Tothom ho té clar, que ara entrem en un moment decisiu del nostre camí cap a la independència.

Davant la importància de la situació s’imposen les grans paraules i les grans decisions. Ja no ens trobem en un moment en què tinguin cap mena d’interès les postures estètiques dels uns o dels altres, de cara a acontentar la pròpia clientela. No serveix de res fer proclames d’autopromoció dient que “som els millors i hem de dirigir el procés i el pacificarem”; com tampoc és el moment de rebequeries amb la intenció de “marcar paquet” davant els qui ho voldrien rebentar tot perquè no es troben còmodes en una estratègia independentista.

Els mesos que vindran, la vanitat i la xuleria, s’hauran de guardar a la butxaca, perquè no entren en el programa. Només valdran els fets: avançar cap a la ruptura, fer pinya contra la repressió, mobilitzar-se de manera regular amb força i determinació, sense ni un bri de por, perquè estarem construint i defensant la nostra República Catalana independent. L’Onze de Setembre significarà el tret de sortida d’aquesta nova manera d’entendre les prioritats polítiques. 

Tothom s’ha d’afegir a les mobilitzacions perquè cal que siguin un crit gegantí de llibertat que es pugui sentir i veure arreu del món.

S’ha abaixat el teló, l’espectacle (si n’hi havia) s’ha acabat. 

I comença la feina de construcció, organització i consolidació de la nostra República. Aquest és l’objectiu que emprenem aquests dies ... i fins al final!