Hi ha dues exposicions al Born que, degut a la col·locació de l’estàtua del tirà, que s’ha endut tots els focus, s’han comentat poc. A la primera d’elles: “Això em va passar” hi ha el testimoni, punyent, de persones torturades per la brigada politico-social i alguns guàrdies civil; una exposició molt lloable doncs, després de quaranta anys de democràcia, era lamentable que es mantingués oculta la brutalitat utilitzada contra els presos polítics.
Dissortadament els impressionants testimonis que surten allà, tots, amb una sola excepció, d’un membre de l’anarquista MIL, són militants d’organitzacions comunistes. Els homes i dones que expliquen les sevícies a que van ser sotmesos mereixen tot el meu respecte i reconeixement com a lluitadors per la democràcia, la llibertat i els drets socials conculcats per la dictadura. Altra cosa és la parcialitat dels organitzadors que amb vint testimonis reflectits no n’han posat ni un de torturat pel seu catalanisme i, els asseguro, que del període que trien, 1960-1978, va haver-n’hi molts, moltíssims, entre ells companys meus del Front Nacional de Catalunya. Es deplorable que una iniciativa que, en principi, només mereix que elogis; la parcialitat l’hagi malmès; sense menystenir la lluita dels grups comunistes, cal deixar clar que la lluita contra el franquisme no només la van dur ells i, plantejar-ho així, és sectarisme.
L’altre exposició: “Franco, Victòria, República” ha tingut molta ressonància per l’exhibició de l’estàtua del sàtrapa davant del Born; no entraré en això doncs la reacció popular ha posat les coses en el seu lloc forçant la retirada vergonyant. Tot i així em pregunto: no era conscient l’Ajuntament que aquesta exhibició pública representava un escarni i un ultratge a les milers de víctimes i represaliats i a la lluita, esforços i sacrificis dels que es van enfrontar a la dictadura?. No sabien que aquest assassí i els que el secundaven va intentar esborrar Catalunya del mapa?
Referent a l’exposició, amb algunes excepcions, la temàtica desenvolupada la trobo correcta; però vull ressaltar una d’aquestes excepcions. Es destaca que l’estàtua de Pau Casals al Turo Parc fou “encarregada per l’alcalde socialista Narcís Serra” però, més endavant en el plafó que parla de l’estàtua de Franco quan estava al castell de Montjuïc s’omet la forta campanya, amb el suport de la revista “El Llamp”, que va iniciar el “Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys” perquè aquesta estàtua fos retirada de Montjuïc, on projectava una sinistra ombra sobre la tomba de Companys i dels altres afusellats que reposen en el Fossar de la Pedrera. Es va enviar una instància a l’Ajuntament, presidit per Pasqual Maragall, i un munt de postals a Narcís Serra, ministre de Defensa a Madrid; ni l’un ni l’altre ens van contestar: només amb un silenci políticament significatiu a part de mal educat.
I, ara, referir-me al nivell tècnic de l’exposició “Franco, Victòria, República” que és nul. Les exposicions tenen com a objectiu una exhibició d’objectes, documents, fotografies etc. per explicar, informar i il·lustrar sobre un tema però, és clar, per aconseguir això, el material exposat, s’ha de poder veure i llegir cosa que en aquesta mostra és impossible. La majoria de documents estan reduïts a una mida que els fa il·legibles, alguns cal agenollar-se per veure’ls. La pantalla on s’emeten els vídeos és més petita que una consola domèstica i el volum –quan n’hi ha- és inaudible de tan baix; en un altre cas hi ha tres pantalles en columna i, el dia que vaig anar-hi, funcionaven totes alhora el que organitzava un garbuix que no permetia entendre res. Els plafons metàl·lics reflecteixen la llum entorpint la visió de les coses. Es una llàstima que amb els tècnics de que disposa l’Ajuntament s’hagi fet un despropòsit com aquest, em diuen que el muntatge ha costat 200.000 euros; francament no es veuen per enlloc.
I, ara, entro en el fet important d’aquesta exposició; s’ha fet a la sala Casanova del Born on hi havia l’exposició permanent –molt bona- que explicava els fets de la guerra de Successió i la desfeta de Catalunya. La sala s’ha desmantellat per posar els plafons de l’actual exposició; aquests plafons podien anar perfectament a la paret exterior de la sala Casanova, o bé de la sala Moragues. Entre les parets de les sales i les columnes hi ha lloc de sobres i no calia desfer una exposició per posar-ne una altra que sembla feta per criatures. I, torno a preguntar, un cop aquesta mostra finalitzi es restituirà la antiga exposició sobre els fets de l’onze de setembre? o bé tot el muntatge és només un pretext per fer desaparèixer la part més emotiva del que representava tot el conjunt del Born?
Espero una resposta dels organitzadors.
Robert Surroca i Tallaferro (exmilitant del FNC i Catalunya Lliure)
