La nova entitat afirma que neix arran del context de mobilització que ha viscut la comunitat educativa valenciana durant els darrers mesos i considera que l'estudiantat ha de disposar d'una eina estable per organitzar-se i participar activament en la defensa dels seus drets.

En el manifest, l'AEEP-PV denuncia el que considera una manca de representació real de l'alumnat i critica aquelles organitzacions estudiantils que, segons sosté, només apareixen de manera puntual durant els grans conflictes educatius. En contraposició, aposta per una organització present de manera continuada als instituts i universitats.

L'organització també alerta de l'infrafinançament de l'educació pública, de l'avenç de la privatització i dels atacs contra el valencià, i defensa que els centres educatius han de continuar sent espais de participació, pensament crític i transformació social.

Amb aquesta presentació, l'Aliança d'Estudiants per l'Educació Pública del País Valencià fa una crida a l'estudiantat perquè s'organitze i participe activament en la defensa d'un sistema educatiu públic, gratuït, de qualitat i en valencià.

Lluny de la visió idealitzada de l'estiu habitual en moltes cançons, el grup opta per la sàtira i retrata, amb el seu humor característic, les conseqüències de les altes temperatures i les incomoditats que comporta la calor en la vida quotidiana.

Musicalment, el tema combina ritmes com el cuarteto argentí, la cúmbia i el merengue, mantenint l'estil festiu que identifica la banda i que contrasta amb una lletra carregada d'ironia.

El llançament arriba després d'un any marcat per una intensa activitat en directe i per la publicació de nous temes, entre els quals destaquen «Igno-Dança'l», enregistrat amb Boom Boom Fighters i Cookah P, i «Balconing in the Balkans», una nova mostra de l'humor i la paròdia que caracteritzen el grup.

Amb aquest nou senzill, Ignorantes obre una nova etapa que culminarà amb la publicació del seu pròxim treball discogràfic. La banda continua apostant per una proposta difícil d'encasellar, en què conviuen influències del reggae, l'ska, el rock, el punk, els ritmes llatins o el trap, sempre amb l'objectiu de combinar música festiva, crítica social i humor.

En un comunicat, l'entitat sosté que aquest model, impulsat durant les darreres dècades pels governs del PP, PSOE, Vox i Sumar, ha consolidat un monocultiu turístic orientat als interessos econòmics de l'Estat i en detriment de les necessitats de la societat mallorquina.

Per reforçar aquest argument, l'ASM compara l'evolució econòmica i turística de les Illes Balears durant els darrers quaranta anys. Segons les dades que aporta, el 1986 les Balears encapçalaven el rànquing de renda per càpita de l'Estat, mentre que actualment ocupen la sisena posició. En aquest mateix període, les places turístiques registrades han passat de prop de 303.500 a més de 620.000, mentre que el nombre de visitants anuals ha crescut dels sis milions fins als 18,7 milions el 2024.

L'Assemblea considera que aquesta especialització gairebé exclusiva en el turisme ha afavorit la concentració de la riquesa en grans operadors, ha accelerat la destrucció del sòl rústic i dels espais naturals, ha incrementat la dependència econòmica de l'exterior i ha agreujat problemes com l'accés a l'habitatge, la saturació dels serveis públics, la pressió sobre els recursos hídrics i la pèrdua de pes del comerç, l'agricultura i la indústria locals.

El comunicat també alerta de les conseqüències demogràfiques i culturals d'aquest model, que, segons l'entitat, posa en risc la llengua catalana i la identitat de Mallorca, alhora que provoca la marxa de joves qualificats per manca d'oportunitats laborals fora del sector serveis.

Per tot plegat, l'ASM defensa que la mobilització de diumenge ha de servir per reclamar un canvi profund de model i conclou que «la descolonització i la independència» són l'única via perquè Mallorca recuperi la capacitat de decidir sobre el seu territori, la seva economia i els seus recursos.

Segons la plataforma, Mallorca viu una situació marcada per una pressió humana creixent que posa en risc tant els recursos naturals com les condicions de vida de la població resident. Els convocants alerten que el model actual ha arribat «al límit ecològic, territorial i social, al límit de la pressió humana i al límit de la capacitat de resistència de la seva població».

La manifestació vol visualitzar el malestar creixent davant les conseqüències del monocultiu turístic, que, segons les entitats impulsores, es tradueix en dificultats d'accés a l'habitatge, saturació de les infraestructures, degradació del territori, sobreconsum de recursos naturals i pèrdua de qualitat de vida als pobles i barris de l'illa.

La convocatòria compta amb el suport de nombroses entitats ecologistes, socials i veïnals, entre les quals el GOB Mallorca i Terraferida, que aquests dies també han presentat els deu motius pels quals consideren necessari mobilitzar-se davant un model de creixement que, asseguren, ha superat els límits ambientals i socials de Mallorca.

Amb aquesta nova mobilització, la plataforma pretén mantenir la pressió social per reclamar un canvi de model que prioritzi la preservació del territori, el dret a l'habitatge i el benestar de la població resident per damunt del creixement turístic.

Les entitats han presentat aquest dimecres la pancarta de la convocatòria, il·lustrada pel dibuixant Pere Joan, recuperant una imatge creada per a una campanya del GOB l'any 2000. Vint-i-sis anys després, asseguren que el missatge és més vigent que mai davant l'agreujament de la pressió urbanística, turística i ambiental que pateix Mallorca.

Per justificar la mobilització, GOB i Terraferida han exposat deu motius que, segons afirmen, evidencien que «Mallorca ha arribat al límit». Entre les principals reivindicacions hi ha la defensa del territori davant la urbanització del sòl rústic, la lluita contra la turistificació dels pobles i barris, la protecció dels espais naturals i la paralització de noves infraestructures viàries.

Les organitzacions també reclamen mesures urgents per afrontar la crisi de l'habitatge, com la intervenció del mercat immobiliari, la declaració de Mallorca com a zona tensionada i limitacions a la compra d'habitatges amb finalitats especulatives. Alhora, denuncien els efectes del monocultiu turístic sobre els salaris, el cost de la vida i l'accés a un habitatge digne.

La gestió de l'aigua, els residus i les infraestructures és un altre dels eixos de la convocatòria. Les entitats alerten de la sobreexplotació dels aqüífers, del col·lapse de carreteres i aeroport i de l'increment constant dels residus, i reclamen, entre altres mesures, aturar la importació de residus d'Eivissa, reduir la incineració i avançar cap a un model més sostenible.

Amb aquesta mobilització, el GOB i Terraferida volen situar al centre del debat la necessitat de replantejar el model de desenvolupament de Mallorca i impulsar polítiques que prioritzin la preservació del territori, el dret a l'habitatge i la qualitat de vida de la població resident.

La iniciativa, que es vehicula a través del web vila-secaparticipa.org, neix com a resposta al procés impulsat pel govern municipal, que la CUP considera insuficient perquè es limita principalment a una enquesta en línia. Segons la formació, aquest format «no garanteix que la veu de la ciutadania tingui una incidència real» en les decisions que marcaran el futur del municipi.

La CUP defensa que un document de la transcendència del POUM hauria d'anar acompanyat de debats oberts, assemblees de barri, sessions informatives accessibles i mecanismes de consulta que permetin una participació efectiva dels veïns i veïnes.

Segons la formació, el nou planejament urbanístic determinarà aspectes clau com el creixement del municipi, la preservació dels espais verds, la protecció del patrimoni, el futur del litoral, el comerç local o les polítiques d'habitatge. «És el document que determinarà com serà el nostre poble quan els nostres fills siguin adults», assenyala la CUP, que considera que una simple enquesta no és una eina adequada per abordar un debat d'aquesta magnitud.

L'assemblea local recorda també que la legislació urbanística catalana i la normativa sobre transparència reconeixen el dret de la ciutadania a participar en els processos de planejament, i sosté que aquesta participació ha d'anar més enllà d'una consulta telemàtica sense debat previ.

Paral·lelament, la CUP ha iniciat la campanya audiovisual «Decideix el teu futur», amb vídeos enregistrats en diversos espais emblemàtics de Vila-seca, com la plaça de les Voltes, el Celler o l'Hort del Pep. L'objectiu és apropar el debat urbanístic a la ciutadania i fomentar la reflexió sobre el model de poble que definirà el nou POUM.

La recollida de signatures romandrà oberta durant les pròximes setmanes i està adreçada a tots els veïns i veïnes de Vila-seca.

L'acte, celebrat al Saló de Plens, ha estat presidit pel president del Parlament, Josep Rull, acompanyat de la vicepresidenta primera, Raquel Sans, i del vicepresident segon, David Pérez. També hi han assistit el representant del Front Polisario a Catalunya, Mohammad Salem Ahmed Laabeid, la presidenta de l'entitat organitzadora del programa a Catalunya i les famílies acollidores.

Durant la recepció, Rull ha reiterat el suport «ferm i de principis» del Parlament a la causa del poble sahrauí i al seu dret a culminar el procés d'autodeterminació, recordant la visita que va fer als campaments de refugiats l'any 1992 i destacant la capacitat d'organització de les institucions sahrauís malgrat les difícils condicions de l'exili.

Per la seva banda, el representant del Front Polisario ha agraït la solidaritat sostinguda de Catalunya amb el poble sahrauí i ha remarcat els vincles històrics que uneixen ambdues realitats. També ha reconegut el paper de les famílies d'acollida, així com de les entitats i institucions catalanes, per garantir la continuïtat del programa Vacances en Pau.

En representació dels infants participants, una nena sahrauí ha llegit un missatge d'agraïment adreçat al Parlament, a les associacions i a les famílies acollidores, tot reivindicant la continuïtat d'un programa que contribueix tant al benestar dels infants com a mantenir viva la solidaritat amb el poble sahrauí.

