Les setmanes i mesos que vindran tindran una importància transcendental perquè portaran a un moment de resolució dels esforços de mobilització que hem fet al llarg de més de deu anys. Hem mantingut la tensió mobilitzadora, i els 72 diputats independentistes han superat, amb responsabilitat i coherència, les complexitats de la Qüestió de confiança i el Debat de política general, que han culminat amb la incorporació del Referèndum per la Independència -amb data inclosa- en el Full de Ruta.
Hem aconseguit, doncs, uns primers objectius, però ara hem d’encarar un camí difícil. És per això que, com hem hagut de fer de manera permanent, haurem de fer ara un nou esforç important d’adequació de tots els actors al nou context que s’està configurant. Una primera qüestió és, doncs, aconseguir que el màxim de persones al nostre país es facin conscients del moment històric que vivim i actuïn conseqüentment, tant des del Parlament i el conjunt de les institucions representatives, com des de la ciutadania, preparant les mobilitzacions que seran imprescindibles.
El moment present del qual partim ve definit, d’una banda, com hem apuntat, per una mobilització popular creixent dins la societat catalana. I d’altra banda, per una debilitació de l’estat espanyol, que està travessant una forta crisi en tots el àmbits. Noes tracta tan sols d’una dificultat per a formar govern sinó que ens trobem davant una veritable crisi d’estat. L’estat espanyol és, en aquest moment, un estat fallit! El bloqueig de les institucions polítiques és un reflex d’una situació de fons que revela una manca de projecte polític i social capaç de poder aplegar sectors importants de la societat darrere seu. És com si la Història hagués passat comptes finalment amb un poder polític i social espanyol immobilista, que s’ha basat només en la repressió de les idees i de l’acció i en l’espoliació de la població i el clientelisme econòmic i la corrupció dels càrrecs públics. El poder espanyol paga ara l’engany d’una transició democràtica fallida i d’haver construït una carcassa formalment democràtica sense ruptura amb l’aparell de dominació del franquisme. Aquest enfonsament no implica, però, incapacitat per exercir la violència. Es necessari que mostrem la nostra cohesió i la nostra energia en la lluita per la República Catalana.
Només la ruptura independentista pot crear condicions (dins la nació catalana però també dins les altres nacions de l’estat espanyol) perquè aquesta paràlisi política sigui desbordada. Sense la independència de Catalunya no hi ha canvi possible.
La ruptura independentista per la República Catalana
Avancem cap a la ruptura democràtica, per la República Catalana i la independència.Estar convençuts d’això és una qüestió fonamental per tal de poder-nos-hi preparar adequadament. I cal tenir assumit que aquesta ruptura té dues expressions principals: La ruptura en el camp institucional amb l’estat espanyol (Lleis de desconnexió, estructures d’estat i Referèndum) d’una banda i les mobilitzacions i les accions de resistència pacífica adequades per una altra, per consolidar i defensar els avenços assolits.
La nostra reflexió principal haurà d’estar adreçada a argumentar a favor de la República catalana independent, a explicar la importància de la unitat en el pensament i en la acció de tots els actors. El debat del pressupost requerirà el mateix grau de fermesa i de consciència dels nostres representants que la que ha tingut lloc recentment, per a no desatendre el mandat popular. Haurem de treballar conjuntament en la defensa del nou estat, posant en evidència les possibilitats de progrés social, econòmic, cultural i mediambiental d’aquesta conquesta política; i també en fer palesos els perills que poden representar les falses vies, que la propaganda contrària a l’estat sobirà propi ens anirà presentant. Uns perills que s’hauran de combatre amb un reforçament ideològic adequat i per mitjà d’un debat obert i participatiu.
El paper de les forces polítiques
Ara que els actors institucionals han començat a orientar les tasques de la ruptura, és molt important fer propostes per a ajudar a situar de la millor manera possible l’acció de les diferents forces polítiques i el paper que caldrà que faci cadascú.
És per a això que cal esforçar-se per enfortir àmbits unitaris, per empènyer amb força propostes i mobilitzacions de ruptura, pensar en clau d’hegemonia de les idees i no dels interessos partidaris, fondre en una sola fita les reivindicacions nacionals i socials; sumar els ‘Comuns’ per la base, posant en raonada contradicció el discurs oficial i la realitat de l’estat espanyol.
