Ahir va viure’s una situació inèdita a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. El suposat denunciant d’un presumpte delicte, el metge de l’ambulatori Peracamps que hauria estat coaccionat pel regidor de la CUP Josep Garganté, va arribar davant el jutge i va assegurar que ell mai havia formulat aquella denúncia –algunes notícies continuen informant que la va «retirar», el que no és massa exacte- i que pensava que s’havia limitat a oferir una declaració per a una investigació policial.
La notícia és prou sorprenent, ja que deixa moltes preguntes a l’aire, algunes de les quals formulades per Andreu Barnils a Vilaweb:
- Si el metge no havia marcat la casella de denúncia, qui ho havia fet?
- Si en realitat sí que havia denunciat i després s’ha desdit –podia haver retirat la denúncia, però no va dir això, va dir que mai l’havia posada- per què no ha dit la veritat?
- Podria ser –com assegura la CUP– que una facció de la Guàrdia Urbana ha provat de crear un muntatge contra un regidor electe?
- Si durant tot aquest temps no hi ha hagut «cas Garganté», per què s’han omplert tantes notícies i s’hi han dedicat plens municipals específics?
Però en lloc de mirar de resoldre aquestes preguntes, la majoria de mitjans han optat per donar un perfil baix a la cobertura –de les mencions en portada quan va filtrar-se el vídeo de les suposades coaccions s’ha passat a l’extrem de La Vanguardia, on la notícia s’ha de buscar a la secció local– amb la informació justa de l’absolució. També ha canviat el to. El Periódico assenyala avui que es tracta «delicte de coaccions lleus (…) suposadament comès el passat 23 de març». Però en portada, el 8 i 9 d’abril, era molt més taxatiu: «Garganté va intentar que un metge acusés la Guàrdia Urbana» i «Garganté es nega a dimitir després de pressionar un metge».
Amb aquesta absolució sembla que es tanca definitivament el «cas Garganté», però algun dels mitjans que li han donat tanta cobertura durant aquests mesos s’atreviran a obrir el «cas Guàrdia Urbana»? Finalment s’investigaran aspectes tan espinosos com la presumpta infiltració d’elements d’extrema dreta al cos? O la sistemàtica presència policial en els reconeixements mèdics de detinguts, una pràctica que vulnera els protocols de prevenció de la tortura? Unes investigacions que potser podrien evitar un nou «cas Ciutat Morta» en el futur i les posteriors mea culpa periodístics.