L'Adela, la Carmen, la Rosario i el Francisco viuen des de fa més de 45 anys en un immoble del carrer Rubió i Ors i disposen de contractes de lloguer indefinits. Segons denuncien, des que Cerberus va adquirir l'edifici l'any 2021 han patit una estratègia continuada de pressió per forçar-los a abandonar els seus habitatges.

Les denúncies assenyalen un conjunt de pràctiques que, segons els afectats, formen part d'un patró d'assetjament immobiliari: demandes judicials reiterades que han estat desestimades pels tribunals, reclamacions de quantitats que consideren improcedents, càrrecs bancaris que qualifiquen d'injustificats, ofertes econòmiques perquè abandonessin els pisos, amenaces de desnonament i una manca de canals de comunicació clars amb la propietat.

Per la via penal, els denunciants demanen que s'investigui si aquests fets poden constituir un delicte d'assetjament immobiliari previst a l'article 173.1 del Codi Penal. Paral·lelament, han instat l'Ajuntament de Cornellà a obrir un expedient sancionador en aplicació de la Llei del dret a l'habitatge.

Segons el Sindicat de Llogateres, Promontoria Coliseum Residential és una filial del fons voltor Cerberus, un dels principals grans tenidors d'habitatges a Catalunya. L'organització sosté que el cas exemplifica les pràctiques de pressió que alguns fons d'inversió exerceixen sobre llogaters amb contractes de renda antiga o indefinits per recuperar els immobles.

Els quatre afectats també asseguren que aquesta situació ha tingut un fort impacte en la seva salut física i emocional. Les denúncies incorporen informes mèdics que documenten episodis d'ansietat, insomni, depressió i altres afectacions derivades, segons afirmen, de la pressió sostinguda durant els darrers anys.

«Portem més de 45 anys vivint aquí. Paguem el lloguer, complim amb les nostres obligacions i, tot i així, ens han convertit la vida en un malson. Només volem viure tranquils», afirma Carmen Ollé, una de les llogateres denunciants.

En un vídeo difós aquest dijous, la formació assegura que les respostes rebudes de les diferents administracions no aclareixen els motius ni les conseqüències d’una operació que comportaria treure el ferrocarril del centre de la ciutat.

El projecte parteix del protocol signat el juliol de 2025 pel Ministeri de Transports, la Generalitat, Adif i els ajuntaments de Figueres i Vilafant per completar la variant ferroviària i convertir l’estació de Figueres-Vilafant en una estació intermodal, també per als trens de la línia convencional.

La CUP considera, però, que continuen sense justificar-se adequadament els beneficis del trasllat i alerta de les repercussions que pot tenir per a la mobilitat quotidiana de la població. «Continuem pressionant i demanant explicacions a totes les institucions», ha afirmat la formació, que defensa que «el tren s’ha de quedar al centre» de Figueres.

Incoherències i falta de transparència. Això és el que ens trobem quan demanem la justificació pel trasllat del tren fora de Figueres.

Continuem pressionant i demanant explicacions a totes les institucions. Per què el tren s'ha de quedar al centre! pic.twitter.com/czLh9GMD6N

— CUP Comarques Gironines (@CUPNordOriental) July 23, 2026

La iniciativa arriba després que els Bombers Precaris en Lluita denunciessin que el Departament d'Interior havia tancat la porta a la negociació en la reunió mantinguda aquesta setmana, fet que, segons el col·lectiu, obliga a continuar el conflicte també per la via judicial.

El diputat de la CUP a la Diputació de Girona, Jordi Casas, ha destacat la unanimitat assolida i ha reivindicat el paper de la formació en l'impuls de la iniciativa. «Passen coses que sí, és perquè hi ha la CUP», ha afirmat en una publicació a les xarxes socials.

Aquesta versió és més precisa perquè posa el focus en el fet rellevant: el suport unànime de la Diputació de Girona a les demandes dels Bombers Precaris en Lluita, en un moment de bloqueig de les negociacions amb el Departament d'Interior.

L'entitat recorda que Simó, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i exvicepresidenta de l'AELC, és una de les autores més rellevants de la literatura catalana contemporània i defensa que preservar la memòria dels escriptors és una responsabilitat col·lectiva. També destaca la seva trajectòria com a professora i la presència de la seva obra a les aules valencianes.

L'AELC qualifica la decisió de "nou acte de censura" del PP valencià contra una autora compromesa amb la llengua, la literatura i els Països Catalans, i reclama a l'Ajuntament que rectifiqui. Per la seva banda, el PP justifica el canvi afirmant que Isabel-Clara Simó "no representa el nostre poble" i ha impulsat una consulta ciutadana per escollir una nova denominació vinculada a la toponímia local.

Els participants van pujar fins al castell brandant banderes occitanes i van denunciar el que consideren un intent d'esborrar la memòria històrica del país occità.

La mobilització es va convocar la vigília de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que aquests dies examina la candidatura dels set monuments: Montsegur, Querbús, Perapertusa, Termes, Puèglaurenç, les Torres i la Ciutat de Carcassona.

Els promotors de la candidatura justifiquen el canvi de denominació perquè consideren que l'expressió «fortaleses reials de Llenguadoc» és més precisa des del punt de vista històric, ja que fa referència a les fortificacions construïdes o transformades pel poder reial francès després de la Croada contra els càtars.

Tanmateix, les associacions occitanistes i els impulsors de la protesta consideren que abandonar la denominació de «castells càtars» va molt més enllà d'una simple qüestió terminològica. Asseguren que el nou nom dilueix la memòria de la repressió exercida al segle XIII contra el catarisme i contra el conjunt del país occità.

«Reanomenar els castells càtars com a fortaleses reials torna a glorificar els opressors i a esborrar la memòria de les víctimes», afirmen els organitzadors de la mobilització, entre els quals hi ha les entitats País Nòstre i Bastir Occitània.

Paral·lelament, la petició impulsada a Change.org per mantenir la denominació tradicional continua activa i ja ha recollit prop de 9.000 signatures, fet que evidencia que la polèmica continua ben viva més enllà dels cercles militants.

La decisió definitiva de la UNESCO sobre la inscripció d'aquests monuments a la llista del Patrimoni Mundial s'espera els pròxims dies. Mentrestant, el debat sobre la seva denominació continua obrint una qüestió de fons: com preservar la memòria històrica d'uns indrets on conflueixen patrimoni arquitectònic, identitat occitana i el record d'una Croada que encara avui marca profundament la història d'Occitània.

Les entitats, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció del País Valencià i l'Arquet-Ecologistes en Acció de la Vall d'Uixó, consideren que la instal·lació incrementaria el risc industrial en una zona ja fortament concentrada d'indústries químiques i alerten dels possibles efectes sobre la salut, la seguretat de la població i el medi ambient.

La plataforma assegura que la mobilització ciutadana evidencia l'ampli rebuig social al projecte i reclama a la Generalitat Valenciana que denegui l'Autorització Ambiental Integrada. Les entitats anuncien que la campanya continuarà amb noves accions informatives i de mobilització fins a aconseguir que la planta sigui descartada definitivament.

Al Local Social de Medinyà van actuar Lux Umbra i Elden, que van presentar les seves propostes musicals davant del públic assistent. I a Cervià de Ter, els artistes Esgleies i Jan Moreno van actuar dins la programació del festival Les Nits de l'Adelaida, un festival referent a la comarca.

L'objectiu del Talent Gironès Llera del Ter és consolidar-se com una plataforma de referència per al talent emergent de la comarca, facilitant que els joves creadors puguin actuar en escenaris municipals, ampliar la seva experiència i connectar amb nous públics.

L'alcalde de Cervià de Ter, Guillem Surroca i Pascual, ha destacat que "acollir aquest projecte dins de Les Nits de l'Adelaida és una manera excel·lent d'obrir els nostres espais culturals als joves creadors i de contribuir a la renovació i dinamització de l'escena cultural local".

Per la seva banda, el regidor de joventut de Medinyà, Arnau Casademont Dalmau, ha assenyalat que "els municipis petits també han de tenir un paper actiu en la promoció del talent emergent. Iniciatives com aquesta permeten als joves artistes mostrar la seva feina en un entorn proper i de qualitat".

Els quatre municipis participants destaquen la importància de treballar conjuntament el territori per generar oportunitats per al jovent i reforçar la cultura de proximitat. Així, quan les administracions locals col·laboren, és possible crear projectes amb impacte real al territori i oferir experiències significatives als joves.

La Consellera comarcal, Maria Sànchez i Canaleta valora molt positivament aquesta primera jornada, que ha permès als artistes participants actuar davant de públics diversos i iniciar un procés d'acompanyament que va més enllà del concert. Aquesta primera experiència confirma la bona acollida del projecte i reforça la voluntat de consolidar una xarxa de suport a la creació jove al Gironès.

El Talent Gironès Llera del Ter continuarà el seu recorregut a finals d’estiu amb noves actuacions als municipis participants. A finals d'estiu, Sant Jordi Desvalls i Viladasens acolliran dues actuacions d'artistes joves cadascun, ampliant els espais d'exhibició i oferint noves oportunitats perquè els creadors emergents de la comarca presentin les seves propostes davant del públic. Amb aquesta nova fase, el projecte referma la seva vocació comarcal i el compromís dels municipis participants amb la promoció cultural, la participació juvenil i el desenvolupament del talent local.

En la convocatòria, els bibliotecaris acusen l'Ajuntament d'incomplir el mandat polític de negociació i denuncien que diversos treballadors han estat objecte de sancions, investigacions policials i processos judicials arran de les mobilitzacions laborals.

Sota el lema «Defensar els nostres drets i les biblioteques no és cap delicte», el col·lectiu fa una crida a participar en la concentració per reclamar l'obertura d'una negociació efectiva i posar fi a les actuacions que consideren una resposta repressiva al conflicte laboral.

