Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
llengua
La Flama de la Llengua Catalana crema renovada a Montserrat

La cerimònia de Renovació de la Flama de la Llengua Catalana ha acabat amb el nomenament del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (CESF), com a entitat renovadora de la Flama 2018

21/02/2017 Cultura

“L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Sota aquest lema, la Flama de la Llengua Catalana ha estat renovada aquest diumenge al Monestir de Montserrat per 48a vegada a la història. L’entitat encarregada d’organitzar la festa d’enguany ha estat el Centre Excursionista d’Olot, segons informa la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Al voltant de les 7 del matí tres autocars han acompanyat la comitiva d’excursionistes des d’Olot fins a Montserrat, on se’ls ha rebut amb la festiva presència de la Penya AOAPIX. La Flama, acompanyada de senyeres, estelades i grallers, ha estat rebuda pel Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, abans de la missa conventual. A mig matí s’ha procedit a la part més commemorativa de l’acte: l’encesa de la Flama a l’atri de la basílica, on cremarà fins l’any vinent.

Abans de dinar, els assistents han pogut gaudir de la conferència “Present i futur de la llengua catalana davant els reptes de la societat digital”, a càrrec de la filòloga Meius Ferrés.

La cerimònia de Renovació de la Flama de la Llengua Catalana ha acabat amb el nomenament del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines (CESF), com a entitat renovadora de la Flama 2018. El CESF és una entitat fundada l’11 de setembre de 1971 per un grup de persones emprenedores amants de l’excursionisme, el senderisme, l’alta muntanya… A tall d’anècdota, quan Pompeu Fabra va marxar a l’exili, vivia a Sant Feliu de Codines.

Un programa d’actes al voltant de la Renovació de la Flama

Des del divendres 27 de gener fins al diumenge 19 de febrer, quan el Monestir de Montserrat ha agafat el protagonisme en rebre la Flama, s’han dut a terme quatre caps de setmana d’activitats.

L’últim diumenge de gener es va encendre la Flama al cementiri de Prada de Conflent, on reposen les restes del filòleg català Pompeu Fabra, que morí a la vila el dia de Nadal de l’any 1948 i a qui la FEEC ret homenatge cada any des de 1969. Després de traslladar la Flama a Olot, la mateixa tarda, i encendre el peveter a la Plaça del Rector Ferrer, es realitzaren diferents activitats al voltant de la llengua catalana i l’excursionista a la capital de la Garrotxa, com el concert de Marta Rius dalt del Volcà Montsacopa.

El matí del diumenge 12 de febrer es va pujar la Flama fins al cim del Tossal dels Tres Reis, al País Valencià, on es féu una trobada amb les entitats excursionistes d’arreu dels Països Catalans.

Història de la renovació de la Flama

Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama. Aquesta es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l’atri de l’església. A la llàntia s’hi pot llegir aquesta llegenda: “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.

L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i fins als nostres dies.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid