Posant les primeres pedres del Procés Constituent des del moviment estudiantil
A l’inici del curs passat, el SEPC i el conjunt del moviment estudiantil ens vam plantejar un doble objectiu: aturar la implantació del Real Decreto 43/2015, popularment conegut com a 3+2, aprovat pel Consell de Ministres del Partit Popular; i generar, a mig termini, un debat popular i de base sobre el model universitari que volem, lligat amb la construcció de la República Catalana. Valoràvem que era imprescindible que la comunitat universitària i, en general, la societat civil s’impliquessin en el Procés Constituent que estava a punt d’engegar-se, i ens semblava que el que havia faltat sempre al moviment estudiantil –lligar la reacció i la protesta amb la construcció i la proposta– podia concretar-se en els eixos de “reacció al 3+2 com a enèsima imposició educativa” dialogant amb “construcció de la Universitat que volem”.
Referèndums
Durant la primera meitat del curs passat vam convocar referèndums a totes les universitats públiques catalanes on l’aplicació del 3+2 era immediata per tal de deixar palès que l’opinió dels estudiants ha de ser escoltada en tot allò que afecti els centres universitaris on estudiem i ens desenvolupem com a persones. Era tan evident i intensa aquesta demanda de deixar de ser menystinguts d’una vegada per totes, que els rectorats d’algunes universitats com la UB, la UdG o la UPF es van veure obligats a recolzar les nostres convocatòries de referèndums, oficialitzant-les i donant-hi suport logístic.
La participació arreu del país va superar de llarg qualsevol altre plebiscit, incloses les eleccions a òrgans de govern, i la voluntat expressada va ser clara: els estudiants rebutjaven frontalment l’aplicació del 3+2 per més d’un 90% dels vots emesos a tots els referèndums.
Els referèndums, com a eina intrínsecament democràtica, van dotar les nostres demandes d’una legitimitat inqüestionable, que es va veure potenciada per les mocions que es van presentar a múltiples ajuntaments de Catalunya (Girona, Barcelona, El Masnou, Santa Coloma...) exigint el reconeixement del resultats dels plebiscits i que el Parlament escoltés el clam de l’estudiantat i iniciés un procés de debat de fons sobre el model universitari
Mobilitzacions massives
El rebuig al Decret del 3+2 i a les dinàmiques dominants dels últims anys, en què progressives reformes universitàries elititzadores s’han anat aplicant d’esquena a la comunitat universitària, van cristal·litzar en jornades de mobilitzacions intenses a quasi tots els campus de Catalunya, que van culminar amb una vaga estudiantil el 3 de març. La vaga va ser l’eina que va permetre’ns superar el nostre sostre de socialització de demandes per tal d’exportar la problemàtica i la mobilització fora de l’àmbit universitari. Aquell dia, van sortir més de 15.000 persones als carrers sota el lema inspirat en l’èpica zapatista “Mai més una Universitat sense nosaltres”.
Moció al Parlament de Catalunya
Arribats en un punt en què les demandes del moviment estudiantil havien estat assumides com a pròpies per tots els agents de la comunitat universitària –estudiantat, personal docent i investigador, personal d’administració i serveis, comitès d’empresa i fins i tot alguns rectorats– vam considerar que havia arribat el moment de trencar l’històric aïllament de les lluites estudiantils i forçar postures desobedients del Parlament de Catalunya vers el Govern de l’Estat espanyol: volíem que la implantació del Decret del 3+2 fos paralitzada a totes les universitats catalanes, i que s’obrís un procés de debat sobre el model universitari que tenim el deure de construir per la futura República Catalana.
A través de la CUP-CC, el 21 d’abril vam presentar una moció al Parlament (Moció 24/XI sobre el model universitari), amb el doble objectiu de millorar les condicions materials d’accés a la universitat, i de paralitzar la implantació del 3+2 mentre no es tingués, en el context del Procés Constituent, un debat de fons i amb participació real de la comunitat universitària sobre el model d’Universitats que volem.
Aquest debat de fons es tindrà via la creació d’espais formals de debat durant aquest curs que iniciem, que comptaran amb la participació de tota la comunitat universitària i amb el recolzament, legitimitat i suport logístic del Govern de la Generalitat i de les universitats públiques catalanes.