La protesta s'emmarca en les mobilitzacions que els treballadors de les biblioteques municipals mantenen des de fa mesos per reclamar millores laborals i denunciar la precarització del servei públic. Creuen que la resposta del consistori ha estat insuficient i denuncien una escalada de la pressió sobre les persones que participen en la vaga.

La convocatòria arribava després de la indignació generada per la decisió del Govern espanyol de declarar l'edifici Lloc de Memòria Democràtica, però mantenint-hi les dependències de la Policia espanyola. Les entitats memorialistes consideren que aquesta decisió és incompatible amb la recuperació de la memòria d'un dels principals centres de detenció, interrogatori i tortura del franquisme, de la Transició i el règim sorgit de la Constitució espanyola de 1978  a Catalunya i insisteixen que l'edifici ha de deixar definitivament d'acollir usos policials per convertir-se íntegrament en un espai de memòria, veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Poques hores abans de la concentració, el Parlament va aprovar una Declaració Instituciional que insta el Govern espanyol a retirar la Policia espanyola de Via Laietana 43 i destinar tot l'edifici a la memòria democràtica. La iniciativa va prosperar amb els vots favorables de Junts, ERC, els Comuns i la CUP, mentre que el PSC es va abstenir. La notícia va ser rebuda amb satisfacció pels assistents, que la van considerar un pas polític important, però insuficient mentre l'Estat espanyol mantingui la comissaria en funcionament.

L'acte es va iniciar amb les intervencions dels advocats Pilar Rebeque i Pep Cruanyes, que van explicar l'estat de la reivindicació, van denunciar la decisió del Govern espanyol i van valorar positivament la resolució aprovada pel Parlament. Les seves paraules van ser rebudes amb crits de «Fora les forces d'ocupació!», corejats pels centenars d'assistents.

El moment central de la concentració va ser la lectura teatralitzada de la detenció d'Antoni Gaudí, una representació de gran càrrega emotiva que va posar en relleu el compromís de l'arquitecte amb la llengua catalana, el seu profund humanisme i la seva dignitat davant la repressió. La recreació va comptar amb Nan Valentí com a narrador, Enric Majó en el paper de Gaudí, Manel Barceló interpretant el senyor Valls i Xavier Vernetta, Quico Romeu, Miquel Malirach i Teresa Ferran donant vida als diferents personatges, sota la direcció de Pepa Arenós.

Durant la concentració, la Sectorial de persones represaliades de l'ANC també va retre homenatge a l'advocada Pilar Rebeque, en reconeixement a la seva perseverança per mantenir viva la flama de les concentracions dels primers i tercers dimarts de cada mes i pel seu compromís amb la transformació de Via Laietana 43 en un espai de memòria. També es va llegir un escrit de Teresa Lecha i Carles Castellanos, que no van poder assistir a l'acte.

La mobilització també va comptar amb la presència de les expresidentes del Parlament Carme Forcadell i Laura Borràs; del president de l'Assemblea Nacional Catalana, Josep Vila; del diputat de Junts Francesc de Dalmases; de la diputada Pilar Castillejo i del diputat de la CUP Dani Cornellà, així com de nombroses persones que van ser detingudes i torturades a Via Laietana 43.

L'acte es va completar amb la lectura dels noms d'alguns dels principals torturadors vinculats a la prefectura, la interpretació de diverses cançons i el cant d'Els Segadors, a càrrec d'un grup de cantaires que van voler homenatjar els companys expulsats recentment de la Sagrada Família durant la visita del Papa Lleó XIV.

Gairebé un centenar de concentracions i cinc anys després de l'inici d'aquestes mobilitzacions, les entitats memorialistes mantenen intacta la seva reivindicació: Via Laietana 43 només serà un autèntic espai de memòria quan la Policia espanyola abandoni definitivament l'edifici i aquest deixi de ser una comissaria per esdevenir un lloc de record, dignificació i homenatge a les víctimes de la repressió.

Durant més d’un segle, la Ciutadella va simbolitzar la submissió de Catalunya i va servir per intimidar una ciutat que protagonitzava revoltes populars, vagues i mobilitzacions obreres. No era només una caserna militar; era la representació física de la derrota i de l’ocupació.

Aquella fortalesa, però, va desaparèixer. I és aquí on la història ens ofereix una lliçó que continua plenament vigent. La Ciutadella va deixar de ser una fortalesa i un símbol de la repressió perquè una revolució, la de 1868, va capgirar l’ordre polític que l’havia sostinguda. No va ser un gest de generositat del poder ni una concessió espontània de l’Estat. Va ser el resultat d’una ruptura política que va alterar la correlació de forces i va permetre recuperar aquell espai per a la ciutat.

Cap poder no desmunta voluntàriament els instruments amb què exerceix el seu domini.

Aquest paral·lelisme ajuda a entendre el debat actual sobre Via Laietana 43.

L’estat espanyol ha volgut reconèixer l’edifici com a Lloc de Memòria Democràtica, però aquest reconeixement és parcial. Se centra en la repressió franquista i evita afrontar una realitat incòmoda: que aquell edifici va continuar essent un espai de detencions, interrogatoris i denúncies de tortures durant la Transició i els primers anys del règim sorgit de la Constitució de 1978.

La memòria de Via Laietana 43 no s’acaba amb la mort de Franco.

També hi passen els noms de Xavier Barberà, Carles Sastre, Carles Castellanos, Mait Carrasco, Blanca i Eva Serra... i tants altres militants independentistes, sindicalistes i activistes que van denunciar maltractaments durant els anys vuitanta. També hi ha les detencions i operacions repressives de 1981, 1982 i de la resta d’una dècada en què moltes estructures policials, judicials i administratives procedents del franquisme van continuar actuant sota el nou marc constitucional.

Aquesta continuïtat és, precisament, un dels aspectes que el discurs oficial acostuma a silenciar.

Per això, la reivindicació de Via Laietana 43 no consisteix només a preservar la memòria del franquisme. També reclama una mirada crítica sobre la Transició i sobre les continuïtats repressives que van sobreviure al canvi de règim. Una memòria democràtica que oblida aquesta part de la història és, inevitablement, una memòria incompleta.

Les concentracions que des de fa cinc anys convoquen la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l'ANC no demanen únicament una placa commemorativa. Reclamen que l’edifici deixi definitivament de ser una comissaria i es converteixi íntegrament en un espai dedicat a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.

La Declaració Institucional aprovada recentment pel Parlament, que insta el Govern espanyol a traslladar la Policia espanyola fora de Via Laietana 43, és un pas polític important. Però també evidencia els límits de l’autogovern: la decisió continua en mans de l’estat espanyol, que no ha mostrat cap voluntat de renunciar a un dels seus símbols de poder. La història ens ensenya que els símbols de la dominació no cauen sols.

La Ciutadella va deixar de ser una fortalesa perquè una revolució va capgirar l’ordre polític que l’havia sostinguda. El Mur de Berlín també semblava inexpugnable fins que una revolta popular va precipitar la seva caiguda. Cap poder és etern. Cap símbol de dominació no és invencible.

Via Laietana 43 tampoc deixarà de ser una comissaria perquè l’Estat espanyol ho decideixi. Només deixarà de ser-ho quan una ruptura política alteri la correlació de forces i faci inevitable la seva transformació.

Per això és imprescindible mantenir la pressió de cada primer i tercer dimarts de mes. Aquelles concentracions no són només un exercici de memòria. Són una forma de resistència, una denúncia de la impunitat i un compromís perquè la veritat, la justícia i la reparació no quedin soterrades sota l’oblit. Però la memòria, tota sola, no és suficient.

Cal preservar el record de les víctimes, reclamar responsabilitats i recuperar els espais de la repressió. Alhora, cal organitzar-nos per culminar la revolució pendent del nostre poble: la independència.

El millor homenatge que podem retre a totes les persones que van ser detingudes, torturades i humiliades en aquella casa del terror és aconseguir que l’edifici deixi definitivament de representar el poder que les va reprimir.

La independència no retornarà els anys robats ni esborrarà el dolor patit entre aquelles parets. Però permetrà que Via Laietana 43 deixi de ser una comissaria al servei de l'estat espanyol que encara es nega a assumir tota la seva història repressiva i es converteixi en un espai de memòria, dignitat i llibertat.

Cal continuar omplint Via Laietana cada primer i tercer dimarts. Cal mantenir viva la memòria i la mobilització. I cal organitzar-nos per culminar la revolució pendent: la independència. Aquest serà el millor homenatge a totes les persones que van passar per aquella casa del terror i que van lluitar perquè el nostre poble fos lliure.

En un missatge fet públic aquest dimarts, l'organització l'ha definit com un «homenot incommensurable» i un exemple «d'estima, fidelitat i compromís amb els Països Catalans i amb la llengua catalana». També ha reivindicat el seu paper com a «conceptualitzador, en clau fusteriana i de construcció nacional, del terme Ponent», una denominació que Vallverdú va contribuir a consolidar per referir-se a les terres de l'oest de Catalunya des d'una perspectiva de país.

Poble Lliure Ponent ha clos el seu missatge amb un emotiu «Bon viatge, Josep Vallverdú, que la terra et sigui lleu», tot reconeixent la seva aportació a la cultura catalana i al pensament nacional contemporani.

Llicenciat en Filologia i profund coneixedor de la llengua, va exercir també com a traductor, professor i activista cultural. En uns anys en què el català era perseguit i exclòs dels espais públics, Vallverdú va optar per escriure-hi de manera persistent, convençut que la literatura era una eina imprescindible per garantir la continuïtat d'una llengua, d'una cultura i d'un poble.

