Quan ja sembla impossible empitjorar-la, la dispersió segueix tenint cada any una altra volta de rosca. 2017 s'inicia amb sol dos presos en presons basques (tots dos amb malalties greus) i un 81,8% allunyat a més de 500 quilòmetres. A més, ja són deu els que no tenen cap company del Col·lectiu a la presó, ni tan sols en altres mòduls, segons informa Gara
La mobilització convocada avui en Bilbo per Sare i que es presumeix massiva suposarà que centenars i centenars de familiars i amics facin un parèntesi en els viatges a les presons, en un cap de setmana intensament hivernal i per tant amb perill afegit. Aquests desplaçaments són cada vegada més llargs de mitjana, atès que 2016 ha ofert un nou enduriment de la dispersió, constatable en el mapa adjunt.
Si l'any passat per aquestes dates la dada destacada per GARA era que passava de la meitat el nombre de presos tancats a Andalusia, el País Valencià i més enllà de París, després dels moviments dels últims dotze mesos aquesta cota s'acosta ja gairebé al 60%. I afloren altres xifres escandaloses, com que no arriba al 20% la cota dels qui estan presos a menys de 500 quilòmetres de casa. Són concretament 66 sobre un total de 346 (descomptant els tres a la presó atenuada al seu domicili); és a dir, el 19%.
Encara que dirigents polítics com Alfonso Alonso (PP) argumentin que l'objectiu de la política penitenciària no és tant allunyar sinó impedir que s'agrupin els presos, la veritat és que en algunes presons sí hi ha grups significatius de presos bascos... i sempre molt lluny. Puerto de Santa María (Cadis) se situa al capdavant amb 23, inclosa Arantza Zulueta, única dona, en situació de dur aïllament. Li segueixen en nombre Murcia (18); les presons del País Valencià, Albocàsser, a l'Alt Maestrat (16); Picassent, a Horta Sud (15); Huelva (14); Albolote, a Granada (13); Botafuego, a Algesires, l'extrem sud de la Península (12); la del País Valencia de Villena, a l'Alt Vinalopó (11); i Curtis, a la Corunya (11), en el vèrtex de Galiza on a més hi ha vuit presos encara més allunyats, en A Lama (Pontevedra).
Pel que fa a l'Estat francès, el repartiment resulta més homogeni, però 42 dels 76 presos i preses basques estan a París o més lluny, destacant els nou empresonats en Fleury-Mérogis. En Baiona no hi ha cap i únicament vuit poden considerar-se a prop: dos en Mont de Marsan (Landes) i sis en Lannemezan, una mica més allà de Tarbes, al Pirineu central.
Fins a Madrid es buida
En l'Estat espanyol es constata que a més d'haver-hi solament dos presos en presons basques (Aitzol Gogorza i Txus Martín), les presons més properes han estat gradualment buidades de bascos. A manera d'exemple, en la més propera, Logronyo, ja solament hi ha un quan fa cinc anys, després de la decisió d'ETA, eren sis; a Burgos han baixat de sis a tres en aquest període; en Mansilla (León), de catorze a tres; en Villabona (Astúries), de tretze a tres; i en les aragoneses de Zuera i Daroca, de 26 a nou i set a dues, respectivament.
Fins i tot les presons de l'àrea de Madrid, que al seu moment van englobar a gran part del Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos, avui amb prou feines reuneixen a 7% (i això sumant les manxegues d'Ocaña i Herrera de la Manxa). Diríase que el Govern espanyol les considera massa properes.