Aquesta mobilització arreplega l’experiència, la continuïtat i l’esperit de les lluites sindicals i socials que han marcat els darrers anys.

Cal recordar la vaga general del 15 d’octubre de 2024, convocada per quatre sindicats al País Valencià en solidaritat amb Palestina i per exigir la fi del genocidi, així com la del 29 de maig de 2025, contra la gestió de la dana per part del Consell i també per denunciar els preus desorbitats de l’habitatge i les retallades dels serveis públics. Aquesta última va ser la primera vaga general de caràcter estrictament valencià des de la recuperació de la Generalitat.

També cal esmentar la vaga general del 8 de març de 2018, impulsada pel moviment feminista i secundada pel sindicalisme de classe alternatiu i combatiu, i altres conflictes sectorials de gran importància, com la vaga indefinida de l’educació pública valenciana durant la primavera de 2026.

Per tant, no es pot desvincular l’11N de la trajectòria de mobilització de la classe treballadora ni reduir-la a interessos electorals o partidistes. La seua singularitat radica, sobretot, en l’amplitud de la unitat sindical, social i popular que l’impulsa i en la voluntat de donar una resposta col·lectiva i cooperativa a una situació cada vegada més insostenible: les dificultats per accedir a un habitatge, la precarietat laboral, els salaris i les pensions insuficients, la carestia de la vida i el deteriorament dels serveis públics.

L’11N ha de ser molt més que una jornada de protesta contra l’emergència habitacional. Ha de servir per defensar unes polítiques d’habitatge al servei de la classe treballadora i, alhora, reivindicar drets laborals, socials i econòmics, així com unes condicions de vida dignes per a totes i tots.

L’11N, hem de buidar els centres de treball i omplir els carrers dels nostres barris, pobles i ciutats amb la dignitat i la força de la gent que lluita per un futur i una vida millors.

Aquesta característica és fonamental per a entendre les seues polítiques. El PSOE no qüestiona les bases del capitalisme, ni la concentració de poder econòmic i financer, ni el paper central dels grans capitals, ni els mecanismes fonamentals d’acumulació. El que fa és combinar l’acceptació d’aquest model amb polítiques de protecció social, de drets individuals i redistribució parcial. És, en definitiva, liberalisme econòmic més escut social. 

Això explica una aparent contradicció que, en realitat, no ho és: el PSOE pot aprovar mesures socials d’importància variable i, al mateix temps, mantenir les estructures econòmiques que generen desigualtat; pot ampliar drets civils mentre manté intactes bona part dels mecanismes de concentració de la riquesa; pot parlar de justícia social mentre governa dins d’un model econòmic que continua afavorint el capital. El límit és precisament aquest: és progressista mentre el progrés no qüestione les bases del sistema que defensa.

Un partit liberal en economia 

Els nostres textos han insistit que molts dels problemes que patim no són accidents ni conseqüència exclusiva de males decisions de govern. Formen part d’un marc econòmic i polític determinat.

Al País Valencià, això es manifesta en l’infrafinançament, l’espoliació fiscal, l’endeutament il·legítim i la seua amortització, la concentració dels centres de decisió econòmica i financera fora del territori, la dependència d’un model productiu fortament condicionat pel turisme i la construcció i la limitada capacitat per decidir sobre els nostres recursos, el territori i el model econòmic. 

No és només una qüestió de qui governa. És també una qüestió del marc en què es governa i dels interessos estructurals que condicionen les decisions. Per això el problema no desapareix quan canvia el partit que ocupa el govern. Hi ha diferències importants entre governs del PSOE i del PP, especialment en polítiques socials i de drets, però això no significa necessàriament un canvi de les estructures de poder. 

El PSOE gestiona el sistema d’una manera parcialment diferent de la dreta, però no qüestiona les bases del sistema econòmic i polític que sustenta el Règim espanyol del 78. 

El militarisme també forma part del model 

Aquesta mateixa lògica ajuda a entendre l’actual política militarista. Quan el govern ha incrementat any rere any la despesa militar fins a xifres històriques mentre no es destinen prou recursos per a reforçar la sanitat i l’educació pública, l’habitatge accessible, els serveis socials o el transport públic, no estem davant d’una llei natural. Estem davant de decisions polítiques. Els pressupostos (quan s’aproven) i les decisions d’inversions expressen prioritats. 

L’increment de la despesa militar, el suport polític i econòmic a la guerra d’Ucraïna, la reconversió d’una part creixent de la indústria cap a objectius militars, la potenciació de la indústria armamentística i dels seus lobbies, hubs empresarials i desenvolupaments tecnològics encaixen perfectament dins d’una determinada concepció econòmica. 

No és contradictori amb el socioliberalisme. Al contrari: la defensa dels interessos geopolítics i econòmics de les grans potències, la política industrial orientada cap al complex militar i la protecció dels grans interessos financers i empresarials poden conviure perfectament amb un cert escut social. La qüestió, per tant, no és simplement quant es gasta, sinó què es prioritza i al servei de quins interessos es posen els recursos públics.

El PSOE, pilar del Règim del 78 

Però el PSOE no és només un partit socioliberal. És també un dels pilars fonamentals del Règim espanyol del 78. Ha governat l’Estat durant una part molt important del període posterior al franquisme i ha contribuït decisivament a consolidar el marc institucional, territorial i econòmic sorgit de la Transició. I ací apareix una altra dimensió del seu liberalisme i del seu centralisme. 

El centralisme no és únicament polític o administratiu. També té una dimensió econòmica. El model territorial de l’Estat permet la concentració dels principals centres de decisió econòmica i financera i manté mecanismes de transferència de recursos i de valor des de les nacions i territoris subordinats cap als grans centres d’acumulació. De fet, Madrid actua com a centre metropolità d’un sistema de colonialisme interior.

El cas del País Valencià és paradigmàtic: infrafinançament, dèficit inversor, concentració de seus empresarials i financeres, infraestructures concebudes en funció d’interessos estatals i del gran capital, i una molt limitada capacitat per decidir sobre el nostre model productiu i territorial. Per això, l’espoliació econòmica no és una anomalia del sistema: forma part de la relació de dependència que el sistema reprodueix. 

Quan parlem del PSOE, per tant, no podem limitar-nos a analitzar les seues polítiques socials. Hem de preguntar-nos també quin model d’Estat defensa i quins interessos territorials i econòmics protegeix. En aquest sentit, el PSOE és una peça fonamental del mateix marc que limita la capacitat del poble valencià per decidir sobre els seus recursos, el seu territori i el seu futur. 

La contradicció lingüística i cultural

Aquesta mateixa contradicció es manifesta amb especial claredat en la política lingüística i cultural respecte del valencià. El PSOE ha donat suport en diferents moments a determinades entitats i iniciatives valencianistes i pot assumir un discurs favorable a la nostra llengua, però això no s’ha traduït en una aposta clara i sostinguda per la seua plena normalització social. Un exemple paradigmàtic és la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que, tot i suposar un avanç respecte de la situació anterior, va quedar molt lluny de garantir els drets lingüístics i d’establir un procés efectiu de normalització tant en l’ensenyament com en el conjunt de la societat: en bona part, va significar passar de la prohibició i la persecució a la despenalització, però no a la plena normalitat i a més, sense cap règim sancionador.  A això cal afegir la manca d’una política decidida de reciprocitat plena dels mitjans de comunicació públics en la nostra llengua, i des del Botànic, van dissenyar la nova radiotelevisió pública valenciana, amb un finançament clarament insuficient perquè À Punt puga exercir el rol que li pertocaria. 

És una política que permet determinades expressions de valencianisme cultural sempre que no qüestionen els límits del model estatal, però que evita fer del valencià una veritable llengua nacional, plenament normalitzada i amb capacitat d’articular un espai comunicatiu propi. També ací apareix el límit del progressisme del PSOE: reconéixer parcialment la diversitat lingüística i cultural sense qüestionar la jerarquia lingüística, cultural i política que continua existint dins de l’Estat.

L’habitatge: l’escut social davant les causes del problema 

L’habitatge és probablement un dels exemples més clars de la contradicció entre el discurs social del PSOE i les polítiques estructurals que ha aplicat. Una part molt important de les dècades transcorregudes des de l’inici del Règim del 78 han estat governades pel PSOE o per governs encapçalats pel PSOE. Per tant, resulta difícil presentar l’actual crisi de l’habitatge com si fora simplement una herència de la dreta o del destí. 

Moltes de les polítiques que han convertit l’habitatge en una mercaderia i han afavorit l’especulació immobiliària, la financiarització, els lloguers turístics i la subordinació del territori als interessos immobiliaris també han estat desenvolupades, aprovades o consolidades sota governs socialistes. 

El problema no és, per tant, que el PSOE no haja fet polítiques socials d’habitatge. El problema és més profund: ha intentat corregir parcialment les conseqüències d’un model que no ha qüestionat en les seues bases. És la mateixa lògica de l’escut social: posar mesures de protecció davant els efectes més greus del sistema mentre es mantenen els mecanismes que els produeixen. El PSOE pot presentar-se com el gran defensor del dret a l’habitatge mentre governa dins d’un model en què l’habitatge continua sent, en gran manera, un actiu d’inversió i una font d’acumulació de capital. 

Al País Valencià, aquesta contradicció és encara més evident perquè l’habitatge no es pot separar de la turistificació, la pressió immobiliària, la urbanització especulativa i l’ocupació del territori en benefici de determinats interessos econòmics. Per això, defensar realment el dret a l’habitatge implica qüestionar el model econòmic que converteix l’habitatge i el territori en mercaderies.  

El buit de l’esquerra i el creixement de l’extrema dreta

Hi ha, finalment, una conseqüència política que no podem ignorar. El PSOE es presenta com una força d’esquerres i reivindica les seues polítiques socials com la principal prova d’aquesta identitat. Però, més enllà de l’escut social, moltes de les seues polítiques econòmiques i estructurals no qüestionen les bases del model dominant. Això genera una contradicció especialment greu: una part important de les classes populars, i particularment sectors de la joventut, viuen la manca d’alternatives davant problemes com l’habitatge, la precarietat, els salaris, el futur laboral o la pèrdua de poder adquisitiu. 

Quan una força que governa es presenta com a esquerra i no ofereix una alternativa estructural a aquestes condicions, pot alimentar la desafecció i deixar un espai polític que l’extrema dreta intenta ocupar amb respostes aparentment radicals, però que desplacen el conflicte social cap a les dones, la immigració, la identitat o altres bocs expiatoris. No és que les polítiques del PSOE expliquen per si soles l’extrema dreta, però el seu reformisme limitat pot contribuir a crear el terreny social i polític en què aquesta creix. 

És una de les grans paradoxes del socioliberalisme: en voler ocupar l’espai de l’esquerra sense qüestionar les estructures econòmiques, acaba deixant sense resposta una part de les demandes que alimenten la frustració popular.

Una mateixa lògica

Així, el puzle comença a encaixar. El PSOE és socioliberal en economia, progressista dins dels límits d’aquest socioliberalisme, pilar del Règim del 78 en l’àmbit polític i territorial i gestor d’un model econòmic que manté importants mecanismes d’acumulació i concentració de capital. 

Per això pot combinar al mateix temps escut social i polítiques econòmiques liberals; ampliació d’alguns drets individuals i centralisme i espoliació; propostes de protecció davant els efectes de la crisi de l’habitatge i manteniment de les estructures que l’alimenten; polítiques socials i augment extraordinari de la despesa militar. 

No són contradiccions accidentals. Són diferents cares d’un mateix projecte polític. I això també explica per què el PSOE pot ser molt diferent del PP i, alhora, formar part del mateix marc de poder. La qüestió no és negar les diferències entre esquerra i dretes espanyoles. Existeixen i són importants. El que cal és entendre els seus límits estructurals. 

Hi ha alternatives

Des d’una perspectiva valenciana i sobiranista, per tant, no n’hi ha prou amb preguntar-nos si governa el PSOE o el bloc reaccionari encapçalat pel PP. La qüestió fonamental és quin poder volem exercir, quin model econòmic volem construir i qui ha de prendre les decisions. I, en conseqüència, dotar-nos d’una estratègia que barre el pas a la reacció, però sense supeditar-lo sine die a la recuperació de la plena sobirania del poble valencià. Perquè no es tracta d’aconseguir un País Valencià simplement més ben administrat dins del mateix marc de subordinació. 

Es tracta de recuperar la capacitat de decidir sobre els nostres recursos, el nostre territori, el nostre model productiu i, en definitiva, sobre el nostre futur. Perquè, com hem plantejat en els nostres textos, la sobirania no és un concepte abstracte: és la capacitat efectiva de decidir sobre allò que afecta la nostra vida.

Al País Valencià, la política més útil és construir, dia a dia, amb eleccions o sense i amb perspectiva estratègica, un projecte nacional i social al servei de la majoria, capaç de qüestionar el capitalisme i la dominació colonial i de recuperar allò que realment importa: la capacitat de decidir sobre el nostre present i el nostre futur.

La convocatòria s'emmarca en la lluita que des de fa anys impulsen entitats ecologistes i veïnals per preservar els espais naturals i agrícoles situats entre Gavà i Castelldefels, especialment l'entorn del turó del Calamot i la riera dels Canyars, amenaçats pel desenvolupament urbanístic.

Un projecte urbanístic de 4.800 habitatges

El Pla de Ponent preveu la construcció d'uns 4.800 habitatges en una extensa superfície del terme municipal de Gavà, en un espai que exerceix una funció de connexió ecològica entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat.

La plataforma denuncia que la urbanització comportaria la pèrdua de sòls agrícoles i forestals, la fragmentació dels hàbitats naturals i l'alteració d'un territori especialment sensible des del punt de vista ambiental.

Un dels principals arguments de l'oposició al projecte és el risc d'inundacions. Els col·lectius ecologistes adverteixen que la transformació urbanística de l'entorn de la riera dels Canyars podria reduir la capacitat d'infiltració de l'aigua i agreujar les conseqüències dels episodis de pluges intenses, especialment a les zones situades aigües avall.

La defensa del territori davant del creixement urbanístic

La plataforma sosté que la necessitat d'habitatge assequible no hauria de justificar la urbanització d'espais naturals i agrícoles i defensa un model de ciutat que prioritzi la preservació del territori i la rehabilitació urbana.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Gavà defensa el desenvolupament del Pla de Ponent i les actuacions de naturalització de la riera dels Canyars i del torrent del Calamot, que considera necessàries per millorar la seguretat davant les inundacions i compatibilitzar la construcció d'habitatges amb la protecció ambiental.

Les discrepàncies sobre els efectes del projecte han donat lloc a mobilitzacions, al·legacions i procediments judicials impulsats pels sectors contraris a la urbanització.

Una nova jornada de mobilització popular

Amb la jornada d'aquest dissabte, Aturem el Pla de Ponent vol mantenir viva la reivindicació de preservar el Calamot i els espais naturals de l'entorn, alhora que reforça els vincles entre les persones i els col·lectius que s'oposen al projecte.

La convocatòria començarà a les 9.30 h a les barbacoes de la Sentiu i culminarà amb un dinar popular a les 14 h, per al qual l'organització ha habilitat un sistema de reserva de tiquets.

La plataforma també ha facilitat el codi 13719 de Bizum per fer aportacions a l'organització.

La jornada vol donar continuïtat a una mobilització que situa la defensa dels espais naturals del Baix Llobregat i la preservació dels connectors ecològics com a elements centrals del debat sobre el futur urbanístic de Gavà i Castelldefels.