Junts pel Sí, la CUP-CC i Catalunya Sí que es Pot van votar conjuntament a favor de la majoria de punts la moció. Malgrat que considerem positiu que les forces independentistes i de l’esquerra escoltin i recolzin les iniciatives democràtiques i de participació popular que han de ser la base sobre la qual es construeix el Procés Constituent, considerem que JxS està desplegant una política de doble fil: mentre ensenya la seva cara més simpàtica i defensa de paraula un sistema educatiu per a tothom, bloqueja propostes nascudes als moviments populars com la ILP d'Educació, i no aplica els mandats parlamentaris com la rebaixa d’un 30% en les taxes universitàries. Cal tenir en compte que les taxes universitàries a Catalunya són de les més altes de la Unió Europea, i les més altes amb diferència de l’Estat espanyol, malgrat tenir la Generalitat les competències en aquesta matèria transferides.
És a dir, el govern de JxS invalida els mandats democràtics de la màxima institució legislativa catalana mentre imposa la seva voluntat política de seguir aprofundint en els processos de neoliberalització dels nostres serveis públics. Des dels moviments populars, ens preguntem quin és el paper d’ERC en el desplegament d’aquestes polítiques il·legítimes quan les seves bases surten al carrer amb nosaltres, mentre els seus dirigents fan seguidisme de les iniciatives mercantilitzadores impulsades pels darrers governs convergents, que converteixen l’educació de qualitat en un privilegi.
Espais de debat sobre model universitari i Procés Constituent
Els Espais de Debat sobre model universitari que tindran lloc a les universitats catalanes aquest curs haurien de ser entesos com a iniciativa integrada en la primera fase del Procés Constituent: els debats preconstituents que haurien de servir per començar a dissenyar, amb participació de la societat civil catalana, la Constitució de la futura República Catalana.
Fóra bo que les forces parlamentàries independentistes, inclosa la CUP-CC, detectin les potencialitats d'iniciatives com aquesta, que per una banda activen un full de ruta que havia perdut pistonada els últims mesos, i per l'altra encaixen a la perfecció amb el nou escenari preconstituent que s’obre després de l’aprovació de la qüestió de confiança de Puigdemont, creant també sinèrgies amb el sector dels Comuns. La radicalitat democràtica que revesteix el nostre projecte de construcció d'un nou sistema d'educació popular, públic i de qualitat és totalment indestriable dels principis sobiranistes d’aquests sectors.
Potencialitats del moviment estudiantil en la lluita per l’alliberament nacional
Les dinàmiques ràpides i flexibles del moviment estudiantil el converteixen en un agent potencialment mobilitzador de masses i, a més, potencialment aglutinador de lluites; amb capacitat d’exercir de catalitzador en moments clau, i d’activar-se de forma ràpida: la lluita estudiantil podria representar un abans i un després, passant de les reivindicacions pròpies a sumar altres forces i guanyar el suport de la societat no organitzada, per posar en debat el model econòmic i social i la institucionalitat vigent.
Cal que el moviment estudiantil siguem un exemple pel poble català: iniciatives com els Espais de Debat sobre Model Universitari forcen que el Procés Constituent avanci i potencien al seu torn l’activació d’espais similars en altres àmbits que pateixen situacions insostenibles (Sanitat, Cultura, Territori i Sostenibilitat...). I a més, de retruc, avancem en termes materials aprofitant l’embranzida del Procés Constituent per posar el focus sobre les nostres demandes i propostes, i generem l’oportunitat de construir un sistema educatiu públic i popular.
Val a dir, a més, que el poder de convocatòria del moviment estudiantil no només és alt, sinó que va associat a una capacitat de mobilització ràpida. Aquestes potencialitats hem d’aprofitar-les davant del més mínim atac de l’Estat espanyol contra les organitzacions o persones que lluitem per assolir la independència de Catalunya. Els estudiants hem d’estar preparats per mobilitzar-nos davant la repressió estatal, i hem d’intentar generar una onada expansiva al nostre voltant que pugui facilitar el desencallament de la situació de bloqueig que vivim, escapant del processisme i evitant el tancament del cicle polític, desencadenant accions de solidaritat de tipus divers entre el poble i potenciant que la societat civil retorni als carrers i reprengui el lideratge del moviment independentista.
*Aina Delgado Morell ha estat la Responsable Nacional de Relacions Polítiques del SEPC durant el curs 2015-2016; Aida Sanuy Perpinyà ha estat Responsable Nacional d’Organització del SEPC durant el curs 2015-2016