Arrelat a les terres de Ponent, va convertir els paisatges, la història i la parla de les seves comarques en una part essencial del seu univers literari. La seva obra transmet l'estima pel país, però també una mirada humanista, crítica i profundament compromesa amb la llibertat, la cultura i la identitat nacional dels Països Catalans.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre alguns dels màxims reconeixements de les lletres catalanes, entre els quals destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, culminació d'una vida dedicada a enriquir el patrimoni literari del país.

Josep Vallverdú forma part d'aquella generació que, després de la derrota de 1939, va assumir la responsabilitat de mantenir viva la llengua catalana quan semblava condemnada al silenci. La seva obra és el testimoni d'una fidelitat insubornable al país i a la seva cultura. En temps de prohibicions, va escriure; en temps d'una certa normalització, va continuar sembrant lectors. Aquest és, probablement, el seu llegat més valuós.

Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix un dels darrers grans escriptors que van fer de la llengua catalana una forma de resistència i de reconstrucció nacional. La seva obra continuarà formant part de la memòria col·lectiva del país i seguirà acompanyant noves generacions de lectors.

Hi ha persones que dediquen la vida a escriure llibres. Josep Vallverdú va dedicar-la, també, a donar paraules a un poble. Aquest és el seu llegat més profund. Mentre els seus llibres continuïn llegint-se, la seva veu continuarà formant part de la memòria col·lectiva dels Països Catalans. Que la terra li sigui lleu.

La convocatòria coincideix amb la proximitat del segon aniversari de la DANA del 29 d'octubre de 2024, que va causar 231 víctimes mortals, i reclama l'empresonament de Carlos Mazón, a qui atribueixen la màxima responsabilitat política per la gestió de l'emergència. Els convocants també exigeixen la retirada del seu aforament perquè pugui respondre davant la justícia en les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà.

Segons el manifest de la convocatòria, Mazón «es va absentar del lloc de treball i no va exercir les funcions que li exigia el seu càrrec» durant la catàstrofe, una actuació que qualifiquen de «negligència mortal». També critiquen que el PP mantingui l'expresident com a diputat i denuncien que continuï percebent un sou públic malgrat el que consideren un absentisme reiterat al seu escó.

Crec que encaixa molt bé amb la línia de les peces que heu anat publicant sobre les mobilitzacions de les víctimes de la DANA i manté el to informatiu sense perdre la contundència de la convocatòria.

En el manifest, els convocants han denunciat que els comptes públics retallen recursos destinats als serveis socials, l'educació, la sanitat, les polítiques d'igualtat, l'ocupació i la promoció del valencià. També han reclamat reforçar l'atenció a la dependència, reactivar el Pla Edificant, recuperar les partides destinades a la normalització lingüística i ampliar les polítiques d'habitatge públic.

La mobilització, impulsada per entitats com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, CCOO, UGT, la PAH i Decidim, ha finalitzat amb una cadena humana al voltant del Palau de la Generalitat per reclamar que no es produeixi cap desnonament de famílies vulnerables i exigir mesures efectives per garantir el dret a l'habitatge.

Al mateix temps, els independentistes denuncien aquells que, segons asseguren, "només busquen reprimir-la i ofegar-la", en una crítica que interpreten com una resposta a l'augment dels dispositius policials i de control anunciats per a la Festa Major.

L'Ajuntament de Mataró ha presentat enguany un dispositiu especial de seguretat amb el reforç de 140 agents extraordinaris de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra, així com controls d'accés, videovigilància i altres mesures preventives amb l'objectiu de garantir unes festes "segures i respectuoses".

Per a la CUP, però, la cultura popular ha de continuar sent una expressió lliure, participativa i arrelada al carrer, i considera que no pot quedar condicionada per una política basada principalment en la vigilància i la repressió. La formació reivindica el paper de les colles, les entitats i el teixit associatiu com a protagonistes de Les Santes i defensa que la festa sigui, abans que res, un espai de participació popular.

 

L'entitat considera que el pla prioritza els interessos econòmics i privats per damunt de la conservació dels ecosistemes forestals. Segons denuncia, els objectius estratègics del PGPF2036 giren al voltant de la gestió forestal productiva mentre releguen a un paper secundari la protecció de la biodiversitat, els processos ecològics i els serveis ambientals que proporcionen els boscos.

Ecologistes en Acció també critica que el document ignori bona part del marc normatiu europeu i internacional en matèria de biodiversitat. En aquest sentit, lamenta que no incorpori referències a l'Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 ni al Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Montreal, malgrat que aquestes normes estableixen obligacions vinculants en matèria de conservació dels ecosistemes.

L'organització defensa un canvi de paradigma en la política forestal catalana. Considera que el primer objectiu del nou pla hauria de ser la conservació de la biodiversitat forestal i proposa subordinar qualsevol aprofitament econòmic dels boscos a aquest principi.

Entre les principals al·legacions també destaca la necessitat de protegir els boscos madurs, aprovar el catàleg d'aquests espais —pendent des del 2022, segons recorda l'entitat— i dotar el país d'eines de diagnosi ambiental que permetin planificar la gestió forestal amb criteris científics.

Ecologistes en Acció qüestiona igualment el concepte de "gestió forestal sostenible activa" que utilitza el Govern. Considera que aquesta expressió s'ha convertit en un concepte ambigu que sovint serveix per justificar una explotació intensiva dels boscos i una reducció de la biomassa forestal sense avaluar adequadament els seus efectes sobre la biodiversitat.

L'entitat també rebutja el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya, en considerar que presenta deficiències de concepció, i reclama que la futura governança del pla incorpori de manera efectiva les entitats ecologistes.

Pel que fa als incendis forestals, Ecologistes en Acció discrepa de l'estratègia plantejada pel Govern. Defensa que la millor política de prevenció passa per actuar decididament contra el canvi climàtic i afavorir la maduració dels boscos autòctons, en lloc d'intensificar-ne l'explotació.

Finalment, l'organització reclama que el nou Pla General de Política Forestal garanteixi els objectius de l'Estratègia Europea de Biodiversitat 2030, que estableix que almenys el 30% dels boscos han d'estar protegits i que un 10% han de gaudir de protecció estricta perquè evolucionin de manera natural. Segons Ecologistes en Acció, el document presentat pel Govern no assegura el compliment d'aquests compromisos.

L'entitat anuncia que continuarà fent seguiment de la tramitació del PGPF2036 i reclama que el Govern aprofiti el procés d'al·legacions per redefinir profundament la política forestal catalana, situant la conservació dels ecosistemes al mateix nivell que la lluita contra la crisi climàtica.

L'organització considera imprescindible disposar d'una planificació territorial que reguli la implantació de les renovables, però critica que la proposta presentada pel Govern respon a un model "desenvolupista" que continua prioritzant els interessos empresarials per damunt de la preservació del territori.

Segons Ecologistes en Acció, la manca de planificació dels darrers anys ha propiciat un desplegament desordenat de grans projectes energètics. Tot i això, adverteix que el PLATER, tal com està redactat, no resol aquest problema i continua apostant principalment per la instal·lació de grans infraestructures en sòl no urbanitzable.

Entre les principals al·legacions, l'entitat proposa impedir la instal·lació de grans parcs fotovoltaics i eòlics en espais no artificialitzats, limitar-ne la superfície a un màxim de dues hectàrees i establir una separació mínima de quatre quilòmetres entre instal·lacions. També reclama reforçar la protecció dels hàbitats naturals i de la biodiversitat.

Una altra de les demandes destacades és excloure també els camps agraris abandonats de les àrees aptes per a grans instal·lacions energètiques. L'organització defensa que aquests terrenys poden recuperar la seva funció agrícola i considera que preservar-los és una qüestió estratègica per garantir la sobirania alimentària en un context de crisi ecològica i climàtica.

Ecologistes en Acció també qüestiona que el PLATER s'hagi elaborat a partir de les previsions de consum de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que considera sobredimensionades. A més, denuncia que el document s'allunya dels criteris establerts per la Llei catalana del canvi climàtic, que prioritza l'estalvi i l'eficiència energètica, l'autoconsum, la proximitat entre producció i consum i l'aprofitament preferent dels espais ja artificialitzats.

Per a l'entitat, el futur model energètic hauria de basar-se en la reducció del consum, una reindustrialització sostenible i una generació distribuïda vinculada al territori, en lloc de concentrar grans instal·lacions en zones rurals per satisfer la demanda de les àrees urbanes i industrials.

Malgrat les crítiques, Ecologistes en Acció considera que l'aprovació d'un instrument de planificació és necessària, ja que sense un marc regulador el desplegament de les energies renovables continuarà produint-se de manera desordenada i sota criteris exclusivament empresarials. Per aquest motiu, anuncia que farà un seguiment del procés d'elaboració del PLATER i continuarà defensant les seves propostes durant la tramitació del pla, que, segons preveu, difícilment quedarà aprovat abans del pròxim cicle electoral.

L'homenatge començarà a les 21.15 hores al pati del Cafè Nou, on es faran lectures de textos de Joan Peiró dedicats al cooperativisme, coincidint amb la capitalitat estatal de l'Economia Social que ostenta Mataró aquest 2026. L'acte també comptarà amb la participació de la Coral Primavera per la Pau i amb un record als altres set sindicalistes afusellats juntament amb Peiró al paredó de Paterna (l'Horta) el 24 de juliol de 1942.

A les 22.00 hores tindrà lloc l'encesa simbòlica del monument, que representa un bufador de vidre, ofici que Joan Peiró va exercir abans d'esdevenir una de les figures més destacades del moviment obrer català i del cooperativisme.

Com a novetat d'enguany, els actes commemoratius inclouran també la presentació de la reedició de Perill a la rereguarda, una de les obres més conegudes de Joan Peiró, en què reflexiona sobre els esdeveniments viscuts a la rereguarda republicana durant la Guerra d'Espanya.

