El regidor de la CUP de Vic, en una entrevista a NacióDigital, assegura que "l'única violència a Catalunya és la repressió de l'Estat" per ser independentista
L'edil, investigat per incitació a la sedició, ha entregat el passaport aquest matí als jutjats de Vic per ordre de l'alt tribunal
Joan Coma (Vic, 1981) ja és a casa. Després de més de 24 hores detingut pels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, el regidor de la CUP de Vic és a casa "satisfet, tranquil i emocionat", així ho ha explicat en una entrevista a NacióDigital. El cupaire assegura que la detenció no va estar pactada, sinó que "es va compaginar els escenaris menys lesius per les dues bandes".
Coma, investigat per un presumpte delicte d'incitació a la sedició, encara arrossega les llargues hores d'espera que ha passat tancat en els diferents furgons que l'han traslladat fins a Madrid i pels calabossos on ha dormit. Assegura que si "intentaven sembrar por només han recollit solidaritat" i que el cas –especialment les preguntes de la Fiscalia- despullen l'Estat i el seu sistema judicial. El regidor vigatà ha entregat el seu passaport aquest dijous al matí al jutjat de Vic.
- La seva detenció ha estat resposta unitàriament pel sobiranisme i els suports han estat molt amplis, tant des de Vic, com del conjunt del país. Tanmateix, fins a quin punt et sorprèn el silenci des de partits amb una tradició democràtica, com el PSC, pel fet de ser una denúncia de l'extrema dreta i que el jutge i fiscal assumeixin aquest cas com a propi?
- Estic una mica decebut i em sap una mica de greu per ells mateixos, perquè a dins el PSC encara hi deu quedar algú demòcrata, però és una vergonya que un partit històric a Catalunya com aquest mantingui el seu silenci davant d'un cas que neix de l'extrema dreta vigatana. Que calli, que miri cap a una altra banda o que, fins i tot, doni suport com ha fet amb el cas de Francesc Homs, jutjat pel 9-N, confirma la deriva que els porta com a extinció com a partit democràtic del territori català. D'altres partits, com PP o Ciutadans, es dóna per descomptat, amb el PSC encara hi havia certa esperança.
- Com es va produir la detenció?
- Tots sabíem els escenaris que generaven més conflicte per la nostra banda i per la dels Mossos. Sense pactar, es va donar la circumstància que es va poder compaginar els escenaris menys lesius per les dues bandes i vam quedar a Correus, on es va practicar la detenció. El tracte va ser correcte.
- Després de Correus, quin recorregut va fer?
- Vam parar a la comissaria de Vic pels papers de la detenció, després cap a Manresa fins a Sant Andreu de la Barca. Un cop allà els Mossos van entregar-me a la Guàrdia Civil, que va escorcollar-me i em va treure totes les pertinences.
De Sant Andreu vam anar fins a Tres Cantos, al nord de Madrid. Em van fer pujar emmanillat a la furgoneta i després me les van treure. Vaig viatjar en una furgoneta molt vella sense cinturó, que feia pudor de pixats. Aquestes són les condicions materials que està treballant la Guàrdia Civil. A les 22.40 vam arribar a Tres Cantos, on vaig passar la nit.
L'endemà al matí em vaig llevar a les 06.50 i a les 8.25 em va venir a buscar una parella de guàrdies civils amb una furgoneta totalment nova a diferència a la que m'havia portat des de Catalunya, i aquests sí que em van emmanillar durant tot el viatge. Vaig estar emmanillat durant uns 40 minuts fins a l'Audiència Nacional.
- Ha explicat que els guàrdies civils que el custodiaven estaven d'acord amb el referèndum...
- Sis hores de viatge donen per molt. Vam parlar de la qüestió amb els dos que em portaven fins a Madrid, un ho tenia més clar que l'altre, però en cap cas era un no rotund. Tots dos estaven aparellats amb dones catalanes, contents d'estar aquí i continuar aquí. Dins la gran diferència ideològica sempre trobes punts per parlar com a persones raonables. El referèndum és el que pot unir més a totes les persones; no la imposició d'una banda i de l'altra.