El pronunciament arriba en un moment en què la plantilla manté oberta la vaga indefinida iniciada el 26 de maig per reclamar la recuperació de drets laborals, millores retributives i uns horaris que permetin conciliar la vida laboral i familiar.

Un conflicte que continua sense resoldre's

Durant els darrers mesos, les treballadores han denunciat reiteradament la manca de voluntat negociadora de l'Ajuntament i del Consorci de Biblioteques. El passat 28 de setembre, les representants sindicals van denunciar que l'administració havia anul·lat una reunió de negociació només una hora abans de l'inici previst, després de més de dos mesos sense cap mesa de negociació.

El conflicte també ha arribat al plenari municipal. El 6 d'octubre, en una sessió extraordinària impulsada per Junts, Barcelona en Comú i ERC, el Consell Municipal va aprovar una proposició que constatava la manca de voluntat de diàleg del govern municipal i instava l'alcalde Jaume Collboni a convocar urgentment una taula de negociació amb el comitè d'empresa.

La mateixa resolució municipal exigia retirar les denúncies penals i administratives contra treballadores vinculades a les mobilitzacions. La proposta va prosperar amb el vot contrari del PSC i l'abstenció del PP i Vox.

La defensa dels drets laborals i del servei públic

Les reivindicacions de la plantilla no es limiten a les condicions salarials. Defensem Biblios Bcn també denuncia les dificultats de conciliació derivades dels horaris, la pèrdua de drets laborals i sindicals i les conseqüències que aquesta situació té sobre el funcionament de les biblioteques.

Les treballadores insisteixen que la millora de les seves condicions laborals està estretament vinculada a la qualitat del servei públic que reben els usuaris.

En aquest context, el pronunciament de la Sindicatura de Greuges incorpora una nova dimensió institucional a un conflicte que fins ara ha estat marcat per les mobilitzacions de la plantilla, les denúncies sindicals i el debat polític a l'Ajuntament.

Les mobilitzacions continuen

La plantilla manté la voluntat de continuar les mobilitzacions mentre no s'assoleixi un acord que doni resposta a les seves reivindicacions.

El passat 16 d'octubre, una nova jornada de vaga del sector de biblioteques va provocar, segons la CGT, el tancament de 20 equipaments de Barcelona al matí i 30 a la tarda.

A més, el personal de les biblioteques públiques de Catalunya està convocat dilluns 26 d'octubre a una assemblea telemàtica per decidir les pròximes mobilitzacions i abordar la possible participació en la vaga general de l'11 de novembre.

La resolució anunciada per Defensem Biblios Bcn arriba, per tant, en un moment en què la plantilla continua reclamant una negociació efectiva que permeti superar el conflicte i garantir unes condicions laborals dignes i un servei públic de qualitat.

Amb aquesta convocatòria, la CUP vol escenificar l'inici d'una nova etapa de mobilització política i organitzativa amb la mirada posada en els pròxims comicis municipals i en el reforçament de la seva implantació territorial.

Durant l'acte, la formació exposarà les principals batalles polítiques i línies programàtiques que marcaran la campanya electoral. També presentarà la nova imatge gràfica, el web i els recursos que posarà a disposició de les candidatures locals per preparar les eleccions.

Representants de diverses candidatures municipals prendran la paraula

L'acte comptarà amb les intervencions de Guillem Surroca, cap de llista de la CUP a Cervià de Ter; Pat Sillah, cap de llista a Arenys de Mar; Oriol Rifer, cap de llista de la Crida per Sabadell; Ariadna Sierra, cap de llista de la CUP a Sant Cugat, i Laure Vega, cap de llista de la candidatura de la CUP, Comunistes i activistes a Barcelona.

També hi intervindran Su Moreno, portaveu nacional de la CUP, i Non Casadevall, secretari general de l'organització.

La presència de representants de diferents municipis vol posar de manifest la dimensió territorial del projecte municipalista de la CUP i la voluntat d'articular les candidatures locals al voltant d'unes línies polítiques compartides.

Activar l'organització amb la mirada posada en el maig del 2027

Sota la consigna «Activem-nos cap a les municipals 2027», la CUP planteja aquesta trobada com un espai de retrobament i d'impuls polític per encarar els mesos previs a les eleccions.

La formació vol transmetre que manté la voluntat de tenir presència i capacitat d'intervenció política als municipis, en un moment en què les assemblees locals comencen a preparar les candidatures i els programes electorals.

L'acte polític serà breu i acabarà amb un vermut musical, concebut com un espai de trobada entre militants, simpatitzants i representants de les candidatures municipals.

Segons les dades fetes públiques aquest dijous, 22 d'octubre, el 79,08% dels participants, un total de 25.970 persones, han expressat la voluntat de participar en una manifestació, mentre que el 20,92% s'hi han mostrat contraris.

Pel que fa a una possible vaga educativa, 16.358 persones, el 49,80%, han manifestat que estarien disposades a secundar-la, mentre que 16.487, el 50,20%, prefereixen actualment altres formes de mobilització.

Entre les diferents opcions plantejades, la més votada ha estat la convocatòria d'una jornada de vaga, amb 5.451 suports, seguida de dues jornades, amb 5.183. La proposta de quatre jornades ha rebut 3.923 vots i la de tres jornades, 1.810.

Els sindicats proposen una manifestació i una jornada de vaga aquest trimestre

Davant d'aquests resultats, les organitzacions sindicals impulsores de la consulta consideren necessari donar continuïtat al cicle de mobilitzacions i proposen convocar una manifestació unitària de la comunitat educativa i impulsar una jornada de vaga abans d'acabar el trimestre.

La proposta es traslladarà aquest dissabte a l'Assemblea de l'Educació de Catalunya (AEC) i s'acabarà de concretar dilluns entre les organitzacions sindicals. La previsió és anunciar dimarts vinent els detalls de les mobilitzacions.

Els sindicats situen aquesta nova etapa de protesta en un context que qualifiquen d'«emergència educativa» i insisteixen en la necessitat d'obrir una negociació real amb el Departament d'Educació per abordar les reivindicacions laborals i les mancances de recursos del sistema públic.

Confluència amb la vaga general de l'11 de novembre

El comunicat unitari també planteja reforçar la lluita educativa en confluència amb la vaga general convocada per a l'11 de novembre, amb la voluntat de vincular les reivindicacions del sector educatiu amb un marc més ampli de mobilització.

Les organitzacions sindicals remarquen que el conflicte continua obert i reclamen millores laborals, més recursos i el compromís amb una educació pública, inclusiva i en català.

La participació de més de 32.800 persones en la consulta evidencia la voluntat d'una part significativa del col·lectiu de prendre part en les decisions sobre les mobilitzacions. Alhora, els resultats reflecteixen que, malgrat el suport majoritari a la manifestació, la disposició a secundar una vaga es troba pràcticament dividida en dues meitats.

Les decisions que es prenguin els pròxims dies determinaran el calendari de mobilitzacions d'un sector que manté obertes les reivindicacions davant del Departament d'Educació.

La vetllada comptarà amb les actuacions dels grups El pa de cada dia i Incendi Kif. Els beneficis es destinaran a la caixa de resistència per afrontar les conseqüències de la repressió judicial contra les activistes vinculades a aquest moviment.

La convocatòria vol denunciar la criminalització de les accions de protesta en defensa del territori i de solidaritat amb el poble palestí. Des de Revoltes de la Terra assenyalen la contradicció entre la persecució de l'activisme social i ambiental i la manca d'actuacions efectives davant de determinades pràctiques empresarials que denuncien com a perjudicials per al medi ambient.

En aquest sentit, el moviment ha criticat especialment la situació generada per l'activitat de l'empresa minera ICL al Bages i ha qüestionat el paper de les institucions i dels cossos policials davant les mobilitzacions ecologistes i solidàries.

La solidaritat com a resposta a la repressió

El concert s'emmarca en les iniciatives de suport mutu impulsades per afrontar els procediments judicials derivats de les accions de protesta. Amb aquesta convocatòria, Alerta Solidària i Revoltes de la Terra volen reforçar la solidaritat amb les persones encausades i reivindicar la legitimitat de la mobilització social.

Les entrades tenen un preu de 10,30 euros i es poden adquirir anticipadament o a la taquilla de la sala, on només s'acceptarà el pagament en efectiu. També s'ha habilitat una entrada solidària de fila zero per a les persones que no puguin assistir al concert però vulguin contribuir econòmicament a la caixa de resistència.

L'acte tindrà lloc a la sala El Sielu, situada a la plaça de Valldaura, número 1, de Manresa.

Entrades: https://www.ticketic.org/ca/entrades/qui-son-els-criminals

A Bunyol, a la Foia de Bunyol, la celebració tindrà lloc a les 19 h a l'IES La Hoya, amb una actuació del cantautor Andreu Valor.

A Albal, a l'Horta Sud, la Festa Estellés se celebrarà a les 20.30 h al CEIP San Blas, amb un concert de Pau Alabajos, un dels músics que ha contribuït a difondre l'obra del poeta de Burjassot a través de les seues cançons.

A la mateixa hora, Sueca, a la Ribera Baixa, acollirà la seua celebració a l'Ateneu Suecà dels Socors, mentre que a Nules, a la Plana Baixa, la cita serà a la plaça del Mercat, amb una actuació de Xavi Olucha.

La poesia d'Estellés, una celebració compartida

Les Festes Estellés s'han consolidat com una iniciativa cultural popular que combina la lectura de poemes, la música i les trobades col·lectives per reivindicar l'obra i la figura de Vicent Andrés Estellés.

Inspirades en la tradició dels sopars dedicats al poeta escocès Robert Burns, aquestes celebracions han anat arrelant en nombroses poblacions dels Països Catalans i han esdevingut un espai de trobada al voltant de la llengua i la cultura compartides.

Més enllà de l'homenatge literari, la Festa Estellés manté viva una manera d'entendre la poesia estretament vinculada a la vida quotidiana, la memòria col·lectiva i la identitat popular valenciana.

Les quatre convocatòries d'aquest divendres són una nova mostra de la vigència de l'obra d'Estellés i de la voluntat de continuar fent arribar els seus versos a les noves generacions.

La presidenta de la plataforma, Maria Nebot, ha destacat que la commemoració vol reafirmar el compromís de la societat castellonenca amb la llengua pròpia i donar suport a les reivindicacions de l'ensenyament públic. També ha defensat la necessitat de protegir el valencià davant les actuacions institucionals que, segons ha denunciat, perjudiquen els drets lingüístics de la ciutadania.

Un programa cultural previ a la jornada reivindicativa

La programació començarà el dimecres 28 d'octubre, a les 19 h, amb la presentació del llibre Les llengües de demà, de Toni Mollà, a l'espai cultural La Morralla, al Grau de Castelló de la Plana.

El 24 de novembre, a les 19 h, el pati del Museu d'Etnologia acollirà el monòleg teatral Pompeu Fabra: Jugada mestra!, interpretat per l'actor Òscar Intente. La programació continuarà el 2 de desembre amb la conferència «No és fàcil ser valencianoparlant», a càrrec del sociolingüista castellonenc Avel·lí Flors Mas, a les 19 h, a la llibreria Abacus.

El 12 de desembre, la llengua sortirà al carrer

La jornada central començarà amb una fira d'entitats a la plaça de la Muralla Liberal, acompanyada de diverses mostres de cultura popular, entre les quals els tambors i el bestiari de Botafocs i l'actuació de la Conlloga Muixeranga de Castelló de la Plana.

A les 13 h actuarà el grup Arre AK i, tot seguit, se celebrarà un dinar de germanor.

La tradicional manifestació, que compta amb el suport de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, començarà a les 17 h a la plaça de la Muralla Liberal i recorrerà els carrers del centre de Castelló. La mobilització tornarà al punt de partida, on es llegirà el manifest de la commemoració i actuarà el grup Testarudes.

La jornada es tancarà a les 21 h amb un concert d'Opció K-95 a La Bohèmia, organitzat amb la col·laboració de Castelló per la Llengua.

Noranta-quatre anys d'un acord històric per la llengua

Les Normes de Castelló, signades el 1932, van representar un acord fonamental per a la normalització ortogràfica del valencià, sobre la base de la unitat de la llengua catalana. La commemoració anual reivindica aquell consens i la necessitat de continuar treballant per la plena normalització lingüística.

La plataforma ha remarcat que, noranta-quatre anys després, la llengua continua sent «un eix fonamental de cohesió i construcció» del País Valencià.

«Les Normes de Castelló van ser fruit del consens col·lectiu i de la voluntat de futur, i el seu esperit continua sent referent per a la societat actual: mantenim viva la llengua perquè és una eina de progrés, llibertat i país», ha afirmat Maria Nebot.

La presidenta de Castelló per la Llengua també ha fet una crida a reforçar la resposta col·lectiva davant dels intents de dividir o invisibilitzar la societat valenciana: «Més compromís, més organització i més orgull de ser valencianes i valencians».

Amb aquesta programació, Castelló per la Llengua convida la ciutadania a participar en els actes commemoratius i a omplir els carrers de Castelló el 12 de desembre per reivindicar la vigència de les Normes de Castelló i la defensa del valencià en tots els àmbits de la societat.

La CUP ha celebrat el retorn de Puig i li ha donat la benvinguda al Parlament després del que ha qualificat de «nou anys d'un immerescut exili». La formació ha remarcat que, malgrat els avenços judicials, el final de la repressió política derivada de l'1 d'Octubre continua sent incomplet.

En la seva intervenció al Parlament, Puig ha reivindicat la continuïtat històrica de la lluita per les llibertats nacionals i ha recordat figures com Bonaventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat republicana, que també va patir l'exili. Així mateix, ha agraït la solidaritat rebuda durant aquests anys, especialment des de Catalunya Nord.

L'exconseller ha afirmat que l'Estat espanyol ha patit una derrota judicial a Europa i una derrota política perquè no ha aconseguit fer desaparèixer les conviccions independentistes. També ha reivindicat el conjunt dels Països Catalans, amb referències al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, la Franja i l'Alguer.

Puig ha relacionat la necessitat de continuar avançant cap a la independència amb els problemes que viu Catalunya, com les mancances del transport públic, les dificultats de la sanitat i l'educació, la situació de la pagesia i el retrocés del català.

«La nostra fortalesa és continuar. Per això res no comença ni acaba avui, sinó que continua», ha afirmat en una intervenció en què ha volgut deixar clar que el retorn de l'exili no representa el final del conflicte polític amb l'estat espanyol.

El retorn de Lluís Puig coincideix amb una nova etapa d'aplicació de l'amnistia als dirigents independentistes, mentre continuen pendents altres causes judicials relacionades amb el procés. Tant Puig com la CUP han situat aquesta jornada en el marc d'una reivindicació política que consideren encara oberta.

🟡 Donem la benvinguda al diputat i exconseller Lluís Puig i Gordi al Parlament de Catalunya després de 9 anys d'un immerescut exili Tot i que encara incompleta, anem tancant l'època de la repressió política de l'1 d'octubre per treballar cap a la independència del País https://t.co/t53jyrHd7V

— CUP Països Catalans (@cupnacional) October 22, 2026

Joan Blanch i Joan Nicolau, exiliats a Brussel·les, testimonis de l’aventura

Avui s’acompleixen cinquanta anys dels «fets de Prats de Molló». Són una pàgina d’història catalana que el pas dels anys ha anat desdibuixant de la memòria col·lectiva i que aquest cinquantenari fa retornar al camp de l’actualitat.

