Deslleials a la deslleialtat
30/04/2024 Àngel Soro

Baix Cinca, 27 d’abril de 2024.

 

És possible que la llei de l’oferta i la demanda hagi pres el protagonisme de l’escena. Els humans poden canviar de partit polític com qui canvia de camisa, canviar de parella com qui canvia de vorera. La competència arrossega cadàvers riu avall i els contractes socials es desfan com la neu. La lleialtat no està de moda i la cursa per guanyar el premi inexistent resulta efímera i ridícula. No és braç a braç que treballem, la consigna del mercat és enfrontats.

Certament, la màgia resideix en el fet de mantenir un equilibri entre la lleialtat i la voluntat de canviar alguna cosa. Dit d’altra manera, la lleialtat ha d’existir per crear estructures consistents, però a la vegada ha de poder ser qüestionada per permetre l’avenç d’idees noves. Quan la lleialtat esdevé cega es proclama dogma, i en aquesta proclamació, perd la seva característica essencial: la lleialtat ha de servir a la voluntat. La llavor del dubte es fa necessària per provocar moviment. El dubte sobre les lleialtats d’un mateix és deslleialtat (a la lleialtat primera) i lleialtat (a la voluntat que brolla), contradicció i acció en un únic pensament.

Malgrat la paradoxa, la lleialtat ha de ser crítica i ha de propiciar impulsos de canvi i de millora. De tant en tant hauríem de seure al vòrtex del nostre propi penya-segat. Observar-nos des de fora com si fóssim un ocell que ens sobrevola. Desconnectar-nos de la nostra vivència i de la nostra posició en el context que ens toca viure. Abandonar la nostra ideologia i intentar comprendre formes de veure i sentir, diferents i allunyades a la nostra.

En aquest exercici crític i autosubversiu podem trobar eines per avançar. Podem trobar un camí per convèncer el nostre jo que les nostres lleialtats incrustades han de ser, com a mínim, revisades. D’aquesta forma autoperpetrada, volarem els ponts nefastos del dogma interioritzat com a lleialtat, i a cavall entre la paradoxa i la contradicció, esdevindrem lleials a la voluntat i no a la bruta inèrcia, esdevindrem deslleials a la deslleialtat.