Joan Peiró (Hostafrancs, 1887 - Paterna, 1942) va ser un dels principals dirigents de la Confederació Nacional del Treball (CNT), impulsor del moviment cooperatiu i ministre d'Indústria del govern de Largo Caballero durant la Segona República. Després de l'exili, va ser detingut pel règim nazi a França, lliurat a les autoritats franquistes i finalment afusellat a Paterna després de negar-se a col·laborar amb la dictadura.

Amb aquest acte, Mataró tornarà a reivindicar la memòria d'un dels seus referents socials i sindicals més destacats i recordarà també els centenars de víctimes de la repressió franquista executades al cementiri de Paterna

Segons MÉS, el projecte fixa una tarifa urbana de referència de 3 euros, fet que situaria Palma entre les ciutats amb el bitllet d'autobús més car de l'Estat. El regidor Miquel Àngel Contreras ha acusat el govern municipal d'esperar que finalitzin les ajudes extraordinàries per incrementar el cost del servei.

«En lloc d'aprofitar aquests anys per consolidar un dret, el PP prepara una ordenança que farà pagar més a la ciutadania. Nosaltres defensem just el contrari: blindar la gratuïtat i garantir que ningú deixi d'agafar el bus perquè no se'l pugui permetre», ha afirmat.

Per aquest motiu, MÉS proposa mantenir la gratuïtat dels viatges amb la Targeta Única i la resta de títols personals encara que desapareguin les subvencions extraordinàries. La formació reclama un acord estable entre l'Ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears, l'Estat i el Consorci de Transports de Mallorca per assegurar-ne el finançament.

Entre les esmenes també figura la reducció de la tarifa de referència de 3 a 2 euros, amb l'objectiu de mantenir uns preus més assequibles per als usuaris habituals. Segons MÉS, aquesta mesura evitaria que Palma es convertís en una de les capitals amb el transport públic més car i contribuiria a fomentar l'ús de l'autobús en lloc del vehicle privat.

La tercera proposta planteja establir un topall màxim de despesa mensual perquè els usuaris freqüents no hagin de pagar més d'una determinada quantitat. El límit seria de 15 euros mensuals per al perfil general, 10 euros per als joves i famílies nombroses i 5 euros per als pensionistes i altres col·lectius. Un cop assolit aquest import, la resta de desplaçaments serien gratuïts.

MÉS per Palma defensa que aquestes mesures consoliden el dret a la mobilitat i afavoreixen un model de transport públic gratuït, assequible i accessible. En canvi, considera que la proposta del PP posa en risc la gratuïtat del servei i encareix el cost dels desplaçaments quotidians de milers de persones.

L'acció s'emmarca en la campanya de suport al Bloc Balboa, un edifici on dotze joves afronten un procés de desnonament. El sindicat reclama que l'Ajuntament de Barcelona n'impulsi l'expropiació per destinar-lo a habitatge habitual i evitar que acabi en mans de l'especulació immobiliària o del negoci turístic.

Després d'aturar el vehicle, els activistes van llegir un manifest en què denunciaven que la Barceloneta s'ha convertit en un dels principals exemples de la pressió turística que viu Barcelona. Segons l'organització, la proliferació de pisos turístics, lloguers de temporada i negocis orientats als visitants està expulsant cada vegada més veïns i veïnes que no poden assumir l'encariment de l'habitatge i del cost de la vida.

«El que passa al Bloc Balboa no és un cas aïllat: és el futur que volen imposar a la Barceloneta. Un barri sense veïnes, convertit en un parc temàtic per al turisme», va denunciar el sindicat durant la protesta.

L'organització també assenyala directament el govern municipal de Jaume Collboni, a qui acusa de mantenir un model urbà que afavoreix la indústria turística i els interessos immobiliaris. Durant l'acció, el sindicat va preguntar públicament «amb qui està l'Ajuntament» i va qüestionar si el consistori defensa els drets del veïnat o els interessos vinculats al turisme i l'especulació.

El Sindicat d'Habitatge Socialista sosté que el cas del Bloc Balboa reflecteix una dinàmica estructural que afecta el conjunt de la Barceloneta: cada habitatge que deixa de tenir un ús residencial difícilment torna a estar disponible per al veïnat. Per aquest motiu, reclama l'expropiació de l'edifici, la seva rehabilitació i la destinació permanent a habitatge per als residents del barri.

La protesta s'inscriu en el creixent moviment de denúncia contra la turistificació de Barcelona i se suma a les mobilitzacions que, durant els darrers mesos, reclamen un canvi de model urbà que prioritzi el dret a l'habitatge, la permanència del veïnat i la preservació del teixit social dels barris més afectats per la pressió turística.

L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN defensen que Catalunya viu una etapa marcada per la manca de sobirania política, l'espoli fiscal, la crisi de l'habitatge, el deteriorament dels serveis públics, el col·lapse de les infraestructures i el retrocés dels drets lingüístics. Davant d'aquest escenari, les entitats sostenen que només la independència permetrà disposar de les eines necessàries per decidir el futur del país.

La mobilització repetirà el model descentralitzat estrenat fa dos anys. Barcelona, Girona i Amposta es convertiran en els tres grans punts de trobada de la Diada, amb els eixos simbòlics Present i Futur com a fil conductor. A Barcelona i Amposta, dues columnes diferenciades confluiran en un mateix punt final, mentre que a Girona aquests dos conceptes s'integraran en una única marxa. Les tres mobilitzacions culminaran amb actes polítics, i Girona i Amposta connectaran en directe amb Barcelona per seguir els parlaments centrals.

Les entitats expliquen que el bloc Present simbolitza la resposta als problemes que pateix avui el país, mentre que el bloc Futur representa la construcció d'una República catalana socialment més justa, amb plena sobirania política, econòmica i nacional. L'objectiu és tornar a situar la independència al centre del debat polític i recuperar la iniciativa des de la mobilització popular.

Durant la presentació, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Josep Vila, va fer una crida a la participació massiva. Segons va afirmar, totes les lluites que avui travessen el país —la defensa de la sanitat pública, l'educació, la llengua catalana, la pagesia, el territori, els drets socials o la llibertat nacional— comparteixen una mateixa arrel: la manca de sobirania.

En la mateixa línia, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va defensar la necessitat de "tornar a generar esquerdes en aquesta falsa normalitat" i de situar novament la ciutadania mobilitzada al capdavant de la defensa dels drets col·lectius. Antich també va apel·lar a construir un projecte nacional compartit capaç d'incorporar nous sectors de la societat catalana.

El president de l'AMI, Salvador Coll, va reivindicar la independència com l'eina perquè els municipis disposin dels recursos necessaris per garantir serveis públics de qualitat. Per la seva banda, la vicepresidenta del Consell de la República, Montserrat Rossell, va denunciar que l'espoli fiscal continua limitant la capacitat del país per fer les inversions necessàries.

Des de la Intersindical, el secretari general Sergi Perelló va remarcar que la independència també és una reivindicació de la classe treballadora, perquè ha de permetre millorar les condicions de vida i de treball de la majoria social. El president del CIEMEN, David Minoves, va posar l'accent en la defensa del català i va assegurar que la mobilització també servirà per reivindicar la llengua com a element de cohesió nacional i social.

Les sis entitats consideren que la Diada d'enguany ha de marcar un punt d'inflexió després d'uns anys de desmobilització. Per això fan una crida a convertir l'Onze de Setembre en una demostració de força popular que torni a situar el dret d'autodeterminació i la independència al centre de l'agenda política i interpel·li els partits independentistes perquè recuperin aquest objectiu com a prioritat.

La informació sobre els recorreguts, els horaris i els actes previstos es pot consultar al portal habilitat per l'organització de la Diada.

Mon Marquès va ser una de les figures rellevants de l’educació catalana i una persona estretament vinculada a Girona. Va ser una figura clau en la creació i consolidació de la Universitat de Girona i va dedicar la seva vida a defensar una escola pública, crítica i compromesa amb els valors democràtics.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha destacat que «Mon Marquès va dedicar tota una vida a formar persones lliures i compromeses, i el seu llegat forma part del patrimoni educatiu i democràtic de Girona. La ciutat té el deure de recordar aquells que, com ell, ens han ajudat a construir una societat més crítica, més justa i més conscient del seu passat».

Mon Marquès també va formar part del projecte col·lectiu de Guanyem Girona. L’any 2019 va tancar, juntament amb Íngrid Guardiola, la primera candidatura electoral de la formació, un gest que simbolitzava el seu compromís amb una Girona més justa, més democràtica i més compromesa amb millorar la vida de la gent.

Des de Guanyem remarquen que Girona ha de reconèixer aquelles persones que han contribuït a construir una ciutat millor. La formació considera que dedicar un espai públic a Mon Marquès, preferentment vinculat al món educatiu, és una manera de mantenir viu el seu llegat i de transmetre’l a les generacions futures.

L'entitat considera que aquests esdeveniments han convertit novament la basílica en un gran aparador internacional i han reforçat el seu paper com a principal reclam turístic de la ciutat. Tanmateix, alerta que cada nova campanya de promoció comporta més massificació, més dificultats de mobilitat, una pressió creixent sobre l'habitatge i una pèrdua progressiva del comerç de proximitat.

Segons la Favb, la saturació turística ja és una realitat permanent. Les voreres congestionades, la concentració de grups organitzats, la convivència cada vegada més complicada entre autobusos turístics, taxis, bicicletes i vianants, així com les dificultats per desenvolupar la vida quotidiana formen part del dia a dia del barri.

L'entitat també es mostra molt crítica amb el balanç del pla d'acció de l'Espai de Gran Afluència (EGA), impulsat per ordenar els fluxos de visitants. A parer seu, els resultats han estat insuficients i els colls d'ampolla, la saturació i els problemes de convivència continuen pràcticament igual que abans de la seva implantació.