Francesc Macià, des del seu exili francès, protagonitzà el 4 de novembre del 1926 amb tres-cents homes d’Estat Català una temptativa fallida d’incursió armada en territori català, a través dels Pirineus. L’objectiu era proclamar una República catalana autònoma. La gendarmeria francesa desbaratà aquesta operació militar abans de començar. Per bé que avortada, l’impacte moral de la temptativa de Macià marcà l’evolució dels anys posteriors, que l’havien de dur a la presidència d’aquell govern autònom incansablement recercat.

Han mort molts d’aquells tres-cents homes que protagonitzaren fa cinquanta anys els «fets de Prats de Molló», però no tots. El poeta Ventura Gassol —que continua exiliat a Saint Martin-le-Beau— hi participà (tenia llavors trenta-tres anys), així com el periodista Jaume Miravitlles (als seus vint anys...).

Tres anys per a preparar l’operació

Hem retrobat a Brussel·les dos altres components, entre els més joves, d’aquella expedició: Joan Blanch i Joan Nicolau. Tots dos tenien vint-i-un anys quan van participar en els fets. Viuen a Brussel·les, exiliats, des del final de la guerra civil. Tres anys per a preparar l’operació.

—En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera el 1923 —ens diuen— molts catalans s’exiliaren i Macià entre ells. Des del primer moment d’exili a França començà a aplegar els desertors catalans de l’exèrcit que la repressió empenyia a refugiar-se en aquest país. Preparà minuciosament, entre 1923 i 1926, l’operació de Prats de Molló. Havíem de penetrar pel Coll d’Ares convenientment armats, endinsar-nos per Camprodon i Olot fins a Figueres. Si arribàvem a Figueres estàvem salvats. Allà, hi teníem molts simpatitzants i possibilitat de disposar de més armes. De tres-cents que érem, a Figueres hauríem estat un miler. A partir d’aquell moment comptàvem amb l’aixecament del poble per a secundar-nos. Havíem tingut contactes amb l’organització sindical anarquista CNT perquè decretés la vaga general en el moment escaient. Però la CNT prou feina tenia a esquivar la repressió de Primo de Rivera i per aquest cantó el compromís no era massa segur. L’aixecament del poble hauria provocat una situació d’insubmissió respecte al poder central i propiciat la instauració d’un govern català. Reflexionant-hi anys després, els companys que hi vàrem participar vam arribar a la conclusió que materialment el projecte era força visionari però en aquells moments tots estàvem convençuts que arribaríem a l’objectiu.

—Les coses succeïren molt diferentment de com estaven projectades, oi?

— I tant! Tres columnes de voluntaris sortirien de París el 30 d’octubre de 1926 per tren. Altres militants d’Estat Català s’hi anaven afegint durant l’itinerari entre París i Perpinyà. Oficialment, anàvem d’excursió... Per tal de salvar les aparences portàvem motxilles i material d’acampada ben a la vista. La qüestió és que un cop arribats a Perpinyà la gendarmeria ens va agafar a tots només baixar del tren. L’operació havia fracassat. Hores després agafaren Francesc Macià i l’estat major que es trobaven a la Vil·la Denise de Prats de Molló, on també teníem una part de l’arsenal.

—¿Una preparació tan llarga per a uns resultats tan curts? ¿No vau pecar una mica d’ingenus de cara a la policia francesa?

—Potser sí. El cas és que havíem estat mesos abans fent exercicis d’entrenament militar en un terreny de Canet Plage sense amagar-nos-en gaire. Un grup de cinquanta homes havien fet durant alguns dies exercicis de llançament de granades, ens entrenàvem a cavar trinxeres estratègicament, apreníem coneixements tàctics, etc. Un altre grup s’entrenava al camp de tir de Perpinyà amb els fusells Lebel que havíem adquirit. Per un altre cantó, a l’oficina central d’Estat Català a Bois-de-Colombes (París), hi havia constantment un moviment de gent que no passava desapercebut. Tot això provocà les sospites de la policia francesa. Ens convocaren a la prefectura per preguntar-nos a què responia tot aquell desfici. Constituïren un dossier sobre les nostres activitats i ens prohibiren els exercicis d’entrenament. A partir d’aquell moment ens vigilaven de prop i això provocà la detenció de tothom el dia que iniciàrem l’operació. Potser sí que vam ser una mica massa ingenus de cara a la policia francesa. Pensàvem que les autoritats franceses ens deixarien fer.

 

Empresonats i jutjats a París

—Un dels gendarmes que em va agafar —es diu Joan Blanch— era casualment el mateix que m'havia ja «recollit» quan, fugint d'Espanya, vaig refugiar-me a França passant per Puigcerdà i travessant el riu. En arribar tot moll i esgotat a l'altra vora, em va dur a la caserna de gendarmeria. Allí em vaig poder escalfar, i hi vaig menjar i dormir. Però la segona vegada les coses no anaren pas tan bé. Aquest mateix gendarme restà ben astorat en veure'm per segon cop. Em preguntà: «I tu, què hi fas aquí?» He vingut d'excursió... «Però no s'ho va pas empassar. Ens conduïren tots plegats a la Prefectura de Perpinyà i després ens tancaren a la presó parisenca de La Santé. Recordo perfectament que estàvem tots junts amb Macià a la planta baixa de la galeria número 5. No érem considerats ni presos polítics ni comuns. Ens deien els «conjurats catalans». Fórem jutjats el 20 de gener del 1927 a la dotzena Cambra Correccional del Tribunal Civil del Sena (París). Condemnaren Macià i el grup considerat dirigent a dos mesos de presó i cent francs francesos de multa. Els altres membres de l'expedició foren condemnats a un mes i cinquanta francs. Ens acusaven d'haver emprat el territori francès com a base d'atac a un altre país amb el qual França mantenia relacions i haver, per tant, intentat perjudicar aquestes relacions. La sentència fou relativament tolerant i, com que ja havíem complert de sobres els dos mesos de presó entre el moment de la detenció i el procés, ens deixaren anar. La sentència comportava l'expulsió del territori francès i ens n'anàrem uns cent cinquanta cap a Bèlgica, amb Macià al davant.

El procés de París contra «els conjurats catalans del coronel Macià» és detalladament relatat al llibre La Catalogne Rebelle, publicat per Estat Català l'any 1927 a França. Segons el requisitori presentat pel president del tribunal i reproduït en aquest llibre, els gendarmes trobaren, a Vil.la Denise de Prats de Molló, en detenir Macià i el seu estat major: 81 fusells Mauser i Lebel, 6 mosquetons francesos, 2 carrabines Winchester, 1 fusell metrallador i una metralladora de marca alemanya, 2 revòlvers Parabellum, 36 sabres-baioneta i 1.800 cartutxos. Dies després foren descoberts dos arsenals semblants més al Mas de l'Orri de Sant Llorenç de Cerdans i un altre enfonsat a l'estany de la Palma (Perpinyà).

Durant tota la instrucció del procés i durant el procés mateix, Macià —que tenia en aquells moments seixanta-set anys— intentà demostrar les motivacions ideològiques que havien inspirat la temptativa de Prats de Molló. Deia, en el segon interrogatori del jutge d'instrucció: «Volem una república catalana independent en un concert de pobles lliures, un Estat democràtic, pacífic i republicà, al costat d'aquesta França que estimem i per la qual dotze mil catalans són morts a Verdun (Primera Guerra Mundial). (...) La paradoxa per a nosaltres més entristidora és per tant veure'ns presoners d'aquesta França que és la nostra germana espiritual i per a la qual voldríem esdevenir una mena de Bèlgica pirinenca que pogués protegir-la un dia contra les intrigues i les amenaces del feixisme espanyol».

I afegia unes consideracions que la mentalitat d'avui matisaria probablement una mica més: «Les característiques racials dels catalans són tan fortes que dos segles de dominació espanyola no han pogut eliminar-les. Optimista i treballador, el català té un caràcter completament oposat al castellà, que és generalment més indolent, d'esperit estret i dominador, d'humor tràgic fins i tot en les seves joies i festes, com han afirmat il·lustres historiadors espanyols».

L’exili a Brussel·les

—Entre el gener del 1928, en què fórem expulsats de França, i la proclamació de la II República espanyola el 1931, Macià residí a Brussel·les, exiliat amb tots nosaltres, ens diu Joan Nicolau. S’allotjava a l’hotel Terminus de la Place Rogier, que encara existeix.

—Com us va anar, als cent cinquanta «conjurats catalans», l’estada a Brussel·les?

—De primer, força malament. No teníem feina ni diners. Anàvem fent com podíem però la passivitat era l’exili aquí, ens desmoralitzava i una part de nosaltres optà per tornar a Catalunya com fos per tal de prosseguir l’activitat militant d’Estat Català. Aquí érem ben tractats per les autoritats car érem els protegits del rei Albert I de Bèlgica. Això fou gràcies a un català anomenat Jaume Mir, que havia estat espia o agent d’informació dels aliats a Brussel·les, durant la Primera Guerra Mundial. Mantenia relacions d’amistat amb el rei Albert I i demanà que ens permetés de residir a Brussel·les.

Recordem moltes anècdotes d’aquell temps. No teníem gaire cosa a fer i disposàvem de moltes hores de lleure. Amb la idea de guanyar alguns cèntims anàvem pels cafès cantant en cor unes composicions del company d’exili Xavier Tarragó. Aquestes cançons permetien de sostenir econòmicament una miqueta molts companys. Érem un xic «verdes», les cantàvem parodiant una òpera i ens divertíem com uns ximplets.

—Què en deia Macià, de les vostres «activitats»?

—Intentàvem que no se n’assabentés. Però una vegada la cosa ens sortí malament, ens va cridar i ens clavà una bronca de por. No volia que aquesta mena d’activitats poguessin perjudicar la imatge dels exiliats d’Estat Català, de cara a les autoritats del país. Resulta que els recursos econòmics eren molt minsos i passàvem un xic de gana. Una vegada vam trobar un sistema una mica especial de procurar-nos alimentació. Vam anar, durant la nit, a uns estanys de Brussel·les, i els vam agafar un dels ànecs que s’hi passejaven i l’endemà ens el vam cruspir. L’animal va resultar particularment dur, devia ser molt vell i recordo encara un dels companys, que ara ja és mort, exclamant-se: «Abans d’agafar un ànec, la vegada que ve demaneu-li el carnet d’identitat per veure l’edat que té...». Vam fer un arròs amb ànec i, per a comprar l’arròs, un de nosaltres va haver-se d’empenyar la gavardina... Però la qüestió és que l’endemà d’aquest tiberi comprèrem el diari i vèiem: «Ha desaparegut dels estanys d’Ixelles l’ànec imperial regalat pel rei Faruk a Albert I». Macià s’assabentà de la nostra malifeta i ens va clavar aquell escàndol que dèiem.

Macià a Moscou i Amèrica

—A què es dedicà principalment Macià durant l’exili de Brussel·les?

—No deixà ni un sol moment de preparar noves accions i planificar el futur. Féu un parell de viatges, a Moscou i a Amèrica, per tal de trobar ajut econòmic i material a la nostra causa. El 1928 anà a la Unió Soviètica. Fou rebut amb honors militars i tot, però no obtingué els resultats que desitjava. El seu introductor i intèrpret era Andreu Nin, que residia llavors a Moscou com a delegat de la Internacional Sindical Roja i secretari particular de Trotsky. Macià demanà ajut en armament. Els soviètics li preguntaren de quants homes disposava i contestà: «Deu mil, organitzats i desarmats». A canvi de l’ajut en armament, Moscou desitjava poder enviar una comissió d’inspecció del ministeri de la Guerra per a controlar els 10.000 homes que Macià afirmava tenir a França i Catalunya. L’«Avi» s’hi negà; volia un ajut amb plena confiança, sense condicions ni ingerències. Havia pres la iniciativa d’anar a Moscou en veure que la Rússia Soviètica havia donat certes llibertats polítiques a les seves nacionalitats, fet que el portà a creure que ajudarien també d’altres nacionalitats com la nostra. Però el viatge no donà resultats concrets.

L’any següent anà a l’Amèrica del Sud per posar-se en contacte amb els nuclis de catalans que hi residien i obtenir-ne ajut econòmic. Aquest segon viatge tampoc no donà resultats gaire brillants i, si ho recordo bé, a l’Argentina, les autoritats ni l’autoritzaren a baixar del vaixell. Tornà a Brussel·les, les dos mesos després. Dos anys després, el 1931, era nomenat president de la Generalitat i moria aquell dia de Nadal del 1933.

La mobilització, impulsada per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE), començarà a les dotze del migdia a Atocha i recorrerà el centre de Madrid fins al carrer d'Alcalá, sota la reivindicació d'unes pensions públiques dignes.

Les organitzacions convocants alerten de les pressions del sector financer per ampliar el paper dels sistemes privats de pensions i qüestionen les propostes de reforma plantejades des de sectors de la dreta espanyola. En aquest sentit, consideren que cal preservar el caràcter públic i solidari de la Seguretat Social.

La manifestació també denunciarà l'encariment de la cistella de la compra, que, segons els convocants, supera l'evolució de l'IPC i perjudica especialment les persones amb pensions més baixes. Entre les reivindicacions destaca l'establiment d'una pensió mínima igual al salari mínim interprofessional (SMI).

La Marea Pensionista de Catalunya dona suport a la mobilització i recorda que manté les concentracions setmanals de cada dilluns, a les deu del matí, a la plaça de la Universitat de Barcelona, en defensa del sistema públic de pensions.

Les regidores Aleida López i Mònica Pàmies denuncien que, darrere dels anuncis del govern, només hi ha propostes continuistes que no donen resposta a les necessitats de la ciutadania. Segons les cupaires, les principals inversions anunciades corresponen a projectes que s'arrosseguen des de fa anys o que no s'han executat i es traslladen novament al pressupost del 2027.

En aquest sentit, qüestionen la manca d'avenços en actuacions com el Parc Verd, l'Auditori o el Molinet. «No hi ha cap gran aposta. Tornarem a escoltar propostes d'anys anteriors», lamenten.

La CUP també critica les ordenances fiscals i acusa el govern de presentar com a novetat la gratuïtat dels actes públics culturals, quan, segons la regidora Aleida López, les taxes corresponents ja no es cobraven a la pràctica.

«Se'ns ven fum», ha denunciat López, que considera que el govern es limita a formalitzar situacions existents mentre les presenta com a noves mesures.

Per a la CUP, els comptes del 2027 evidencien la distància entre el discurs del govern municipal i unes propostes que considera incapaces d'aportar solucions a les necessitats de Reus.

L'entitat recorda que Amnistia Internacional ja havia documentat pràctiques d'assetjament, amenaces, agressions físiques, humiliacions per motius religiosos i privació d'aliments contra persones migrants i sol·licitants d'asil.

El Centre Delàs considera insuficient la resposta del Ministeri de Defensa, que ha traslladat els àudios a la justícia amb l'argument de preservar el bon nom de les Forces Armades. L'organització critica que es prioritzi la imatge de l'exèrcit per damunt de la protecció de les víctimes i l'esclariment dels fets.

Davant d'aquesta situació, reclama el cessament immediat de les agressions, una investigació independent i transparent, la identificació dels presumptes responsables i l'esclariment de possibles complicitats o encobriments dins la cadena de comandament. També exigeix garantir la protecció de les persones migrants i investigar els possibles components racistes i xenòfobs de les agressions.

