Xirinacs
“Any de Déu”, nova obra inèdita de Lluís M. Xirinacs

“Any de Déu”, nova obra inèdita de Lluís M. Xirinacs

04/12/2023 Memòria històrica
?Any de Déu?, nova obra inèdita de Lluís M. Xirinacs ?Any de Déu?, nova obra inèdita de Lluís M. Xirinacs

S'ha publicat el llibre Any de Déu, un text inèdit que recull les homilies fetes per Lluís M. Xirinacs a Santa Maria de Balsareny durant l'anomenat any litúrgic 1965-1966. 

Any de Déu és un dels resultats de la tasca de digitalització de l’arxiu personal de Xirinacs, que es duu a la Fundació des de l’any 2018, així com ho va ser l’edició del text inèdit Des de dins de mi (2022). Cal remarcar que ambdós textos havien estat preparats per l’autor per ser editats però, per raons diverses, no es va acabar de fer efectiva aquesta publicació. 

Any de Déu compta amb introducció de Jordi Planes i Casals, amic de Lluís M. Xirinacs, qui, a més, ha proporcionat a la Fundació Randa Lluís M. Xirinacs l’Evocació, text que precedeix al pròleg de 1968.

Aquesta obra restitueix el text original de Xirinacs que, per condicionants polítics “eren impossibles de publicar” en aquells moments, com indicava el prologuista.

La publicació d'aquest permeti aprofundir en els anys de joventut de Xirinacs, quan encara no era un personatge públic.

Aquesta publicació d'Any de Déu s’ha pogut fer gràcies als col·laboradors i amics de la Fundació, atès que l'obra s'ha autoeditat mitjançant l’editorial Sunya. Les persones interessades a adquirir-lo cal que us posin en contacte amb la Fundació Randa-LMX.  Versió ebook disponible. També es pot adquirir a través d’aquest enllaç.

“Lluís M. Xirinacs venia a Balsareny després d’una ja llarga aventura intel·lectual i espiritual. No era, doncs, el vicari eixerit, novençà, que surt del seminari normalment amb més il·lusions que coneixement i aprèn a cops la pràctica pastoral. Es trobà amb els que cada diumenge anaven a les misses que ell presidia, els predicà les homilies que, aplegades avui, formen Any de Déu. No es pot pas dir que les seves paraules agradessin a tothom i que tothom les comprengués. Que no agradaven a tothom, tot i comprendre-les -i tant!- en són prova les denúncies que hagué de suportar al llarg de l’any i la poca simpatia oficial amb què s’acomiadà del poble. Que no les comprengué tothom n’és prova la interpretació torçada que algú feu servir massa lleugerament, temps després. Amb tot, si aquestes homilies formen el llibre que avui tenim entre mans és perquè agradaren i foren compreses.”

Del pròleg de Jordi Planes i Casals, París 1968