Músics com els integrants de les bandes Mondo Loco i Txarango, l'escriptor Roc Casagran -premi Autor revelació 2016- , l'economista Josep Manel Busqueta, i les diputades de la CUP Crida constituent Anna Gabriel i Mireia Boya han mostrat el seu suport amb la campanya de solidaritat amb les tres encausades per retirar les plaques dels 9 carrers amb noms franquistes a la ciutat de Lleida. D'aquests, quatre pertanyen a alcaldes de Lleida i uns altres cinc, a dirigents del feixisme. També han rebut el suport de sindicats com la CGT de Lleida i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de Secundària, i de l'Ateneu La Baula.
Més de 40 anys després de la mort de Franco, l'alcalde Lleida, Àngel Ros, segueix negant-se a retirar els noms dels carrers que encara honoren personatges vinculats a la dictadura feixista. La nomenclatura segueix vigent malgrat la Llei de Memòria Històrica, que a l'article 15.1 diu que: “les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Ara, després d'una denúncia de la Guàrdia Urbans, 3 joves d'Arran Lleida hauran d'anar a judici per haver retirat sense causar cap dany aquestes plaques. El col·lectiu ha demanat "fotografies solidaries" en suport a la campanya contra el nomenclàtor franquista. Ja s'hi ha sumat el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia.
Segons els treballs del Memorial Democràtic, Barcelona, seguida de Girona i Lleida, són les demarcacions amb més simbologia franquista. Per municipis, i sense comptar les plaques d’habitatge, els que tenen més monuments, relleus, gravats etc. són Gandesa en primer lloc i Lleida en segon.
Més de 40 anys després de la mort de Franco, l'alcalde Lleida, Àngel Ros, segueix negant-se a retirar els noms dels carrers que encara honoren personatges vinculats a la dictadura feixista. La nomenclatura segueix vigent malgrat la Llei de Memòria Històrica, que a l'article 15.1 diu que: “les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Ara, després d'una denúncia de la Guàrdia Urbans, 3 joves d'Arran Lleida hauran d'anar a judici per haver retirat sense causar cap dany aquestes plaques. El col·lectiu ha demanat "fotografies solidaries" en suport a la campanya contra el nomenclàtor franquista. Ja s'hi ha sumat el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia.
Segons els treballs del Memorial Democràtic, Barcelona, seguida de Girona i Lleida, són les demarcacions amb més simbologia franquista. Per municipis, i sense comptar les plaques d’habitatge, els que tenen més monuments, relleus, gravats etc. són Gandesa en primer lloc i Lleida en segon.
