El Mundo revelava fa dos dies que «Un funcionari fa més de 10 anys que cobra com a cap sense anar a treballar». Òbviament la notícia va escampar-se ràpidament, arribant fins i tot a mitjans internacionals, convertint-se en un exemple del desgavell de l’administració pública i del descontrol dels funcionaris, un col·lectiu que ja es troba sota sospita permanent de treballar poc.
Pocs mitjans han anat, però, més enllà de l’anècdota i el comentari fàcil sobre funcionaris i han tractat d’explicar qui era Carles Recio i com hauria aconseguit un privilegi tan poc habitual, també en la funció pública. Entre aquesta Levante, qui ha oblidat recordar que té a Recio entre els seus col·laboradors, l’últim article del qual sortia publicat el mateix dia que es destapava l’escàndol.
Fins i tot El Mundo, quan ha fet un perfil del personatge, s’ha deixat portar per les facetes més polèmiques i excèntriques –els còmics eròtics i els seus negocis amb la prostitució-, molt cridaneres però poc útils a l’hora d’intentar entendre els fets. El seu passat a l’extrema dreta i el blaverisme -accions violentes incloses-, cabdals en la història, queden en segon terme. Cal anar a El Temps o Vilaweb per poder llegir perfils de Recio que ajudin a entendre perquè se li va crear una plaça ad hoc per a ell sense ni tan sols l’obligació d’anar a treballar.
La història de Recio podria servir per explicar com el PP va utilitzar les administracions públiques per a cooptar el blaverisme i aconseguir l’hegemonia política i electoral al País Valencià durant més de vint anys. El mateix president de la Diputació que va col·locar Recio, Fernando Giner, va protagonitzar un dels casos més sonats de transfuguisme des de la Unió Valenciana als populars i així va aconseguir controlar la institució provincial.
A més, el cas de Recio no és aïllat. Fa anys que els sindicats denuncien l’existència de nombrosos zombis a l’administració pública. Càrrecs creats per pagar favors polítics i mantenir fidelitats. I «l’operació neteja» que van prometre els nous gestors guanyadors del 2015, sembla que no acaba d’arribar.