- Va canviar el tracte a l'Audiència Nacional, quan passa a mans de la Policia Nacional?
- Va ser el més agressiu i desagradable. Em van treure les ulleres, em van tornar a escorcollar, a llegir els drets i a tancar a un calabós entre una hora i dues. Després vaig poder parlar amb en Benet Salellas [el seu advocat i diputat de la CUP] només 7 minuts, separats per un vidre i a través d'un intèrfon que no ens sentíem bé. Em van tornar a emmanillar fins a la declaració.
- Ha explicat que la primera pregunta del fiscal va ser la dels "ous", te l'esperaves?
- Després de les qüestions rutinàries, la primera pregunta va ser si "para romper un huevo hay que hacer fuerza?". La veritat és que em va descol·locar molt, no semblava creïble. A partir d'aquí, vaig desenvolupar la teoria de la desobediència civil davant del jutge i el fiscal, assenyalant que per superar lleis injustes cal desobeir per construir-ne de noves de justes. Em vaig reafirmar en les declaracions. Li vaig dir que si fos un lladre o corrupte, hi hauria anat corrents, de pressa i espantat; i li vaig dir que no era el cas.
- Fins a quin punt es plantegen reposar el jutge per basar-se en una expressió del codi penal franquista?
- És una opció, però ara de moment, l'únic que està clar és l'estratègia de la desobediència: fem el que fem serà en aquesta línia. Per tant, no acudirem voluntàriament a una nova citació, i així els hi vam fer constar. Aquest cas no se'l creuen jurídicament, sinó políticament. Si se'l prenguessin seriosament, com a mínim, haurien decretat presó sota fiança, i no m'haurien deixat marxar sense pagar una fiança abans, però no és el cas. Ho poden fer servir d'eina de repressió i atemoriment, però de moment no els hi està sortint a compte. Intenten sembrar por i recullen solidaritat.
- Donen per fet que hi haurà judici oral o confien que s'acabi arxivant?
- Sempre he pensat que hi haurà un moment que algú els haurà de dir que deixin de fer el ridícul. Anirà en funció del procés sobiranista de Catalunya i de les eines repressives i de generar por que utilitzi l'estat espanyol. D'esperança amb la gent que hi ha allà a dins, jo no la mantinc, haurà de venir de fora.
- Creu que et fan servir com a exemple d'escarment per la resta de regidors i alcaldes?
- Crec que ara mateix qui està més escarmentat és l'extrema dreta vigatana i no vull dir el nom. Li ha sortit el tiro per la culata. Volia que esdevingués una humiliació per l'esquerra independentista i el món independentista en general, i s'ha quedat sol. Estem sent capaços de reconduir la repressió i convertir-la en esperança i mobilització. Tenim la gran sort que el moviment sobiranista ha trobat eines de mobilització democràtiques i democratitzadores, i els altres no tenen per on agafar-se. Si al màxim que es poden agafar és "que fer trencar un ou, s'ha de fer força" és prou significatiu.
L'única violència a Catalunya en el marc del procés sobiranista és la repressió de l'Estat. Si t'investiguen per posar urnes, per fer un debat al parlament, per no despenjar una estelada, per cremar fotos del rei i si t'investiguen per defensar línies polítiques a favor de la desobediència, és que t'investiguen per independentista. És l'únic denominador comú. En cap d'aquests casos hi ha violència, i en tots hi ha la repressió estatal.
- En les mobilitzacions de suport s'ha pogut escoltar "sense por, ni un pas enrere". Tanmateix, ha passat por?
- En cap moment. L'únic moment que van aconseguir fer-me posar nerviós van ser les dues hores que em van tenir detingut quan ja tenia la llibertat per part del jutge. Van voler escarmentar-me a mi, a la meva família i els companys que m'esperaven a fora. Els vaig exigir celeritat en el procés i que si tardava més volia contactar amb el meu advocat i la meva família per retenir-me de forma il·legítima. Vaig interpretar que era una performance de poder. Quan van decidir deixar-me sortir, em van escortar tots fins a la sortida, molts més policies dels que hi havia al principi.