Finalment, l'entitat adverteix que cap política de control fronterer pot justificar la violència ni els tractes degradants, i reclama posar fi a qualsevol situació d'impunitat dins les institucions militars.

La decisió del Tribunal Suprem, adoptada el 20 d'octubre després del pronunciament del Tribunal Constitucional, posa fi a les inhabilitacions dels quatre dirigents condemnats en el judici del procés. En canvi, Puigdemont, Comín i Puig continuen pendents de la resolució definitiva de les seves causes, malgrat la retirada de les ordres de detenció.

Una amnistia que arriba després d'anys de repressió i conflicte judicial

L'amnistia, aprovada el juny del 2024, va arribar després d'anys de mobilitzacions, empresonaments, exili i procediments judicials derivats del referèndum de l'1 d'Octubre del 2017. La seva aplicació, però, ha estat marcada per les discrepàncies entre el Tribunal Suprem i el Constitucional, especialment pel que fa al delicte de malversació.

L'ANC recorda que encara hi ha procediments pendents, entre els quals esmenta els casos de persones detingudes en l'operació del 23 de setembre del 2019 contra membres dels CDR.

L'entitat també qüestiona el paper del PSOE i el PSC, als quals retreu que ara celebrin una amnistia que anteriorment havien rebutjat. En aquest sentit, recorda les declaracions de Pedro Sánchez sobre la detenció de Puigdemont i el posicionament de Salvador Illa contrari a aquesta mesura.

Per a l'Assemblea, l'amnistia no s'ha d'interpretar com el final del conflicte, sinó com una conseqüència de la persistència de la reivindicació independentista. L'organització ja havia advertit que aquesta mesura podia ser utilitzada políticament per presentar una imatge de normalització de les relacions entre Catalunya i l'Estat i afavorir la desmobilització.

La independència, una reivindicació que l'ANC considera pendent

El comunicat situa també el debat en la situació política i social actual de Catalunya. L'ANC relaciona les mancances del transport públic, les dificultats de la sanitat i l'educació, la crisi de la pagesia i el retrocés de l'ús del català amb els límits de l'autogovern i la dependència política i econòmica de l'Estat.

D'aquesta manera, l'entitat defensa que l'amnistia no pot substituir el debat sobre el dret d'autodeterminació ni donar per superades les reivindicacions que van impulsar el moviment independentista.

«L'amnistia no tanca el procés d'independència, ha de permetre continuar-lo amb més determinació», afirma l'ANC, que conclou el comunicat amb una crida a tornar a concentrar els esforços en l'objectiu de la independència.

També va demanar avançar en la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional del tram de la Via Augusta que passa pel Vendrell i millorar la conservació i senyalització de la Torre del Telègraf Òptic.

Finalment, la Federació va reclamar concreció sobre el fons extraordinari destinat al Baix Penedès, amb l'objectiu de garantir que els recursos es tradueixin en inversions i millores per a la ciutadania.

La Xarxa Vendrellenca ha anunciat que continuarà fent seguiment dels compromisos adquirits i de les iniciatives parlamentàries perquè les reivindicacions de la comarca es converteixin en actuacions efectives.

La trobada començarà a les deu del matí i inclourà una fira d'entitats, diversos parlaments i una actuació musical de Tomàs de Los Santos.

Amb aquesta convocatòria, Decidim reivindica un model de país basat en la sobirania, els recursos propis i l'organització popular. L'entitat fa una crida a trobar-se al Puig per defensar, segons expressa en la convocatòria, «la llengua, la cultura, la terra i el país que volem: amb sobirania, recursos i poble organitzat».

El Puig, un espai de reivindicació nacional

La celebració de la jornada a la Muntanyeta de la Patà té una significació històrica i simbòlica. El Puig és un indret estretament vinculat a la memòria de la conquesta de València per Jaume I i ha estat escenari de trobades i mobilitzacions del valencianisme i de l'independentisme.

La convocatòria s'emmarca en les reivindicacions nacionals que tradicionalment tenen lloc al País Valencià durant el mes d'octubre, al voltant de la commemoració del 9 d'Octubre.

La jornada combinarà les intervencions polítiques amb la presència d'entitats i la música, amb la voluntat de fer de la trobada un espai de participació i expressió col·lectiva.

La convocatòria és oberta i començarà a partir de les 10 del matí a la Muntanyeta de la Patà del Puig.

L'estudi, elaborat a partir de les dades recollides entre l'1 de gener i el 30 de setembre en 53 estacions oficials de mesurament de Catalunya, revela que dotze de les catorze zones de qualitat de l'aire han registrat superacions del nou valor objectiu aprovat per la Unió Europea per al 2030 durant el trienni 2024-2026. Aquestes zones concentren gairebé vuit milions d'habitants, el 97% de la població catalana.

Segons l'informe, els nivells de contaminació per ozó han augmentat un 53% respecte de la mitjana de superacions de l'objectiu legal de protecció de la salut registrades entre els anys 2012 i 2019.

Un estiu de calor extrema que agreuja la contaminació

L'ozó troposfèric és un contaminant que es forma per la reacció de diverses substàncies presents a l'atmosfera sota l'efecte de la radiació solar. Entre les principals fonts d'aquests contaminants precursors hi ha el trànsit motoritzat, especialment els vehicles dièsel, les activitats industrials, les centrals termoelèctriques i la ramaderia intensiva.

Les elevades temperatures afavoreixen la formació i acumulació d'ozó, fet que converteix aquest contaminant en un problema especialment greu durant la primavera i l'estiu.

Aquest 2026, les condicions meteorològiques han estat especialment desfavorables. Les quatre onades de calor, les temperatures excepcionalment elevades i els nombrosos incendis forestals han contribuït a agreujar un problema de contaminació atmosfèrica que, segons Ecologistes en Acció, està estretament relacionat amb el canvi climàtic.

Durant l'estiu s'han registrat 124 superacions del llindar d'informació a la població, la xifra més elevada de les dues darreres dècades. A Badalona, el 9 de juliol, es va superar en dues ocasions el llindar d'alerta.

Un problema de salut pública que afecta tota la població

L'informe diferencia els resultats segons els valors de referència utilitzats. Amb el nou objectiu europeu per al 2030, uns 2,3 milions de persones haurien estat exposades a nivells superiors als establerts durant el trienni 2024-2026. Amb els límits legals encara vigents, aquesta xifra es redueix a 187.000 habitants, concentrats a la Plana de Vic i el Prepirineu lleidatà.

En canvi, si s'apliquen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, més exigents pel que fa a la protecció de la salut, la contaminació per ozó ha afectat la totalitat de la població catalana.

Ecologistes en Acció recorda que l'exposició a aquest contaminant perjudica especialment els infants, les persones grans, les dones embarassades i les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars.

Segons les estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient citades per l'entitat, la contaminació per ozó pot causar fins a 2.000 morts anuals a Catalunya. D'altra banda, l'Institut de Salut Carles III ha estimat un excés de més de 2.000 defuncions durant l'estiu del 2026 atribuïbles a les elevades temperatures, un fenomen els efectes del qual es poden agreujar amb l'exposició a contaminants atmosfèrics.

Ecologistes en Acció denuncia la inacció de la Generalitat

Davant d'aquesta situació, Ecologistes en Acció reclama al Govern de la Generalitat l'aplicació efectiva del Pla de Qualitat de l'Aire Horitzó 2027 i una revisió profunda del pla d'acció davant dels episodis de contaminació, que considera inoperant.

L'organització denuncia que l'actuació de l'administració catalana s'ha limitat principalment a emetre avisos informatius, sense establir mesures obligatòries per reduir les emissions dels principals focus contaminants.

En aquest sentit, critica que no es prevegin restriccions efectives del trànsit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ni limitacions temporals de l'activitat industrial al pol petroquímic del Camp de Tarragona durant els episodis més greus.

Els ecologistes també qüestionen la insuficient informació que rep la ciutadania sobre els riscos sanitaris de l'ozó i les mesures de protecció que cal adoptar.

Reduir les emissions i actuar sobre les causes

Entre les mesures proposades per Ecologistes en Acció destaquen la reducció del trànsit motoritzat, l'estalvi energètic, la substitució dels dissolvents orgànics contaminants, una fiscalitat més exigent per als vehicles dièsel i l'aviació, i l'establiment d'una moratòria per a les noves macrogranges.

També reclama ordenar el desplegament de les energies renovables i ampliar les mesures de control de les emissions marítimes a la Mediterrània.

L'informe evidencia que la contaminació per ozó ha deixat de ser un problema puntual associat a determinats episodis estivals per convertir-se en una amenaça persistent per a la salut pública. Una situació que, segons Ecologistes en Acció, exigeix abandonar les actuacions merament informatives i adoptar polítiques que redueixin les emissions contaminants en origen.

L'entitat ecologista reclama la paralització del procediment d'informació pública fins que es resolgui la manca d'un instrument de planificació que permeti sotmetre el conjunt de la xarxa a una avaluació ambiental estratègica, tal com succeeix amb altres grans infraestructures energètiques, com les xarxes elèctriques o de gas.

Segons els ecologistes, la tramitació fragmentada dels diferents trams impedeix valorar adequadament els efectes acumulatius d'una infraestructura d'aquestes dimensions. Per aquest motiu, exigeixen una avaluació conjunta de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen, la interconnexió H2Med, els sistemes d'emmagatzematge i els projectes de producció i consum associats.

Els impactes territorials d'una infraestructura de gran abast

GETE-Ecologistes en Acció considera insuficient que els estudis ambientals se centrin exclusivament en el traçat dels gasoductes sense incorporar els impactes indirectes derivats de la producció de l'hidrogen.

L'organització recorda que la producció d'hidrogen renovable requereix importants quantitats d'electricitat i recursos hídrics, així com noves instal·lacions de generació energètica, xarxes de transport i ocupació de sòl. Uns efectes que, segons denuncia, han de formar part de l'avaluació global del projecte.

En aquest sentit, reclama que s'estudiïn alternatives reals a la construcció d'una gran xarxa de transport, com ara infraestructures de menor dimensió, una execució per fases, la producció d'hidrogen a prop dels centres de consum o l'electrificació directa dels processos industrials. També exigeix que es contempli l'alternativa de no executar el projecte.

Dubtes sobre la demanda i la viabilitat econòmica

Un altre dels aspectes qüestionats és la justificació econòmica de la infraestructura. Els ecologistes demanen que s'acrediti la seva necessitat a partir d'escenaris realistes de demanda, preus, costos i utilització futura.

Adverteixen del risc de construir una xarxa sobredimensionada que acabi infrautilitzada i generi els anomenats actius encallats, és a dir, infraestructures que no puguin recuperar les inversions efectuades perquè la demanda prevista no s'arribi a materialitzar.

L'entitat defensa que la transició energètica no pot justificar automàticament qualsevol gran infraestructura presentada com a renovable, sinó que cal demostrar-ne la necessitat, la proporcionalitat i els beneficis ambientals reals.

Seguretat i participació pública

Les al·legacions també reclamen una avaluació específica dels riscos associats al transport d'hidrogen a alta pressió, especialment pel que fa a les possibles fugues, la fragilització dels materials, els incendis, les explosions i els protocols d'actuació davant d'emergències.

Finalment, GETE-Ecologistes en Acció exigeix garantir una participació pública efectiva i suficient durant tot el procediment. Així mateix, reclama que qualsevol modificació substancial del projecte que comporti efectes ambientals significatius sigui sotmesa novament a informació pública, d'acord amb la legislació ambiental vigent.

Amb aquestes al·legacions, l'organització posa en qüestió no només els impactes concrets del traçat que travessa les comarques tarragonines i ebrenques, sinó també el model de planificació energètica que sustenta el desplegament de la xarxa d'hidrogen. Una infraestructura de gran abast que, segons els ecologistes, no s'hauria d'autoritzar sense una justificació rigorosa de la seva necessitat i una avaluació ambiental del conjunt del projecte.

Els Cants de Llibertat van néixer arran dels empresonaments i l'exili posteriors a l'1 d'Octubre. Des d'aleshores, els participants han mantingut la convocatòria de manera ininterrompuda, fins i tot durant la pandèmia, amb més de 3.200 jornades de mobilització.

Puig ha volgut que aquesta trobada fos el primer acte públic del seu retorn, com a reconeixement a la constància dels cantaires. Durant la concentració ha agraït el suport rebut al llarg dels anys i ha recordat que encara hi ha persones pendents de ser amnistiades.

L'Assemblea Nacional Catalana, que ha participat en la rebuda a través de Terrassa per la Independència, ha destacat el paper de les assemblees territorials en el manteniment de la mobilització. En un missatge difós a les xarxes socials, l'entitat ha remarcat que els participants hi eren per reclamar la llibertat de Puig i que continuaran mobilitzant-se fins a assolir la independència.

El retorn de l'exconseller ha estat possible després que el Tribunal Suprem aixequés les ordres de detenció que pesaven contra ell, tot i que la seva situació judicial encara no està definitivament resolta.

La jornada ha tingut un significat especial per als participants dels Cants de Llibertat, que han convertit una concentració quotidiana en una expressió sostinguda de solidaritat i reivindicació política. Nou anys després, el retorn de Puig permet retrobar un dels destinataris d'aquella mobilització, mentre els cantaires mantenen la voluntat de continuar sortint al carrer.

⬛️⬜️ Avui hem estat amb @trsxlaindepe als primers Cants de Llibertat de Terrassa on ha pogut assistir el fins ara exiliat @LluisPuigGordi

Aquesta és força de les assemblees de base. Hi eren per reclamar la seva llibertat, hi són i hi seran fins que assolim la independència.

La lluita no s'atura!— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 21, 2026

Josep Capdeferro i Pla, professor agregat d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), pronunciarà la conferència «Reclusions femenines a la Barcelona moderna», centrada en les formes de confinament de les dones en aquell període històric.

Per la seva banda, Elisabet Almeda i Samaranch, catedràtica de Sociologia de la Universitat de Barcelona (UB), intervindrà amb la ponència «Presons de dones: realitats i debats feministes», que abordarà la qüestió penitenciària des de la perspectiva dels debats feministes.

L'acte serà presidit per Josep Maria Vilajosana i Rubio, president de la SCEJ, mentre que la presentació dels ponents anirà a càrrec de Pilar Rebaque i Mas, membre de la junta de l'entitat.

La jornada proposa posar en relació la perspectiva històrica amb els debats contemporanis sobre el sistema penitenciari i la situació de les dones privades de llibertat.

Al llarg d'aquests cinc anys, les concentracions han esdevingut un espai de denúncia i recuperació de la memòria de la repressió franquista. Segons la crònica de Panyella, fins a 177 persones hi han participat aportant testimonis directes o explicant les experiències d'altres víctimes que van passar pels calabossos de la prefectura.

En aquesta centena concentració ha intervingut l'actor Quico Romeu, que ha recordat la seva detenció el març de 1972, després d'una manifestació a Barcelona. Romeu ha explicat que va passar dues nits als calabossos de Via Laietana, una al Palau de Justícia i vint-i-dues a la presó Model.

Durant la seva intervenció, Romeu ha recordat les persones que van patir tortures i les que van morir a mans de la repressió franquista. Tot i afirmar que ell no havia estat torturat, ha relatat els maltractaments que va patir durant la detenció i ha denunciat la violència exercida per l'aparell repressiu de la dictadura.

