Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
cINEMA
El cinema Méliès fa 20 d'història a Barcelona

Des del 1996 amb el millor cinema d'autor. Del 19 al 25 de desembre oferirà entrada reduïda a 3€ i repartirà 1.000 regals per als espectadors.

05/12/2016 Comunicació

El pròxim 20 de desembre farà 20 anys des que el 1996 Cinemes Méliès va obrir les seves portes per primer cop a Barcelona.

Del 19 al 25 de desembre ho celebrarà repartint 1.000 regals entre els espectadors i amb entrada reduïda (3€) per a totes les sessions.

La història dels  Cinemes Méliès de Barcelona, fundats pel cineasta Carles Balagué (La casita blanca, 2002;  Arropiero, el vagabund de la mort, 2008; La bomba del Liceu, 2010), ha estat compromesa des dels seus inicis amb el cinema clàssic, el cinema europeu, alternatiu i d'estrena, amb més de 300 títols clàssics estrenats fins a la data. Una labor que ha contribuït a popularitzar les obres dels grans mestres del cel·luloide com ara Billy Wilder, Joseph L. Mankiewicz, Alfred Hitchcock, François Truffaut, Éric Rohmer, Federico Fellini, Luchino Visconti, John Ford, Luis G. Berlanga, Fritz Lang, Vincente Minnelli, Sam Peckinpah, Josef Von Sternberg, Elia Kazan, Orson Welles, Ingmar Bergman, Luis Buñuel, Pier Paolo Pasolini, Jean-Luc Godard, R. W. Fassbinder i Charles Chaplin, entre molts d'altres.

La trajectòria dels cinemes Méliès ha sigut reconeguda en repetides ocasions per la seva contribució al patrimoni cultural de la ciutat, amb diversos guardons com el Premi Sant Jordi (1996), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) o el Premi Carles Duran (V Premis Barcelona de Cinema, 2006).

Des del 2005 els Méliès formen part de la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig (CICAE) i de la xarxa d'Europa Cinemas.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid