Peppa és una truja (la femella del porc).
L'empatia que desperta aquest personatge cap als infants és immensa. La veuen com a una companya, com a una amiga. Saltant als tolls de fang. Sempre als tolls de fang.
Un dels diàlegs cèlebres d'aquesta sèrie, i que és aclaridor del desgavell humà cap els animals, és sens dubte aquest:
El meu pare també va treballar a un circ (deia Emily Elefant).
A quin número (circense) treballava? (li pregunta Peppa).
-I aquella amb cara d'estupor contesta- Era el que repartia les entrades.
Els humans donem per cert, per evident, que els animals són coses, utensilis, objectes de consum. No formen part del nostre món. Però això no és cert.
Al món de Peppa viuen burros, vedelles, toros, conills, zebres, gossos, llops...
Els nens i nenes sí que entenen aqueix món. Saben formar part d'ell. Però... nosaltres, els adults (la gran majoria d'adults), no. Estem corromputs pel temps, pels costums, per la inèrcia de la nostra vida omnívora i especista.
El circ de Peppa no tenia cap número amb animals. Eren elles i ells els que feien malabarismes i atraccions, sense ser objectes. Perquè els animals no són objectes, són vides. Que senten. I tot i que això siga difícil de veure, és així. No pas d'una altra manera.
Vam ser infants, verges i aprenedors de la realitat. Potser siga aquest el moment de tornar a ser verges i mirar el nostre món tal i com és, lliure. Sense haver d'empresonar animals, o menjar-nos-els.
La canalla no pot ni imaginar aquestes coses. Són dolentes. Ningú o ninguna pot fer-se la idea de menjar a Peppa o qualsevol dels seus amics. Ni de tindre'ls com a objectes. Perquè els objectes són els que usen a la sèrie Peppa. Els objectes de veritat. I el menjar, vegetals.
Manuel Sáez. Membre d'Iniciativa Animalista.