L'acte també ha comptat amb la intervenció d'Antònia Font, en representació del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, una de les entitats que s'han afegit a la reivindicació de recuperar íntegrament l'edifici per a la memòria democràtica.

El reconeixement institucional no resol la reivindicació

Les entitats convocants consideren insuficient la declaració de Via Laietana 43 com a lloc de memòria democràtica mentre l'edifici continuï acollint dependències policials. Reclamen que la prefectura deixi definitivament de tenir usos policials i esdevingui un espai dedicat a explicar la repressió política i les tortures que s'hi van practicar.

Pilar Rebaque, advocada i una de les impulsores de les concentracions, ha recordat que quan van començar les mobilitzacions, l'estiu del 2021, no pretenien arribar a les cent convocatòries, sinó aconseguir al més aviat possible la recuperació de l'edifici.

Rebaque ha destacat que la iniciativa s'ha convertit en un «altaveu de la ciutadania» per donar a conèixer la història repressiva de Via Laietana i ha reiterat la voluntat de mantenir les concentracions el primer i el tercer dimarts de cada mes fins a aconseguir-ne la transformació.

Cent concentracions després, la reivindicació continua oberta: que Via Laietana 43 deixi de ser una comissaria i es converteixi íntegrament en un espai de memòria de la repressió i la tortura.

En un missatge difós aquest dimecres a les xarxes socials, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha remarcat que les dificultats que viu el sector agrari són compartides per bona part de la població: «La pagesia pateix el mateix que la majoria: treballar molt i arribar cada cop més just a final de mes».

Cornellà ha anunciat que l’11-N també sortiran al carrer per reclamar una transició energètica justa i una cistella bàsica de productes accessible, vinculant les reivindicacions de la pagesia amb la lluita contra l’especulació i la pèrdua de poder adquisitiu.

Amb el lema «Contra l’especulació i per una vida digna!», la CUP situa les reivindicacions del món rural dins la mobilització general de l’11 de novembre, que reclama salaris dignes, habitatge assequible i mesures per afrontar l’augment del cost de la vida.

La convocatòria de vaga general, impulsada per organitzacions sindicals i del moviment per l’habitatge, vol posar al centre del debat les dificultats creixents per garantir unes condicions materials de vida dignes.

La primera xerrada, «Revertim la pèrdua de biodiversitat», anirà a càrrec del geòleg i biòleg ambiental Josep Maria Mallarach, que analitzarà el retrocés de la biodiversitat a Catalunya i les mesures necessàries per revertir-lo. També abordarà el bloqueig de polítiques ambientals, com la llei de biodiversitat, l'Agència de la Natura i la conservació del litoral, així com la manca d'actuació de les fiscalies de Medi Ambient, denunciada pels organitzadors.

Tot seguit, Marc Talavera, biòleg i fundador del Col·lectiu Eixarcolant, intervindrà amb la ponència «Per l'agricultura de proximitat i ecològica», centrada en la recuperació de varietats agrícoles tradicionals, el consum de productes locals i de temporada i la necessitat d'un model alimentari sostenible, amb preus justos per a productors i consumidors, com a alternativa al model agroindustrial.

La jornada es clourà amb la xerrada «Prou persecució judicial a activistes ambientals», amb representants del GEPEC-Ecologistes de Catalunya i Naturalistes de Gelida. Els ponents exposaran les demandes judicials interposades per Griñó Ecològic SA i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes contra el GEPEC, així com les presentades per Ametller Origen contra Naturalistes de Gelida i Bosc Verd-Ecologistes de Catalunya.

Les entitats denuncien que aquestes actuacions constitueixen demandes estratègiques contra la participació pública, conegudes com a SLAPP, que, segons sostenen, busquen intimidar les veus crítiques, fomentar l'autocensura i afeblir la defensa del territori i del medi ambient.

Les jornades tindran lloc a la Unió Casal Gelidenc (carrer Major, 10, Gelida) i volen esdevenir un espai de trobada per reforçar la resposta col·lectiva del moviment ecologista davant la degradació ambiental i les pressions judicials contra l'activisme.

L’obra recupera la història dels Esquirols, un dels grups representatius de la cançó catalana dels anys setanta i vuitanta, a través del testimoni directe de Vilamala, que repassa les vivències, l’evolució musical i les circumstàncies que van marcar els quinze anys de trajectòria del conjunt.

Més enllà de la crònica musical, el llibre situa les cançons dels Esquirols en el context polític i social d’una època marcada per la lluita antifranquista, la Transició i les reivindicacions nacionals i populars. Una realitat que va influir decisivament en les lletres i el compromís del grup, convertint moltes de les seves composicions en referents de la cançó reivindicativa catalana.

La publicació també dedica un apartat a les trajectòries personals i professionals dels diferents components després de la dissolució del grup.

La iniciativa parteix de la constatació que la manca d’un habitatge digne repercuteix directament en el dret a l’educació, ja que afecta el descans, l’estabilitat emocional, les relacions socials i el procés d’aprenentatge dels infants.

Els materials ofereixen orientacions al professorat i als equips directius per detectar aquestes situacions, documentar-ne les conseqüències i reclamar actuacions a les administracions. Inclouen cinc models d'escrits adreçats als serveis socials i ajuntaments, al Departament d’Educació, a la Síndica de Greuges i als jutjats, així com un informe per acreditar la vinculació de l’infant amb el seu centre educatiu.

Les entitats reclamen al Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, i als ajuntaments que garanteixin alternatives habitacionals adequades, evitin els canvis forçats de centre escolar i assegurin una coordinació efectiva entre els serveis socials, d’habitatge i educatius.

Alhora, fan una crida al professorat, les famílies i les associacions de famílies d’alumnes (AFA) perquè converteixin les escoles en espais de defensa dels drets de la infància i de suport comunitari a les famílies afectades.

La problemàtica arriba al Parlament

La iniciativa tindrà continuïtat aquest dijous 22 d’octubre, quan les dues entitats presentaran als grups parlamentaris els resultats del projecte «Escoles Refugi: Xarxes comunitàries per a la prevenció dels desnonaments d’infants», amb l'objectiu de traslladar aquesta problemàtica al debat institucional i reclamar mesures de protecció efectives.

Docents080 i l’Observatori DESCA insisteixen que els centres educatius poden contribuir a detectar i denunciar aquestes situacions, però que la responsabilitat de garantir el dret a l’habitatge i protegir els infants correspon a les administracions públiques.

El manual i els cinc models de documents es poden consultar a l’espai de recursos de Docents080.

La commemoració, organitzada per la Fundació Reeixida i l'Assemblea de Sant Boi de Llobregat, tindrà lloc a Can Massallera, al carrer Mallorca, 30, i comptarà amb les intervencions de Fermí Rubiralta, historiador i doctor en Ciència Política, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida.

Prats de Molló, un episodi cabdal de l'independentisme català

Els Fets de Prats de Molló constitueixen un dels episodis més significatius de la història de l'independentisme català del primer terç del segle XX.

L'any 1926, Francesc Macià, dirigent d'Estat Català i exiliat a Catalunya Nord, va preparar una operació que pretenia entrar militarment al Principat des de Prats de Molló, amb la participació de voluntaris, i desencadenar una insurrecció contra la dictadura de Primo de Rivera.

El projecte preveia combinar la incursió armada amb una vaga general que havia de facilitar l'aixecament popular i la proclamació de la República Catalana.

L'operació, però, va ser descoberta per les autoritats franceses abans que es pogués executar. Macià i diversos dels seus col·laboradors van ser detinguts i posteriorment jutjats a París.

Malgrat el fracàs militar, el procés judicial va tenir una gran repercussió internacional i va contribuir a donar a conèixer la reivindicació independentista catalana més enllà de les seves fronteres, alhora que consolidava la projecció política de Francesc Macià.

Recuperar la memòria de l'independentisme de ruptura

La commemoració del centenari permetrà aprofundir en el context polític d'aquells anys, marcat per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, l'exili de militants catalanistes i l'aparició d'un independentisme organitzat que plantejava la ruptura amb l'Estat espanyol.

Els Fets de Prats de Molló també posen de manifest la dimensió internacional de la lluita independentista, amb Catalunya Nord com a espai d'organització de l'exili i de preparació de l'operació.

Amb aquest acte, la Fundació Reeixida i l'Assemblea de Sant Boi volen contribuir a recuperar la memòria d'una generació de militants que va situar la independència de Catalunya com un objectiu polític i va intentar assolir-la mitjançant una acció insurreccional.

La conferència s'emmarca en la commemoració dels cent anys d'uns fets que, més enllà del seu desenllaç, van marcar la trajectòria de Francesc Macià i la història de l'independentisme català.

Sota el lema «7 anys. I encara hi som!», el col·lectiu ha convocat una jornada commemorativa a les 20 h, a la cruïlla de l'avinguda Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, un dels espais que s'ha convertit en símbol de la persistència de la mobilització independentista.

La commemoració vol recordar aquell primer tall de trànsit que, en el context de les protestes contra la sentència del procés, va donar origen a una mobilització sostinguda al llarg dels anys, malgrat les restriccions administratives i les controvèrsies polítiques que ha generat.

«El Tall», un llibre sobre la resistència a la Meridiana

Un dels actes centrals de la jornada serà la presentació del llibre El Tall. Resistir a la Meridiana, de Pau Garsaball i Felip Solé, una obra dedicada a recuperar la trajectòria d'aquesta experiència de mobilització independentista.

Els autors participaran en la presentació i signaran exemplars del llibre, en un acte que vol contribuir a preservar la memòria d'una protesta que ha mantingut viva la reivindicació de la independència als carrers de Barcelona.

La celebració també comptarà amb una actuació musical del grup Els Crits i una castanyada popular amb castanyes i moscatell.

Set anys de persistència al carrer

Meridiana Resisteix va néixer arran de les mobilitzacions de l'octubre de 2019, després de les condemnes als dirigents independentistes per part del Tribunal Suprem espanyol. Des d'aleshores, el col·lectiu ha mantingut la presència reivindicativa a l'avinguda Meridiana, convertint aquell espai en un punt de trobada de l'independentisme que defensa la continuïtat de la mobilització popular més enllà dels cicles electorals i de les estratègies dels partits.

Al llarg d'aquests set anys, les concentracions han estat objecte de debats i conflictes sobre l'ocupació de la via pública, els talls de trànsit i el dret de manifestació. Per als participants, la continuïtat de les protestes representa una manera de mantenir presents les reivindicacions que van impulsar les mobilitzacions de l'octubre de 2019.

Amb aquesta celebració, Meridiana Resisteix vol retre homenatge a totes les persones que han participat en els talls al llarg dels anys, des de les que van ser presents en les primeres mobilitzacions fins a les que s'hi han incorporat posteriorment. El col·lectiu resumeix el sentit de la commemoració amb una consigna que ha acompanyat la seva trajectòria: «Ni oblit, ni rendició! Independència!»

La manifestació sortirà de Móra d’Ebre i acabarà a Móra la Nova, municipi on es proposa instal·lar una gigafactoria d’intel·ligència artificial al costat del riu Ebre, un dels projectes que ha despertat l’oposició de col·lectius del territori.

La convocatòria, anunciada inicialment el mes d’agost, vol donar una resposta conjunta a la proliferació de macroprojectes que, segons les entitats, s'estan impulsant sense una planificació territorial adequada ni una participació efectiva de les comunitats afectades.

Un model que concentra els beneficis i trasllada els impactes al món rural

Les organitzacions convocants denuncien que les comarques rurals pateixen una pressió creixent derivada de la implantació simultània de centrals eòliques i fotovoltaiques, plantes de biogàs i biomassa, centres de dades, infraestructures de transport energètic, macropolígons industrials i instal·lacions de tractament de residus.

A aquesta situació s'hi afegeixen la massificació turística, la pressió sobre els recursos hídrics i la pèrdua progressiva de sòl agrari.

Segons el manifest, aquesta acumulació de projectes respon a un model de subordinació territorial que converteix les comarques rurals en espais d'extracció de recursos, producció energètica i recepció de residus, mentre els seus municipis continuen patint despoblament, envelliment i mancances en els serveis bàsics.

Les entitats també qüestionen instruments com el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) i el projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics, que consideren mecanismes que poden facilitar la imposició de grans projectes sense prou debat públic.

Del conflicte local a una resposta conjunta de país

La mobilització del 15 de novembre vol superar la fragmentació de les lluites territorials i articular una resposta compartida davant un model de desenvolupament que les entitats consideren insostenible.

Els convocants defensen la necessitat de repensar l'organització territorial del país, reforçar la petita pagesia sostenible, garantir els serveis públics i reconèixer el dret de les comunitats rurals a decidir sobre el seu futur.

En aquest sentit, reivindiquen que els municipis rurals han de poder desenvolupar-se d'acord amb les necessitats dels seus habitants i no quedar subordinats als interessos dels grans operadors econòmics o a les demandes de les àrees metropolitanes.

«Cal apropar la gent als recursos, i no pas els recursos allà on hi ha la gent», assenyalen les entitats, que reclamen situar el reequilibri territorial al centre del debat sobre la crisi climàtica, energètica i social.

Sis reclamacions urgents al Govern

Les organitzacions convocants exigeixen un canvi immediat en les polítiques de la Generalitat i plantegen sis demandes principals:

1. Retirar el projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics, que consideren una amenaça per a la protecció del territori.

2. Retirar el PLATER i establir una moratòria per a noves centrals eòliques i solars en sòl natural o rústic, obrint un debat públic sobre les necessitats energètiques del país.

3. Aplicar una moratòria als megacentres de dades, fins que estudis científics independents n'avaluïn la compatibilitat amb els recursos disponibles d'aigua, energia i territori i amb els límits climàtics.

4. Suspendre la tramitació de noves centrals de biogàs, seguint l'exemple de la Comunitat Foral de Navarra.

5. Aturar la tramitació de línies de molt alta tensió (MAT) i altres macroprojectes energètics, mentre no existeixi una planificació democràtica amb capacitat de decisió de les comunitats afectades.

6. Paralitzar els macroprojectes sense un consens social ampli, entre els quals esmenten la gigafactoria d'intel·ligència artificial de Móra la Nova, el projecte de LOTTE a Mont-roig del Camp, l'Agroparc d'Ametller Origen a Gelida, la incineradora de Juneda i el projecte de biogàs de la Sentiu de Sió.

Les entitats remarquen que les moratòries són necessàries per evitar que les administracions continuïn autoritzant projectes amb conseqüències irreversibles mentre es debaten els instruments de planificació territorial.

Continuïtat de la mobilització ruralista de Lleida

La convocatòria de les Terres de l'Ebre donarà continuïtat a la primera manifestació ruralista celebrada el 5 d'octubre de 2025 a Lleida, sota el lema «Defensem la terra. Volem pobles vius».

Aquella mobilització va posar de manifest la voluntat de diferents col·lectius de coordinar les lluites locals i situar el futur del món rural en l'agenda política del país.

Ara, les 55 entitats impulsores volen ampliar aquesta coordinació i convertir la manifestació del 15 de novembre en una expressió conjunta de les reivindicacions territorials.

Entre les organitzacions convocants hi ha l'Assemblea Pagesa de Catalunya, Revolta Pagesa, Ecologistes de Catalunya, GEPEC-EdC, IPCENA, Ecologistes en Acció, CGT Terres de l'Ebre, CGT Baix Camp-Priorat, USTEC, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, Stop Agroparc, Aturem la Gigafactoria d'IA, Aturem Hard Rock, Terra Alta Viva i nombroses plataformes locals.

