Mentrestant, n’hi ha que potser es pregunten: ¿i què dimonis és això d’una “totalitat objectiva”? Ras i curt: és com dir “això és el que hi ha”, “avui, no toca”, “les condicions són les que són”, “no hi ha més cera que la que crema”, etcètera. Vol dir que la intervenció sobre la realitat s’ha de fer, segons els que ho manen, amb un determinat cànon interpretatiu (“teoria”), d’acord amb uns paràmetres establerts (“política”), i en unes condicions predeterminades (“organització”). La “totalitat objectiva” és la raó de ser d’un sistema tancat en ell mateix i que no permet cap més canvi que no provingui de la seva pròpia evolució. D’aquesta pretensió d’autosuficiència sorgeixen tant la dictadura estalinista com la socialdemocràcia reformista. La presa de consciència de l’individu a partir de les transformacions econòmiques i socials, de l’experiència de lluita, de l’anàlisi de les relacions de força, de les necessitats no estrictament materials, i no diguem de les formes organitzatives necessàries en cada situació històrica, queden subordinades a la raó del sistema, en la forma partit-Estat. Si hi ha d’haver Judici Final, l’única cosa que ens ha de preocupar en el dia a dia és la part que hi hem de posar per salvar-nos. Però, de Judici, n’hi ha d’haver, sí o sí, com diuen els castissos.
De referèndum, n’hi pot haver. Com pot no haver-n'hi. La qüestió és com s’hi arriba, primer, per imposar-lo, i, si no el pots imposar, per seguir tirant. I, aquí, no s’hi valen, les “totalitats objectives”, sinó la intervenció subjectiva, la consciència individual, la voluntat col·lectiva, l’organització basada en la pràctica quotidiana. Només així el moviment independentista gaudirà de la necessària autonomia per continuar marcant les fites segons la consciència general adquirida.
N.B. L’altre dia, Pau Llonch parlava, aquí, del sindicalisme en uns termes simplificadors, segurament perquè, lògicament, el marc i l’espai no li permetien desenvolupar millor el seu pensament. Em va fer recordar un debat que hi va haver, el 1969, entre representants de l’esquerra emancipadora i antiautoritària alemanya sobre la vigència del llibre de Gyorgy Luckács, Història i consciència de classe. En un moment determinat, va sortir esmentat Erwin Szabó, el primer editor hongarès de Marx i Engels, que sostenia les posicions anomenades “sindicalistes” dins el partit socialdemòcrata de l’època. I deia Szabó: “¿A quines circumstàncies deuen, els sindicats, els resultats que assoleixen? A la seva força econòmica. ¿I a qui déu el partit la poca autoritat que té? Potser a la força econòmica del sindicat, i no a l’inrevés. No el sindicat al partit... Ningú no ha de fer de tutor dels sindicats. Ni tan sols el partit dels treballadors!” Szabó lluitava contra la disciplina centralística, pròpia dels seguidors de les “totalitats objectives”, que no toleren pensament alternatiu ni pràctiques específiques, alhora que posava el focus sobre la relació problemàtica entre partit i classe. Bé, el que jo volia assenyalar és que la força dels sindicats no hauria d’haver estat pas l’econòmica, sinó una altra, de cabdal, per aglutinar la consciència de classe, o sigui, la de revelar l’estat històric concret de les relacions de producció capitalistes, que no són pas una “totalitat objectiva”, immutable, vàlida en si mateixa, sinó que depenen de la lluita antagonista dels treballadors, de la seva capacitat organitzativa, de la seva resolució i de la seva durada en el temps. (Qui en vulgui saber més, per a una altra època, però amb el mateix sentit d’autonomia de classe, podrà llegir amb profit: “La economia "moral" de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII”, d’E.P. Thompson, recollida a Costumbres en Común, Crítica, 1995). I ja que hi som, un apunt sobre "moral". L’esmentat Luckács ja deia a “Els fonaments morals del comunisme” (1919) que “l’economia, per si sola, la transformació de la societat, no està en condicions de crear la nova societat... tothom s’ha de preparar moralment... tothom ha d’estar preparat per a un nou mode de vida: el de l’afecte, la comprensió i la solidaritat”.