La Favb recorda que l'entorn de la Sagrada Família va rebre entre 18 i 22 milions de visitants durant el 2025 i adverteix que la promoció internacional dels darrers mesos pot comportar un nou increment d'aquesta xifra els anys vinents.

L'associació també denuncia que persisteixen els incompliments en l'ocupació de l'espai públic per part de nombroses terrasses, amb excessos respecte de les autoritzacions municipals i una manca d'inspecció i de sancions efectives. A això s'hi afegeixen les afectacions sobre la mobilitat provocades pels grans esdeveniments, que obliguen a talls de circulació, desviaments del transport públic i dificultats d'accés als habitatges, comerços i equipaments del barri.

Pel que fa a l'habitatge, la Favb alerta que el barri compta actualment amb 824 habitatges d'ús turístic, que sumen 4.464 places, una situació que considera incompatible amb el manteniment del seu caràcter residencial. També denuncia la transformació progressiva del teixit comercial, amb la desaparició de negocis orientats al veïnat en benefici d'establiments adreçats principalment als visitants.

Per tot plegat, la federació reclama un canvi de model turístic que situï el dret dels residents al centre de les polítiques públiques. Sense mesures que limitin la pressió turística i garanteixin un equilibri entre l'activitat econòmica i la vida quotidiana, adverteix, el conflicte entre el turisme massiu i el veïnat continuarà creixent. La Favb defensa que la Sagrada Família és un patrimoni universal, però recorda que també és un barri on milers de persones tenen dret a viure en condicions dignes.

Segons el col·lectiu, el Departament va comunicar que no prendrà decisions sobre el conflicte fins que els tribunals resolguin les reclamacions laborals impulsades pels bombers voluntaris. Els representants dels treballadors consideren que aquesta posició evidencia una manca de voluntat política per negociar una sortida al conflicte.

En un comunicat posterior a la reunió, Bombers Precaris en Lluita lamenta que «la Generalitat segueixi sense voler solucionar el conflicte dels bombers voluntaris» i assegura que mantindrà la via judicial fins que se'ls reconeguin els drets laborals que reclamen. La primera vista oral està prevista per al 25 de setembre als Jutjats Socials de Lleida i, segons el col·lectiu, ja hi ha nou procediments judicials assenyalats.

El president de Bombers Precaris en Lluita, Daniel Sitjà, va acusar el Departament d'Interior de mantenir-se «enrocat» i va advertir que la situació de precarietat dels bombers voluntaris continua sense resoldre's en plena campanya d'incendis forestals, tot i que el col·lectiu manté la disposició a continuar dialogant si el Govern planteja una negociació sobre el fons del conflicte.

Que el ritme frenètic del dia a dia no ens faci oblidar les coses importants!
Disset anys, però sempre presents! pic.twitter.com/Zs4FJxOzxY

— BOMBERS PRECARIS EN LLUITA (@BombersPrecaris) July 21, 2026

Interior fa el sord en la primera reunió amb els bombers voluntaris https://t.co/b97soGCUiv

— Bomber en precari (@CodiZulu) July 21, 2026

Resultats de la reunió amb el departament d'Interior ⬇️⬇️⚠️ https://t.co/OsXO6j4M5K

— Bomber en precari (@CodiZulu) July 20, 2026

Ara que l’Odissea torna a ser a l’ordre del dia amb una molt esbombada pel·lícula i una nova traducció al català, un episodi del poema d’Homer m’ha induït una fantasia –ja em sabreu perdonar– sobre els temps que ens ha tocat de viure.

Es tracta de l’escena en què la dida Euriclea reconeix Ulisses per la cicatriu a la cuixa que ella li va guarir de jove, quan va ser atacat per un senglar. En l’última versió de Carles Riba (desconec la versió de Pau Sabaté, recentment publicada), quan la dida –que, com tota esclava, comparteix sentiments i interessos amb els seus amos– fa el seu descobriment, deixa caure de sobte el peu d’Ulisses, “[que] pegà en el gibrell, i va fe’ un estrèpit el bronze/ i es tombà de costat, i l’aigua va anar-se’n per terra./ I ella tingué alegria i dolor; i els ulls se li ompliren/ de llàgrimes, i la veu, d’un broll tan clar, va estroncar-se-li […]/ Oh! Ulisses, ets tu! Fill meu, i jo no t’havia/ conegut! Fins que l’he palpat tot ell, el meu amo!”.

I jo he imaginat un no tan jove amo que, en tornar a Ítaca com un rodamon esparracat, fos capaç de reconèixer en el cor del seu vell poble no pas la cicatriu sinó la vella ferida que encara supura, des dels dies que la passió va vèncer la prudència, i ell, més jove, i la seva cort no van saber abatre el senglar que ens atacava. I he imaginat un vell poble, no menys dissortat, capaç de rebre amb compassió el no tan jove amo, i que, mogut pel record dels dies que es va sentir senyor del seu destí, dóna un cop de peu al gibrell i, amb la veu trencada entre clams d’alegria i crits de ràbia pel dolor antic, nega la terra i ofega invasors i impostors. 

Però res d’això no ha de passar, em diu la crua realitat, car el nostre ja no tan jove amo i la seva cort –a diferència de la faula homèrica, que servia per a fer oblidar als oïdors la realitat per unes hores– potser són els mateixos de sempre; i com passa als herois homèrics, la llegenda els ha petrificat, i han perdut el batec de la història perquè no saben evolucionar entre la confusa i contradictòria varietat dels fets; i ens voldrien subjugar tirànicament a la seva visió del món i que ens hi acomodéssim fins a sentir-nos part de la seva construcció. I pobre d’aquell qui no hi combregui: el sistema, amb tenaç circularitat, produeix els esclaus i serfs que, amb pretensions de veritat totalitària, volen usurpar el lloc als antics amos i endinsar-nos pel laberint de la irracionalitat. 

Ni tampoc ha de passar, em diu la crua realitat, que la totalitat de la gent –el moviment de la qual sovint és inconstantment perceptible–, en grups aïllats, o amb personatges singulars, actuï instintivament per canviar el rumb dels esdeveniments, moguda per la indomable, elemental espontaneïtat que és la marca d’aquest sofert poble. Com en les històries de l’Antic Testament, un dia vam creure en la verticalitat d’una voluntat favorable als nostres desitjos, però hem caigut, condemnats, en la descreença en nosaltres mateixos, deslliurats d’amos i jerarquies, esclaus de mentiders i xantatgistes, ben igualats per l’horitzontalitat. 

Avui la crua realitat ens mostra, als diaris del règim, que el cor de la gent és obligat a fer-se perceptible en la pugna entre Messi i Lamine Yamal. 

Si més no, Homer distreia el personal i la Bíblia garantia un ordre.

En un missatge difós a les xarxes socials, el partit afirma que l'escriptora alcoiana, guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, «no representa el nostre poble, ni té mèrits per portar el seu nom l'institut de l'Alcúdia de Crespins». El comunicat afegeix que «la seua defensa dels anomenats Països Catalans divideix els nostres veïns» i remarca que no tenia cap vinculació amb el municipi.

La consulta romandrà oberta fins al 31 d'agost. Els participants podran escollir entre cinc propostes relacionades amb la toponímia local: IES l'Alcúdia de Crespins, IES Malrec, IES Campet, IES Riu Nou i IES Riu Sants. Un cop finalitzat el procés, els resultats es faran públics al setembre i seran traslladats al ple municipal i al Consell Escolar, òrgan competent per informar sobre la denominació del centre.

La iniciativa ha provocat la crítica de l'oposició. El PSPV considera que el govern municipal crea una «polèmica artificial» mentre deixa en un segon pla les necessitats reals de la comunitat educativa.

Per la seva banda, Compromís ha presentat una denúncia davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en considerar que la consulta podria vulnerar la normativa de protecció de dades personals. La coalició qüestiona que s'hagin facilitat els números de DNI de les persones empadronades a una empresa externa per gestionar el procés i recorda que la competència sobre la denominació dels instituts públics correspon a la Generalitat Valenciana, amb la participació dels òrgans educatius, i no a l'Ajuntament.

Aquest no és un cas aïllat. Durant l'actual legislatura, governs del PP i de la dreta valenciana han impulsat la retirada de noms de referents de la cultura catalana d'equipaments públics. L'any 2023, l'Ajuntament de Torrent va eliminar el nom del músic i fundador d'Al Tall, Vicent Torrent, de l'Auditori Municipal, una decisió que també va generar una forta contestació en els àmbits cultural i lingüístic.

La retirada del nom d'Isabel-Clara Simó torna a situar el debat sobre la memòria cultural i la identitat nacional al centre de la política valenciana, en un context marcat per la revisió de símbols i referents vinculats a la llengua i la cultura catalanes.

Segons ha explicat l'advocat de les dues activistes, Josep de Luis, la família afectada ja ha presentat una denúncia davant la Policia Local de Santa Maria del Camí perquè s'investiguin els fets. El lletrat considera que no es tracta d'un atac de caràcter personal, sinó d'una acció motivada per l'odi ideològic i la voluntat de recórrer a referents del nazisme per intimidar.

Les pintades arriben pocs dies després de la detenció de dues activistes vinculades al moviment contra la turistificació, investigades per les accions reivindicatives contra cinc immobiliàries del municipi. Diverses entitats socials, ecologistes i organitzacions polítiques de les Illes havien denunciat els darrers dies la desproporció del dispositiu policial i la criminalització del moviment en defensa del territori.

Aquest nou episodi també coincideix amb les denúncies fetes per Més per Mallorca sobre agressions homòfobes i l'aparició de simbologia nazi al municipi, fets que la formació considera indicatius d'un clima preocupant d'actuació de grups d'extrema dreta

El candidat de MÉS per Palma, David Pujol, ha assegurat que el principal problema dels petits negocis no és la manca de clients, sinó l'augment continuat dels lloguers comercials. «Molts comerços no tanquen perquè el negoci no funcioni. Tanquen perquè, quan acaba el contracte, el nou lloguer és senzillament inassumible», ha afirmat.