Les entitats han anunciat que els pròxims dies faran públic el conjunt de reclamacions i obriran el procés d'adhesió al manifest.

Amb aquesta mobilització, el moviment ruralista vol situar el reequilibri territorial com una qüestió de país i reivindicar que la defensa de la terra, de la pagesia i dels ecosistemes és inseparable del dret a viure dignament als pobles.

El monogràfic proposa un recorregut per cinc segles de creació musical, des de Mateu Fletxa, nascut al segle XV, fins als compositors contemporanis. Al llarg de 200 pàgines il·lustrades, periodistes i musicòlegs especialitzats recuperen les biografies i les aportacions d'un centenar de figures cabdals de la història musical del país.

Cada entrada incorpora enllaços a enregistraments discogràfics de referència, amb la voluntat de combinar el rigor periodístic i musicològic amb la divulgació d'un patrimoni cultural que sovint ha quedat poc reconegut.

Quinze anys de periodisme musical especialitzat

La trajectòria de la publicació va començar el juliol de 2011, quan el Grup Enderrock va impulsar la revista 440CLÀSSICA, dedicada a la música clàssica, antiga, contemporània i l'òpera. El febrer de 2012, després del tancament de la revista JAÇ, la capçalera va incorporar el jazz i va adoptar la denominació actual, 440CLÀSSICA&JAZZ, amb una periodicitat bimestral.

Impulsada pel director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, i el conseller editorial Oriol Pérez Treviño, la revista ha esdevingut un espai de difusió de la música clàssica i el jazz als Països Catalans.

Des del primer número, dedicat a Jordi Savall, la publicació ha donat protagonisme a figures com Montserrat Caballé, Josep Carreras, Jaume Aragall, Antoni Ros Marbà, Carles Santos, Albert Guinovart, Joan Magrané o Núria Rial, entre molts altres.

També ha publicat monogràfics dedicats a referents històrics com Pau Casals, Felip Pedrell, Enric Granados, Robert Gerhard, Conxita Badia, Victòria dels Àngels i Alícia de Larrocha.

En l'àmbit del jazz, la revista ha destacat trajectòries com les de Tete Montoliu, Joan Albert Amargós, Marco Mezquida, Andrea Motis, Albert Cirera o Irene Reig. Aquesta tasca de difusió s'ha ampliat amb la creació dels Premis 440 de Clàssica i Jazz, que enguany han celebrat la tercera edició a l'Auditori de Girona.

Un patrimoni musical compartit, del Renaixement a l'actualitat

L'edició commemorativa vol posar en relleu la continuïtat històrica de la creació musical als Països Catalans i les aportacions dels compositors de diferents èpoques.

El recorregut reivindica la importància dels autors renaixentistes, barrocs i clàssics, el paper dels compositors que van revolucionar la guitarra romàntica, la influència dels músics modernistes formats a París i les aportacions dels creadors contemporanis en l'exploració de nous llenguatges.

La selecció també permet observar la distribució territorial i de gènere dels compositors inclosos. Un 63% procedeixen de les comarques de Barcelona, un 14% del País Valencià, un 7% de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i un 4% de cadascun dels àmbits de Girona, Lleida i les Illes Balears. Les dones representen l'11% del centenar de figures seleccionades.

Aquestes dades també posen de manifest els desequilibris territorials i de gènere presents en la selecció i obren la porta a continuar investigant i recuperant trajectòries musicals menys conegudes.

La Biblioteca de Catalunya acull la commemoració

L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Rosa Montalt, cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya; Xavier Cester, director de l'Àrea de Música de l'Institut Català de les Empreses Culturals; Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock; Sergi Núñez, coordinador del número especial, i Oriol Pérez Treviño, conseller editorial de la revista.

Amb aquesta edició antològica, 440CLÀSSICA&JAZZ reivindica la música com una part essencial del patrimoni cultural dels Països Catalans, alhora que contribueix a recuperar la memòria dels seus creadors i a donar continuïtat a una tradició musical que connecta generacions i territoris.

La mobilització, impulsada per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE), tindrà com a reivindicacions centrals la preservació del caràcter públic de les pensions, la recuperació del poder adquisitiu i l'establiment d'una pensió mínima equivalent al salari mínim interprofessional (SMI).

Les entitats convocants alerten de les pressions dels sectors financers per ampliar la participació de la banca i les asseguradores en la gestió de l'estalvi destinat a la jubilació. Consideren que aquestes propostes poden afeblir el sistema públic de repartiment i afavorir els mecanismes privats de capitalització.

La defensa de les pensions, en el centre del debat polític

La convocatòria arriba en un context de debat sobre el futur del sistema públic de pensions i les possibles reformes del seu finançament i funcionament.

La Marea Pensionista de Catalunya expressa la seva preocupació per les propostes de reforma plantejades des de sectors de la dreta espanyola i assenyala les posicions del PP i Vox com una amenaça per al model públic actual.

Segons l'organització, les declaracions contradictòries de dirigents del PP sobre la necessitat de reformar el sistema evidencien que el futur de les pensions continua essent objecte de disputa política.

Davant d'aquest escenari, el moviment pensionista reivindica la Seguretat Social com un sistema de solidaritat col·lectiva i intergeneracional, i rebutja que els recursos destinats a garantir les pensions es converteixin en una oportunitat de negoci per a les entitats financeres.

Una pensió mínima igual al salari mínim

Una de les demandes principals de la manifestació és que cap pensió quedi per sota del salari mínim interprofessional.

Les organitzacions convocants denuncien que moltes persones pensionistes, especialment les que perceben les prestacions més baixes, tenen dificultats per afrontar l'encariment de l'habitatge, l'alimentació i els subministraments bàsics.

Per aquest motiu, reclamen mesures que garanteixin el poder adquisitiu de les pensions i evitin que la jubilació esdevingui una etapa de precarietat econòmica.

La Marea Pensionista manté la mobilització a Catalunya

La Marea Pensionista de Catalunya participarà en la convocatòria de Madrid i continuarà les seves mobilitzacions habituals en defensa del sistema públic.

L'organització recorda que cada dilluns, a les 10 del matí, es concentra a la plaça de la Universitat de Barcelona, una mobilització sostinguda que manté viva la reivindicació d'unes pensions públiques i dignes.

Amb la manifestació del 24 d'octubre, el moviment pensionista vol reforçar la coordinació entre territoris i organitzacions sindicals i situar novament la defensa de les pensions al centre del debat social.

Una mobilització d'abast estatal

La manifestació començarà a les 12 h a Atocha, Madrid. Segons una actualització difosa per la CGT, el recorregut finalitzarà al carrer d'Alcalá, a l'altura de l'estació de metro Sevilla, en lloc de la Puerta del Sol, com s'havia anunciat inicialment. 

La convocatòria també reclama una auditoria de la Seguretat Social, l'eliminació de les penalitzacions per jubilació anticipada amb quaranta anys cotitzats i mesures per reduir la bretxa de gènere en les pensions.

La campanya unitària Viure Ens Costa la Vida ha anunciat aquest dilluns 19 d'octubre, en una roda de premsa davant l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, que la manifestació central de Barcelona començarà a les 17.30 h als Jardinets de Gràcia.

En la compareixença han intervingut Enric Aragonès i Jové, portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya; Montse Sánchez, portaveu de la Taula Sindical de Catalunya, i Rubén Páez, portaveu de Viure Ens Costa la Vida.

Els convocants volen que l'11 de novembre esdevingui un punt d'inflexió en la lluita contra l'encariment de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i la precarietat laboral, amb una mobilització que arribi als barris, pobles i centres de treball.

Una seixantena de comitès de vaga i una nova eina per organitzar-se

Durant la roda de premsa, Enric Aragonès ha explicat que ja hi ha una seixantena de comitès de vaga actius a Catalunya i ha presentat Toka, una nova eina digital impulsada pels sindicats de llogateres de l'Estat.

Disponible a l'apartat «Participa» del web Vaga per l'Habitatge, la plataforma permet localitzar els comitès més propers, consultar les assemblees, activitats i mobilitzacions previstes i inscriure-s'hi.

L'objectiu és facilitar la participació de persones que fins ara no han format part de cap sindicat o assemblea i ampliar l'organització de la vaga més enllà de les entitats convocants.

Els sindicats preparen la vaga als centres de treball

La portaveu de la Taula Sindical de Catalunya, Montse Sánchez, ha remarcat que centenars de comitès d'empresa i seccions sindicals ja treballen per garantir el seguiment de la convocatòria.

Sánchez ha defensat que la vaga s'adreça especialment a les persones que, malgrat treballar, no poden arribar a final de mes, han perdut poder adquisitiu o es veuen obligades a fer hores extraordinàries per afrontar les despeses bàsiques.

També ha posat l'accent en les conseqüències socials de la crisi de l'habitatge, que impedeix a moltes persones emancipar-se o canviar de domicili, i ha insistit en la necessitat de vincular la lluita pel dret a l'habitatge amb la defensa dels salaris i les condicions laborals.

La Universitat de Barcelona acollirà la Casa de la Vaga

Una altra de les iniciatives anunciades és l'obertura, aquest dilluns a la tarda, de la Casa de la Vaga a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, impulsada conjuntament per Viure Ens Costa la Vida i el moviment estudiantil.

Els organitzadors preveuen ocupar l'espai per convertir-lo en un centre de coordinació de la mobilització, amb assemblees, reunions dels comitès i tasques logístiques per preparar l'11 de novembre.

La Casa de la Vaga també acollirà xerrades, activitats i actuacions artístiques, amb una primera actuació del grup Alosa. L'espai estarà obert a totes les persones interessades a participar en l'organització de la vaga o informar-se dels seus drets.

Habitatge per viure-hi, salaris dignes i menys jornada laboral

La convocatòria planteja diverses reivindicacions, entre les quals destaquen la reducció dels preus del lloguer per llei, l'adopció de mesures estructurals contra l'especulació i l'acaparament d'habitatges, la reducció de la jornada laboral i l'augment del salari mínim interprofessional.

Els convocants denuncien que l'encariment de l'habitatge i del cost de la vida absorbeix una part creixent dels salaris, mentre els beneficis dels grans propietaris i dels sectors empresarials continuen condicionant l'accés a les necessitats bàsiques.

Amb aquesta vaga general, el moviment per l'habitatge i les organitzacions sindicals volen situar la defensa de les condicions materials de vida al centre del conflicte social i reforçar la capacitat d'organització i mobilització popular.

La crida és a estendre els comitès de vaga a cada barri, poble i centre de treball perquè l'11 de novembre esdevingui una jornada de mobilització massiva contra l'especulació i l'empobriment de les classes populars.

L'edició especial, de 200 pàgines il·lustrades, proposa un recorregut per la història de la música clàssica catalana, des dels compositors del Renaixement fins als creadors contemporanis. Els textos, elaborats per periodistes i musicòlegs especialitzats, combinen la divulgació històrica amb les biografies dels autors i incorporen enllaços a enregistraments discogràfics de referència.

Un recorregut per cinc segles de creació musical

La selecció parteix de figures com Mateu Fletxa, nascut al segle XV, i arriba fins als compositors nascuts a les darreres dècades del segle XX. El número posa en relleu la riquesa i la continuïtat d'una tradició musical que ha evolucionat al llarg dels segles i que sovint no ha rebut el reconeixement que mereix.

La publicació recupera la importància dels compositors renaixentistes, barrocs i clàssics, reivindica les aportacions dels músics que van revolucionar la guitarra romàntica i recorda el paper dels compositors modernistes formats a París. També destaca la contribució dels creadors contemporanis en l'exploració de nous llenguatges musicals.

Amb aquesta iniciativa, 440CLÀSSICA&JAZZ contribueix a donar visibilitat a un patrimoni musical compartit pels Països Catalans, tot establint un fil de continuïtat entre generacions de compositors i reivindicant la seva aportació a la història de la música.

Presentació a la Biblioteca de Catalunya

L'acte de presentació comptarà amb la participació de Rosa Montalt, cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya; Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock; Sergi Núñez, coordinador del número especial, i Oriol Pérez Treviño, conseller editorial de la revista.

També hi assistiran diversos compositors inclosos en aquesta edició commemorativa, que protagonitzaran una fotografia de família.

La celebració del número 100 representa, així, una reivindicació de la memòria musical dels Països Catalans i de la necessitat de preservar, estudiar i difondre un llegat cultural que forma part de la nostra identitat col·lectiva.

L'acte és gratuït, amb reserva prèvia d'invitacions.

L'entrada col·lectiva s'ha produït a les sis de la tarda i ha donat pas a una assemblea inaugural amb la participació de diverses organitzacions del moviment per l'habitatge, estudiantils i sindicals.

Entre les primeres intervencions ha destacat la de Cristina Farré, protagonista de l'ocupació del Paranimf de la mateixa universitat el 1969, quan va llançar per una finestra un bust del dictador Francisco Franco, en una acció que es va convertir en un símbol de la lluita estudiantil antifranquista i que li va comportar presó i exili.

Cristina Farré: «Us animo a recuperar aquella llavor que vam sembrar»

Cinquanta-set anys després d'aquells fets, Farré ha tornat a la Universitat de Barcelona per expressar el seu suport a la vaga general de l'11 de novembre i establir un paral·lelisme entre les lluites estudiantils contra el franquisme i les mobilitzacions actuals pel dret a l'habitatge.

«Us animo a recuperar aquella llavor que vam sembrar», ha manifestat davant les persones reunides a l'assemblea inaugural.

Farré ha recordat el context polític i social en què es va produir l'ocupació del Paranimf i el clima de mobilització que es vivia a finals dels anys seixanta.

«Sense ser-ne massa conscients, es veu que n'havíem fet una de grossa», ha explicat. «Allò ho fèiem perquè vam tenir el privilegi de viure un moment revolucionari arreu del món».

L'activista també ha expressat la seva satisfacció per la participació de les noves generacions en les lluites socials: «Em fa especial il·lusió i alegria veure que, en aquests moments, hi ha molta joventut implicada, amb ganes de tirar endavant com nosaltres ho vam fer».

En aquest sentit, ha encoratjat els participants a mantenir la mobilització malgrat les dificultats actuals.

«Les coses no les teniu fàcils, potser més difícils que nosaltres, però si hi ha una cosa que està clara és que la lluita és l'únic camí. No ens regalaran res», ha afirmat.

Un espai de confluència del moviment per l'habitatge, estudiantil i sindical

A més del Sindicat de Llogateres de Catalunya, en l'obertura de la Casa de la Vaga han participat organitzacions com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Organització Juvenil Socialista (OJS), Contracorrent i la Confederació General del Treball (CGT).

La iniciativa pretén convertir l'edifici històric de la UB en un punt de trobada dels comitès de vaga i de les organitzacions que preparen la mobilització de l'11 de novembre.

La Casa de la Vaga acollirà assemblees, reunions de coordinació i tasques logístiques, així com una programació de xerrades, activitats i actuacions artístiques que es donarà a conèixer durant els pròxims dies.

Els impulsors volen que l'espai contribueixi a ampliar la participació i a reforçar l'organització col·lectiva davant l'encariment de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i la precarització de les condicions de vida.

Una crida a estendre la mobilització a tots els sectors socials

El Sindicat de Llogateres i les organitzacions estudiantils han fet una crida a participar en la Casa de la Vaga al conjunt del moviment per l'habitatge, la comunitat educativa, els sindicats i els diferents col·lectius que s'han mobilitzat durant els darrers mesos.

