En el marc d'unes jornades de debat sobre el procés d’independència organitzades per Poble Lliure, divendres passat l'Ateneu Independentista d'Hostafrancs-Espai Basset va acollir la conferència “1977-2017: quaranta anys de lluita. Reptes d'abans i d'ara”, que va comptar amb la participació dels històrics militants independentistes Blanca Serra i Carles Castellanos.
Blanca Serra va descriure el règim espanyol sorgit de la Transició com fonamentat en les operacions polítiques següents: L’operació Tarradellas al Principat; la batalla de València i la construcció del blaverisme al País Valencià; la construcció del mite de “la transició exemplar” amb l’elaboració de les bases de la impunitat i el manteniment d’una repressió sistemàtica de la dissidència; l'operació monarquia borbònica (des del començament però sobretot després del cop d’estat militar del 23F) i l'operació de domesticació de la lluita obrera amb els Pactes de La Moncloa.
Per a Blanca Serra, aquest règim es va construir sobre la base del que s’ha anomenat “la traïció dels líders”. Va posar com a exemple, que a les eleccions del 1977 els partits republicans (com ERC) no s’hi podien presentar com a tals. Malgrat això, els altres partits -com el PSUC- no van defensar el dret universal a presentar-se a les eleccions, i es van avenir a participar-hi.
Serra va explicar la mobilització contra la Constitució espanyola (Comitè Català contra la Constitució Espanyola) i la creació de les organitzacions independentistes de lluita dels anys 80, contra les diferents formes d’opressió nacional i de classe.
Va exposar, entre altres coses, que damunt el saqueig extractiu de les elits ha anat augmentant la consciència social que porta a la Ruptura i que el moviment independentista actual ha rebentat el sistema de partits de l’autonomisme (CiU, PSC-PSOE ...).
Pel que fa al moviment independentista que cal actualment, Serra va assenyalar que ha de superar l’enfocament resistencialista, victimista i “ploramiques”; i ha de partir d’una consciència política clara i decidida basada en el convenciment de la pròpia força.
Com a punt important, que pot ajudar a l’autocentrament i a la consciència política, Serra assenyala que cal una acció persistent i una conscienciació sobre la pròpia nació, els Països Catalans, treballant per a enfortir els llaços que ens uneixen.
També va remarcar que cal que estiguem preparats per a les accions contràries de l’estat espanyol que seran continuades. Per això la unitat estratègica i l’organització són fonamentals en el moment actual. “Encara que hàgim d’anar desprecintant locals hi haurà Referèndum”, conclogué, Blanca Serra.
La comparació (1977–2017) permet veure les semblances i diferències
Carles Castellanos va apuntar que aquest exercici de comparació (1977–2017) és interessant perquè, d’una banda, permet de veure les semblances i diferències de dos moments polítics molt importants; i perquè ajuda a tenir una visió més completa de l’independentisme que la que es difon habitualment, ja que "es pot veure així que el nostre moviment no ha començat ara fa pocs anys, sinó que té un recorregut prolongat", va assenyalar Castellanos.
Sintetitzant, per a Castellanos es pot dir que als anys 70 del segle passat la crisi del poder espanyol, fent referència a l’oligarquia agrària i financera, provenia del fet que aquest poder tenia dificultats per a reproduir la seva dominació, i va dissenyar l’operació que s’ha descrit abans (fent referencia al parlament de Blanca Serra) per a entroncar amb les classes socials ascendents, burgesia industrial basca i catalana i la intel·lectualitat vinculada a aquestes burgesies, i es van servir del sistema parlamentari monàrquic per a portar a terme un repartiment del poder sense que l’oligarquia perdés cap dels privilegis.
L'anomenat "pacto por la libertad", promogut pel PSUC, segons Castellanos, era de fet, "un acord entre uns partits polítics del moviment antifranquista amb els franquistes". Va remarcar que el parlamentarisme d’aquest sistema es basava en el model del bipartidisme que comporta l’immobilisme (perquè permet fingir que dos grans partits canvien la situació quan són de fet dues versions d’un poder molt semblant); un bipartidisme que es va desenvolupar tant a nivell de l’estat espanyol com també a nivell de l’autonomia, sota una "democràcia vigilada" permanentment per l’exèrcit i els aparells de l’Estat.