Segons la formació ecosobiranista, aquest procés afavoreix una progressiva homogeneïtzació del paisatge comercial, amb la desaparició dels establiments de barri i la seva substitució per franquícies, grans cadenes o negocis orientats al consum turístic. Per aquest motiu, proposa impulsar una regulació específica dels lloguers comercials a les zones més afectades per evitar increments desproporcionats dels preus, facilitar la continuïtat dels negocis de proximitat i preservar la diversitat comercial.

«Quan l'especulació entra per la porta, el comerç de barri surt per la finestra», ha resumit Pujol.

Per la seva banda, la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha vinculat la desaparició del comerç tradicional amb el mateix model urbanístic i econòmic que, segons ha dit, està expulsant els residents dels barris. En aquest sentit, ha recordat que el Pla General aprovat durant l'anterior mandat incorporava mesures per preservar l'equilibri comercial i limitar la concentració d'usos turístics, unes eines que, segons MÉS, el govern municipal del Partit Popular ha deixat de banda.

La formació defensa que la protecció del comerç de proximitat ha de formar part de les polítiques públiques de la mateixa manera que la regulació de l'habitatge. «Si regulam els lloguers residencials perquè la gent pugui continuar vivint als seus barris, també hem de protegir els comerços que fan possible la vida quotidiana. Sense comerç de proximitat, els barris perden identitat i deixen de ser barris», ha conclòs David Pujol.

L'acte va reunir persones que el van conèixer o que han estudiat la seva obra, les quals van reivindicar la seva figura com a sacerdot, pensador, escriptor, músic i ferm defensor de la nació catalana, la llengua i la cultura. Entre els participants hi van intervenir Josep Guia (militant històric del PSAN), Joan Casas (antic escolà de mossèn Armengou), Màrius Moneo (familiar d'Armengou), Jaume Huch (editor), Valentí Calderer i Oriol Falguera (president de la Fundació Reeixida), que van coincidir a destacar la vigència del seu pensament i el seu compromís amb Catalunya.

Les intervencions van dibuixar el retrat d'un Josep Armengou i Feliu molt més enllà de la seva condició de capellà. Els participants van coincidir a presentar-lo com un intel·lectual compromès, un pensador polític, un home de cultura i un ferm defensor de la nació catalana.

Els testimonis van recordar el seu paper com a escriptor i assagista, especialment per obres com Justificació de Catalunya, considerada una de les reflexions més sòlides sobre la realitat nacional catalana escrites durant el franquisme. També es va destacar la seva defensa constant de la llengua catalana i la seva convicció que Catalunya és una nació amb identitat pròpia i amb dret a decidir el seu futur.També van destacar la seva faceta de músic, pedagog i impulsor cultural. Així com la seva gran capacitat oratòria i el seu compromís amb una concepció del catalanisme vinculada a la justícia social i a l'emancipació de les classes populars.

L'homenatge es va cloure amb la projecció, per primera vegada en públic, d'una filmació inèdita en format Súper-8 del funeral de mossèn Armengou, enregistrada per Francesc Escobet el 30 de maig de 1976, unes imatges que van posar el punt final a una jornada marcada per la memòria, el reconeixement i la reivindicació d'una figura que, cinquanta anys després de la seva mort, continua essent una referència del pensament nacional català.

📢 Berga ha homenatjat a mossèn Josep Armengou i Feliu amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. L’acte s’ha celebrat a la Sala Casino i ha estat impulsat per la Fundació Reeixida, el Casal Panxo, l'Ajuntament de Berga i l'ANC Berga. pic.twitter.com/4AUBsaCXGh

— Ajuntament de Berga (@AjuntamentBerga) July 18, 2026

La iniciativa pren com a punt de partida el balanç publicat pel Diari de Barcelona. Portaveu d'Estat Català el 30 de juliol de 1936, en què l'organització feia públic que havia patit 43 baixes durant els combats contra les forces revoltades. Segons Reeixida, Estat Català va ser una de les poques organitzacions que van donar a conèixer el cost humà de la seva participació en la defensa de la Generalitat i de la República.

La fundació assenyala que aquesta xifra és considerada plausible per l'historiador Just Casas Soriano en el llibre Els fets de juliol de 1936 a Barcelona (Editorial Base, 2016), elaborat, entre altres fonts, a partir de la documentació publicada en el seu moment per Estat Català.

L'objectiu de la campanya és contactar amb els familiars i descendents d'aquells militants per recuperar fotografies, cartes, documents i testimonis que permetin reconstruir les seves trajectòries personals i preservar la seva memòria.

Segons Reeixida, la iniciativa pretén donar rostre i context humà a unes baixes que, fins ara, només han estat conegudes a través del balanç publicat per l'organització durant els primers dies de la Guerra Civil.

La campanya inclourà diverses activitats de divulgació i memòria històrica al llarg dels pròxims mesos i culminarà, a finals d'octubre, amb la presentació del llibre Voluntaris d'estel i enclusa. Les Milícies Antifeixistes d'Estat Català (1936-1939), de l'historiador Ferran Dalmau, publicat per Editorial Base.

L'obra analitza la participació de les milícies vinculades a Estat Català des dels combats del juliol de 1936 fins a les darreres unitats militars catalanes que van combatre durant la Guerra Civil.

Entre aquestes hi havia el veterà Diario de Barcelona, fundat el 1792, que passà a publicar-se íntegrament en català amb la capçalera Diari de Barcelona. Portaveu d'Estat Català, convertint-se en l'òrgan d'expressió d'aquesta organització política.

L'edició del 22 de juliol de 1936 obria amb una extensa crònica titulada «Resum dels fets de diumenge», en què reconstruïa, gairebé hora a hora, els combats que havien culminat amb la derrota de la insurrecció militar a Barcelona.

La narració seguia el recorregut de les tropes revoltades des de la caserna de Pedralbes fins als principals escenaris dels combats, com la plaça de la Universitat, la plaça de Catalunya, l'edifici de la Telefònica, la Creu Coberta, el passeig de Gràcia o la Via Laietana. També relatava la recuperació progressiva dels punts estratègics per part de les forces lleials a la Generalitat i a la República, així com la captura del general Manuel Goded, enviat des de Mallorca per dirigir l'aixecament militar a Catalunya.

En coherència amb la seva nova línia editorial, el diari destacava també la participació dels militants d'Estat Català en la defensa de Barcelona i recollia diverses actuacions protagonitzades pels seus voluntaris durant els combats.

Però la capçalera no es limità a explicar els fets militars. El 23 i 24 de juliol, enmig d'un context informatiu dominat pels combats i les conseqüències del cop d'estat, dedicava un sentit homenatge a Apel·les Mestres, mort el mateix 19 de juliol, sota el títol «Catalunya perd un fill predilecte», contribuint a preservar la memòria d'una de les grans figures de la cultura catalana en un moment en què la seva desaparició havia quedat eclipsada pels esdeveniments.

Pocs dies després, l'edició del 30 de juliol informava que Estat Català havia patit 43 baixes entre morts i ferits durant les jornades del 19 i 20 de juliol. La publicació d'aquest balanç constitueix una de les poques dades difoses en aquell moment per una organització política sobre el cost humà que havia assumit en la derrota de la insurrecció.

Avui, aquestes primeres edicions del Diari de Barcelona. Portaveu d'Estat Català constitueixen una font documental de gran interès tant per reconstruir el desenvolupament dels combats com per entendre la manera com l'organització va explicar i preservar la memòria dels primers dies de la Guerra Civil a Catalunya.

En conjunt, aquell  19 de juliol de 1936, el poble treballlador català (amb membres de totes les forces antifeixistes, comunistes de totes tendències, anarquistes, independentistes radicals, socialistes, republicans nacionalistes catalans...) va derrotar el cop militar feixista. La lluita i derrota dels militars i els feixistes es va fer en menys d'un dia i mig per part de les forces obreres i populars fet que va desembocar en una revolució social a tot Catalunya amb col·lectivitzacions, milicies i comites revolucionaris.

Als enfrontaments amb els sublevats feixistes de Barcelona hi moren nombrosos defensors de la República, entre ells Ramon Jové Brufau i Germinal Vidal.

Ramon Jové Brufau, fill de Sabadell, fou militant de la CNT i més tard de la UGT. Metal.lúrgic de professió va ser membre del comitè de vaga, durant la vaga dels metal.lúrgics del 1910, i fou empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primorriverista, formà part del Comitè Nacional de la CNT. També fou pres en la vaga general del 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català Proletari però en fou expulsat l’any 1932. Després milità en la Unió Socialista de Catalunya. Essent secretari del Sindicat metal.lúrgic, morí a Barcelona el 19 de juliol de 1936 lluitant contra la insurrecció militar. Col-laborador habitual de Justicia Social, és autor del llibre L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme. Sabadell, 1930.

Germinal Vidal fou un militant comunista força conegut. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçalà les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932. Morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l'avanç de les tropes militars revoltades. Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.

L'elecció de l'emplaçament ha cridat l'atenció perquè la plaça commemora el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la repressió policial exercida durant aquella jornada. Segons fonts municipals citades per ebredigital.cat, però, el criteri ha estat exclusivament logístic, ja que és l'espai amb més capacitat per acollir públic. Està previst instal·lar-hi unes 500 cadires, amb possibilitat d'ampliar l'aforament si és necessari.

El consistori descarta el Pavelló Firal perquè romandrà ocupat durant tota la jornada per diverses activitats de la Festa Major, entre les quals la trobada castellera amb els Xiquets de Vila-seca i els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, traslladada a cobert per l'onada de calor, així com l'assaig del rècord Guinness de balladors de jota previst per a l'11 d'octubre.