La convocatòria s'adreça també a mestres, personal sanitari, pagesos, treballadors socials, bibliotecaris, pensionistes i totes les persones que vulguin implicar-se en la preparació de la vaga general.

Els organitzadors consideren que la crisi de l'habitatge i l'encariment de la vida exigeixen una resposta que superi les reivindicacions sectorials i permeti articular una mobilització àmplia de les classes populars.

Amb l'obertura de la Casa de la Vaga, el moviment per l'habitatge i les organitzacions estudiantils volen donar un nou impuls a la preparació de l'11 de novembre i convertir la universitat en un espai de coordinació i organització popular.

La presència de Cristina Farré a l'assemblea inaugural ha aportat, a més, un vincle entre dues generacions de mobilització social, separades per més de mig segle, que comparteixen la reivindicació de l'organització col·lectiva com a instrument de transformació.

Segons ha fet públic aquest dilluns Ecologistes en Acció, un informe de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament posa en dubte la idoneïtat de La Horda com a interlocutora en matèria de custòdia fluvial i planteja que aquestes funcions puguin ser assumides per una altra entitat, l'ADF 301 La Serralada.

L'informe, segons denuncia La Horda, atribueix a l'associació un suposat «tarannà bel·ligerant» i assenyala que aquesta valoració hauria estat traslladada a responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en relació amb la renovació del conveni de custòdia.

Més d'una dècada de treball per recuperar el Besòs

La Horda recorda que fa més de deu anys que desenvolupa tasques voluntàries de restauració ecològica al riu Besòs, amb actuacions de recuperació d'hàbitats, plantació de vegetació autòctona, seguiment de la biodiversitat i activitats d'educació ambiental.

L'associació considera que aquesta trajectòria acredita el seu compromís amb la recuperació del riu i qüestiona que les discrepàncies amb el consistori puguin utilitzar-se per deslegitimar la seva tasca.

Per a l'entitat, les decisions sobre la custòdia fluvial han de fonamentar-se en criteris tècnics, objectius i verificables, i no en valoracions sobre el posicionament crític de les organitzacions ecologistes davant determinades actuacions administratives.

La participació ambiental i el dret a discrepar

El conflicte planteja, segons La Horda, una qüestió que va més enllà de la renovació d'un conveni: les garanties de participació de les entitats ambientals en les decisions que afecten el patrimoni natural.

L'associació adverteix que, si l'exercici legítim dels drets de participació ambiental s'utilitzés per desacreditar una organització o perjudicar-ne la continuïtat en un projecte, es podrien veure compromesos els principis d'imparcialitat de l'Administració i el dret a una bona administració.

En aquest sentit, recorda que el Conveni d'Aarhus i la Llei 27/2006 reconeixen drets d'accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en matèria ambiental.

La Horda defensa que la crítica a les polítiques públiques forma part de l'activitat legítima de les organitzacions ecologistes i que les discrepàncies amb les administracions no haurien de condicionar les decisions sobre la seva participació en projectes de custòdia del territori.

Al·legacions i petició de rectificació

Davant d'aquesta situació, La Horda ha presentat al·legacions a l'expedient administratiu i ha sol·licitat formalment la retirada i rectificació de les afirmacions que considera desqualificadores.

L'entitat també reclama aclariments sobre les comunicacions mantingudes entre l'Ajuntament i l'Agència Catalana de l'Aigua, així com garanties que qualsevol decisió sobre el futur del conveni es prengui amb plena objectivitat i transparència.

L'associació adverteix que, si no s'aclareixen els fets ni es corregeixen les possibles irregularitats, es reserva el dret de recórrer a les vies administratives i judicials que consideri oportunes.

«No acceptarem que la defensa del patrimoni natural es converteixi en un argument per deslegitimar la nostra entitat», assenyala La Horda, que conclou la seva denúncia amb una reivindicació del paper de l'activisme ecologista:

«Defensar el Besòs no és ser bel·ligerants. És exercir un compromís ambiental i ciutadà».

La convocatòria, difosa per la campanya Olzinelles Absolució i col·lectius solidaris, denuncia que el procediment judicial representa un intent de criminalitzar la lluita pel dret a l'habitatge i fa una crida a omplir els voltants de l'Audiència per mostrar el suport a les encausades.

Els fets es remunten al febrer del 2020, quan el Grup d'Habitatge de Sants i l'Escola Popular de Sants van organitzar una rua reivindicativa de Carnestoltes per donar a conèixer l'ocupació d'un bloc del carrer Olzinelles, on s'havien allotjat diverses famílies amb menors.

La intervenció dels Mossos d'Esquadra durant aquella mobilització va acabar amb un conflicte que ha derivat en un procediment penal per presumptes delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat.

Un procés judicial ajornat reiteradament

El judici, que s'arrossega des de fa anys, ha estat suspès en diverses ocasions. La darrera suspensió es va produir el 3 de juny d'enguany, quan la vista no es va poder celebrar per l'absència d'agents dels Mossos d'Esquadra citats a declarar.

Arran d'aquell ajornament, l'Audiència de Barcelona va fixar el 5 de novembre com a nova data del judici.

El grup de suport Olzinelles Absolució ha denunciat reiteradament l'allargament del procediment i sosté que els atestats policials no reflecteixen els fets que es van produir durant la mobilització.

Les organitzacions solidàries consideren que el cas s'emmarca en una dinàmica de criminalització de la protesta social i reivindiquen la legitimitat de l'organització col·lectiva per defensar el dret a l'habitatge.

Una mobilització vinculada a la vaga general de l'11 de novembre

La nova convocatòria arriba en un moment de mobilització del moviment per l'habitatge, que prepara la vaga general de l'11 de novembre contra l'encariment dels lloguers, la precarietat laboral i la pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars.

Els col·lectius que impulsen la campanya de solidaritat vinculen explícitament les dues convocatòries i consideren que el judici no afecta únicament les persones encausades, sinó el conjunt d'un moviment que qüestiona l'actual model d'accés a l'habitatge.

«Sabem que aquest judici és a tot un moviment que està lluitant contra aquest sistema en fallida i que el dia 11 de novembre convoca una vaga general», assenyalen en el missatge de convocatòria.

Per aquest motiu, fan una crida a la participació en la concentració del 5 de novembre i reivindiquen que la defensa del dret a l'habitatge no ha de comportar conseqüències penals per a les persones que s'organitzen i es mobilitzen.

«El dia 5 omplirem l'Audiència Provincial per exigir l'absolució, perquè l'habitatge és un dret, no un negoci ni un delicte», conclouen els convocants.

«La crisi de l'habitatge és la punta de l'iceberg, però no és l'únic conflicte. El problema és que les condicions materials de les famílies no permeten construir una vida amb dignitat», ha afirmat Su Moreno, portaveu de la CUP.

La formació defensa que la vaga general ha de servir per donar una resposta col·lectiva a aquesta situació i reforçar l'organització popular davant unes polítiques que considera insuficients per garantir els drets socials i laborals.

En matèria d'habitatge, la CUP reclama que les resolucions aprovades al Parlament es tradueixin en mesures efectives i defensa l'assumpció de competències completes per poder intervenir sobre el mercat immobiliari i afrontar la crisi residencial.

L'emergència climàtica torna a posar en evidència el model territorial

La CUP també ha expressat la seva preocupació pels nous episodis de pluges torrencials que afecten el País Valencià, Catalunya i les Illes, i ha denunciat la manca de polítiques que permetin afrontar les conseqüències de l'emergència climàtica.

A les portes del segon aniversari de la DANA del País Valencià, la formació considera que els governs no han adoptat les mesures necessàries per reduir la vulnerabilitat del territori davant els fenòmens meteorològics extrems.

«Els Països Catalans són la zona zero del canvi climàtic al Mediterrani i, en comptes de preparar el país per tal que sigui més resilient, s'avança en la direcció oposada», ha advertit Moreno.

En aquest sentit, la portaveu ha criticat projectes com les ampliacions dels aeroports de Barcelona, Eivissa i Palma, que la CUP considera incompatibles amb les necessitats d'adaptació i resposta a la crisi climàtica.

La formació qüestiona així un model de desenvolupament que, segons denuncia, continua prioritzant determinats interessos econòmics per damunt de la protecció del territori i la seguretat de la població.

Deixar enrere el laberint de l'amnistia i recuperar la lluita per la independència

En l'àmbit nacional, la CUP ha valorat positivament l'aixecament de les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, després de gairebé nou anys de persecució judicial arran del procés independentista.

La formació reclama que l'amnistia s'apliqui a totes les persones represaliades i que es posi fi a les conseqüències judicials de la repressió contra el moviment independentista.

Tanmateix, Su Moreno ha advertit que l'independentisme no pot continuar situant la lluita antirepressiva com a eix central de la seva acció política i ha defensat la necessitat de recuperar l'objectiu de la independència.

«El moviment independentista ha de deixar de posar al centre la lluita antirepressiva i ha de centrar-se en allò que és la seva raó de ser: la lluita per la independència», ha afirmat la portaveu.

Amb aquest posicionament, la CUP planteja la necessitat de superar una etapa marcada per les conseqüències judicials del procés i tornar a situar el conflicte polític amb l'Estat espanyol i la reivindicació de la independència al centre del debat.

La formació vincula aquesta perspectiva amb la defensa dels drets socials, les condicions de vida de les classes populars i la necessitat de construir alternatives davant les crisis econòmica, social i climàtica.

USTEC·STEs situa aquesta iniciativa en la continuïtat del cicle de mobilitzacions del curs passat i de la vaga del 8 de setembre, que, segons el sindicat, van demostrar que la pressió col·lectiva pot aconseguir millores en les condicions laborals i en el sistema educatiu.

Malgrat aquests avenços, l'organització considera que el conflicte continua obert perquè els centres educatius encara no disposen dels recursos necessaris per garantir una educació pública de qualitat i una atenció adequada a tot l'alumnat.

Una consulta per decidir les pròximes mobilitzacions

La consulta planteja tres qüestions principals. La primera demana al personal educatiu si estaria disposat a participar en una nova vaga o si prefereix altres formes de mobilització. La segona recull el suport a una manifestació conjunta de la comunitat educativa pública, amb la participació de treballadors, famílies i estudiants.

La tercera qüestió se centra en el format de les possibles noves vagues i ofereix quatre alternatives: una jornada conjunta a tot Catalunya; dues jornades, una de territorial i una de conjunta; tres jornades, una de territorial i dues de conjuntes, o quatre jornades, dues de territorials i dues de conjuntes.

USTEC·STEs anima a debatre aquestes propostes als centres educatius, a les assemblees i als claustres, amb l'objectiu que la decisió sobre la continuïtat de la lluita sigui fruit de la participació col·lectiva.

La votació és individual i es pot formalitzar a través del correu enviat per «Consulta Unitària», amb l'assumpte «Consulta sobre la continuïtat de la mobilització», que inclou l'accés al formulari.

La vaga general de l'11 de novembre, una nova cita de mobilització

El sindicat vincula aquesta consulta amb la vaga general convocada per a l'11 de novembre en defensa del dret a l'habitatge i d'uns salaris dignes.

USTEC·STEs considera que aquesta jornada representa una oportunitat per portar les reivindicacions educatives al carrer al costat del conjunt de la classe treballadora i reforçar la confluència entre les diferents lluites socials.

La consulta ha de permetre definir les mobilitzacions posteriors a la vaga general i valorar el grau de compromís del personal educatiu amb una nova etapa de protestes.

El sindicat reclama negociacions i el compliment dels acords

USTEC·STEs exigeix al Govern que obri una negociació efectiva amb els representants dels treballadors per garantir els recursos necessaris per a l'educació pública i complir els acords assolits.

L'organització rebutja que aquesta negociació sigui substituïda per debats genèrics, com els proposats en el marc del Consell d'Educació de Catalunya, que considera que poden ajornar les solucions als problemes que pateixen els centres.

El sindicat adverteix que, si no hi ha avenços ni una negociació real, continuarà impulsant noves vagues educatives a Catalunya i treballant per una convocatòria de vaga educativa d'àmbit estatal.

La convocatòria, que es repeteix cada dilluns, vol mantenir viva la reivindicació de la independència i donar continuïtat a la mobilització ciutadana al barri.

Amb el lema «Quan Catalunya s'aixeca, Espanya tremola», els organitzadors fan una crida a participar en la concentració i a portar-hi estelades com a símbol de la reivindicació independentista. Les trobades dels dilluns a Sants formen part de les mobilitzacions de caràcter regular que mantenen activa la presència de l'independentisme als carrers, amb la voluntat de preservar els espais de participació i reivindicació política.

La concentració tindrà lloc a les 20 h a la Font Nova de Sants, al costat de la plaça de Sants, i es continuarà convocant cada dilluns, segons han anunciat els organitzadors.

En una sèrie de missatges publicats a les xarxes socials, l'organització ha traslladat el seu suport als pobles i barris afectats i ha advertit que les conseqüències d'aquests fenòmens meteorològics no es poden desvincular de les polítiques urbanístiques i de gestió del territori desenvolupades durant les darreres dècades.

«Tot el nostre escalf a les persones i famílies del País Valencià que porten dies patint les pluges intenses i revivint la por de la dana de 2024», ha manifestat Decidim, que ha fet arribar una abraçada solidària a les poblacions afectades amb un missatge de suport: «No esteu soles».

El canvi climàtic i les conseqüències de l'urbanisme descontrolat

Decidim recorda que els episodis de pluges torrencials són fenòmens coneguts al territori valencià, però alerta que el canvi climàtic n'intensifica els riscos i obliga a revisar les polítiques de prevenció i adaptació.

L'organització assenyala especialment les conseqüències de dècades d'urbanisme descontrolat, l'ocupació de zones inundables i la impermeabilització del sòl, factors que poden agreujar els efectes de les precipitacions intenses i incrementar la vulnerabilitat de les poblacions.

Aquesta situació, segons Decidim, posa de manifest la necessitat d'afrontar les causes estructurals que contribueixen a convertir els episodis meteorològics extrems en catàstrofes amb greus conseqüències socials i humanes.

La seguretat de les persones per damunt de l'especulació

Davant d'aquest escenari, Decidim reclama polítiques d'adaptació al canvi climàtic, mesures de prevenció i una ordenació territorial responsable que prioritzi la protecció de la població.

«La seguretat de les persones per damunt de l'especulació», defensa l'organització, que considera imprescindible abandonar les polítiques que han afavorit l'ocupació de zones exposades al risc d'inundació.

Decidim també denuncia la manca de resposta política davant de riscos coneguts i evitables, i adverteix de les conseqüències de mantenir els mateixos models de desenvolupament territorial.

«La inactivitat política és pobresa i mort. No podem continuar exposant la població a riscos evitables», conclou l'organització.

El posicionament de Decidim arriba quan les noves pluges al País Valencià tornen a posar sobre la taula la necessitat d'extreure lliçons de la DANA del 2024 i d'impulsar polítiques que situïn la seguretat de les persones i la protecció del territori per davant dels interessos especulatius.

L'organització critica que els avisos s'hagin difós en castellà i anglès, però no en valencià, malgrat ser la llengua pròpia del territori i tenir caràcter oficial.

«Hui, 17 d'octubre, la Generalitat torna a menystenir els drets dels cinc milions i mig de valencians i valencianes: envia l'Es-Alert en castellà i anglés, però exclou el valencià», ha denunciat Decidim a través de les xarxes socials.