En definitiva és l’hora de la responsabilitat històrica;de la intel·ligència política; de la generositat personal i partidària; i de la valentia i la tenacitat. Cal que el debat sobre els pressupostos permeti posar en funcionament les estructures d’estat i endegar les lleis de desconnexió i fer possible convocar, i finalment guanyar, el referèndum sobre la independència. Tenint en compte que, sempre en aquest camí, caldrà saber superar els diferents entrebancs avançant, sense aturador, vers aquest objectiu de la independència avalada per la voluntat popular.
El procés constituent: com, quan i qui?
En aquest context general és del tot convenient preguntar-se quin paper han de tenir les diferents fases d’aquest procés de ruptura i el debat constitucional. Des del nostre punt de vista, és imprescindible continuar defensant la necessitat de portar a terme un debat constituent participatiu i mobilitzador, perquè només una consciència popular àmpliament estesa entorn d’una pràctica participativa en la construcció del nou país, ens aportarà la força necessària per a la ruptura i el pas a la nova República independent.
No es tracta, doncs, que cada sector ideològic es posi ara a defensar les seves dèries particulars (cosa que portaria a un cert bloqueig que només crearia un ‘soroll’ desorientador), sinó d’aconseguir posar les bases generals que ens permetin construir un marc polític (la República catalana independent) que faci possible una intervenció popular profunda en la definició dels objectius i les pràctiques polítiques i socials del nou estat. En resum, cal garantir que el procés de construcció del nou estat independent es faci des de la base i amb la participació de tothom.
Aquesta precisió en la tria de les línies fonamentals del debat es pot articular adequadament si els diferents partits i organitzacions de la societat civil apliquen l’esperit i la lletra dels acords del Parlament del 27 de juliol d’enguany, superant la temptació de satisfer només la pròpia clientela i posant per davant l’elaboració d’un marc de convivència: la Constitució, que aprofundeixi en la democràcia política, econòmica i social. Les forces polítiques i socials hem d’emprendre, al llarg dels mesos vinents, les tasques del Debat Constituent com a instrument no sols de sensibilització sinó també de veritable motor de la mobilització popular i de la construcció col·lectiva del model de país que necessitem.
Cal treballar perquè els diferents debats permetin connectar amb les aspiracions més sentides per la ciutadania catalana, de manera que les opinions recollides serveixin per a definir aspectes essencials del marc constitucional de la República Catalana Independent. L’esforç de preparació i d’interacció amb els diferents sectors populars, s’ha de fer de manera oberta i, ha de ser molt important des del primer moment. Si es treballa d’una manera adequada, la tasques de debats i mobilitzacions constituents hauran d’ajudar, com a conseqüència primera, que els àmbits unitaris de debat que es creïn, tant a nivell sectorial com territorial, s’organitzin en defensa de la República catalana independent.
En aquesta tasca hi té un paper determinant el moviment social i les seves organitzacions, que són les responsables de la coordinació i l’aplicació del procés de Debat Constituent participatiu; un procés que s’ha de considerar obert amb els acords recents presos pel Parlament de Catalunya per a ajudar a dinamitzar-lo.
Donar vida a la República catalana independent
El nostre objectiu en el moment present és donar vida a la República catalana independent, construir-la i defensar-la. Per a fer això caldrà que aprenguem a actuar com si ja fóssim la República i la nostra funció fos, en conseqüència, construir i defensar el nostre estat. Toca deixar de banda la fins ara necessària actitud de descontents mobilitzats, per emprendre la recta final del procés amb visió estratègica de constructors del nostre futur col·lectiu.
De fet ja estem començant a emprendre aquesta tasca perquè és evident que ningú ja no confia en el marc polític de l’estat espanyol a l’hora de pensar resoldre problemes reals de fons en la majoria dels àmbits de la nostra vida econòmica i social. Però cal que aquest canvi de mentalitat esdevingui, a partir d’ara, efectiu i que ens posem a fer pinya per a construir i defensar, amb totes les nostres forces, la República catalana independent que en aquests moments ja mostra, en mil i una expressions de la nostra societat, la seva ferma i clara voluntat d’existir.
Drassanes per la República Catalana
Octubre de 2016
