El balanç de la repressió de l'Estat espanyol davant l'independentisme gallec, que va començar l'any 2011, és de cinc militants presos sota mesures excepcionals de dispersió, aïllament i incomunicació, i de 9 processats a l'espera de judici en llibertat provissional. A més, el moviment independentista ha hagut de fer front a una combinació de repressió de baixa i alta intensitat: dures sancions econòmiques, intents d'infiltració policial, identificacions constants, nombroses detencions­, registres de centres socials o il•legalització d'organitzacions polítiques.

Entre el 30 de novembre i el 2 de desembre de 2011, es desplegava a Galícia una operació policial en la que foren detinguts i empresonats quatre militants independentistes gallecs, Eduardo Vigo, Roberto Rodríguez, Maria Osorio i Antom Santos, acusats de pertànyer a una suposada banda armada, «Resistência Galega». 

D'aquesta manera és justificava el relat del Ministerio de Interior amb la finalitat de suspendre les mínimes garanties legals de la llei antiterrorista i alhora criminalitzar el conjunt del moviment independentista gallec, segons informa Terra Liberada, Comitè de Solidaritat Veneçuela amb Galícia.

Poques setmanes abans del procés judicial, el subdelegat del Gobierno espanyol a Galícia, Samuel Juárez, declarava: «Resistência Galega és una organització terrorista». Aquestes declaracions foren refrendades el 25 de juny –quan s'estava celebrant el judici­‒ pel secretari d'Estat, Francisco Martínez, qui va manifestar: «espero que l'Audiencia Nacional ho consideri així».

La sentència de l'Audiència Nacional espanyola de setembre de 2013 considerava provada l'existència d'un grup terrorista i condemnava els quatre activistes a penes d'entre 10 i 18 anys de presó, a més de 10 anys de llibertat vigilada, per pertinença a banda armada, falsificació de documents i tinença d'explosius.

Davant d'aquesta sentència, es ca generar una resposta solidària molt intensa que fins i tot va comptar amb el suport de BNG, Anova, AGE i Esquerda Unida. 

Ceivar, l'Organisme Popular Anti-repressivo alertava que aquesta sentència donava tret de sortida a una «cacera de militants de tota mena d'organitzacions que fins aleshores operaven legalment i que, a curt termini, podien ser etiquetades com a part d'un suposat “organigrama terrorista”, il•legalitzades i perseguides».

Persecució política

Així, amb aquest sentència el Govern espanyol va aplicar la nova llei d'estrangeria que es basa en el que s'ha anomenat "el dret penal de l'enemic". No es cadtiguen les accions comeses, sinó aquelles que podrien ser comeses.

Durant aquests darrers cinc anys, s'han produït diverses detenciona. Més de trenta persones han estat acusades d'"enaltiment del terrorisme", per ser solidària amb les persones repressaliades. Fins i tot, es van produir diverses detencions per a justificar un suposat organigrama terrorista com el cas de Júlio Saiáns que van acusar l'any 2012 de ser «el “tresorer” de Resistència Galega». Finalment, les causes han estat arxivades, tot i que aquest fet no hagi tingut la mateixa difusió als mitjans de comunicació.

El 2014, l'Audiència Nacional espanyola ordenava la detenció de nou militants de l'organització política Causa Galiza, acusats d'«integració en banda armada» i «enaltiment del terrorisme», que varen ser posats en llibertat condicional amb càrrecs i mesures cautelars i que segueixen esperant el judici. En aquest període, fins i tot es va il•legalitzar l'activitat pública de Causa Galiza durant dos anys. 

Els i les preses inicien campanya per tal de reclamar anar a presons gallegues

Els i les preses independentistes gallegues, en base a la llei antiterrorista, se'ls han aplicat mesures excepcionals i il•legals com ara la presó preventiva, l'ús de tribunals excepcionals, la classificación FIES (Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment), la política de dispersió o el règime de primer grau carcelari.

També han patit constants canvis de presó, totes elles allunyades del seu territori. O han passat mesos d'aïllament, sota règim de primer grau, sense cap altre contacte que els carcellers,  o rebent agressions que malgrat denunciar-les han quedat arxivades.

Darrerament, les preses i presos independentistes han inicitat una campanya per tal de reclamar el seu trasllat a presons gallegues. Aquesta reclamació vol acabar amb la dispersió que perjudica greument als amics i familiars del presos.

L'associació Que voltem para a casa! informa que, només al 2016, les famíliales i amistats han hagut de recòrrer 272.892 km i assumir una despesa que arriba a 35.948 euros, per a poder visitar-los durant 40 minuts una vegada a la setmana. 

Se sap que el dret a complir la pena a una presó propera al domicili està reconegut a la legislació espanyola. En aquest sentit, el Comitè Europeu de Drets Humans, així com el Comissionat Especial de Nacions Unides contra la Tortura, instaren en diverses ocasions l'Estat espanyol perquè «eradiqui per complet la figura de la incomunicació, ja que facilita que es cometin actes de tortura i maltractaments», i denunciaren la dispersió penitenciària com «un obstacle pràctic per a la preparació de la defensa» i un càstig per a l'entorn social.