En canvi, Castellanos va apuntar que, comparant aquell moment amb l’actual, el règim polític dominant ara, es troba en una crisi més profunda ja que el sistema de dominació existent, l'oligarquia financera i monopolística, que es manté per una xarxa clientelista trenada entre les elits, finalment no ha pogut ni tan sols incorporar sectors importants de la mitjana burgesia de Catalunya.
Pel que fa a la lluita independependentista, Castellanos va explicar que es va desplegar amb una orientació estratègica ben definida a partir de l’any 1979 (amb IPC, Terra Lliure i els CSPC) que va tenir com a objectiu fonamental el desplegament d’un nou moviment que recollia les lluites de les classes populars. "Cal remarcar com a element important l’arrelament territorial. Durant dècades, els joves independentistes van ser, en moltes comarques, els únics nuclis de conscienciació i mobilització populars a través de desenes de Casals i Ateneus" va remarcar Castellanos.
Pel que fa a la sensibilització independentista actual, Castellanos va exposar que s’ha de tenir clar que ve de lluny i justament el debat entorn de la reforma de l’estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005, només s’explica com a conseqüència d’un intent d’encaixar la consciència independentista que era creixent, i que s’havia estès sobretot després de la repressió del 92. Seguint aquest fil va recordar que la nova onada mobilitzadora comença amb la manifestació del 2006 convocada per la PDD, malgrat l’oposició del PSC-PSOE i de CiU que no hi estaven d’acord.
A tot això va explicar que en el fons de la situació política d’aquests darrers anys hi ha la crisi econòmica general, amb l’empobriment de les classes populars. I concretament amb l’ensorrament de la petita burgesia i la crisi política i econòmica de la mitjana burgesia, tot indicant que "al Principat la credibilitat de l’estat espanyol es troba sota mínims".
Però cal tenir en compte, segons Castellanos, que el moviment independentista combatiu, l’any 2004 ja va traçar la seva línia d’acció per a encarar la nova situació: "treballar per la Ruptura Democràtica per la Independència, tot mantenint i desenvolupant també la Unitat Popular; la Unitat Popular (que agrupa els sectors socials en lluita i que representa els interessos de les classes populars i inclou diferents experiències polítiques, entre les quals la CUP) és la que hauria de garantir la Ruptura i el caràcter Popular i d’Esquerra dels canvis polítics i socials".
Castellanos va acabar exposant les accions principals que ara ens han de portar a la independència que són la ruptura institucional; el procés constituent; i l’extensió i el reforçament territorial en defensa del Referèndum i de la República Catalana independent. "El desplegament territorial torna a ser, altre cop, fonamental", va afirmar Castellanos com a cloenda.
Operació Garzón contra l’independentisme i critica al radicalisme utòpic
En el decurs de les dues intervencions i del debat, es va denunciar la “commemoració feliç” dels 25 anys de Barcelona 92 que es vol fer, i el fet que l’operació Garzon contra l’independentisme és silenciada; i es va recordar com les mobilitzacions i les denúncies de les tortures d’aquella operació van contribuir a estendre l’independentisme.
També es va criticar el radicalisme utòpic que floreix com a forma de distorsió en moments de ruptura, i es va posar en evidència la necessitat de portar a terme la ruptura independentista per a poder aconseguir avanços socials importants.
El proper divendres 10 de febrer serà el torn d'Albert Botran, diputat de la CUP al Parlament, amb la conferència que porta per títol “2017: Referèndum, Ruptura, República”, i que tindrà lloc al mateix ateneu també a les 19.30h. Aquests actes volen ser una reflexió oberta sobre els reptes del procés de ruptura independentista seguint el fil històric de la lluita social i nacional.