Poema llegit al Saló de Plens de Tarragona en estripar la fotocòpia d'un retrat del rei d'Espanya

 

 

 

 

 

 

 

Ni rei de copes
Ni rei de bastos
millor, Abdó Terrades
i “El rei Micomicó”.

Ni rei d’oros,
ni rei d’espases!
Antimilitaristes sempre!
I no “el rey que rabió”...

de Chapí,
que en va fer el cant,
i no és sant
de la meva devoció.

“Jo vull ser rei”,
deien Els Pets.
I l’Evaristo parlava
dels que pixaven drets.

Drets de totes
i tots,
xafats amb ganes
pel fill de l’altre

I pels drets,
pels nostres drets.
I pels nostres, per l’Acràcia, el Socialisme i la República Federal
Pere Lloret i Pi i Margall, Estanislau Figueres i l’Alomà,
La democràcia i la decència
L’alegria i els balls robats
Siguem dignes de la gent,
tota la bona que ens ha precedit,
i cantem amb Ubu rei,
fins a perdre la veu:
“Visca Polònia i el pare Ubú!”