Una exclusió que es repeteix

La denúncia arriba en un context d'alerta meteorològica per les fortes precipitacions previstes al País Valencià, especialment a les comarques del sud de València i del nord d'Alacant, on els serveis d'emergències han activat avisos per risc d'inundacions.

No és la primera vegada que Decidim denuncia aquesta situació. A començaments d'octubre, l'entitat ja havia criticat l'exclusió del valencià d'un altre missatge ES-Alert i havia reclamat explicacions al Consell sobre els criteris lingüístics utilitzats en les comunicacions d'emergència.

En aquella ocasió, l'organització va recordar que l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia reconeix el valencià com a llengua pròpia i oficial i estableix que la Generalitat ha de garantir-ne l'ús normal i oficial.

Decidim considera especialment greu que una administració pública prescindeixi de la llengua pròpia en comunicacions destinades a protegir la població davant situacions de risc.

Els drets lingüístics també en situacions d'emergència

La plataforma defensa que la incorporació de l'anglès als avisos d'emergència no hauria de comportar l'exclusió del valencià i insisteix que les comunicacions institucionals han de respectar els drets lingüístics de la ciutadania.

Per a Decidim, aquests episodis no constitueixen fets aïllats, sinó que s'emmarquen en el que considera una política de menysteniment de la llengua pròpia per part de la Generalitat Valenciana.

L'organització ha reiterat la seva voluntat de continuar defensant l'ús del valencià en tots els àmbits de l'administració pública, inclosos els sistemes d'alerta i protecció civil.

«Els sipais no es cansen d'agredir-nos. Nosaltres no ens cansarem d'exercir de valencians», conclou Decidim en el seu missatge.

La nova denúncia torna a situar en el debat públic el respecte als drets lingüístics en les comunicacions oficials i la responsabilitat de les institucions de garantir la presència del valencià en els serveis adreçats al conjunt de la població.

L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Cervià de Ter, va començar a la plaça de l'església de Sant Genís amb un recorregut pels indrets on s'han col·locat les llambordes commemoratives. La ruta va anar a càrrec de l'escriptora Pilar Francès, autora del llibret Els cervianencs víctimes del nazisme, presentat el maig passat.

Durant el recorregut, Francès va recuperar les històries de Lluís Bagué, Venanci Rosell, Pere Galià, Enric Ventalló i Josep Llorà, cinc cervianencs les biografies dels quals formen part de la memòria de la deportació i la repressió.

Les Stolpersteine, una memòria integrada als carrers

Les Stolpersteine, que en alemany significa «pedres per fer ensopegar», són una iniciativa de l'artista alemany Gunter Demnig, impulsada el 1992, que té com a objectiu recordar individualment les víctimes del nazisme.

Aquestes petites llambordes commemoratives s'instal·len a les voreres, habitualment davant del darrer domicili escollit lliurement per la persona homenatjada, per mantenir viva la seva memòria en els espais quotidians dels pobles i ciutats.

Amb aquesta iniciativa, Cervià de Ter incorpora al seu espai públic un testimoni permanent de les conseqüències del feixisme i de la deportació, i contribueix a recuperar unes històries que durant molts anys van quedar relegades a la memòria familiar i oral.

Recuperar les històries silenciades

El recorregut va finalitzar novament a la plaça de Sant Genís, on es van celebrar els parlaments institucionals amb les intervencions de Pilar Francès, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, i Guillem Surroca, alcalde de Cervià de Ter.

Francès va expressar la satisfacció d'haver pogut culminar aquest projecte de recuperació de la memòria històrica en un municipi amb el qual manté una estreta vinculació familiar i personal.

L'escriptora va remarcar l'orgull d'haver contribuït a la instal·lació de les llambordes i a la recuperació de les biografies dels cervianencs que van patir la persecució nazi.

Per la seva banda, Jordi Font va felicitar l'Ajuntament per la iniciativa i va destacar la importància d'estendre aquests actes de memòria arreu de Catalunya. El director del Memorial Democràtic va insistir en la necessitat de recordar el passat per evitar la normalització dels discursos d'odi, cada vegada més presents en la societat, i defensar els valors de la convivència, el respecte i la dignitat humana.

L'alcalde, Guillem Surroca, va cloure l'homenatge reivindicant la necessitat de recuperar i preservar la memòria històrica del municipi i de fer-la visible a través de llibres, monuments i altres elements commemoratius.

Surroca va recordar que, fins ara, moltes d'aquestes històries s'havien conservat principalment gràcies als testimonis orals i als records de les persones més grans del poble.

Un record que perdurarà

La instal·lació de les Stolpersteine representa un nou pas en la recuperació de la memòria dels cervianencs que van patir la repressió franquista i la deportació nazi. Les llambordes permetran que les seves històries continuïn presents en la vida quotidiana del municipi i que les generacions futures coneguin el passat dels seus veïns.

L'homenatge es va tancar amb unes paraules de Pilar Francès que resumeixen el sentit d'aquesta iniciativa de memòria:

«Els anys passaran, i els dies i les nits, i plourà i farà sol, i elles romandran allà, junt amb la meva petja».

L’organització considera que la continuïtat d’Ascó i Vandellòs II més enllà dels terminis acordats comportaria riscos de seguretat i costos econòmics que acabarien repercutint en la ciutadania. El calendari pactat entre les empreses elèctriques i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) preveu el tancament d’Ascó I el 2030, d’Ascó II el 2032 i de Vandellòs II el 2035.

Un historial d’incidents que preocupa els ecologistes

Ecologistes en Acció assenyala que, dels 164 incidents registrats a les centrals nuclears de l’Estat espanyol entre el 2019 i el 2023, un total de 89 es van produir a Ascó i Vandellòs.

L’entitat considera que aquestes dades reforcen la necessitat de complir el calendari de tancament i critica les demandes d’alguns responsables polítics i ajuntaments de prolongar l’activitat dels reactors catalans.

Segons l’organització, les centrals hauran funcionat durant dècades, molt més enllà de les previsions inicials, si es compleixen els terminis actuals. L’allargament de la seva vida útil, sosté, incrementaria els riscos associats a unes instal·lacions envellides.

El precedent de la prolongació de l’activitat de les centrals d’Almaraz ha reactivat, segons Ecologistes en Acció, les demandes perquè els reactors catalans continuïn produint electricitat més enllà de les dates acordades.

El negoci nuclear i els costos de prolongar l’activitat

L’organització ecologista alerta que la continuïtat de les centrals no depèn únicament de qüestions tècniques, sinó també de les condicions econòmiques que exigeix el sector nuclear.

Segons les declaracions públiques que cita de representants del Foro Nuclear i de les companyies elèctriques, les empreses reclamen mesures per evitar les pèrdues que atribueixen a l’activitat nuclear. Entre aquestes demandes hi ha una rebaixa de la taxa destinada a ENRESA, que finança la gestió dels residus radioactius; un preu fix per a l’electricitat produïda, i ajuts per afrontar les reformes necessàries per mantenir les instal·lacions en funcionament.

Ecologistes en Acció considera que aquestes exigències evidencien el cost que pot representar prolongar l’activitat de les centrals i denuncia que les concessions al sector acabarien traslladant les despeses a la ciutadania.

L’energia nuclear, qüestionada com a alternativa climàtica

Ecologistes en Acció també qüestiona els arguments del sector nuclear sobre la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic.

L’entitat recorda que la producció nuclear representa menys del 20% de l’electricitat de l’Estat espanyol, en contrast amb el pes que tenia el 1989, quan, segons les dades que aporta, arribava aproximadament a la meitat de la generació elèctrica.

Pel que fa a les emissions, l’organització defensa que cal considerar tot el cicle de vida de les centrals: des de l’extracció i el processament de l’urani fins a la construcció, l’operació, la gestió del combustible gastat, el desmantellament i la restauració de les mines.

A partir de diversos estudis, situa les emissions mitjanes del cicle de vida nuclear en uns 66 grams de CO₂ equivalent per quilowatt hora. Segons la comparació que exposa, aquesta xifra seria aproximadament sis vegades superior a la de l’energia eòlica i el doble que la de la solar fotovoltaica.

L’organització considera, per tant, que la nuclear no es pot presentar com una energia exempta d’impactes climàtics i ambientals.

La dependència de l’urani qüestiona la sobirania energètica

Un altre dels arguments que Ecologistes en Acció rebutja és que l’energia nuclear contribueixi a garantir la sobirania energètica.

L’entitat assenyala que, segons les dades que cita sobre les importacions espanyoles de concentrat d’urani el 2023, el Kazakhstan va aportar el 66% del combustible adquirit; l’Uzbekistan, l’11%; Namíbia, el 9,7%; Rússia, el 6,3%; el Níger, el 3,4%, i el Canadà, el 3%.

Aquesta procedència, sosté, evidencia la dependència exterior del combustible nuclear i dels processos industrials necessaris per transformar-lo en material apte per als reactors.

Ecologistes en Acció afegeix que aquesta dependència no desapareixeria encara que fos possible explotar mines d’urani a l’Estat espanyol, ja que el cicle nuclear requereix processos industrials i químics complexos.

Una decisió política sobre el futur energètic

Amb motiu de l’aniversari de Vandellòs I, Ecologistes en Acció adverteix que les eleccions generals del 29 de novembre poden obrir la porta a un canvi de política energètica i a concessions que permetin prolongar l’activitat de les centrals nuclears.

L’organització reclama que es mantingui el calendari de tancament acordat i considera que el futur de l’energia nuclear no es pot decidir únicament en funció dels interessos econòmics de les companyies elèctriques.

El record de l’accident de Vandellòs I serveix, així, per tornar a situar al centre del debat els riscos de les instal·lacions nuclears, la gestió dels residus radioactius i el cost de mantenir en funcionament reactors envellits.

Ecologistes en Acció tanca el seu comunicat amb una crida a impedir, a través del vot, que el sector nuclear aconsegueixi modificar el calendari de tancament i traslladar a la ciutadania els costos d’allargar el seu negoci.

Les jornades, celebrades a Balaguer i a Rufea, a l'horta de Lleida, han reunit investigadors, activistes, periodistes i representants de moviments en defensa del territori per analitzar els interessos econòmics i les relacions de poder que condicionen la implantació de grans infraestructures energètiques, industrials i de tractament de residus al món rural.

El debat ha posat sobre la taula una qüestió central: qui decideix què s'instal·la al territori, qui obté els beneficis d'aquests projectes i qui n'ha d'assumir les conseqüències ambientals, socials i econòmiques.

El biogàs a Ponent, sota la mirada del colonialisme energètic

Un dels aspectes més destacats de les jornades ha estat la intervenció de Clàudia Ortiz, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha exposat que el desplegament actual del biogàs a Ponent presenta les característiques del colonialisme energètic en totes les dimensions que recull aquest concepte acadèmic.

Aquesta perspectiva permet analitzar els macroprojectes més enllà dels seus possibles beneficis energètics i ambientals, incorporant-hi les desigualtats territorials, la concentració dels beneficis econòmics i la capacitat real de decisió de les poblacions afectades.

Les sessions també han qüestionat el relat institucional i empresarial que presenta la bioeconomia com una resposta sostenible als problemes energètics i ambientals, sense examinar prou les contradiccions que poden generar determinats models de producció i gestió de residus.

En aquest sentit, els debats han plantejat fins a quin punt alguns projectes presentats com a instruments de la transició ecològica poden acabar reproduint dinàmiques extractivistes i productivistes, en què les zones rurals assumeixen els impactes d'activitats orientades a satisfer necessitats econòmiques i energètiques que van més enllà del territori.

Els mecanismes de poder darrere dels macroprojectes

El cicle es va inaugurar dijous 15 d'octubre a Balaguer amb la conferència Balaguer, capital de residus? Quina comarca volem?, a càrrec del biòleg i investigador del CSIC Fernando Valladares.

Divendres, a Rufea, la sessió Manual de compra-venda territorial va abordar els mecanismes que poden facilitar la implantació de grans projectes, des de les estratègies de convenciment i les pressions sobre el territori fins als canvis normatius i la judicialització dels conflictes.

Hi van intervenir el periodista Rafa Marrasé, demandat arran de la seva tasca periodística sobre la gestió dels residus; representants de la fundació navarresa Sustrai Erakuntza, i Fermí Bernardo, membre del GEPEC.

Dissabte al matí, les sessions es van centrar en la bioeconomia, el biogàs i la gestió dels residus des d'una perspectiva de justícia territorial. Hi van participar Pep Espluga, sociòleg i professor de la UAB; Adrià Auladell, de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial; Clàudia Ortiz i Laura Calvet-Mir, investigadores vinculades a la UAB; Víctor Altés Gaspar, de l'ETSEA de la Universitat de Lleida i membre de Pobles Vius, i Josep Lluís Moner, de la Plataforma Ciutadana Residu Zero.

Repoblar els pobles mentre se'n compromet el futur?

Les jornades també han obert una reflexió sobre el futur del món rural i les contradiccions entre els discursos que promouen el repoblament i les polítiques que afavoreixen la implantació de grans infraestructures.

La sessió Desurbanitzar el país. Com i per a què?, amb el geògraf Sergi Saladié i les intervencions de Vanesa Freixa i Sebastià Mata, de Repoblem, va plantejar la necessitat de repensar el model territorial i les condicions que han de permetre mantenir i recuperar la vida als pobles.

El debat va posar de manifest la contradicció que representa defensar la revitalització de les zones rurals mentre s'hi projecten activitats que poden afectar els recursos naturals, la qualitat de vida i la capacitat de les comunitats locals per decidir sobre el seu futur.

Aquesta reflexió va obrir també el debat sobre una possible desurbanització del país i sobre la necessitat de preservar els valors socials, econòmics i territorials que fan possible una ruralitat viva, davant les transformacions que es preveuen els pròxims anys.

El dret a decidir sobre el territori

Amb aquest cicle, Pobles Vius de Ponent vol contribuir a qüestionar el model de transició energètica que s'està desplegant a Catalunya i reivindicar el protagonisme de les comunitats rurals en les decisions que afecten el seu entorn.

L'entitat considera necessari superar una concepció del territori rural com a simple receptor d'infraestructures energètiques, industrials i de tractament de residus, i obrir el debat sobre un model que respongui a les necessitats de les poblacions que hi viuen.

La qüestió de fons és si les comarques de Ponent han de continuar assumint projectes decidits en bona part des de fora del territori o si han de poder determinar quin desenvolupament econòmic, social i ambiental volen.

Les jornades continuaran a Anglesola i Lleida

El cicle tindrà continuïtat el 13 de novembre a Anglesola, amb la conferència La transició energètica fallida i el biogàs, a càrrec d'Antonio Turiel i Jaume Sastre Juan.

La darrera sessió se celebrarà el 15 de gener de 2027 a Lleida, amb el debat L'embat contra la ruralitat: colonialisme intern o zones de sacrifici?, amb Jaume Franquesa i Gerard Batalla Tàsies.

En aquesta ocasió, hi intervindrà Quico Romeu, que hi aportarà el seu testimoni. La convocatòria també comptarà amb l’adhesió del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, amb la participació de M. Antònia Font.

La Comissió de la Dignitat i la Sectorial de persones represaliades de l'ANC han difós la crida amb uns versos de Ponç Pons: «Si perdem la memòria, el passat es podreix, i ja no s’hi pot viure».

Amb el lema «No ens aturarem! No ens aturaran!», la convocatòria referma la voluntat de donar continuïtat a una reivindicació que ja suma un centenar de concentracions.