Un milió de catalans hem sortit al carrer. Això significa, més o menys, un 13’3% dels habitants del país, nadons inclosos. Com que ja sabem allò de que el 87’7% es van quedar a casa i bla, bla, bla, voldria fer una petita comparativa:
Seria com si 5’5 milions d’espanyols s’haguessin manifestat (he descomptat de la xifra el milió de catalans).
Seria com si 42’5 milions de ciutadans dels Estats Units haguessin sortit al carrer alhora.
Seria com si 68 milions de ciutadans de la Unió Europea haguessin omplert les places de les seves ciutats o, si ho preferiu, com si tots els ciutadans de França més tots els d’Estònia s’haguessin manifestat plegats.
Seria com si 182 milions de xinesos….
Us va quedant clara la magnitud del que hem tornat a fer?
Doncs us proposo una altra comparativa:
Si un milió de catalans ens posem l’un darrere l’altre, a raó d’un metre per persona, aniríem de Girona a Brussel·les, en línia recta.
Els espanyols anirien de Madrid a Dubai.
I a partir d’aquí les xifres maregen: la longitud de la línia de l’Equador de la Terra són 40.070 kilòmetres. Però els americans omplirien 42.500 kilòmetres, els europeus 55.000 i els xinesos 182.000, és a dir que donarien 4’5 vegades la volta a l’Equador.
Acabo. Només vull recordar que, l’any 1963, Martin Luther King va proclamar el seu somni davant una manifestació de… 250.000 persones i això va significar que, només uns mesos més tard, el president Johnson va signar la Llei de Drets Civils que posava fi a la discriminació racial. Perquè va saber escoltar.
Només vull recordar que, l’any 2003, un milió i mig de catalans vam cridar “No a la guerra”. I que el president Aznar encara no ha demanat perdó, no ja a la comunitat internacional sinó, al menys, als familiars de les 190 víctimes de la matança d’Atocha.
P.S. Cedeixo generosament aquestes xifres comparatives al conseller Raül Romeva, per si li sembla bé enviar-les a tots els ambaixadors estrangers i a tots els corresponsals internacionals que escriuen les seves cròniques des de la capital del Regne d’Espanya.