La jornada començarà a les sis de la tarda amb l'actuació d'un DJ que amenitzarà les hores prèvies al partit abans de la retransmissió de la final.

Del 17 al 19 de juliol, la capital del Vallespir reuneix centenars de dansaires, cobles i afeccionats en un programa que inclou ballades de sardanes, aplecs, concerts, cercaviles, concursos i diverses activitats per fomentar la transmissió de la cultura catalana a les noves generacions. Entre els actes més destacats hi ha el concert de sardanes i música catalana amb les cobles Mil·lenària i Principal del Llobregat, així com una exposició dedicada a la sardana i la cultura catalana.

El festival, organitzat pel Foment de la Sardana de Ceret, manté viva una tradició arrelada al Vallespir i referma el paper de la sardana com a símbol d'identitat, cohesió i continuïtat cultural als Països Catalans.

L'organització considera que les mobilitzacions dels darrers mesos responen a una situació límit marcada per les dificultats d'accés a l'habitatge, la saturació de les infraestructures, la degradació ambiental i la pèrdua de qualitat de vida. Segons el GOB, aquests problemes expliquen l'augment de les protestes que reclamen un canvi de model econòmic.

L'entitat també qüestiona la «desproporció» amb què s'han abordat determinats fets, mentre que, al seu parer, les agressions continuades contra el territori, el paisatge, els recursos naturals i el dret a l'habitatge sovint no reben una resposta institucional equivalent.

En aquest sentit, el GOB defensa que la resposta al descontentament ciutadà no hauria de ser «la por, la intimidació o la repressió», sinó més debat públic, participació i capacitat d'afrontar els problemes estructurals que afecten l'illa. Així mateix, reivindica que la defensa del territori i del dret a l'habitatge constitueix una forma legítima de protesta democràtica i rebutja que aquestes reivindicacions siguin presentades com una amenaça per a la convivència.

Finalment, l'entitat ecologista fa una crida a participar en la manifestació «Mallorca al Límit», convocada per al pròxim 26 de juliol, que vol denunciar els efectes del model turístic i reclamar un canvi de rumb per garantir el futur ambiental i social de l'illa.

La convocatòria arriba marcada pel malestar de les entitats memorialistes després que el govern espanyol hagi declarat la prefectura de Via Laietana 43 espai de memòria democràtica sense preveure la retirada dels actuals usos policials de l'edifici.

Segons ha denunciat la plataforma Via Laietana 43, aquesta decisió desvirtua la reivindicació històrica de convertir l'antiga seu de la Brigada Politicosocial en un centre de memòria dedicat íntegrament a les víctimes de la repressió franquista. L'entitat considera la resolució una «cortina de fum» i recorda que tant el Memorial Democràtic com la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona havien presentat informes i al·legacions perquè l'immoble deixés d'acollir dependències policials.

La plataforma també reclama el traspàs de l'edifici i dels arxius policials a les institucions catalanes, així com la participació de les entitats memorialistes i de les persones represaliades en la definició del futur espai.

Les concentracions de Via Laietana 43 se celebren des del juny del 2021 el primer i el tercer dimarts de cada mes, impulsades per la Comissió de la Dignitat. En aquest període, 170 persones represaliades han explicat públicament les tortures i la repressió que van patir en aquest edifici, convertit en un dels principals símbols de la repressió franquista a Catalunya.

Amb el lema «Contra l'oblit: veritat, justícia i reparació», la concentració del 21 de juliol serà l'última abans de la pausa del mes d'agost i servirà per reiterar l'exigència que Via Laietana 43 deixi definitivament de tenir usos policials i esdevingui un autèntic espai de memòria democràtica.

És una evidència que els partits polítics espanyols donen un valor simbòlic i estratègic de primer ordre a la presència d’un enclavament policial tan important a només cinc minuts de la plaça de Sant Jaume, cor polític de Barcelona i Catalunya. En la lògica espanyola, marxar d’aquí, tal com des de fa anys i en repetides vegades se’ls ha demanat, és tan inversemblant com ho hauria estat, en el seu cas, que la gent d’Odisseu hagués decidit no assaltar Troia després d’haver aconseguit infiltrar el cavall a l’interior de les muralles enemigues.

I un cop feta la conquesta, Espanya no fa ni una passa enrere, tampoc cap passa en fals. També és una evidència que si al PSOE li passés pel cap retirar els policies de la Via Laietana i cedir l’edifici per a la creació d’un espai d’ interpretació de la tortura, seria com obrir les pròpies muralles a un cavall de Troia carregat de crítica, la que farien la dreta i l’extrema dreta espanyoles, que sempre han fet de Via Laietana un bastió irrenunciable.

Cap partit espanyol renunciarà a aquest símbol de l’Estat a Catalunya; per això no ha d’estranyar a ningú que el procés per declarar aquesta comissaria policial espai de memòria culminés ahir amb una simple publicació al BOE d’una resolució de caire estrictament simbòlic.

La declaració publicada al BOE “no altera l’ús actual”, és a dir que la policia hi seguirà tenint presència, fet que consideren “intolerable” les organitzacions que fa anys que treballen per aconseguir que Via Laietana 43 es pugui dedicar de manera exclusiva a espai de memòria.

Hi ha més coses intolerables. Per exemple, el fet que la resolució del BOE digui que des de la democràcia la policia s’ha comportat sempre a Via Laietana respectant drets i llibertats. En llegir ahir això, des del cel, la Blanca Serra encara riu, o potser plora.

Segons explica Planas, el Congrés es va plantejar a Catalunya Nord no com una estructura burocràtica, sinó com una eina per dinamitzar un teixit associatiu feble i impulsar la participació popular. Aquest objectiu es va traduir en una intensa programació d'activitats que va convertir el mes de juny en un moment excepcional per al catalanisme nord-català.

Un dels actes més multitudinaris van ser les primeres Sis Hores de Cançó dels Països Catalans, celebrades al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà davant prop de tres mil persones. Hi van actuar Al Tall, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell i els grups nord-catalans Guillem de Cabestany i L'Agram. La crònica destaca especialment el gran ambient català que s'hi respirava i la recuperació de la llengua entre molts joves, malgrat els incidents provocats per un reduït grup que va intentar boicotejar el concert.

Aquell mateix cap de setmana també va iniciar el seu recorregut el bibliobús «Cultura en ruta» d'Òmnium Cultural, que va portar llibres en català a poblacions com Elna, Prada, Ribesaltes, Millars, Arles, Tuïr i Perpinyà. A cada municipi s'hi van organitzar activitats de cultura popular, conferències, cinema, sardanes i actuacions de nova cançó, una iniciativa que, segons Planas, va tenir una gran acollida.

La mobilització va culminar el 13 de juny amb el primer Aplec de Germanor Catalana, celebrat a Sant Miquel de Cuixà, que va reunir unes tres mil persones. L'acte, impulsat per la recent creada Unió d'Entitats Folklòriques de Catalunya Nord i la Federació de Colles Sardanistes en el marc del Congrés, va viure un dels moments més emotius amb la interpretació de La Santa Espina dins l'església de Cuixà, la sardana De Salses a Guardamar, composta per Max Havart, i el cant final d'Els Segadors.

Per a Jordi Planas, aquelles jornades van demostrar que el Congrés de Cultura Catalana havia esdevingut molt més que un programa d'activitats culturals: havia aconseguit convertir la recuperació de la llengua i la cultura en una mobilització popular de país. La crònica es tanca evocant el lema del Congrés a Catalunya Nord, «Un poble, una cultura, un camí», com a símbol d'una nova etapa per al catalanisme nord-català.

El recurs demana que es paralitzin cautelarment les obres fins que es tramiti i s'aprovi una nova avaluació d'impacte ambiental adaptada al projecte actual. Les entitats sostenen que les modificacions introduïdes respecte del projecte original obliguen legalment a una nova avaluació, que també hauria d'analitzar els efectes derivats del funcionament de la futura terminal, com l'augment del trànsit marítim i de camions, el risc d'accidents i l'increment de les emissions contaminants.

Segons els ecologistes, els dragatges ja estan provocant una elevada terbolesa de les aigües i l'afectació d'espais protegits com el Parc Natural de l'Albufera i la Xarxa Natura 2000, amb impactes sobre espècies sensibles com les praderies de posidònia i la mantelina. El recurs incorpora documentació gràfica i imatges per satèl·lit que, segons els denunciants, evidencien l'abast dels sediments en suspensió al llarg de diversos quilòmetres del litoral entre Sagunt i el sud de València.

Les entitats recorden que ja havien advertit aquestes presumptes irregularitats a les administracions des del juny de 2025, però denuncien que la manca d'actuació dels organismes competents les ha portat finalment a acudir als tribunals.

La campanya denuncia que el creixement continuat de l’activitat turística no ha servit per abaixar el preu de l’habitatge, millorar els serveis públics ni fer créixer els salaris. Al contrari, la CUP considera que el monocultiu turístic ha aprofundit la precarietat laboral, l’expulsió de veïns i veïnes i la transformació dels pobles i les ciutats en espais orientats al consum dels visitants.

Davant d’aquest model, l’organització aposta per construir una economia més diversificada, que produeixi allò que necessita la població, generi llocs de treball dignes i garanteixi un habitatge accessible. També planteja recuperar per a usos socials els espais avui destinats al negoci turístic, assenyalant que un hotel podria convertir-se en una escola, un equipament públic o un comerç de proximitat.

«Construïm un país per produir allò que necessitem, crear ocupació digna i recuperar el país perquè sigui un lloc on viure, i no un negoci per a uns quants», ha remarcat la CUP en el missatge difós a les xarxes socials.