Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
VIOLÈNCIA MASCLISTA
Alfons Quintà assassina Victòria Bertran i se suïcida

L’articulista que era conegut per les seves opinions ferotgement antiindependentistes i anticomunistes en el passat havia estat relacionat amb el món de la recopilació d'informació i els serveis secrets (als anys ’70 del segle XX diversos militants comunistes catalans el van acusar de ser col·laborador de la CIA).  Durant la seva joventut havia estat un "informador" d'en Juan Vicente Creix, Inspector Jefe de la Brigada Política Social de Barcelona.

20/12/2016 Comunicació
Alfons Quintà (Figueres, 1943 - Barcelona, 2016) va assassinar ahir la seva parella, Victòria Bertran  (metgessa al CAP de les Corts de 57 anys), i es va suïcidar. Segons el diari La Vanguardia la mare de la dona assassinada va aturar fa temps a l'escriptor Quim Monzó al mig del carrer al barri de Sant Antoni i li va confessar: "Quintà està boig i tinc molta por per la meva filla". Tot indica que l’assassinat ha estat realitzat amb una escopeta.

Sembla que Alfons Quintà feia dècades que sabia usar armes de foc ja que segons diverses fonts en el passat havia estat relacionat amb diversos serveis secrets (als anys ’70 se’l va arribar a relacionar amb la CIA) i en algunes estades "laborals" a l’estranger havia arribat a dormir amb una metralleta sota el llit. A la dècada dels '90 el seu interès per la geopolítica es va centrar en el Magreb fet que el va portar a recopilar molta informació sobre el Regne del Marroc i contractar un professor particular d'amazic  (també dominava l'àrab, el francès i l'anglès).  Durant la seva joventut havia estat un "informador" d'en Juan Vicente Creix, Inspector Jefe de la Brigada Política Social de Barcelona.

A la dècada dels ’80  Quintà va ser delegat del diari El País a Catalunya i director de TV3 (on va prohibir als treballadors mantenir relacions sexuals entre ells). Després fou col·laborador de El Observador (diari impulsat per Lluís Prenafeta) i el diari Avui on fou conegut per les seves opinions anticomunistes a la columna diària «L'encenall» i al setmanal «Planetàrium». Després fou columnista del Diari de Girona (i ocasionalment del digital ultradretà Libertad Digital) des d’on regularment criticava amb vehemència el procés independentista.

Europa press informa que l'Institut Català de la Salut (ICS) ha convocat un minut de silenci aquest dimarts a les 14.30 hores a 52 ambulatoris, serveis i unitats d'atenció primària de Barcelona per condemnar l'assassinat de la metgessa Victòria Bertran.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid